Mor Basilio Martín Patino, un cineasta rebel contra el franquisme

Era autor d'obres com "Nueve cartas a Berta" o "Canciones para después de una guerra"

| 13/08/2017 a les 10:15h
Arxivat a: Cultura, Basilio Martín Patino, cinema
Basilio Martín Patino, durant el rodatge de | Fundació Basilio M. Patino
El cineasta Basilio Martín Patino ha mort a Madrid a l'edat de 86 anys a causa d'una malaltia degenerativa. Provinent d'una família de dretes, es va rebel·lar contra els seus i contra la dictadura franquista, de qui va haver d'esquivar la censura més d'un cop. El seu compromís polític es va estendre al llarg de la seva vida, i fins i tot va gravar una cinta sobre el moviment dels indignats.

Martín Patino deixa com a llegat alguns dels títols més emblemàtics del cinema espanyol: Nueve cartas a BertaCanciones para después de una guerra, Queridísimos verdugos, Casas Viejas, Octavia i Caudillo. Va compaginar la ficció amb el documental, el gènere en el qual va destacar especialment.

La seva última pel·lícula és Libre, te quiero, una cinta que gravada amb 81 anys i a peu de carrer, en la qual va enregistrar 25 hores de pel·lícula durant el 15-M. El cineasta va ser també un dels tres creadors escollits per al pavelló espanyol a l'Exposició Universal de Shanghái, el 2010, on Martín Patino va presentar un projecte de pantalles volants.

Nascut a Lumbrales, a Salanca, l'any 1930, va estudiar Filosofia i Lletres, va crear un cineclub i va fundar la revista "Cinema universitario". La seva primera pel·lícula, Nueve cartas a Berta, rodada el 1966, no va poder esquivar la censura. Un cop va crear la seva segona pel·lícula, El amor y otras soledades, l'autor, fart de la censura, va iniciar un camí independent, al marge de la indústria, del qual van sorgir un bon reguitzell de títols memorables.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista