Reportatge: Precarietat

Precarietat i externalitzacions: quatre conflictes a Barcelona similars al del Prat

A més dels vigilants de l'aeroport en el darrer any han fet vaga i protestes els del Bicing, Deliveroo, els museus públics i les netejadores d'hotel contra el mateix mal

| 12/08/2017 a les 21:00h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Societat, vaga aeroport, hotels, vaga, bicicleta, aeroport del prat, Barcelona, conflicte laboral, treball, Eulen, Deliveroo, Bicing, Riders x Derechos, Ciut'Art, Las Kellys, riders urbans, museus
Protesta dels treballadors del Bicing davant l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
En el paisatge quotidià de Barcelona no és difícil trobar-se amb joves en bicicleta amb una motxilla quadrada a l'esquena que duen menjar a domicili. O els que es passen el dia carregant bicicletes per redistribuir-les entre les estacions del Bicing. N'hi ha que hi són, però no es veuen, com les dones que deixen els llits dels hotels perfectament fets. Podem fer ús dels seus serveis, sense adonar-nos que a tots els uneix el mateix mal: la precarietat.

La vaga dels vigilants dels controls de seguretat de l'aeroport del Prat ha evidenciat un cop més que al sector serveis hi ha feines mal pagades. I ha posat en qüestió de nou l'adjudicació de concursos públics a preus rebentats. En l'últim any no només els treballadors d'Eulen del Prat han fet aturades i protestes per reivindicar millores, repercutint en la prestació dels serveis. A NacióDigital repassem cinc lluites laborals per posar fi a la precarietat. La majoria encara no han conclòs.

EULEN
1. Jornades maratonianes a l'aeroport a 900 euros

Les vagues convocades al Prat pels vigilants d'Eulen tenen de rerefons una externalització massa ajustada: el gestor aeroportuari Aena, el 51% del qual és estatal, paga ara un 0,5% menys que en el 2009 per a la seguretat, malgrat que l'aeroport ha multiplicat els passatgers, i ha passat dels 27 milions d'aquell any als 44 del passat.

La representant del comitè de vaga, Genoveva Sierra, ve criticant que les condicions laborals són "precàries" i considera que Aena ha d'augmentar els diners que es destinen a aquests concursos. Els empleats fan jornades maratonianes de 14 i 16 hores, cobren sous de 900 euros i no poden descansar perquè "no hi ha prou personal", relata. Els treballadors votaran aquest diumenge en assemblea només la proposta de la mediació de la Generalitat, que accepta Eulen: si també l'accepten implicaria evitar la vaga indefinida in extremis.

El rebuig que han expressat fins ara a la proposta que se'ls ha ofert fins ara ha implicat que l'Estat espanyol s'impliqui directament en el conflicte. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha redoblat la pressió sobre els treballadors i els ha advertit que podria recórrer a un laude d'obligatori compliment per garantir la fi del conflicte. Si no es desconvoca la vaga, el govern espanyol i Aena intensificaran la presència de la Guàrdia Civil a l'aeroport
 

Recompte dels vots a l'assemblea dels treballadors d'Eulen. Foto: ACN

HOTELS
2. Cobrar 1,80 euros per fer una habitació que es ven a 300

Les cambreres d'hotel, les treballadores que s'encarreguen de netejar les habitacions i fer els llits, s'han plantat. Cansades de la inacció sindical contra les externalitzacions de la neteja en els establiments hotelers, s'han unit en l'associació Las Kellys per actuar pel seu compte. Culpen de la precarietat a la subcontractació: arriben a cobrar 1,80 euros per cada habitació que fan malgrat que l'hoste en pagui 300. Ara veuen com el sindicat UGT preveu firmar el 6 de setembre el nou conveni de l'hostaleria amb els hotelers en el qual "accepten les externalitzacions", critica Vania Arana, una de les portaveus de Las Kellys. CCOO no pensa rubricar-lo per ara perquè no està d'acord amb aspectes salarials, però no s'oposa a les subcontractacions, afegeix Arana.

