El Govern ha donat aquest dimarts llum verda a la llei que estableix la nova ordenació territorial de Catalunya amb 7 vegueries, un compromís que ja havia pres el primer govern tripartit liderat per Pasqual Maragall. El nou mapa de Catalunya ha generat en els últims mesos discrepàncies territorials. Alguns territoris com el Penedès reclamen una vegueria pròpia mentre que d'altres no volen ser a la vegueria que se'ls assigna, com ara la Val d'Aran o la Cerdanya. Altres confrontacions son per la capitalitat, com en el cas de Tarragona i Reus. Ara, la llei arribarà al Parlament on es tramitarà d'urgència perquè es pugui aprovar aquesta legislatura.

 Una norma que ve de lluny

La Llei de vegueries ve de lluny, de fet, era un compromís que estava inclòs en el pacte de govern del primer tripartit del 2003. Es va començar a debatre quan Joan Carretero era conseller de Governació i Administracions Públiques, després va passar en mans de l'actual president d'ERC, Joan Puigcercós, com a conseller d'aquest departament i finalment serà aprovada amb Jordi Ausàs.

La nova ordenació territorial de Catalunya també ha provocat discrepàncies entre ERC i PSC. De fet, alguns dirigents territorials socialistes com l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, s'ha mostrat públicament contrari a què la demarcació lleidatana es divideixi en dues vegueries. Un altre alcalde socialista que ha manifestat reticències a aquest projecte de llei és el de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros que ha reclamat que no es qüestioni la capitalitat de Tarragona en la nova vegueria.

ERC volia que la llei s'aprovés aquest gener per assegurar que el Parlament la pugui aprovar aquesta legislatura però finalment els conflictes territorials i la complexitat de la nova ordenació territorial han fet que fins aquest dimarts el Govern no li hagi donat llum verda perquè comenci la tramitació al Parlament. De fet, el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, tenia la intenció d'aprovar la llei el passat 5 de gener però el president Montilla va advertir en aquesta reunió del Consell de Govern que la llei no estava prou madura i va deixar clar que només ell decidiria el dia de l'aprovació.

Finalment, la setmana passada, una reunió entre el president de la Generalitat, José Montilla, i la cúpula d'ERC- el president Joan Puigcercós i el secretari general Joan Ridao- va desencallar l'acord que permetrà que aquest dimarts el Govern aprovi la Llei de vegueries i la Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquesta segona llei, que coordina els municipis de l'àrea metropolitana, és una norma que agrada especialment al PSC. Conscients d'això, ERC ha condicionat la seva aprovació a la de la Llei de vegueries.

Conflictes territorials

L'avantprojecte de Llei de vegueries ha despertat en els últims mesos conflictes territorials en diversos punts del país. Tarragona i Reus han protagonitzat una picabaralla pública tant per la capitalitat com pel nom que ha de tenir la vegueria. Reus vol aprofitar aquest procés per aconseguir més visibilitat de la ciutat i proposa que Reus i Tarragona comparteixin la capitalitat de la vegueria. A més, aposta per 'Camp de Tarragona' com a nom del futur nou territori mentre que la ciutat de Tarragona vol que es mantingui el nom de 'Tarragona'.

Per la seva banda, la Val d'Aran demana un encaix específic perquè no accepta que se l'inclogui dins de la vegueria de 'Alt Pirineu i Aran' perquè creuen que diluiria el seu autogovern i les seves institucions. La Val d'Aran no vol ser inclosa en cap vegueria ni cap organització territorial que no sigui ella mateixa.

Però la Val d'Aran no és l'única comarca de la futura vegueria de l'Alt Pirineu que hi està en contra. Tampoc la Cerdanya hi vol pertànyer. De fet, aquesta comarca va presentar el passat novembre una iniciativa al Parlament per aconseguir un règim especial com el que té l'Aran, però va ser rebutjada.

Un altre cas, diferent al del Pirineu, es troba al Penedès. La Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP) reclama la creació de la vegueria Penedès que inclouria les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia. Asseguren que hi ha raons 'històriques', 'culturals' i 'sociològiques' per crear aquesta vegueria.

I si un territori està interessat i defensa l'aprovació de la Llei de vegueries és les Terres de l'Ebre. Les institucions d'aquest territori apel·len a arguments històrics per defensar la necessitat de tenir una vegueria pròpia, tal com estableix la llei.