Lleida encarrega l'inventari dels primers 25 vestigis de la Guerra Civil

Arran d'una moció promoguda pel Centre Excursionista, que té localitzats una cinquantena d'elements patrimonials relacionats amb aquest conflicte bèl·lic

| 13/08/2017 a les 10:56h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat, memòria històrica, Guerra Civil, Paeria, Lleida
El búnquer més gran del turó de la Seu Vella, amb part de la fortificació i l'antiga catedral al darrere | ACN
La Paeria ha encarregat l'inventari dels primers 25 elements de patrimoni bèl·lic de la Guerra Civil a Lleida per conservar-los i difondre'ls. La selecció l'està fent un grup d'experts de la Universitat de Lleida i l'Ajuntament preveu tenir-lo a la tardor. L'encàrrec s'ha fet arran d'una moció promoguda pel Centre Excursionista de Lleida que es va aprovar per unanimitat l'1 d'abril del 2016. El text instava la Paeria a fer el cens dels vestigis, arranjar-los i protegir-los, i també dissenyar rutes turístiques per donar-los a conèixer a la ciutadania. L'entitat en té localitzats una cinquantena i reclama al consistori que els dignifiqui. Des de l'Ajuntament asseguren que aquest és només l'inici i que l'objectiu és continuar catalogant tot allò que es conserva però també el que va desaparèixer a la ciutat per culpa de conflictes bèl·lics, tant de la Guerra Civil com d'altres d'anteriors com la Guerra de Successió.

El tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Fèlix Larrosa, ha explicat a l'ACN que iniciar el procés "no ens ha estat fàcil perquè primer havíem de detectar el grup d'estudi que podia fer la feina, però finalment ens hem posat d'acord amb un equip que surt de la Universitat de Lleida perquè seleccioni i certifiqui els primers 25 punts i, a partir d'aquest inventari, fer el posterior relat de recuperació de memòria al voltant de la Guerra Civil a la ciutat". 

El tinent d'alcalde confia disposar del recull primer documentat aquesta tardor i puntualitza que "la feina no acaba aquí sinó que tindrà continuïtat i cada any podrem anar afegint informació a aquest cens de punts de la ciutat on quedarà acreditat que van ser escenaris de conflictes bèl·lics". Larrosa insisteix que el treball d'inventari d'elements tangibles i intangibles es vol estendre a altres períodes històrics anteriors, per exemple, per documentar la desaparició de l'antic barri gòtic de la falda del turó de la Seu Vella arran de l'ocupació de les tropes de Felip V el 1707 o deixar constància del lloc on hi va haver la primera facultat de medicina de la corona d'Aragó. Un cop es disposi d'aquest cens, afirma, el següent pas serà "dissenyar un producte" que ajudi a interpretar els fets històrics i entendre la transformació de la ciutat, "molt castigada i damnificada per processos bèl·lics al llarg dels segles". Segons el tinent d'alcalde, seran espais que "mereixen un relat específic", ja sigui perquè conserven algun element patrimonial, perquè hi va passar algun succés especial o perquè acollien un equipament que va desaparèixer arran d'una guerra. 

Aquest és el cas de l'antic Liceu Escolar bombardejat el 2 de novembre del 1937 i on van morir una cinquantena d'alumnes i diversos professors. Al lloc on s'erigia l'escola ara un escultura recorda les víctimes. No gaire lluny, a l'Arc del Pont, s'hi poden veure les restes d'una trentena d'impactes de bala que corresponen als mesos que es va establir el front al riu Segre. Impactes de bala i d'obusos que també són ben visibles en altres edificis del centre històric o a la muralla del turó de Gardeny, mentre que el turó de la Seu Vella amaga un refugi antiaeri i uns quants búnquers i nius de metralladora. 

Recuperació de memòria històrica

Precisament l'abril passat el Centre Excursionista de Lleida -que té un grup específic de recuperació de la Memòria Històrica- va desenterrar una d'aquestes estructures defensives en un acte reivindicatiu per demanar la restauració i dignificació del patrimoni bèl·lic oblidat a la ciutat. Va ser un any després de l'aprovació de la moció i es va fer com a crit d'alerta perquè l'Ajuntament aleshores encara no havia fet cap pas per donar compliment al text aprovat per unanimitat, segons el explica el president de l'entitat, Joan Ramon Segura.
 

El president del Centre Excursionista de Lleida, Joan Ramon Segura, i un altre soci en un niu de metralladores del turó de la Seu Vella Foto: ACN

 
Des del Centre Excursionista celebren que, per fi, s'hagi posat fil a l'agulla i reclamen que s'avanci la feina el màxim possible abans d'una data clau, l'abril del 2018, quan es commemoraran els 80 anys de la coneguda com 'la batalla de Lleida' (va durar del 31 de març al 3 d'abril del 1938) , que va acabar amb l'ocupació franquista de la ciutat. Segura insisteix que s'ha d'evitar que els vestigis de la Guerra Civil que perviuen a Lleida desapareguin i això passa per inventariar-los, reparar-los i difondre'ls. En els últims anys el centre ja ha organitzat diverses sortides informatives pels elements que tenen localitzats però consideren que és feina dels experts documentar-los com cal i que correspon a l'Ajuntament mantenir-los i donar-los a conèixer. "Cal que es faci una ruta que indiqui aquests vestigis i que la ciutat de Lleida els conegui perquè quan es visiten aquests elements la percepció de la història és totalment diferent, s'entén molt millor el que és la guerra", i en definitiva, segons Segura, "nosaltres aprofundim en el tema de la guerra per poder treballar per la pau".

Un dels elements més espectaculars és el gran búnquer situat al costat dels pous de gel del turó de la Seu Vella, una construcció de dos nivells amb una vintena d'espitlleres que es va bastir dins de la muralla. Actualment la porta d'entrada està tancada i és impossible accedir-hi. "Tot i que és clarament visible des de la zona de l'Auditori poca gent s'hi ha fixat mai", constata Josep Ramon Segura. I aquest és només un exemple d'un patrimoni bèl·lic encara molt desconegut. A més, Segura alerta que ha aparegut una esquerda que s'hauria de reparar el més aviat possible per evitar el risc que l'estructura s'esfondri.

Campanya per homenatjar els represaliats pel nazisme

El Centre Excursionista de Lleida, en col·laboració amb el Memorial Democràtic, engegarà una nova campanya a la tardor, en aquest cas per homenatjar els represaliats pel nazisme i, en concret, els lleidatans que van ser deportats i van morir als camps de concentració. Es calcula que són uns 300 de tota la demarcació. Es tracta de sumar-se a una iniciativa d'àmbit mundial que consisteix a col·locar unes plaques commemoratives als lloc on van viure les víctimes. Són les llambordes 'Stolpersteine', obra de l'artista alemany Günter Demnig, que ja s'han instal·lat en poblacions catalanes com Navàs, Manresa o Igualada. Joan Ramon Segura ha explicat que ja han acordat amb l'ajuntament d'Albatàrrec (Segrià) la col·locació d'una primera placa en record de Camil Carrera, que va morir a Mathausen, i l'objectiu és que altres consistoris segueixin l'exemple. 

Polèmica per noms de carrers franquistes

Darrerament la Paeria ha aprovat altres mesures en relació amb la memòria històrica. El 30 de juny el Ple de l'Ajuntament, a proposta de la Crida-CUP, va aprovar amb el suport de tots els grups, excepte el PP, la retirada de les distincions i honors concedits en el seu moment per la Paeria a una desena de persones vinculades amb la dictadura franquista, entre les quals antics governadors civils o els exalcaldes Juan Casimiro Sangenís i Francisco Pons. El 2009 ja va retirar la medalla de la ciutat a Francisco Franco. D'altra banda, al ple de l'estat de la ciutat del 20 de juny va prosperar la proposta d'ERC d'identificar les persones funcionàries municipals que van patir la repressió franquista per restituir la seva dignitat i donar-ne compte a les seves famílies.

Encara queda, però, una polèmica pendent que fa referència al nomenclàtor de la ciutat. Després de l'estiu està previst que la Plataforma Lleida lliure de franquisme formalitzi als jutjats una demanda contra l'Ajuntament de Lleida per incomplir, suposadament, la Llei de Memòria Històrica davant la negativa del consistori de substituir els noms de nou carrers que queden a la ciutat dedicats a persones amb vinculació amb el règim. La demanda s'havia de presentar el 18 de juliol però no va poder ser perquè la Paeria no havia presentat tota la documentació que se li havia requerit judicialment. Al setembre s'haurà de fixar una nova data.

Cal recordar que l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va manifestar la voluntat de la Paeria a substituir els noms de carrers dedicats a persones amb vinculació amb el franquisme sempre que els veïns afectats ho sol·licitessin de forma majoritària.
 

L'Arc del Pont amb els impactes de bala i l'estàtua d'Indíbil i Mandoni davant Foto: ACN

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy, aquest dimecres al Congrés | Europa Press
01/01/1970
Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy | Si Puigdemont atén la petició de la Moncloa, els comicis podrien ser el 17 de desembre | ERC, CUP i Romeva descarten aquesta possibilitat, mentre que Forn apunta que caldrà estudiar-la
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 16:15 «Així no»: la duríssima resposta de l'Assemblea al tebi suport del Barça. El club desplegarà una pancarta amb el lema “Diàleg, respecte, esport” arran de les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 16:07 El PSC demana a Comín que expliqui com afecta el procés independentista a la candidatura de Barcelona com a seu de l'AEM. “No ens podem permetre, per culpa de la incertesa política, perdre una oportunitat com aquesta", ha alertat Assumpta Escarp.
 16:07 El Tribunal de Comptes resoldrà dijous la pròrroga demanada per Mas pel 9-N. L’expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants.
 15:54 Òmnium Cultural deixarà buit el seient de la llotja ofert pel FC Barcelona per denunciar "la manca de llibertat" de Jordi Cuixart. Òmnium ha declinat l'oferiment, tot i que ha publicat un tuit on agraeix el gest del club blaugrana.
 15:49 Jordi Sànchez demana el canvi de cel·la després de ser increpat per diversos reclusos de la presó de Soto del Real.  Els presos van cridar “Viva España” mentre el dirigent sobiranista es dirigia al menjador.
 14:31 L'Ajuntament de Barcelona preveu reobrir l'avinguda Diagonal a la tarda un cop retirada la cera de les espelmes que es van encendre aquest dimarts en la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Òmnium lamenta els problemes de mobilitat, el PP demana dimissions i C's es queixa del "descontrol municipal"
 14:22 La Guàrdia Civil demana suport econòmic per telèfon als catalans. L'Asociación Española de Guardias Civiles (AEGC) busca finançament entre la ciutadania catalana.
 14:21 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional demana la identificació dels mossos que van actuar l'1-O. El tribunal sol·licita al cos que detalli l'actuació dels agents col·legi per col·legi.
 14:20 El Síndic denuncia que l'empresonament de Sànchez i Cuixart vulnera drets fonamentals. Rafael Ribó recorda que una sentència del Tribunal Constitucional avala les entitats o partits que defensen idearis independentistes, encara que pretenguin alterar l'ordre constitucional.
 14:14 L'abraçada de l'os de l'Estat a Tusk: premiat a Oviedo en paral·lel a l'amenaça del 155; per Joan Serra Carné. El president del Consell Europeu, al costat de Jean Claude Juncker i Antonio Tajani, recollirà divendres en nom de la Unió Europea el Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia. Rajoy coincidirà amb Tusk a la reunió del Consell Europeu abans de la distinció a les institucions comunitàries, i també té programats contactes amb Juncker i Tajani.
 14:07 ERC i Romeva descarten l'"oferta" de Rajoy de convocar eleccions, mentre que Joaquim Forn apunta que caldrà estudiar-la.
 13:34 Ajornat el Congrés de Drets Humans de l'Advocacia Catalana per «la situació política i social» de Catalunya. Els organitzadors justifiquen la decisió perquè, en l'actualitat, els drets fonamentals són motiu de "viva polèmica". S'havia de celebrar a Terrassa entre aquest dijous i divendres.
 13:22 Entitats contràries a la independència convoquen una concentració a les 20.00h a Barcelona sota el lema "Prou Puigdemont! Prou Junqueras!".
 12:48 Joan Josep Omella, que a principis d'octubre va mantenir contactes amb Mariano Rajoy i Oriol Junqueras per explorar una possible mediació entre els governs espanyol i català, s'ha limitat a afirmar: "Sentim la preocupació que sent tota la població i resem".
 12:48 El cost de reprimir l'independentisme: el desplegament de la policia espanyola supera els 34 milions. L'allotjament dels agents en vaixells i hotels suposa la major part de la despesa juntament amb les dietes pel desplaçament fins al 28 d'octubre.
 12:48 L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, evita referir-se a la tensió política sobre Catalunya durant la presentació de la memòria de Càritas del 2016. "Avui no toca", ha etzibat quan li han preguntat els periodistes.
 12:29 VÍDEO Gabilondo: "Fi de trajecte". “S'imaginen una comunitat autònoma intervinguda i una república independent alhora?”, es pregunta el periodista.
 12:03 L'oferta de rendició de Moncloa: que Puigdemont convoqui eleccions per frenar el 155. Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy.
 11:43 Hisenda preveu substituir Junqueras per un perfil tècnic si aplica el 155. El Ministeri creu que encara pot incrementar el control sobre els comptes catalans.
 11:42 Iceta nega que Sànchez i Cuixart siguin presos polítics. El primer secretari del PSC creu que la presó preventiva és "desproporcionada" i considera que no van cometre un delicte de sedició.
 11:29 Romeva demana a Europa que s'impliqui en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat. El conseller d'Afers Exteriors denuncia a Brussel·les la negativa "irresponsable" del govern espanyol: "Negar la realitat i confrontar-la amb violència no genera solucions".
 11:05 L'avinguda Diagonal continuarà tallada tot el matí a causa de la cera de la concentració pels presos polítics. De moment, es van obrint la majoria de cruïlles.
 11:02 Oriol Junqueras: «El govern espanyol indulta sis persones corruptes i n'empresona dues d'honrades».
 10:44 
 09:49 Els diputats de Podem, PDECat i ERC mostren al Congrés cartells per a l'alliberament dels "presos polítics" en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha reclamat que els baixin. "Aquí no es fa espectacle", afirma.
 09:43 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, eludeix concretar les mesures que implicarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a 24 hores de vèncer el termini perquè Carles Puigdemont contesti el segon requeriment de l'executiu.
 09:39 L'Ajuntament de Barcelona confirma dues denúncies contra la policia espanyola per abusos sexuals l'1-O. L'alcaldessa Ada Colau ja va criticar-ho fa uns dies i el Ministeri d'Interior va dir que la portaria a la Fiscalia per injúries i calúmnies.
 09:31 Santamaría demana igualtat davant la llei i defensa que el govern espanyol no té incidència davant la justícia.
 09:28 "En nom de la nostra llibertat, els dic que defensarem cívicament i pacífica les nostres institucions, model social i democràcia", diu Tardà, tot reclamant "que parin màquines i triomfi el diàleg".
 09:26 Torn per Tardà, que demana a Santamaría si acceptarien la proposta de Puigdemont de les converses amb caràcter bilateral. La vicepresidenta espanyola recorda que al Congrés ja hi ha bilateralitat, on "porta 13 anys com a diputat".
 09:26 Albert Rivera mostra el seu suport al govern espanyol "per la Constitució i la defensa d'Espanya".
 09:23 Sáenz de Santamaría desgrana les accions del 155 si Puigdemont demà no contesta al requeriment. "Del que es tracta és que els catalans i el conjunt dels espanyol puguin confiar en les institucions de Catalunya", explica.
 09:22 Torn per a Albert Rivera, que també toca el tema català. "Demano que el govern recuperi l'autonomia de Catalunya". "Aplicar la Constitució ja no és una opció, és una obligació", afegeix, tot demanant l'aplicació del 155.
 09:20 Rajoy: "Demano a Puigdemont que actuï amb sensatesa. I que respongui si ha declarat o no la independència de Catalunya". 
 09:18 Xuclà exigeix el cessament del ministre d'Exteriors per les declaracions sobre l'educació a Catalunya. "No s'atreveixin a tocar un sistema educatiu que ens ha educat en la llibertat", afegeix.
 09:16 El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, demana a Rajoy sobre els empresonats Sànchez i Cuixart. Rajoy: "El Parlament porta un mes tancat i els catalans no poden demanar a Puigdemont si ha declarat o no la independència".
 09:15 Rajoy contesta Pablo Iglesias i li retreu el suposat finançament de Podem procedent d'Iran i Veneçuela.
 09:12 Pablo Iglesias demana a Rajoy que tornin a la legalitat i a la llei, i "potser canviar de seu perquè no estigui finançada amb diner negre".
 09:10 Torn per Podem, que demana explicacions pel cas Gürtel i les possibles donacions i finançament del PP.
 09:07 El PSOE retreu al president espanyol que només s'hagin aprovat dues lleis des que governa. Rajoy repassa tota la feina feta pel PP.
 09:07 Comença la sessió de control al govern de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats.
 08:58 Íñigo Méndez de Vigo, que també és ministre d'Esports, considera que la lliga espanyola de futbol sense el Barça seria "una lliga descafeïnada". Defensa que "a molts seguidors l'actitud dels dirigents del club no els ha agradat gens" pels seus pronunciaments sobre el procés català.
 08:57 EN DIRECTE Podeu seguir en vídeo el ple del Congrés dels Diputats, que comença a les 9 del matí.

 08:49 Íñigo Méndez de Vigo remarca que a Europa "no hi ha un sol govern que doni suport a la secessió de Catalunya".
 08:40 Íñigo Méndez de Vigo assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "presos polítics no són" i afegeix que "són persones que estan sotmeses a l'imperi de la llei". Segons Méndez de Vigo,el govern espanyol "no té absolutament res a veure" amb l'empresonament dels líders sobiranistes.
 08:39 El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, defensa a RNE que "el que la gent vol és llei i ordre", i demana a Carles Puigdemont que torni a la legalitat.
 08:22 
 07:43 La Diagonal de Barcelona està tallada a causa de la cera que hi ha a terra que dificulta el trànsit, després de la concentració d'ahir de suport a Cuixart i Sànchez. Els manifestants portaven espelmes.
 07:35 PORTADES «El Govern del PP planeja dirigir les conselleries des de Madrid», a la portada de «La Vanguardia». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:27 ENTREVISTA Àngel Colom: «S'han dit moltes coses de la CUP, però està actuant amb una enorme responsabilitat»; per Pep Martí. L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat". "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma.
Entrades anteriors »
01/01/1970
L'expresident i els exconsellers ja ha abonat 2,2 milions i han demanat més temps per ingressar els tres milions restants
Kiko Tur, aquest dilluns a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El grup de la Marina Alta s'acomiada dels escenaris i del públic català amb el concert del proper divendres a la sala Razzmatazz de Barcelona | "Els feixistes estan envalentits perquè ha vist les actuacions de la Guàrdia Civil", afirma Tur en aquesta entrevista a NacióDigital
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 5 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»