Silvia Soler: «La infància marca l'adult que serem»

La darrera novel·la de l'autora, "Els vells amics", s'endinsa en l'aventura que suposa la recerca de sentit de la vida i que l'amistat és un valor que cal preservar per sempre

| 13/08/2017 a les 08:59h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, literatura, amistat, literatura catalana, Sílvia Soler, entrevista cultura, entrevista
Sílvia Soler | Adrià Costa
Un bon dia, Sílvia Soler (Figueres, 1961) va decidir que seria una professional de l'escriptura. Des d'aleshores, no només ho ha aconseguit, sinó que ha anat sumant lectors i complicitats a una manera molt personal de sentir i d'explicar el món. Coneguda sobretot gràcies a l'èxit de 39+1 –que va viure una adaptació teatral i televisiva–, i guardonada amb premis com el Ramon Llull del 2013 per L'estiu que comença, no té por de fer canvis de rasants, com passa a la seva darrera novel·la, El vells amics, amb un regust més agre de l'habitual.

Cinc joves creatius, inquiets i admiradors de Gauguin, emprenen un viatge a París durant la primavera del 1989 per assistir a una exposició del pintor. Aleshores, tot està per fer, el futur és una gran il·lusió i l'amistat un feu irrompible. En Marc, l’Ada, la Lídia, en Mateu i en Santi són diferents, però els mou la mateixa inquietud: l'art. I el lector descobrirà les raons de la vida i la passió, també vanitats i ambicions, alhora que veurà com el pas dels anys fa que tot quedi emboirat per uns somnis que potser no s'acabaran complint.

- El llibre s'inicia amb un fragment del poema Ídols, de Gabriel Ferrater. La poesia sempre ha estat present a la seva vida.
 
- Sóc filla de poeta, però reconec que una mala lectora de poesia. Ara bé, confesso que tinc mitja dotzena de poetes que no puc deixar anar i que llegeixo ja de molt jove. En aquest llibre, n'apareixen dos: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. En Ferrater és un poeta que comprenc menys que Gil de Biedma, però m'agrada tant el seu univers i la manera de dir les coses que m'és igual. Ara, aquest poema en concret sí que s'entén. I és un poema que li agradava molt a la meva mare i que conec molt bé des de molt petita.
 
- "Érem el record que tenim ara. Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després", diu el poema. És una porta d'entrada que marca el to del llibre.
 
- T'haig de dir, però, que no va ser que jo hi pensés abans d'escriure. En acabar la novel·la, de cop vaig pensar que el poema resumia allò que volia dir. Va ser inevitable posar-lo.
 
- Els vells amics parla de relacions personals i de les amistats de llarg recorregut. Però les relacions d'aquesta mena no són l'habitual, i menys ara, on tot sembla de consum ràpid, efímer.
 
- Sí, especialment pel que fa a les relacions col·lectives. A la meva edat és molt habitual tenir un amic de la infància, però tenir un grup que duri durant els anys és força excepcional.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- "Que interessant seria poder recordar la primera impressió que ens va causar una persona al cap dels anys, quan ja l'hem coneguda, quan l'estimem". El llibre comença així, amb aquesta afirmació. Obligant-nos a pensar si conservem el record d'aquella primera vegada que veiem un amic.
 
- I és una primera impressió que no tenim present amb tots els amics. Sí que passa, per exemple, amb els amics de la facultat, perquè recordes el primer dia que els vas veure. Però aquesta qüestió n'amaga una altra: seríem amics d'aquesta persona si el coneguéssim ara? En el meu cas, amb la meva colla d'infància em vaig plantejar la pregunta al començament d'escriure la novel·la. I em vaig quedar bastant sobtada per la resposta, perquè vaig arribar a la conclusió que no seria amiga de gairebé cap d'elles!
 
- Elles ja ho saben, això?
 
- [riu] Als amics que fas d'adult t'hi acostes per un interès comú: una afició que us uneix, el fet de ser companys de feina, com a pares dels amics dels teus fills, etc. En canvi, amb aquests amics de la infantesa, quan ets adult no tens perquè tenir res en comú, excepte que sou amics. Tenim gustos diferents, idees polítiques i formes de vida diferents. Ens uneix el fet que som amics, que no és poca cosa. Té una part agra, però una altra dolça, perquè demostra que l'amistat és prou sòlida.
 
- Aquesta reflexió recorre tota la historia, de principi a fi. Una reflexió que també podríem aplicar a l'amor.
 
- Potser sí. Hi ha una paraula que trobo molt lletja, però que crec que funciona i és aplicable a l'amor: el "benestar". Si amb aquella persona que estimes us coneixeu molt i no hi ha grans desencontres, segur que trobareu complicitat. És molt important estar còmode amb la persona amb qui comparteixes la vida.
 
-  La Lídia [una de les cinc protagonistes] diu, en un moment de la novel·la: "Al final, he descobert que amb l'amor no n'hi ha prou".
 
- Aquest és un dels grans desenganys de la vida.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- L'epíleg conclou que "tots els caminants tenen l'afany de persistir, de seguir endavant... però només alguns tenen l'ambició de romandre". És la diferència entre l'artista i qui ho intenta.
 
- La primera gran diferència, en aquest sentit, és la voluntat de comunicar-te amb el mon. Quan tens ganes de crear hi ha un desig de dir. I, després, de romandre. Tinc una experiència personal que m'hi va fer pensar molt. La meva mare [Carme Guasch, reconeguda escriptora] va morir quan el meu fill gran tenia tres anys. Ara, al meu fill li agrada molt la poesia i m'agrada pensar que hi ha un fill invisible que els uneix. Per fer el treball final de batxillerat, va triar com a tema la poesia de la seva àvia. Va fer un treball molt documentat i molt llarg i precís. Un cop acabat, em va dir que, havent-li llegit la poesia tenia la sensació d'haver conegut la seva àvia. I jo estic segura que ell coneix més a la seva àvia que molts nets que han conviscut amb els seus avis molts més anys que ell. Els escriptors tenim l'avantatge que la gent que no ens ha conegut ens pot arribar a conèixer molt profundament.
 
- Més enllà de l'amistat, el llibre mostra la necessitat de reflexionar sobre l'art i sobre vostè mateixa com a escriptora. Quan sap parlarà d'això a Els vells amics?
 
- Aquesta és la meva tretzena novel·la. Quan acabo la promoció, em compro una llibreta i començo a apuntar idees que em passen pel cap. És una mena de caos. Quan tinc ganes de fer una nova novel·la, agafo la llibreta i miro què hi ha. Normalment, sempre coincideix que hi ha un o dos temes recurrents.
 
- Què hi anota, a la llibreta?
 
- Una frase d'una pel·lícula. O una escena. O frases d'alguna novel·la, o alguna cosa que m'ha explicat algú i crec que no puc deixar escapar. Amb la llibreta d'Els vells amics em vaig adonar que hi havia moltes frases i pensaments relacionats amb l'amistat. Cosa lògica, perquè els meu grup d'amics de la infantesa estàvem passant una època realment difícil, amb diversos daltabaixos emocionals. I per tant, el tema ja sortia molt. Però també em vaig adonar que a la llibreta hi havia anotades moltes frases sobre l'art i la vocació artística.
 
- Pel que fa a la vocació, vostè ja va haver d'enfrontar-se al dilema ara fa dotze anys, quan va deixar Catalunya Ràdio i es va dedicar exclusivament a escriure.
 
- Jo escrivia novel·les en les meves hores lliures, com un hobby. I això era un desgast impressionat perquè feia un gran sacrifici i després no podia fer promoció, ni me'n podia cuidar com calia. I, com és lògic, les novel·les passaven totalment desapercebudes. També es va afegir que cada vegada se'm feia més feixuc treballar de redactora. I vaig llençar-me a la piscina. Vaig deixar la ràdio i vaig fer de l'escriptura la meva professió.
 
- Va ser una decisió molt valenta.
 
- [riu] Sí, però també és cert que va haver-hi una empenteta. Acabava de publicar la novel·la 39+1, que va ser un gran èxit comercial que ningú havia previst. Aquell èxit ens va sorprendre, a tots. Va ser com si el destí m'hagués dit "prova-ho!". Ho vaig fer i tinc molt clar que ara sóc molt més feliç que si no hagués pres la decisió.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa


- I aquest pas la porta ara a reflexionar sobre la vocació, la transcendència de l'art i el pas del temps, factors molt personals. Com arriba a fer una història coral?
 
- Si volia parlar de l'amistat col·lectiva, era necessari que la novel·la fos coral. Ara bé, l'estructura d'emparellar dos personatges en cada capítol sí que em va fer suar tinta. En un grup és evident que no tots som iguals d'amics entre nosaltres. El que desitjo és haver aconseguit que el lector faci un trencaclosques i acabi tenint el retrat de tot, de les vivències i emocions de tothom. Per això era tan necessari saber dosificar la informació.
 
- El gran tema d'Els vells amics podria ser com el temps ensorra les il·lusions.
 
- Els cinc personatges estan dibuixats a partir de la seva infantesa. La infància marca l'adult que serem. L'altre factor que determina cada personatge és la seva actitud davant la vocació artística. A les meves novel·les anteriors potser hi havia més drama argumental, però eren esperançadores. En canvi, aquesta té un to més realista i parla del desgast del temps. I de com això ens afecta.
 
- Un altre dels grans temes de la novel·la és el de com entregar-se a la passió. Hi ha gent que ho dona tot per ser i aconseguir el que volen. En canvi, hi ha gent que no: o bé no pot, o no en saben, o prioritzen altres coses.
 
- De fet, en els cinc personatges hi trobem pràcticament tot l'espectre possible: n'hi ha un que ho dona tot i que fa passar la vocació artística per sobre de tot; un altre que ho deixa al començament; un altre que l'abandona i se'n penedeix; un altre amb una vocació que ja no era tan artística, sinó que buscava situar-se econòmicament; i la Lídia, que fa la meva tria: no abandona la seva vocació artística, però la compagina amb altres coses.
 
- Què és ser un escriptor reconegut? Ha pogut trobar l'entrellat?
 
- Hi he rumiat molt durant aquests darrers anys. En el cas de la literatura, jo crec que és molt difícil aconseguir molts lectors i comunicar-s'hi bé i, al mateix temps, tenir el respecte i la consideració de la crítica i del mon intel·lectual. Estic clarament en una de les dues bandes i ara estic molt reconciliada en el paper que m'ha tocat.
 

Sílvia Soler Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Àngel Colom | Adrià Costa
Pep Martí | 7 comentaris
01/01/1970
L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat" | "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre
 11:25 Romeva denuncia a Brussel·les la negativa «irresponsable» del govern espanyol a negociar
El conseller d'Afers Exteriors demana a Europa que s'impliqui en la resolució del conflicte i carrega contra l'ofensiva de l'Estat: "Negar la realitat i confrontar-la amb violència no genera solucions"
.
 11:05 L'avinguda Diagonal continuarà tallada tot el matí a causa de la cera de la concentració pels presos polítics. De moment, es van obrint la majoria de cruïlles.
 11:02 Oriol Junqueras: «El govern espanyol indulta sis persones corruptes i n'empresona dues d'honrades».
 10:44 
 09:49 Els diputats de Podem, PDECat i ERC mostren al Congrés cartells per a l'alliberament dels "presos polítics" en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha reclamat que els baixin. "Aquí no es fa espectacle", afirma.
 09:43 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, eludeix concretar les mesures que implicarà l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a 24 hores de vèncer el termini perquè Carles Puigdemont contesti el segon requeriment de l'executiu.
 09:39 L'Ajuntament de Barcelona confirma dues denúncies contra la policia espanyola per abusos sexuals l'1-O. L'alcaldessa Ada Colau ja va criticar-ho fa uns dies i el Ministeri d'Interior va dir que la portaria a la Fiscalia per injúries i calúmnies.
 09:31 Santamaría demana igualtat davant la llei i defensa que el govern espanyol no té incidència davant la justícia.
 09:28 "En nom de la nostra llibertat, els dic que defensarem cívicament i pacífica les nostres institucions, model social i democràcia", diu Tardà, tot reclamant "que parin màquines i triomfi el diàleg".
 09:26 Torn per Tardà, que demana a Santamaría si acceptarien la proposta de Puigdemont de les converses amb caràcter bilateral. La vicepresidenta espanyola recorda que al Congrés ja hi ha bilateralitat, on "porta 13 anys com a diputat".
 09:26 Albert Rivera mostra el seu suport al govern espanyol "per la Constitució i la defensa d'Espanya".
 09:23 Sáenz de Santamaría desgrana les accions del 155 si Puigdemont demà no contesta al requeriment. "Del que es tracta és que els catalans i el conjunt dels espanyol puguin confiar en les institucions de Catalunya", explica.
 09:22 Torn per a Albert Rivera, que també toca el tema català. "Demano que el govern recuperi l'autonomia de Catalunya". "Aplicar la Constitució ja no és una opció, és una obligació", afegeix, tot demanant l'aplicació del 155.
 09:20 Rajoy: "Demano a Puigdemont que actuï amb sensatesa. I que respongui si ha declarat o no la independència de Catalunya". 
 09:18 Xuclà exigeix el cessament del ministre d'Exteriors per les declaracions sobre l'educació a Catalunya. "No s'atreveixin a tocar un sistema educatiu que ens ha educat en la llibertat", afegeix.
 09:16 El diputat del PDECat, Jordi Xuclà, demana a Rajoy sobre els empresonats Sànchez i Cuixart. Rajoy: "El Parlament porta un mes tancat i els catalans no poden demanar a Puigdemont si ha declarat o no la independència".
 09:15 Rajoy contesta Pablo Iglesias i li retreu el suposat finançament de Podem procedent d'Iran i Veneçuela.
 09:12 Pablo Iglesias demana a Rajoy que tornin a la legalitat i a la llei, i "potser canviar de seu perquè no estigui finançada amb diner negre".
 09:10 Torn per Podem, que demana explicacions pel cas Gürtel i les possibles donacions i finançament del PP.
 09:07 El PSOE retreu al president espanyol que només s'hagin aprovat dues lleis des que governa. Rajoy repassa tota la feina feta pel PP.
 09:07 Comença la sessió de control al govern de Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats.
 08:58 Íñigo Méndez de Vigo, que també és ministre d'Esports, considera que la lliga espanyola de futbol sense el Barça seria "una lliga descafeïnada". Defensa que "a molts seguidors l'actitud dels dirigents del club no els ha agradat gens" pels seus pronunciaments sobre el procés català.
 08:57 EN DIRECTE Podeu seguir en vídeo el ple del Congrés dels Diputats, que comença a les 9 del matí.

 08:49 Íñigo Méndez de Vigo remarca que a Europa "no hi ha un sol govern que doni suport a la secessió de Catalunya".
 08:40 Íñigo Méndez de Vigo assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "presos polítics no són" i afegeix que "són persones que estan sotmeses a l'imperi de la llei". Segons Méndez de Vigo,el govern espanyol "no té absolutament res a veure" amb l'empresonament dels líders sobiranistes.
 08:39 El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, defensa a RNE que "el que la gent vol és llei i ordre", i demana a Carles Puigdemont que torni a la legalitat.
 08:22 
 07:43 La Diagonal de Barcelona està tallada a causa de la cera que hi ha a terra que dificulta el trànsit, després de la concentració d'ahir de suport a Cuixart i Sànchez. Els manifestants portaven espelmes.
 07:35 PORTADES «El Govern del PP planeja dirigir les conselleries des de Madrid», a la portada de «La Vanguardia». Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
 07:27 ENTREVISTA Àngel Colom: «S'han dit moltes coses de la CUP, però està actuant amb una enorme responsabilitat»; per Pep Martí. L'històric dirigent independentista, exlíder d'ERC i avui al PDECat, assegura que "l'única manera d'assolir una mediació europea és ser estat". "L'empresonament de Sànchez i Cuixart és la venjança dels poders espanyols a l'èxit de l'1-O", afirma.
 07:17 VÍDEO Guardiola dedica la victòria del City a Sànchez i Cuixart. “Tant de bo surtin aviat; és com si tots estiguéssim allà”, diu l'exentrenador del Barça.
 07:14 EL DESPERTADOR de Ferran Casas. 18 d'octubre: impàs en tensió. "Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones", assenyala el subdirector de NacióDigital. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova.
 00:09 VÍDEO Joan Mena dona una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
Entrades anteriors »
01/01/1970
L'alcaldessa Ada Colau ja va criticar-ho fa uns dies i el Ministeri d'Interior va dir que la portaria a la Fiscalia per injúries i calúmnies
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 5 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 11 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat