L'estiu a la Barceloneta: sexe al carrer, quioscos que venen alcohol i lloguers pels núvols

Lourdes López, veterana activista de La Barceloneta Diu Prou, detalla a NacióDigital que fa uns anys hi havia dos tipus de veïns: els que vivien als carrers més perjudicats pel turisme de borratxera (que eren els que es mobilitzaven) i els que no patien de prop aquestes externalitats i, per tant, no se sentien atacats pel model turístic. Ara, en canvi, defensa que la majoria del veïnat està conscienciat perquè "potser a tu no et molesten els sorolls a la nit, que són els efectes més immediats, però t'acabarà afectant quan et pugin 300 euros el lloguer del teu pis".

L'estiu passat, el barri ja va acaparar tota l'atenció mediàtica arran d'unes pintades anònimes contra els turistes que van aparèixer als carrers. Què ha canviat des de llavors? López assegura taxativa que la situació aquest estiu és encara més insostenible. Si l'any passat calculaven que hi havia uns 300 habitatges turístics, aquest any la xifra s'ha duplicat.

Moltes terrasses dels bars ocupen més espai del que els està permès, alguns viatgers fan ús de la zona verda per a veïns sense pagar i els autobusos s'omplen de gom a gom. A l'agost, la circulació de busos es redueix, tot i que és quan hi ha més demanda. López utilitza cadira de rodes i denuncia que els turistes ocupen amb les maletes les places reservades per a persones amb mobilitat reduïda.

Un dels efectes negatius més evidents és el soroll dels joves que surten de festa. López explica que molts vénen des del Port Olímpic, on arriben en autocars guiats per touroperadors que comercialitzen pacs amb preus molt competitius. "Arriben aquí i continuen la festa i, si els demanes que callin, es baixen els pantalons", assegura.

Les molèsties també les pateixen durant el dia. En Javi, un altre veí del barri i membre de la plataforma, recorda que fa uns dies un turista va començar a pixar davant del mercat a primera hora de la tarda i, tot i els retrets dels veïns, no es va immutar. El mateix Javi mostra un vídeo gravat al carrer Sant Miquel l'estiu passat en el qual es pot veure com un home vestit de negre i una dona despullada tenen sexe a plena llum del dia. "Això és normal veure-ho aquí, però no sempre t'agafa amb el mòbil a la mà", detalla.
 
Des de la plataforma insisteixen que el problema de fons no és només l’incivisme, sinó l’expulsió dels veïns per l’especulació amb l’habitatge. Molts dels veïns que van ajudar a construir el barri han hagut d'abandonar-lo en els últims anys per no poder fer front als lloguers, que no baixen dels 900 euros, i han marxat a ciutats de l’àrea metropolitana. 

Lourdes López assegura que des que ha tornat de les vacances, fa tres dies, han vingut fins a sis famílies a explicar-li que han rebut el burofax a través del qual els propietaris els obliguen o bé a marxar, o bé els augmenten considerablement el lloguer. Quan això passa, se'ls deriva a la Taula de l'Habitatge de l'entitat, que es reuneix un cop al mes i on es treballa cada cas amb l’Ajuntament de Barcelona.

Mentre López parla, dos joves s'enfilen a un dels terrats de la plaça del Poeta Bosca, es fan fotografies en posicions no aptes per a vertiginosos i, finalment, pugen un matalàs, on hi descansen mentre prenen el sol i fumen. Fa un any, allà mateix van desnonar l'última veïna que vivia a l'edifici, a qui li havien pujat el lloguer fins als 950 euros per un pis que no arriba als 40 metres quadrats, apunta López. Ara, els han reformat i es destinen a apartaments turístics.
 
La bombolla dels lloguers no afecta només els veïns, també els comerços. Una passejada pel barri permet veure quins són els establiments que millor funcionen: bars, restaurants, gelateries i, sobretot, els supermercats de conveniència, uns basars on no acostumen a comprar els veïns, sinó els turistes. Segons la normativa, aquests locals han d'obrir un mínim de 18 hores diàries i han de vendre cadascun dels següents articles: llibres, diaris i revistes, productes d'alimentació, discos i vídeos, joguines, regals i articles diversos. Tot i que en tenen, i durant el dia es compren molts souvenirs, el producte estrella és l'alcohol que es ven de matinada.

En Javi recorda el cas d'una veïna seva que fa mesos va llogar un local per 600 euros on va projectar una perruqueria canina. Al cap d'uns dies, els propietaris van avisar que, finalment, no li llogarien l'establiment perquè un altre home estava disposat a pagar el doble a canvi d'instal·lar-hi un supermercat de conveniència. Això ha fet que hi hagi molts comerços en perill d'extinció o ja extingits, com ferreteries, fusteries, merceries o drogueries.
 
Qui ven l'alcohol?

Una de les queixes històriques dels veïns és la permissivitat de la Guàrdia Urbana amb la venda d'alcohol després de les deu de la nit i durant tota la matinada. A banda de molts supermercats de conveniència, l'alcohol es pot aconseguir a través dels llauners que, a més de llaunes de cerveses, preparen mojitos. Guarden tota la mercaderia sota els cotxes i, fins i tot, al clavegueram, malgrat l'evident problema de salut pública que representa. "Beer, weed", criden alguns dels llauners, que també poden arribar a vendre marihuana.Els veïns asseguren que estan farts de veure com molts llauners recullen les cerveses dels quioscos. Lourdes López lamenta que, amb comptades excepcions, com la del quiosc de la plaça del Poeta Bosca, cada cop sorgeixen més quioscos que no tenen premsa, només souvenirs.