Silvia Soler: «La infància marca l'adult que serem»

La darrera novel·la de l'autora, "Els vells amics", s'endinsa en l'aventura que suposa la recerca de sentit de la vida i que l'amistat és un valor que cal preservar per sempre

| 13/08/2017 a les 08:59h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, literatura, amistat, literatura catalana, Sílvia Soler, entrevista cultura, entrevista
Sílvia Soler | Adrià Costa
Un bon dia, Sílvia Soler (Figueres, 1961) va decidir que seria una professional de l'escriptura. Des d'aleshores, no només ho ha aconseguit, sinó que ha anat sumant lectors i complicitats a una manera molt personal de sentir i d'explicar el món. Coneguda sobretot gràcies a l'èxit de 39+1 –que va viure una adaptació teatral i televisiva–, i guardonada amb premis com el Ramon Llull del 2013 per L'estiu que comença, no té por de fer canvis de rasants, com passa a la seva darrera novel·la, El vells amics, amb un regust més agre de l'habitual.

Cinc joves creatius, inquiets i admiradors de Gauguin, emprenen un viatge a París durant la primavera del 1989 per assistir a una exposició del pintor. Aleshores, tot està per fer, el futur és una gran il·lusió i l'amistat un feu irrompible. En Marc, l’Ada, la Lídia, en Mateu i en Santi són diferents, però els mou la mateixa inquietud: l'art. I el lector descobrirà les raons de la vida i la passió, també vanitats i ambicions, alhora que veurà com el pas dels anys fa que tot quedi emboirat per uns somnis que potser no s'acabaran complint.

- El llibre s'inicia amb un fragment del poema Ídols, de Gabriel Ferrater. La poesia sempre ha estat present a la seva vida.
 
- Sóc filla de poeta, però reconec que una mala lectora de poesia. Ara bé, confesso que tinc mitja dotzena de poetes que no puc deixar anar i que llegeixo ja de molt jove. En aquest llibre, n'apareixen dos: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. En Ferrater és un poeta que comprenc menys que Gil de Biedma, però m'agrada tant el seu univers i la manera de dir les coses que m'és igual. Ara, aquest poema en concret sí que s'entén. I és un poema que li agradava molt a la meva mare i que conec molt bé des de molt petita.
 
- "Érem el record que tenim ara. Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després", diu el poema. És una porta d'entrada que marca el to del llibre.
 
- T'haig de dir, però, que no va ser que jo hi pensés abans d'escriure. En acabar la novel·la, de cop vaig pensar que el poema resumia allò que volia dir. Va ser inevitable posar-lo.
 
- Els vells amics parla de relacions personals i de les amistats de llarg recorregut. Però les relacions d'aquesta mena no són l'habitual, i menys ara, on tot sembla de consum ràpid, efímer.
 
- Sí, especialment pel que fa a les relacions col·lectives. A la meva edat és molt habitual tenir un amic de la infància, però tenir un grup que duri durant els anys és força excepcional.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- "Que interessant seria poder recordar la primera impressió que ens va causar una persona al cap dels anys, quan ja l'hem coneguda, quan l'estimem". El llibre comença així, amb aquesta afirmació. Obligant-nos a pensar si conservem el record d'aquella primera vegada que veiem un amic.
 
- I és una primera impressió que no tenim present amb tots els amics. Sí que passa, per exemple, amb els amics de la facultat, perquè recordes el primer dia que els vas veure. Però aquesta qüestió n'amaga una altra: seríem amics d'aquesta persona si el coneguéssim ara? En el meu cas, amb la meva colla d'infància em vaig plantejar la pregunta al començament d'escriure la novel·la. I em vaig quedar bastant sobtada per la resposta, perquè vaig arribar a la conclusió que no seria amiga de gairebé cap d'elles!
 
- Elles ja ho saben, això?
 
- [riu] Als amics que fas d'adult t'hi acostes per un interès comú: una afició que us uneix, el fet de ser companys de feina, com a pares dels amics dels teus fills, etc. En canvi, amb aquests amics de la infantesa, quan ets adult no tens perquè tenir res en comú, excepte que sou amics. Tenim gustos diferents, idees polítiques i formes de vida diferents. Ens uneix el fet que som amics, que no és poca cosa. Té una part agra, però una altra dolça, perquè demostra que l'amistat és prou sòlida.
 
- Aquesta reflexió recorre tota la historia, de principi a fi. Una reflexió que també podríem aplicar a l'amor.
 
- Potser sí. Hi ha una paraula que trobo molt lletja, però que crec que funciona i és aplicable a l'amor: el "benestar". Si amb aquella persona que estimes us coneixeu molt i no hi ha grans desencontres, segur que trobareu complicitat. És molt important estar còmode amb la persona amb qui comparteixes la vida.
 
-  La Lídia [una de les cinc protagonistes] diu, en un moment de la novel·la: "Al final, he descobert que amb l'amor no n'hi ha prou".
 
- Aquest és un dels grans desenganys de la vida.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- L'epíleg conclou que "tots els caminants tenen l'afany de persistir, de seguir endavant... però només alguns tenen l'ambició de romandre". És la diferència entre l'artista i qui ho intenta.
 
- La primera gran diferència, en aquest sentit, és la voluntat de comunicar-te amb el mon. Quan tens ganes de crear hi ha un desig de dir. I, després, de romandre. Tinc una experiència personal que m'hi va fer pensar molt. La meva mare [Carme Guasch, reconeguda escriptora] va morir quan el meu fill gran tenia tres anys. Ara, al meu fill li agrada molt la poesia i m'agrada pensar que hi ha un fill invisible que els uneix. Per fer el treball final de batxillerat, va triar com a tema la poesia de la seva àvia. Va fer un treball molt documentat i molt llarg i precís. Un cop acabat, em va dir que, havent-li llegit la poesia tenia la sensació d'haver conegut la seva àvia. I jo estic segura que ell coneix més a la seva àvia que molts nets que han conviscut amb els seus avis molts més anys que ell. Els escriptors tenim l'avantatge que la gent que no ens ha conegut ens pot arribar a conèixer molt profundament.
 
- Més enllà de l'amistat, el llibre mostra la necessitat de reflexionar sobre l'art i sobre vostè mateixa com a escriptora. Quan sap parlarà d'això a Els vells amics?
 
- Aquesta és la meva tretzena novel·la. Quan acabo la promoció, em compro una llibreta i començo a apuntar idees que em passen pel cap. És una mena de caos. Quan tinc ganes de fer una nova novel·la, agafo la llibreta i miro què hi ha. Normalment, sempre coincideix que hi ha un o dos temes recurrents.
 
- Què hi anota, a la llibreta?
 
- Una frase d'una pel·lícula. O una escena. O frases d'alguna novel·la, o alguna cosa que m'ha explicat algú i crec que no puc deixar escapar. Amb la llibreta d'Els vells amics em vaig adonar que hi havia moltes frases i pensaments relacionats amb l'amistat. Cosa lògica, perquè els meu grup d'amics de la infantesa estàvem passant una època realment difícil, amb diversos daltabaixos emocionals. I per tant, el tema ja sortia molt. Però també em vaig adonar que a la llibreta hi havia anotades moltes frases sobre l'art i la vocació artística.
 
- Pel que fa a la vocació, vostè ja va haver d'enfrontar-se al dilema ara fa dotze anys, quan va deixar Catalunya Ràdio i es va dedicar exclusivament a escriure.
 
- Jo escrivia novel·les en les meves hores lliures, com un hobby. I això era un desgast impressionat perquè feia un gran sacrifici i després no podia fer promoció, ni me'n podia cuidar com calia. I, com és lògic, les novel·les passaven totalment desapercebudes. També es va afegir que cada vegada se'm feia més feixuc treballar de redactora. I vaig llençar-me a la piscina. Vaig deixar la ràdio i vaig fer de l'escriptura la meva professió.
 
- Va ser una decisió molt valenta.
 