Moltes cambreres de pis treballen medicades per aguantar l'elevada càrrega de treball. La feina és dura perquè cal moure llits pesats, ajupir-se i deixar-ho ben net ràpidament. "Et fan un contracte de sis hores, en treballes fins al doble, però et paguen el sou de sis. Has de fer unes 400 habitacions per guanyar entre 800 i 900 euros al mes", relata Arana. Acabar amb les externalitzacions és el seu principal cavall de batalla. "Si s'accepten en el nou conveni, ja s'està acceptant la cessió il·legal de treballadors", adverteix, i defensa que la neteja és "una activitat pròpia" dels hotels que no haurien de subcontractar.
 

Pancarta reivindicativa de Las Kellys a la Festa Major de Gràcia. Foto: Jordi Bes

BICING
3. Només 700 euros en 12 pagues per carregar bicis públiques

Els treballadors del Bicing, un servei municipal externalitzat a Clear Channel, han fet aturades la meitat dels dies del juliol. Es queixen dels salaris baixos (els que comencen cobren 700 euros en 12 mensualitats, i molts es queden amb poc més de 1.100), la càrrega i descàrrega de bicis de 23 quilos –les elèctriques, i 16,8 quilos les convencionals- i els ritmes i organització de treball "inacceptables" que "incompleixen les normes de prevenció i del codi de circulació". Les negociacions es reprendran el 21 d'agost amb un objectiu: aconseguir "salaris dignes" que impliquin un sou de 1.500 euros en 15 pagues.

"El que no volem negociar és la precarietat", afirma el president del comitè d'empresa, José Manuel Pelayo (CGT), que posa com a requisit per arribar a un acord "que la gent es guanyi la vida". Consideren que hi ha marge per canviar els plecs de condicions que ha fet l'Ajuntament per a la nova licitació del Bicing per al període 2018-28. No s'hi preveu cap millora laboral, excepte la subrogació dels treballadors.

Com és que la reivindicació laboral arriba ara quan el servei va néixer fa deu anys? Els que es van queixar llavors "van ser acomiadats", segons Pelayo. A més, era una plantilla molt jove i se'ls donava "l'excusa" que era un servei nou que encara havia d'arrelar a la ciutat, però ara ja ha complert un decenni i els empleats tenen parella i fills. "Amb 900 o 1.000 euros no puc viure", remarquen.
 

Un treballador del Bicing, al centre de la ciutat. Foto: Adrià Costa

DELIVEROO
4. La plena disponibilitat dels riders urbans és tendència

No cal una subcontractació per a ser precari. Els riders urbans de Deliveroo, que duen menjar dels restaurants a casa, són una mostra d'una tendència en auge en el mercat laboral: el treballador queda totalment subjecte a les necessitats de l'empresa. Els ciclistes es queixen que la companyia ha empitjorat les condicions, i que actuen de "falsos autònoms". Fins ara cobraven 8 euros l'hora i, segons els repartidors, Deliveroo ha passat a pagar 4 euros per comanda als ciclistes i 4,25 euros als motoristes, i els obliga a estar disponibles al carrer un mínim de tres hores.

Cada treballador firma un contracte mercantil de prestació de serveis amb Deliveroo, i qui no ha accedit a subscriure el nou ha anat directament al carrer el 8 d'agost. "Ens han fet fora com a mínim a trenta persones d'una tacada", adverteix Oriol Alfambra, un dels portaveus de la plataforma Riders x Derechos, en la qual s'han unit els treballadors. Segons Alfambra, Deliveroo ja els va advertir: "Si no firmàvem, no podríem treballar".

Es queixa que els que han acceptat el nou contracte l'han rubricat "sota coacció" i considera que no s'ha produït "cap incompliment" que justifiqui rescindir l'anterior, motiu pel qual preveuen denunciar l'empresa al jutjat i a Inspecció de Treball. Els riders es mobilitzaran el 30 de setembre, en el marc d'una protesta europea, i no pensen limitar-se aquí: preveuen crear una cooperativa, amb la seva pròpia aplicació, per fer encàrrecs o dur el menjar a gent gran.
 

Protesta de «riders» de Deliveroo davant de l'Ajuntament de Barcelona. Foto: ACN

CIUT'ART
5. Temporalitat i sense descans en museus públics

En l'àmbit cultural també impacten les externalitzacions en les condicions dels treballadors. Ara ja ha caigut en l'oblit perquè ha transcorregut més d'un any, però la primavera de l'any passat els empleats dels serveis d'atenció dels museus públics de Barcelona, contractats pels Serveis Educatius Ciut'art, van recórrer a la vaga. L'acció va obligar a tancar centres com el MACBA i la Fundació Tàpies, però es va aconseguir un acord després que Ciut'art cedís "en tots els punts" que reivindicaven els treballadors, va celebrar el sindicat Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT).

Acabar amb la subcontractació era l'objectiu de SUT, ja que "els abusos derivats del treball assalariat s'amplifiquen" amb aquesta pràctica, però considerava que no s'aconseguirà si abans no es planta cara "als abusos quotidians". Les reivindicacions principals es referien a les vacances i els festius –difícilment feien els dies que tocaven, i els festius havien de treballar i no es compensaven-, i a "l'ús abusiu de la contractació temporal en frau de llei". Amb l'acord, Ciut'art va regularitzar les vacances, cosa que va permetre recuperar 764 dies que l'empresa devia a la plantilla. Els treballadors també van aconseguir un dia lliure per cada festiu treballat, a més de rebre el plus previst en el conveni.
 

Mobilització de treballadors de Ciut'art davant la Fundació Tàpies. Foto: Jordi Bes

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Mercedes Vidal dimissió
Marc Leroy, 12/08/2017 a les 21:13
+18
-0
Fora corruptes de l'ajuntament!

Que dimiteixi aquella persona que ha intentat privatitzar TMB i només ha pogut a mitges abans de que es beneficii d una porta giratoria.
Residencias de gent gran
Anònim, 12/08/2017 a les 21:55
+13
-0
La gestió de les residenciàs de gent gran també esta externalitzada i gestionadaper Eulen, Ingesan i altres empreses similars i t'acord amb l'informacio apareguda els dares mesos la situació es investigada per el sindic de Greuges i la sindica de Barcelona.

De les prop de 200 residències de gent gran que hi ha a Barcelona, les públiques no arriben a la trentena, segons la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Les deficiències detectades en les cinc que gestiona Ingesan-Asproseat poden ser només "la punta de l'iceberg" d'una situació que es pot repetir en altres centres. A partir de la seva denúncia –el síndic de Greuges i la síndica de Barcelona investiguen el cas-
Contra la precarietat!!!
Antoni Ferret, 12/08/2017 a les 22:01
+1
-8
Vejam: 1) Els treballadors/es dels museus se n'han sortit. / 2) El personal de l'aeroport i el del Bicing són dos casos que afecten empreses públiques o l'Ajuntament, que ho té externalitzat (i no l'hi hauria de tenir). Aquí s'ha d'aconseguir una implicació de les institucions públiques. / 3) Els casos de la neteja dels hotels i el repartiment d'aliments són empreses privades, contra les quals s'ha de lluitar amb aferrissament fins a fer-los cedir. Atenció sindicats!!
Clars exemples que dona l' administració pública
Anònim, 12/08/2017 a les 22:28
+6
-0
Després ens demanen que paguem religiosament els impostos, cada dia més elevats. I t' en adones que els polítics han dimitit en els seus valors morals i del servei públic al que estan obligats s dónar, totes les administracions fan el mateix: externalitzar els serveis en un propòsit de... no se sap , en teoria treure un millor rendiment, a la pràctica precaritzar el treballador i la funció pública.
Si segueixen per aquest camí ens preguntarem, potser: per què complir amb els nostres deures? si els polítics no fan el que haurien de fer i alhora son corruptes, defraudadors.
Cal una revolució, que els senyors polítics, massa mandrosos no volen fer. De servidors públics es converteixen en VIP's al que els hem de pagar bé perquè no robin, quina falta de vocació. Els diners ho espatllen tot.
contents els votants de la Colau?
Anònim, 13/08/2017 a les 08:18
+3
-0
Us ha enrredat. La Colau, entre el PP i el PSOE

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista