Discriminació lingüística

Les normatives que discriminen el català augmenten a l'estat espanyol

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, denuncia una voluntat "d'afeblir i minoritzar" la llengua i constata que per a l'Estat hi ha "una llengua bona i la resta són folklòriques"

| 01/09/2017 a les 22:00h
Arxivat a: Política, discriminació lingüísitica, catalanofòbia, llengua catalana, llengua, Òscar Escuder, Plataforma per la Llengua, català
Pancarta a l'exterior del Centre de Normalització Lingüistica de Vic | Adrià Costa
La discriminació del català a l'estat espanyol és encara un problema ben present. En moltes normatives, l'Estat continua imposant el castellà per damunt del català, també en aquells territoris on n'és la llengua oficial. Són normes que exclouen el català o imposen el castellà i que en l'últim trimestre s'han gairebé doblat, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua. "La tendència natural de l'estat espanyol és aquesta", assegura a NacióDigital Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. Es tracta d'una discriminació potser més subtil, però efectiva a l'hora d'afeblir una llengua ja minoritzada.

El primer trimestre (gener-març) es van aprovar 16 normes que relegaven el català als territoris de l'Estat on n'és la llengua autòctona. Entre l'abril i el juny, aquesta xifra s'ha doblat i l'Estat ha aprovat 17 normatives discriminatòries. Totes elles són imposicions explícites del castellà, tant on és llengua pròpia com on no ho és. Això mostra un problema de fons a l'Estat. "Explica la visió de l'Estat, de les institucions i del govern espanyol. Creuen que el castellà és la llengua bona i la resta són folklòriques", lamenta Escuder. Des de l'any 2014, quan l'entitat que dirigeix va començar a comptabilitzar aquest tipus de discriminació, s'han aprovat més de 250 normes que imposen el castellà, un fet que "contribueix a minoritzar i afeblir el català". Tot plegat fruit d'una catalanofòbia encara present a les institucions espanyoles i d'una visió centralista i centralitzadora que entén "un Estat amb una sola llengua".

Aquesta visió es pot veure també en les pàgines web de l’Estat. Segons un estudi d’aquest juliol de la Plataforma per la Llengua, de les 254 webs analitzades -les principals webs de l’estat espanyol, com ara la del Govern o les institucions i empreses més importants- només un 1,6% estan totalment traduïdes en català. En un 19,7% el català hi és residual, en un 14,2% estan parcialment traduïdes i en un 64,2% és inexistent. De les webs traduïdes en català, un 73,6% contenen "errors greus o descuits". 

El darrer cas que denota un poc interès en la llengua catalana es troba en la inversió destinada a projectes audiovisuals en català per part de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). En els últims 10 anys, les partides destinades al cinema en català han caigut dels 13 milions l'any 2007 als 1,6 d'aquest 2017 (sumant Catalunya i el País Valencià). El cas del català és el més exagerat pel que fa a la caiguda de les inversions, però la resta de llengües cooficials de l'Estat (el basc i el gallec) també han experimentat un descens en les inversions.
 

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder Foto: ACN


El problema a Europa: el català hauria de ser llengua oficial

Pel que fa a l’àmbit europeu, entre l'abril i el juny d'aquest any s'han aprovat 11 normatives que discriminen el català en l'àmbit europeu. D'aquestes, 4 són imposicions indirectes del castellà -preveuen obligacions relacionades amb les llengües oficials dels estats membres- i 7 són exclusions implícites del català -regulen la utilització institucional o el dret d'ús de les llengües oficials a la Unió Europea.

El problema, tal com explica Escuder, és que moltes de les normes europees en matèria de llengua fan referència a les llengües oficials, i el català no ho és: "Com que el català no és una llengua oficial a Europa, surt perjudicat d'algunes normatives comunitàries". Tanmateix, si ens fixem en el nombre de parlants, "seria normal que el català fos llengua oficial: té uns 10 milions de parlants i prou mercat per ser-ho". Les xifres van en el mateix sentit i situen el català en la posició 80 en nombre de parlants, al nivell de llengües com el danès o l'holandès, de ple dret a la Unió Europea i considerades "llengües mitjanes".

D'altra banda, l'Estat es va adherir l'any 1992 a la carta europea de llengües minoritàries i en va ratificar l'adhesió l'any 2001. Tot i que de manera formal, l'estat espanyol s'ha compromès a respectar i promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa, les més de 250 normatives aprovades des de 2014 que discriminen el català han provocat diversos avisos per part del Consell d'Europa. L'Estat, però, "no n'ha fet cas", tal com denuncia Escuder.

Normatives discriminatòries en tots els camps

D'entre la llarga llista de 250 normatives aprovades des de 2014 n'hi ha de més i menys importants. Moltes d'elles són qüestions poc mediàtiques que sovint passen desapercebudes, però com sosté Escuder, tantes normatives contràries al català acaben tenint un pes important, encara que no totes siguin de màxima rellevància. D'aquesta manera, les normes legals aprovades pertanyen a àmbits molt diferents: ajuts, educació, etiquetatge, requisits i documentació, però és en aquest darrer trimestre que es concentren més imposicions. 10 de les noves normes obliguen que tota mena de documents estiguin redactats en castellà i quatre (totes europees), preveuen que puguin estar en una llengua oficial de la UE, però no en català. Les altres tres regulen principalment l'etiquetatge, però contenen obligacions lingüístiques que exclouen la possibilitat que s'usi el català en la documentació.

De les noves normatives contràries al català destaquen, per exemple, la resolució de 21 de març que preveu que les proves de batxillerat per als centres espanyols a l'estranger inclouran les assignatures de llengua castellana i literatura i una llengua estrangera, però no fa cap previsió similar per al català. Així, no es preveu que els fills dels ciutadans catalanoparlants que viuen a l'estranger tinguin accés a l'aprenentatge de la seva llengua mentre que sí que es protegeix aquest dret per als castellanoparlants. 

En un sentit similar, el Reial Decret 316/2017 estableix que en la sol·licitud d'una patent (també si és internacional), la descripció obligatòria i les indicacions per obtenir-ne la data de presentació hauran d'estar redactades en castellà. Si està escrita en una altra llengua, hi haurà un període de temps per presentar-ne una traducció al castellà. Per tant, es preveu que en tots els casos la documentació es presenti en castellà, sigui directament o amb traducció posterior.
 

Un dibuix de la Norma enganxat al prestatge d'una biblioteca. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

País Valencià
Antoni Ferret, 01/09/2017 a les 22:28
+8
-50
1) El cas més recent i més greu és el del País Valencià, amb la llei de plurilingüisme, suspesa. / 2) Quan Espanya tingui un govern, tot serà diferent. No pas que sigui una bassa d'oli, però serà ben diferent.
Nacionalismo
Masias , 01/09/2017 a les 22:30
+12
-84
Lo único real, esencial, necesario y eterno del nacionalismo estelado es el ceremonial y la liturgia
Lo artificial, complementario, dispensable y transitorio es la razón y la pura realidad
Imposición.
Anònim, 01/09/2017 a les 22:38
+11
-92
El catala se discrimina el solo, por el pressing ejercido por la Generalitat, hasta la OSCE, se rasgaría las vestiduras si supiera la realidad lingüística que queréis imponer a la fuerza.
Deixem de dir ruqueries!
Anònim, 01/09/2017 a les 22:48
+28
-24
Allò que minoritza i envía el català a la mort és la demografia, condicionada per la immigració. Deixem de dir ruqueries!
el circo continua
sin subvenciones también se puede vivir, 01/09/2017 a les 23:07
+10
-85
"El presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont, fue una de las dos fuentes del Govern que confirmó a 'El Periódico' que existía el aviso de alerta terrorista enviado por los servicios de Inteligencia de EEUU. Lo hizo en una conversación privada con un alto cargo del diario dos meses antes de los atentados de Cataluña."
Algunes preguntes
Anònim, 01/09/2017 a les 23:15
+15
-81
1. Podrieu especificar una mica més quines són totes aquestes normatives tan discriminatòries i especificar-ne el seu contingut?

2. No es cert que el que solen dir aquesta mena de normes és que a més de la utilització de la llengua oficial a tot l'estat també es poden usar les altres llengües oficials?

3. No us sembla igualment censurable privar els alumnes catalans d'aprendre correctament la llengua castellana als centres educatius?

4. La més important: què coi us importa tot això si d'aquí un mes sereu independents?
una pregunta
Anònim, 01/09/2017 a les 23:42
+15
-77
han hecho tb un estudio de la situación del castellano en las páginas web de la generalitat?? me parece de una hipocresía tremenda denunciar unos hechos que da por buenos cuando viene de la generalitat (que por cierto subvenciona esta "ong") más flagrante es discriminar la lengua mayoritaria de cataluña. se debería tratar por igual a las dos, tanto por unos como por otros y denunciar los incumplimientos de AMBAS partes. la historia de que el estado está en nuestra contra ya cansa de verdad.
Ja se sap
Anònim, 02/09/2017 a les 00:46
Interessant
+78
-9
Amb Espanya no hi ha solucions. Espanya s' adhereix a totes les normatives democràtiques però alhora de veure quines normatives compleix, crec que llavors queda sempre en posició més aviat galdosa.
Sempre han fet, els castellans, al seu país el que els hi ha sortit dels nassos i ho seguiran fent.
La qualitat democràtica d' Espanya es al nivell dels seus politics.
Visca Catalunya lliure.
En canvi al "nou"estat catala
Anònim, 02/09/2017 a les 03:40
+5
-52
Catala i castella seran folcloriques amdues!
El catalán es un dialecto
Ciudadano ESPAÑOL, 02/09/2017 a les 04:56
+5
-72
No se puede discriminar el catalán, el español es el estandar del catalan
El catalán es una lengua en vía de extinción
Anònim, 02/09/2017 a les 07:28
+8
-76
Esta es la realidad, a pesar de los esfuerzos por salvarla y pretender situarla por encima del castellano de la clase política.

Las únicas lenguas que todavía seguirán vivas por tiempo indefinido son las imperiales: inglés, castellano, francés, etc.

La lengua preferida por los ingleses para estudiar después de la suya es el castellano. Los ingleses siempre haciendo gala de su gran sentido común.

En Barcelona el castellano es la lengua oficial de su ciudadanía, junto al inglés, alemán, francés, etc.

Las lenguas evolucionan, y en un futuro también dejarán de existir, tal como las conocemos ahora, las lenguas imperiales actuales. Todo cambia, nada es inalterable.

En Cataluña la única lengua marginada es el castellano.
I encara hi ha pallussos
Anònim, 02/09/2017 a les 09:37
Interessant
+59
-3
que en volen continuar formant part. Són els caragirats, renegats de la terra i botiflers de mena.
Corto y escueto
Anònim, 02/09/2017 a les 09:41
+5
-57
Eso es mentira
Al de les 22:48 (deixem de dir ruqueries)
frederic_p, 02/09/2017 a les 09:47
Interessant
+53
-2
Els immigrants no tenen massa ideologia amb això. Ells usen la llengua que veuen útil. Quina veuen útil? la que els hi parla tothom. Quina? el castellà. Si nosaltres els hi parléssim en català, també veurien útil el català.
La pregunta és: en quina llengua parles a un immigrant espanyol? i a un immigrant de qualsevol país? en quina llengua parles al restaurant xinès?
Segons la resposta a aquestes preguntes, et diria que el problema pel català ets tu.
Defensa del català
Racs, 02/09/2017 a les 10:22
Interessant
+62
-2
Collons, què passa? Els espanyolistes estàn de guardia i quan els sona el timbre venen en manada als digitals quan senten olor de sang, com els carronyers? No crec que vinguin a aquest diari a llegir el que s'hi diu, només venen a donar pel cul, que és el que sempre millor han sabut fer, és la seva naturalesa espanyola.
La majoria de les teories que tota aquesta manada sosté, només les defensen C's i PP a Catalunya, que com tots sabem son partits minoritaris. Si als partits indepes hi sumem els comuns i PSC, ja tenim que el 75% de l'arc parlamentari català defensa el català i la immersió, el model actual.
El català és un idioma que està en una situació força delicada i com sempre he dit, només ens te a nosaltres per sobreviure. Espanya només farà passos per acabar amb un idioma que és tan antic com el castellà i mentre siguem espanyols això anirà cada dia a pitjor. La única sortida per al català és, primer, la independència, i en segon lloc, politiques actives per a incentivar el seu us, per fer-lo atractiu, viu i necessari a tot aquell qui viu i treballa a Catalunya. No és qüestió d'imposar-lo, sinó de fer-lo necessari, de fer que sigui l'idioma del país, el seu fet diferencial en el mon.
Una enorme quantitat de castellans van venir a Catalunya en el darrer mig segle, tants com en cap altre territori i evidentment la gran majoria no van voler adoptar l'idioma del país que els acollia, en van ser refractaris ells i els seus fills i en part els nets. Perquè haurien d'adaptar-se al país que els acollia si això és Espanya? Us imagineu que a Portugal s'hagués doblat la població amb andalusos i ara el portuguès estigués en perill de desapareixer? Però això no els passarà perque Portugal és un país que te armes per poder-se defensar d'aquest tipus d'agressió lingüistica. Espanya ha maldat per fer tot el possible perquè es produís la substitució, com a França, però miraculosament el català a sobreviscut i ara cal que recuperi tot el camí perdut.

Només nosaltres el podem salvar, ningú més ho farà al món. El català és l'idioma d'aquesta terra, és el seu caràcter, la seva idiosincràcia, Espanya ho sap molt bé, acabar amb el català s'ha associat a "acabar con el problema catalán", i per això ho han fet. No oblideu educar els vostres fills en català, cal fer sentir a tots els ciutadans de Catalunya que el català és el seu patrimoni, el seu distintiu al món, la seva singularitat, el seu orgull. Qui vol la mort de quelcom que estima?
Ras i curt: som una colònia
Orellut, 02/09/2017 a les 10:42
Interessant
+56
-3
Defensen amb vehemència la "fiesta" perquè la consideren com una cosa pròpia; no defensen el català (ni cap altra llengua que no sigui l'espanyol a Espanya) perquè no ho consideren com alguna cosa que els hi pertany. Som "tierra de conquista", som la perifèria, som provincianos... o això diuen.

Salut i República catalana (i Espanya, si pot ser, que entri al segle XXI)
Saben molt be el que fan
Anònim, 02/09/2017 a les 10:59
+46
-1
Quanta menys gent sapigue catala menys gent podra llegir el que diuen en catala, i es precisament el que volen, que nomes siguin informats en castella, perque ho tenen mes controlat
per el comentari de les 23.15
Anònim, 02/09/2017 a les 12:31
+48
-2
4. La més important: què coi us importa tot això si d'aquí un mes sereu independents?

Exactament! No crec que diseccionar ara l'us del catalá a les espanyes, es particularment relevant, Espanya sempre ha sigut, es i será MONOLINGUE! no donen per més!!!

Lo important ara es tenir un plan o estrategia per potenciar al catalá al maxim, una trajectoria que el porti en el lloc que es mereix en el món de les nacions les llenguas!

1-O DIA DE L'ALLIBERAMENT NACIONAL
Ho han fet sempre aquesta gentussa
Karlus, 02/09/2017 a les 14:28
+9
-0
Fora els ocupants corruptes lladres i feixistes, si aquests feixistes, que corren per aquí si son uns inadaptats que tornin al seu poble i que no emprenyin, ni cas a aquets paios
Uns detalls.
Anònim, 02/09/2017 a les 17:36
+11
-0
A Europa no solament Espanya li te mania . Li tenen mania tots els incultes que hi han al Europarlament. Un eurodiputat d' ERC va començar el seu discurs en catalá. El president de la Eurocámara ( Durao Barroso ) li va dir que no es podia fer servir el catalá. Llavors com que l ' eurodiputat era de Meborca va començar a parlar en... Alemany . El Durao li va etzibar com si una abella l ' hagués picat una abella " Le he dicho que no se puede hablar en catalan ". Clar que li van dir que era alemany i va demanar perdó. Ara ja va demostrar que tot i ser el president de la eurocámara i haver sentit moltes vegades l ' alemany no el reconeixia. O sigui que era ruc del tot. A Frau Merkel li va semblar molt greu aquesta patinada del ruquet. Un incís si no parles be l ' alemany no fan cap esforç per entendre't. O sigui que es igual com si parlessis a una paret.
La llei de patents . El castellà no es pot fer servir per demanar patents comunitaríes. El van considerar un idioma minoritari a Europa. Per tant aquesta disposició es la lógica reacció d ' un orgullos que se sent ofès. S ' accepta l ' anglès com a deferència cap a EUA i per la gran quantitat de patents que presenten. No per el RU. Es mes si RU s ' en va de la UE aquest idioma desapareix. Cap estat l ' ha presentat com a propi. Clar que com a Paña segur que faran alguna trampa.
El castellà esta mes mort que el català. Mireu qualsevol diari ( no de Barcelona si no de Madrid o altres províncies, o revistes ) i veureu que hi han mes anglicismes que paraules castellanes. Anglicismes que tenen traducció al castellà . Una mostra la nota de la CIA del Periodico no arriba ni a Spanglish de LA o NY . Ara si s ' assembla al nou Spanglish d' Espanya.
Llocs adients per fer servir el català
Anònim, 02/09/2017 a les 20:14
+10
-0
0. A Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses i l’espai exterior.
1. Ajuntaments i Cases Consistorials.
2. Bancs i guinguetes financeres.
3. Biblioteques I exposicions de tot tipus.
4. Museus i altres llocs de culte.
5. Comissaries policials, duanes i punts estàtics o mòbils de reconeixement sistemàtic de documentació i verificació de dades.
6. Correus, telègrafs i telèfons.
7. Escoles bressol i de brètols.
8. Universitats i altres temples de la ciència i la sapiència.
I institucions universitàries “internacionals” radicades al domini lingüístic català.
9. Estacions de trens, autobusos i ferrocarrils de la Renfe , de la Generalitat i els transversals soterranis.
10. Aeroports i ports marítims i de muntanya.
11. Hospitals i Centres d’Atenció Primària i secundària.
12. Jutjats amb especial esment pel personal togat i per les víctimes de la societat dempeus o assegudes al banc dels acusats.
13. Compareixences als Parlaments.
14. Altres àmbits de la vida tal com botigues, magatzems i altres llocs de compravenda.
Professionals, autònoms o empresaris, de productes o serveis de tota mena.
15. Companyies logístiques de vendes on line i altres del món col·laboratiu i digital.
16. Plataformes multimèdia de continguts de lleure.
17. TICs i TACs.
I sobretot , i ara més que mai , a l’internet i a les xarxes socials i , com no , a Naciódigital.
Jordi Cañas: “Os montaremos un Ulster que os vais a cagar”
Podemita patriota español, 02/09/2017 a les 21:51
+1
-6
Pues eso.

La penúltima paraula
Galdric (Hostalric), 04/09/2017 a les 19:36
+2
-0
El bucle de la ignorància identitària en terra estranya.
No hi ha integració , com a molt adaptació, perquè pensen que no els fa cap falta integrar-se ni tampoc adaptar-se.
I com que no tenen cap necessitat ni pressió social, fiscal ni legal doncs un esforç que pensen s'estalvien.
Pla A: callar i imposar la llengua colonitzadora.
Pla B: fer-se els simpàtics fent , o no , la gara-gara i imposar la llengua colonitzadora.
Pla C: esbroncar titllant als catalanoparlants de gent malparida i insolidària... i imposar la llengua colonitzadora.
Pla N: alternatiu i indignat: treure la llengua, la física i la verbal i imposar l'idioma colonitzador.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb els dies posteriors a l'1 d'octubre
 07:57 El clam per la llibertat de Sànchez i Cuixart torna aquest dissabte a la tarda al carrer. La Taula de la Democràcia preveu una nova manifestació massiva de caràcter transversal per plantar cara a la repressió de l'Estat. La marxa transcorrerà des de la cruïlla entre Passeig de Gràcia i el carrer Aragó fins a l'encreuament amb la Gran Via.
 07:56 La Guàrdia Civil cita ara a declarar el propietari d'un restaurant de Calella pel missatge en una pissarra: "No servim a les forces d’ordre públic no autonòmiques".
 07:28 El PDECat convocarà una assemblea per decidir si trenca l'acord amb el PSC a Terrassa. El portaveu del grup municipal assegura que estan "ofegats" per les decisions del PSOE i dels socialistes catalans en vers Catalunya.
 07:20 PORTADES Les mesures del 155 contra Catalunya, a les portades de la premsa espanyola.
 07:20 L'Estat, a punt per controlar el nucli de l'autonomia per frenar el procés; per Oriol March. PP, PSOE i Ciutadans pacten convocar eleccions, monitoritzar els Mossos d'Esquadra i intervenir TV3 a través d'un article 155 que aprova avui el consell de ministres. El Senat validarà la intervenció divendres vinent mentre el Parlament ja es prepara per declarar la independència.
 00:46 ÚLTIMA HORA Rajoy destituirà Puigdemont i tot el Govern amb l'article 155, segons «El País». L’estratègia del president del govern espanyol implicaria cessar tot el govern català en bloc i nomenar un representant que en centralitzi les tasques de coordinació.
 22:47 OPINIÓ «La força de la gent», l'article de Carme Porta. 
 22:47 OPINIÓ «I tot, per no permetre votar», l'article de Jordi Bianciotto.
 22:46 OPINIÓ «Resistir», l'article d'Aleix Sarri. 
 22:45 LA VEU DE NACIÓ «El cop d'estat», l'article de Ferran Casas.
 21:56 El PSC del Bages contradiu Pedro Sánchez i considera que el 155 «no és la solució». Els socialistes del Consell Comarcal rebutgen que l'anunci d'aplicació de l'article 155 "hagi substituït la petició no corresposta del President de la Generalitat de mantenir una reunió per parlar-ne".
 21:55 Quan el PSOE se'n reia del PP i assegurava que no aplicarien el 155. Rajoy i Sánchez han fet oficial aquest divendres l'acord per intervenir l'autonomia de Catalunya, però mesos enrere els socialistes presumien de tot just el contrari.
 21:25 VÍDEO Estudiants de la UAB desmunten les mentides d'«Espejo Público» sobre el procés català. Una desena d'alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació defensen la pluralitat lingüística i ideològica que hi ha a les aules de la universitat.
 20:59 L'exministre Joan Majó es dona de baixa del PSC. "No vull recolzar de cap manera, ni directa ni indirecta, la política del PP, tal com diu i sembla que està fent el PSOE", sentencia en la carta que ha enviat a Miquel Iceta.
 20:45 Un exambaixador britànic, sobre el 155: «És feixisme». Craig Murray ha carregat amb duresa contra l'acord entre PP, PSOE i Ciutadans per convocar eleccions a Catalunya.
 20:25 ÚLTIMA HORA Felip VI avisa que l'«inacceptable intent de secessió» es frenarà amb tots els instruments de l'Estat. El monarca, quan queden poques hores per a l'activació de l'article 155, apel·la a la "democràcia, les regles fonamentals i l'estat de dret" per donar suport a Rajoy. Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Antonio Tajani fan costat a l'Estat, carreguen contra "l'egoïsme nacionalista" i sostenen que canviar fronteres "pot portar als inferns".
 19:50 PRIMÍCIA La junta de portaveus reclamarà dilluns la llibertat dels «presos polítics» Sànchez i Cuixart. JxSí i la CUP registren un text on s'exigeix aturar també el procés contra Trapero i "que s'aturi la repressió i la vulneració de drets i llibertats fonamentals que estan portant a terme les institucions de l'estat espanyol".
 19:44 Juncker tanca files amb l'estat de dret i elogia el paper de la monarquia espanyola. El president de la Comissió Europea destaca la "bonica visió" de trobar-se Oviedo ple de banderes espanyoles abans de l'entrega de premis Princesa d'Astúries que també reben Antonio Tajani i Donald Tusk.
 19:43 24 premis Nobel demanen «mediació i negociació» en el conflicte entre Catalunya i Espanya. En una carta oberta denuncien les escenes de violència i "brutalitat policial" de l'1-O.
 19:25 140 treballadors de la UE reclamen a Juncker que condemni la violència de l’1-O. Els funcionaris expressen "tristesa" per la resposta de la CE i "vergonya" per l'ús "desproporcionat" de la força per part de la policia espanyola.
 19:00 Anonymous anuncia un ciberatac massiu en defensa de Catalunya per aquest dissabte 21 d'octubre. Els hacktivistes mantenen viva la #OpCatalunya que van iniciar a mitjans de setembre i avisen de noves accions per demà. Per Mercè Molist.
 18:48 
Les cassolades, ara també amb el teu «smartphone». «Cacerolapp» és una aplicació per a mòbil que et permet escollir entre diferents estris per fer el màxim de soroll possible durant els vespres de protesta.
 18:22 TRIBUNA OBERTA «La revolució assenyada», l'article d'opinió de Sergi Tarrés. 
 18:10 L'Ajuntament de Sitges transfereix 500.000 euros a la banca ética. El consistori assegura realitzar aquesta acció "en rebuig de l’empresonament dels presidents d’ANC i Òminum Cultural i la possible implementació de l’article 155.
 18:01 L'Ajuntament d'Argentona ha anunciat que retirarà els seus fons del Banc Sabadell i CaixaBank. El consistori ha iniciat els tràmits per retirar 2,25 milions d'euros del Banc Sabadell i 555.000 euros de CaixaBank. Transferirà aquestes quantitats als comptes que té a Triodos Bank, entitat de banca ètica amb la qual opera des de l'abril del 2016.
 17:54 CANAL MADRID Discrepàncies pel ritme del 155: la data de les eleccions tensiona el bloc unionista; anàlisi de Roger Pi de Cabanyes. 
 17:07 ÀUDIO Filtren la segona declaració de Trapero: «L'atestat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O és en gran part fals». El major dels Mossos d'Esquadra defensa davant l'Audiència Nacional espanyola que el cos va "canviar els horaris dels agents per tenir el màxim de gent".
 16:55 El Ple de Santa Maria de Palautordera declara Enric Millo persona no grata i exigeix l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Consideren el delegat del Govern d'Espanya a Catalunya, com a un dels principals responsables de l'actuació violenta i desproporcionada dels cossos policials espanyols el passat 1 d'octubre. Per Jordi Purtí. 
 16:13 ÚLTIMA HORA L'Audiència Nacional investiga les trucades entre Trapero, Sànchez i Cuixart. La jutge Carmen Lamela ordena identificar els números del major dels Mossos, la intendent Teresa Laplana i els presidents de les entitats sobiranistes.
 16:01 CCOO de Catalunya demana evitar "boicots" per no perjudicar l’economia i l’ocupació. El sindicat fa una "crida a la responsabilitat" a les institucions i als agents econòmics i socials per evitar "portar el conflicte al món del treball".
 16:00 El PP responsabilitza l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada de les càrregues policials de l'1-O al municipi. Josep Lluís Javaloyes demana la dimissió de Gil Ariso per ser "el màxim responsable dels fets succeïts l'1 octubre als col·legis del municipi".
 16:00 L'ACM defensa l'escola catalana davant les afirmacions d'adoctrinament del PP i C’s. El món local reivindica que "el municipalisme seguirà construint una escola de qualitat" i rebutja qualsevol acusació "d'aquells que no poden acceptar la solidesa del sistema educatiu català".
 15:33 ERC i PSC trenquen el pacte de govern a Vacarisses després de l'aval del PSOE a l'aplicació del 155 a Catalunya. Les dues regidores socialistes han comunicat a l'alcalde, el republicà Toni Massana, que abandonen el govern, que ara queda en minoria.
 15:05 Banc Sabadell és l'empresa que més cau a l'Ibex-35 en un dia estable a la borsa. L'entitat que va iniciar els trasllats de seus cau un 2,01% a les 12.30 en una jornada de retirada d'efectius convocada per l'ANC i Òmnium en què La Caixa també perd un 0,82%. Per Roger Tugas.
 15:02 ÚLTIMA HORA La Guàrdia Civil marxa del CTTI després d'un registre per localitzar correus dels Mossos sobre l'1-O. El jutge ha ordenat que recopilin informació sobre la "inacció" dels Mossos durant el referèndum.
 15:02 El PSC avisa que «no donarà un xec en blanc al PSOE» per a l'aplicació del 155. “Si el PSOE està parlant amb el PP, s’haurà de veure quin acord pren el Consell de Ministres, i a partir d’aquí, quin suport li dona el PSOE i què acorda el PSC”, afirma Romero.
 14:52 El govern espanyol torpedina la comissió que investiga la violència policial de l'1-O. Íñigo Méndez de Vigo, portaveu de l'executiu estatal, anuncia que recorreran la decisió de la Generalitat al Tribunal Constitucional.
 14:38 La Guàrdia Civil interroga responsables de mitjans de comunicació per l’1-O. El director d'"El Punt Avui" assegura que els agents s'han interessat per saber com es va contractar la campanya del referèndum i l'editor del digital "directe!cat" es nega a declarar.
 14:25 LA VEU DE NACIÓ «El cop d'estat», l'article del subdirector de NacióDigital, Ferran Casas. 
 14:07 El govern espanyol evita concretar la data de les eleccions a Catalunya. El ministre Méndez de Vigo prioritza "restaurar la legalitat" i" aconseguir la neutralitat de l'administració autonòmica".
 14:06 Rajoy: «Hem arribat a aquesta situació perquè han volgut que arribéssim a aquesta situació». El president espanyol evita, des de Brussel·les, confirmar que al gener hi haurà convocatòria electoral o que s'intervindrà TV3.
 13:58 El PDECat convocarà una assemblea per decidir si trenca l'acord amb el PSC a Terrassa. El portaveu del grup municipal assegura que estan "ofegats" per les decisions del PSOE i dels socialistes catalans envers Catalunya. Miquel Sàmper remarca que la subsistència del pacte de govern a la ciutat depèn, en bona part, de la posició que adopti l'alcalde.
 13:48 L'AMI convoca una reunió extraordinària de l'executiva per aquest dissabte. Preveu fer un anàlisi de la situació política i es posarà sobre la taula la idoneïtat de convocar noves accions pels pròxims dies.
 13:47 El director dels Mossos: «No deixarem que ningú qüestioni la nostra professionalitat». Pere Soler assegura que la policia catalana no renunciarà als seus "valors" en l'obertura del curs a l'Institut de Seguretat Pública. Per Isaac Meler.
 13:41 Les càrregues policials de l'1-O deixen 1.066 ferits: 23 d'ells més grans de 79 anys i dos menors d'11. El Departament de Salut publica un informe amb les dades de ferits entre els dies 1 i 4 d'octubre.
 13:39 Un 80% de les pimes catalanes no es plantegen portar la seu social fora del país. Segons una enquesta de la Pimec, un 65% de les petites i mitjanes empreses del país assegura que el debat polític no afecta la seva activitat econòmica. Informa Oriol March.
 13:38 El Parlament fixarà dilluns el ple per aixecar la suspensió de la independència. Junts pel Sí i la CUP es plantegen que tingui format monogràfic o bé de debat de política general.
 13:35 Junqueras assegura que el Govern està preparat econòmicament per a la independència. El vicepresident del Govern afirma que té lligat com pagar les nòmines públiques, els serveis públics, la supervivència econòmica de Catalunya i aconseguir crèdit per a la Generalitat.
 13:33 Barcelona en Comú impedeix que l'Ajuntament de Barcelona declari Felip VI "persona non grata". El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, defensa que aquest posicionament ara és "inoportú".
 12:52 Sànchez acusa l'Audiència Nacional de fer una «interpretació extravagant» de la llei. L'escrit de la seva defensa carrega contra la fiscalia i demana substituir la presó per la retirada del passaport o la compareixença periòdica al jutjat.
Entrades anteriors »
Mariano Rajoy, al Consell Europeu | Moncloa
Oriol March | 2 comentaris
01/01/1970
PP, PSOE i Ciutadans pacten convocar eleccions, monitoritzar els Mossos d'Esquadra i intervenir TV3 a través d'un article 155 que aprova avui el consell de ministres | El Senat validarà la intervenció divendres vinent mentre el Parlament ja es prepara per declarar la independència
01/01/1970
"No vull recolzar de cap manera, ni directa ni indirecta, la política del PP, tal com diu i sembla que està fent el PSOE", sentencia en la carta que ha enviat a Miquel Iceta
Un dels balls de la Fira de la Transhumància, a Santa Margarida i els Monjos. | Aj.Santa Margarida i els Monjos
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira de la Transhumància, el Festival Protesta, la Festa del Modernisme de la Colònia Güell, el Filmets de Badalona, i l'UtopiaMarkets Il·lustració
El catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en una imatge d'arxiu | ACN
Pep Martí | 18 comentaris
01/01/1970
El catedràtic de Dret Constitucional de la UB respon als interrogants que genera una mesura que "pot incrementar la tensió i no hi ha cap garantia que les seves instruccions es compleixin"
Marta Rovira i Oriol Junqueras, abans d'un consell nacional d'ERC. | ACN
Roger Tugas | 24 comentaris
01/01/1970
Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit | El pla s'ha elaborat arran de l'aparició de Tardà i Rufián en els informes que han servit per empresonar Sànchez i Cuixart
Carles Puigdemont, en un acte amb els Mossos d'Esquadra | Govern
01/01/1970
L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos | "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs