11
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
12
d'agost
a les
22:16h
Tothom s'ha mostrat sorprès per la no inclusió de l'admissió a tràmit de la llei del referèndum en l'ordre del dia de la mesa del Parlament de dimecres vinent. Segons el full de ruta previst abans de la finalització de l'anterior període de sessions, aquesta reunió havia de servir per validar l'inici dels tràmits parlamentaris del text registrat el 31 de juliol per Junts pel Sí i la CUP i que ha de permetre convocar i celebrar l'1-O i, a la vegada, suposava el començament del xoc frontal amb l'Estat. L'ordre del dia es pot ampliar per acord de la majoria dels seus membres (amb els cinc representants de la coalició sobiranista n'hi hauria prou) i aquesta opció encara està sobre la taula, però fonts parlamentàries apunten que la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la majoria independentista es decanten per ajornar aquest tràmit.
De fet, el funcionament ordinari és que la mesa debati l'admissió a tràmit d'un projecte o proposició de llei en la reunió posterior a que aquest hagi entrat a registre, encara que després els grups decideixin ajornar més o menys la seva discussió en el ple. Per això, el diputat del PSC i secretari segon de la mesa, David Pérez, ha expressat la seva "perplexitat" i ha anunciat que demanarà explicacions a Forcadell. Tot i això, hi ha alguns elements de caràcter polític que, a l'espera que l'independentisme segelli la via definitiva per aprovar la llei, la faria decantar per ajornar un tràmit que automàticament activaria de nou l'aparell judicial de l'Estat.
La reforma del reglament, anul·lat
En concret, les dues últimes setmanes han ocorregut dos fets que, no per previsibles, no deixen d'influir. El primer és que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar l'article de la reforma del reglament que permetia tramitar per lectura única proposicions de llei presentades per grups parlamentaris, la via impulsada per Junts pel Sí i la CUP per aprovar en un sol debat al ple la llei del referèndum. De fet, quan la van entrar a registre, aquests grups van sol·licitar que la proposició es tramités pel tràmit d'urgència extraordinària i no per lectura única, una via que retalla a una quarta part tots els períodes previstos.
Ara bé, malgrat aquesta urgència extraordinària, el sol fet que un grup de l'oposició demanés dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) aturaria el procediment fins a un mes, motiu pel qual ja no hi hauria temps de convocar i celebrar el referèndum l'1 d'octubre. Per aconseguir-ho, necessàriament haurien de modificar la petició per tal que el tràmit fos per lectura única. Podrien fer-ho, però això implicaria que la mesa hauria d'aplicar un article suspès pel TC, una desobediència més frontal encara que la que podria suposar la mera admissió a tràmit d'una llei que l'alt tribunal consideri que desenvolupa resolucions ja anul·lades.
El consell de ministres, a punt
L'altre element a tenir en compte és que Mariano Rajoy ja va anunciar que, tan bon punt la mesa doni llum verda a la tramitació de la llei del referèndum, reclamaria al TC que actués. El consell de ministres es podria reunir dijous mateix, l'endemà de la mesa, i podria impugnar el tràmit divendres. Això donaria quasi tres setmanes de marge als aparells polítics i judicials de l'Estat per actuar per impedir que la llei finalment acabi veient la llum. I el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja va advertir que les inhabilitacions són una opció molt probable.
De la mateixa manera, en cas que es demanés a la mesa que s'apliqués el reglament suspès, això encara podria presentar dos possibles inconvenients. El primer és de lectura i relat polític, i és que el que habilita a desobeir el TC per tal de fer el referèndum és la mateixa llei del referèndum i, per tant, fins que aquesta no estigui aprovada, els polítics sobiranistes no estarien legitimats per ignorar l'alt tribunal. El segon és d'aliances parlamentàries, i és que, si bé el representant de Catalunya Sí que es Pot a la mesa, Joan Josep Nuet, podria votar també a favor de la tramitació de la llei del referèndum -amb independència de si hi acaba donant suport, com ha fet amb tota la resta d'iniciatives independentistes-, difícilment avalaria l'ús del procediment de lectura única, al qual hi va votar en contra.
És per aquests motius que, entre les opcions que contemplen els independentistes per tramitar la llei de referèndum, guanyen pes altres vies que no passarien per l'aplicació del reglament suspès i que ja estaven contemplades i eren vàlides abans de la seva reforma. Una de les opcions amb més força és recórrer a l'article 81.3 del reglament del Parlament -el vigent, ja d'abans de la reforma-, pel qual es podria modificar l'ordre del dia d'un ple i els procediments previstos per a la tramitació d'una norma si una majoria de la cambra ho avala.
Aquesta va ser la via per la qual es va poder votar la resolució de la CUP que instava el Govern a canviar de postura en el judici del cas Palau. Llavors, la mesa es va reunir just abans del ple per admetre a tràmit la iniciativa i, ja durant el seu desenvolupament, dos grups o una cinquena part dels diputats podien demanar ampliar l'ordre del dia, petició que requeria dels vots de la majoria simple de la cambra.
Saltar-se tots els tràmits
Tot i això, el reglament també afegeix que, "si s'hi ha d'incloure un assumpte, aquest ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d'ésser-hi inclòs, llevat d'un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta". És a dir, que si 68 diputats decideixen que no cal seguir tots els tràmits previstos -i Junts pel Sí i la CUP en sumen 71-, aquests es podrien evitar. D'aquesta manera, fent una lectura àmplia de l'article, es podria incorporar la proposició de llei del referèndum en el ple i votar-la i aprovar-la en el mateix, sense necessitat que aquesta hagi estat publicada en el Butlletí Oficial del Parlament, que hagi superat un debat a la totalitat, que hagi estat avalada en comissió o que s'hagi donat temps per demanar-ne un dictamen al CGE, per exemple.
En definitiva, es tractaria d'un procediment de lectura única per la porta del darrera i amb encara menys tràmits. Si es decidís optar per aquesta opció, per tant, no hi hauria cap necessitat d'admetre a tràmit el text amb tant de marge, donant opció d'actuar a l'Estat, i es podria fer, de nou, just abans del ple, en aquest cas el del 6 i 7 de setembre, quan està previst que s'aprovi la llei. D'aquesta manera, tots els preparatius estarien llestos abans de la Diada, tal com preveu l'independentisme i ha reclamat la diputada de la CUP Anna Gabriel.
Iniciatives que parteixen del Govern
Així mateix, també existeixen altres vies per les quals tramitar amb rapidesa la norma, però aquestes requeririen que la iniciativa partís del Govern, opció que Junts pel Sí i la CUP prefereixen evitar, per repartir més les responsabilitats de la desobediència entre l'executiu i el Parlament. Així, per exemple, el tràmit per lectura única sí que és vàlid i vigent si el projecte de llei parteix del Govern, motiu pel qual aquest podria aprovar el text i portar-lo al Parlament per aquesta via, on s'hauria de votar i aprovar definitivament en un sol debat.
Però encara hi hauria una altra opció, i és que el Govern aprovés la norma per decret-llei. La cambra catalana tindria un mes per convalidar-lo amb un debat i votació en el ple, però a diferència de la via anterior, la llei del referèndum ja seria vigent tan bon punt fos votada en el si de l'executiu. Podria aprovar-la un matí, publicar-la just després al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, a la tarda, convocar el referèndum -o incloure la convocatòria en la mateixa llei-. I més endavant, amb l'1-O ja convocat i la maquinària en marxa, el Parlament només hauria de validar-lo, sense tantes presses ni estratègia.
De fet, el funcionament ordinari és que la mesa debati l'admissió a tràmit d'un projecte o proposició de llei en la reunió posterior a que aquest hagi entrat a registre, encara que després els grups decideixin ajornar més o menys la seva discussió en el ple. Per això, el diputat del PSC i secretari segon de la mesa, David Pérez, ha expressat la seva "perplexitat" i ha anunciat que demanarà explicacions a Forcadell. Tot i això, hi ha alguns elements de caràcter polític que, a l'espera que l'independentisme segelli la via definitiva per aprovar la llei, la faria decantar per ajornar un tràmit que automàticament activaria de nou l'aparell judicial de l'Estat.
La reforma del reglament, anul·lat
En concret, les dues últimes setmanes han ocorregut dos fets que, no per previsibles, no deixen d'influir. El primer és que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar l'article de la reforma del reglament que permetia tramitar per lectura única proposicions de llei presentades per grups parlamentaris, la via impulsada per Junts pel Sí i la CUP per aprovar en un sol debat al ple la llei del referèndum. De fet, quan la van entrar a registre, aquests grups van sol·licitar que la proposició es tramités pel tràmit d'urgència extraordinària i no per lectura única, una via que retalla a una quarta part tots els períodes previstos.
Ara bé, malgrat aquesta urgència extraordinària, el sol fet que un grup de l'oposició demanés dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) aturaria el procediment fins a un mes, motiu pel qual ja no hi hauria temps de convocar i celebrar el referèndum l'1 d'octubre. Per aconseguir-ho, necessàriament haurien de modificar la petició per tal que el tràmit fos per lectura única. Podrien fer-ho, però això implicaria que la mesa hauria d'aplicar un article suspès pel TC, una desobediència més frontal encara que la que podria suposar la mera admissió a tràmit d'una llei que l'alt tribunal consideri que desenvolupa resolucions ja anul·lades.
El consell de ministres, a punt
L'altre element a tenir en compte és que Mariano Rajoy ja va anunciar que, tan bon punt la mesa doni llum verda a la tramitació de la llei del referèndum, reclamaria al TC que actués. El consell de ministres es podria reunir dijous mateix, l'endemà de la mesa, i podria impugnar el tràmit divendres. Això donaria quasi tres setmanes de marge als aparells polítics i judicials de l'Estat per actuar per impedir que la llei finalment acabi veient la llum. I el president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja va advertir que les inhabilitacions són una opció molt probable.
De la mateixa manera, en cas que es demanés a la mesa que s'apliqués el reglament suspès, això encara podria presentar dos possibles inconvenients. El primer és de lectura i relat polític, i és que el que habilita a desobeir el TC per tal de fer el referèndum és la mateixa llei del referèndum i, per tant, fins que aquesta no estigui aprovada, els polítics sobiranistes no estarien legitimats per ignorar l'alt tribunal. El segon és d'aliances parlamentàries, i és que, si bé el representant de Catalunya Sí que es Pot a la mesa, Joan Josep Nuet, podria votar també a favor de la tramitació de la llei del referèndum -amb independència de si hi acaba donant suport, com ha fet amb tota la resta d'iniciatives independentistes-, difícilment avalaria l'ús del procediment de lectura única, al qual hi va votar en contra.
Reunió de la mesa del Parlament. Foto: ACN
És per aquests motius que, entre les opcions que contemplen els independentistes per tramitar la llei de referèndum, guanyen pes altres vies que no passarien per l'aplicació del reglament suspès i que ja estaven contemplades i eren vàlides abans de la seva reforma. Una de les opcions amb més força és recórrer a l'article 81.3 del reglament del Parlament -el vigent, ja d'abans de la reforma-, pel qual es podria modificar l'ordre del dia d'un ple i els procediments previstos per a la tramitació d'una norma si una majoria de la cambra ho avala.
Aquesta va ser la via per la qual es va poder votar la resolució de la CUP que instava el Govern a canviar de postura en el judici del cas Palau. Llavors, la mesa es va reunir just abans del ple per admetre a tràmit la iniciativa i, ja durant el seu desenvolupament, dos grups o una cinquena part dels diputats podien demanar ampliar l'ordre del dia, petició que requeria dels vots de la majoria simple de la cambra.
Saltar-se tots els tràmits
Tot i això, el reglament també afegeix que, "si s'hi ha d'incloure un assumpte, aquest ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten d'ésser-hi inclòs, llevat d'un acord explícit en sentit contrari, per majoria absoluta". És a dir, que si 68 diputats decideixen que no cal seguir tots els tràmits previstos -i Junts pel Sí i la CUP en sumen 71-, aquests es podrien evitar. D'aquesta manera, fent una lectura àmplia de l'article, es podria incorporar la proposició de llei del referèndum en el ple i votar-la i aprovar-la en el mateix, sense necessitat que aquesta hagi estat publicada en el Butlletí Oficial del Parlament, que hagi superat un debat a la totalitat, que hagi estat avalada en comissió o que s'hagi donat temps per demanar-ne un dictamen al CGE, per exemple.
En definitiva, es tractaria d'un procediment de lectura única per la porta del darrera i amb encara menys tràmits. Si es decidís optar per aquesta opció, per tant, no hi hauria cap necessitat d'admetre a tràmit el text amb tant de marge, donant opció d'actuar a l'Estat, i es podria fer, de nou, just abans del ple, en aquest cas el del 6 i 7 de setembre, quan està previst que s'aprovi la llei. D'aquesta manera, tots els preparatius estarien llestos abans de la Diada, tal com preveu l'independentisme i ha reclamat la diputada de la CUP Anna Gabriel.
Iniciatives que parteixen del Govern
Així mateix, també existeixen altres vies per les quals tramitar amb rapidesa la norma, però aquestes requeririen que la iniciativa partís del Govern, opció que Junts pel Sí i la CUP prefereixen evitar, per repartir més les responsabilitats de la desobediència entre l'executiu i el Parlament. Així, per exemple, el tràmit per lectura única sí que és vàlid i vigent si el projecte de llei parteix del Govern, motiu pel qual aquest podria aprovar el text i portar-lo al Parlament per aquesta via, on s'hauria de votar i aprovar definitivament en un sol debat.
Però encara hi hauria una altra opció, i és que el Govern aprovés la norma per decret-llei. La cambra catalana tindria un mes per convalidar-lo amb un debat i votació en el ple, però a diferència de la via anterior, la llei del referèndum ja seria vigent tan bon punt fos votada en el si de l'executiu. Podria aprovar-la un matí, publicar-la just després al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i, a la tarda, convocar el referèndum -o incloure la convocatòria en la mateixa llei-. I més endavant, amb l'1-O ja convocat i la maquinària en marxa, el Parlament només hauria de validar-lo, sense tantes presses ni estratègia.