El musical «Rent» fa la darrera parada en un espectacle únic al Teatre Grec

L'obra es podrà veure en una representació especial aquest dijous 24 d'agost

Un dels moments del musical «Rent», cantat íntegrament en català
Un dels moments del musical «Rent», cantat íntegrament en català
24 d'agost del 2017
Actualitzat a les 7:32h

Rent es va estrenar el 26 de gener del 1996 a Nova York, dos dies després de la mort de Jonathan Larson, el jove i desconegut autor de l'espectacle. Tres anys després de l'estrena, l'obra arribava a Barcelona convertida ja en el fenomen de tota una generació i amb Daniel Anglès en el paper de Mark Cohen. L'any passat, coincidint amb la celebració del vintè aniversari de l'obra, Anglès recuperava l'espectacle, amb una gran novetat: per primera vegada, Rent es veuria en català a Catalunya.

La nova adaptació oferia l'oportunitat de gaudir amb uns personatges que s'aferren a la vida, que conviuen amb l'amenaça de la malaltia i la mort, i que desperten els mecanismes de la creativitat per afrontar els problemes. La producció, guardonada amb quatre premis Broadway World 2016, és la que arriba a Barcelona aquest dijous, 24 d'agost, en versió concert al Teatre Grec. Serà la darrera oportunitat de veure l'espectacle, tal com apunten els organitzadors.

Els artistes, la generació X i "La bohème" de Puccini

La mort de Jonathan Larson dos dies abans de l'estrena va convertir l'obra en un gran mite modern, una peça que juga amb el tòpic del carpe diem i convida a viure al màxim cada instant que ens ofereix la vida. El desig de l'autor, en plena dècada dels noranta i després de l'auge mundial del "grunge" i de l'MTV, era el d'escriure una òpera rock que portés al teatre musical totes les inquietuds d'aquella generació.

Per fer-ho possible, Larson va idear una actualització de l'òpera La bohème de Giacomo Puccini: l'East Village de Nova York dels vuitanta va substituir el París del 1800, la SIDA agafa el relleu de la plaga que assola França, i Rodolfo, Mimi i Marcello són actius del punk-rock, ballarines d'striptease o realitzadors de cinema. Un alè de vida que posa un dels grans colofons artístics a la "generació X".