- [riu] Sí, però també és cert que va haver-hi una empenteta. Acabava de publicar la novel·la 39+1, que va ser un gran èxit comercial que ningú havia previst. Aquell èxit ens va sorprendre, a tots. Va ser com si el destí m'hagués dit "prova-ho!". Ho vaig fer i tinc molt clar que ara sóc molt més feliç que si no hagués pres la decisió.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- I aquest pas la porta ara a reflexionar sobre la vocació, la transcendència de l'art i el pas del temps, factors molt personals. Com arriba a fer una història coral?
 
- Si volia parlar de l'amistat col·lectiva, era necessari que la novel·la fos coral. Ara bé, l'estructura d'emparellar dos personatges en cada capítol sí que em va fer suar tinta. En un grup és evident que no tots som iguals d'amics entre nosaltres. El que desitjo és haver aconseguit que el lector faci un trencaclosques i acabi tenint el retrat de tot, de les vivències i emocions de tothom. Per això era tan necessari saber dosificar la informació.
 
- El gran tema d'Els vells amics podria ser com el temps ensorra les il·lusions.
 
- Els cinc personatges estan dibuixats a partir de la seva infantesa. La infància marca l'adult que serem. L'altre factor que determina cada personatge és la seva actitud davant la vocació artística. A les meves novel·les anteriors potser hi havia més drama argumental, però eren esperançadores. En canvi, aquesta té un to més realista i parla del desgast del temps. I de com això ens afecta.
 
- Un altre dels grans temes de la novel·la és el de com entregar-se a la passió. Hi ha gent que ho dona tot per ser i aconseguir el que volen. En canvi, hi ha gent que no: o bé no pot, o no en saben, o prioritzen altres coses.
 
- De fet, en els cinc personatges hi trobem pràcticament tot l'espectre possible: n'hi ha un que ho dona tot i que fa passar la vocació artística per sobre de tot; un altre que ho deixa al començament; un altre que l'abandona i se'n penedeix; un altre amb una vocació que ja no era tan artística, sinó que buscava situar-se econòmicament; i la Lídia, que fa la meva tria: no abandona la seva vocació artística, però la compagina amb altres coses.
 
- Què és ser un escriptor reconegut? Ha pogut trobar l'entrellat?
 
- Hi he rumiat molt durant aquests darrers anys. En el cas de la literatura, jo crec que és molt difícil aconseguir molts lectors i comunicar-s'hi bé i, al mateix temps, tenir el respecte i la consideració de la crítica i del mon intel·lectual. Estic clarament en una de les dues bandes i ara estic molt reconciliada en el paper que m'ha tocat.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Pedro Sánchez i Miquel Iceta a l'executiva del PSC | ACN
Sara González | 5 comentaris
01/01/1970
Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya | El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:03 El Secretari d'Organització del PSC de Manresa, Xavier Vera, plega pel suport del PSOE al 155.
 23:13 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el PSC no pot estar ni un minut més al govern de la capital de Catalunya", i demana que Colau reuneixi els grups contraris al 155 per trobar una sortida democràtica davant "el cop contra les institucions catalanes".
 23:06 Convergència Democràtica Aranesa alerta que el 155 paralitzarà «de facto» el govern aranès. El partit mostra el "total rebuig i condemna a la interpretació de la democràcia en aquests termes totalitaris".
 22:36 Catalá insta Puigdemont a actuar amb «responsabilitat» i avisa que la justícia és «eficaç». El ministre de Justícia critica Carme Forcadell per apuntar que l'aplicació del 155 sigui un "cop d'estat".
 22:30 Societat Civil Catalana (SCC) veu "positiva" la decisió del govern espanyol de recórrer a l'article 155 i reclama que s'apliquin "el més aviat possible les mesures per tornar a la normalitat institucional". L'entitat defensa que l'aplicació del 155 "garanteix l'autogovern de Catalunya i fa una crida a la convivència i la concòrdia".
 22:24 Un noi i una noia han estat detinguts a Barcelona per intentar agredir un agent de la Policia Nacional espanyola davant la delegació del govern espanyol. Els fets han passat minuts després de finalitzar-se la concentració en suport a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
 22:20 El líder del PP català, Xavier García Albiol, acusa Carme Forcadell d'"apallissar" més de la meitat dels catalans pel tracte a l'oposició. També titlla de "provocació" que Puigdemont parli de vulneració de l'estat de dret per l'activació de l'article 155.
 22:09 DOCUMENT Puigdemont equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència. Llegeix el discurs íntegre del president de la Generalitat.
 21:54 El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, veu "lògic" que una querella per rebel·lió contra Carles Puigdemont suposi "mesures cautelars severes".
 21:52 ÀUDIO Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio: «Seguirem treballant amb el mateix compromís i rigor».
 21:46 El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, considera que l'activació de l'article 155 suposa "un veritable cop d'estat contra un Govern i un Parlament legítims" que sempre han actuat a partir del principi democràtic i "emparats pel mandat popular" del 27-S i de l'1-O. "Ens pertoca defensar la democràcia i la República", ha defensat en declaracions a TV3.
 21:40 JxSí i la CUP pacten celebrar divendres el ple del Parlament que respondrà al 155 i que pot declarar la independència.
 21:35 Milers de lleidatans també surten al carrer en contra de la suspensió de l'autonomia catalana; per Àlvar Llobet.
 21:33 Milers de persones tornen a omplir el Mercadal de Reus per exigir l'alliberament dels "presos polítics"; explica Jonathan Oca.
 21:13 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, equipara Rajoy amb Franco i demana activar el Parlament per declarar la independència; per Oriol March.
 21:11 L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, dimiteix de la direcció del PSOE després de l'aplicació de l'article 155; informa Sara González.
 21:09 Carles Puigdemont acaba el seu discurs amb un "visca Catalunya".
 21:07 
 21:06 Carles Puigdemont anuncia que demanarà un ple del Parlament "per debatre i decidir sobre l'intent de liquidar l'autogovern i la democràcia" de Catalunya.
 21:06 Carles Puigdemont: "Les institucions catalanes i el poble de Catalunya no podem acceptar aquest atac".
 21:03 Carles Puigdemont critica que el govern espanyol "s'ha proclamat de manera il·legítima el responsable de la voluntat dels catalans".
 21:02 Carles Puigdemont considera l'aplicació de l'article 155 com "la liquidació de l'augotogovern i la voluntat democràtica dels catalans".
 21:01 El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, critica que totes les propostes de diàleg al govern espanyol han tingut la mateixa resposta: "O el silenci o la repressió".
 20:41 Unes 500 persones són a la plaça Sant Jaume de Barcelona a l'espera de la declaració institucional de Carles Puigdemont, que es veurà a través de TV3.
 20:35 Rajoy agreuja el conflicte amb el 155, destaca la premsa internacional. Els mitjans d'arreu del món també es fan ressò de la resposta ciutadana en forma de manifestació a Barcelona.
 20:31 L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero afirma que el Govern encara pot "rectificar" com a "acte polític intel·ligent" i convocar eleccions.
 20:06 El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, titlla de "penós" veure el socialista Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy i Albert Rivera pel seu suport a l'article 155. "Si s'ha oblidat de les seves bases, cap canvi democràtic serà amb ell, sinó a pesar seu", defensa.
 
 19:58 Carme Forcadell es compromet a defensar la sobirania del Parlament: «No farem cap pas enrere». La presidenta de la cambra catalana compareix amb els representants sobiranistes de la mesa i acusa el president espanyol de completar "un cop d'estat de facto". "Ens comprometem avui, en l'atac més greu a les institucions catalanes, a defensar la sobirania del Parlament de Catalunya", afirma Forcadell.
Entrades anteriors »
01/01/1970
"Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació"
Cal Drapaire | Adrià Costa
Dani Cortijo | 4 comentaris
01/01/1970
Allò que pot semblar contradictori és el nom: “Cal drapaire” o “Les cases del drapaire” per a una obra de dimensions en aquell moment faraòniques, i no, no ve de cap broma ni joc de paraules
01/01/1970
Recull d'imatges d'Adrià Costa
La junta de portaveus, en una reunió recent al Parlament. | ACN
Roger Tugas | 5 comentaris
01/01/1970
JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol"
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració