Referèndum: anàlisi

Del Congrés a Europa: la lectura única, un procediment gens excepcional

La cambra baixa espanyola ha fet servir fins a cinc vegades aquest mecanisme per aprovar normatives només en aquesta legislatura

El Govern acusa Rajoy d'actuar de forma «desproporcionada» davant del TC

| 03/08/2017 a les 20:20h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, reglament del Parlament, lectura única, referèndum, Congrés dels Diputats, Parlament Europeu

Panoràmica del Congrés en ple debat d'investidura Foto: Flickr PP


Els fets, ocorreguts no fa gaire, serien els següents: el govern presenta una proposició de llei en lectura única. Com és habitual, se celebra un únic debat en el ple, sense que el text passi per ponència o comissió. Al finalitzar el ple, hi ha una votació final i la llei s'aprova. Resultat? Vora 1.700 treballadores i treballadors es queden sense feina.

Com el lector haurà vist, no es tracta de la llei de transitorietat que el Govern preveu aprovar per tirar endavant el referèndum de l'1 d'octubre. Es tracta de la llei que va suprimir la prestació dels serveis de radiodifusió i televisió al País Valencià, és a dir, al tancament de la Ràdio i Televisió Valenciana (RTVV). Aprovada al novembre del 2013, el popular Alberto Fabra, aleshores president de la Generalitat valenciana, no va dubtar en el seu moment a fer servir el procediment legislatiu de lectura única per a tancar la segona empresa del país, després de la Ford.

Bona part de les lleis que es refereixen al concert basc i la reforma de la Constitució feta durant l'agost del 2011, aquesta sense consens unànime, es van fer per lectura única

Es tracta de només un exemple, però se'n podrien haver posat molts altres: fins a un total de 14 parlaments autonòmics disposen d’un procediment de lectura única. No tots els procediments són iguals -alguns permeten dret d'esmenes i d'altres requereixen de la unanimitat per seguir-lo-, però es tracta d’una tècnica força habitual. De fet, també contemplen aquest procediment el Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament Europeu.
 

El Parlament, en una imatge de l'últim ple Foto: Parlament


La filosofia jurídica d'aquesta manera de fer es basa en atorgar als legisladors una tècnica d'agilització legislativa que el parlament pot utilitzar quan les circumstàncies polítiques exigeixen una resposta legislativa immediata. També, però, és un recurs habitual per tramitar iniciatives legislatives el contingut de les quals s'hagi pactat prèviament fora del Parlament. Per exemple, bona part de les lleis referents al concert basc i navarrès s'han aprovat per lectura única. O un altre exemple, en aquest sense un consens absolut: la reforma de l’article 135 de la Constitució espanyola, feta l’estiu del 2011, es va tramitar i aprovar per lectura única.

De fet, un cop d'ull a la base de dades del Congrés dels Diputats revela que aquest procediment ha estat força comú en els darrers anys. En aquesta legislatura, per exemple, ja s’han aprovat cinc procediments legislatius per lectura única. A les primeres legislatures democràtiques, es van arribar a aprovar fins a una cinquantena d’iniciatives per aquest procediment.
 

Iniciatives legislatives aprovades al Congrés per lectura única Foto: Font: Congrés dels Diputats


En aquest sentit, a principis d’any la Comissió de Venècia va advertir l'estat espanyol de la politització creixent del Tribunal Constitucional (TC), el qual hauria de ser, en opinió d'aquest òrgan consultiu del Consell d'Europa, un "àrbitre neutral". En el mateix dictamen, fet amb motiu de la reforma de la llei orgànica del TC, la Comissió de Venècia deia, en referència a la lectura única, que no tenia "cap raó per dubtar de la [seva] constitucionalitat" (punt 10).

La Comissió de Venècia deia que no tenia cap raó per dubtar de la "constitucionalitat" del mecanisme de la lectura única

Amb tot, els legisladors de l'alt tribunal espanyol tenen ara sobre la taula dictaminar sobre la constitucionalitat d'aquest procediment i ho hauran de fer sense tenir en compte la intenció última, és a dir, de quina manera el Parlament pensa utilitzar la legislació. Tenint en compte la politització del TC i la pressió del govern de Rajoy, més interessat en solucionar el conflicte per via judicial que política, no sembla que el nou reglament tingui un futur gaire prometedor.
 

Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Però si ho fem els catalans és il·legal, oi?
Anònim, 03/08/2017 a les 20:42
Molt interessant
+149
-12
Això és com el boicot que ens van fer als productes catalans!
O el mateix que van fer recollint signatures en contra de l'estatut que va aprovar el Parlament amb el 81% dels vots.
O l'amputació de l'estatut pel Tribunal Constitucional que no va ser gens imparcial, ja que va permetre articles a l'estatut d'Andalusia que va retallar a l'estatut català!!

L'estat espanyol sempre ha mostrat odi cap els catalans, a pesar que som nosaltres qui paguem la sanitat i l'educació d'Extremadura i les "peonadas" que permeten cobrar l'atur als andalusos.
Catalunya, maltractada, menyspreada i discriminada!!

La solució només la podem trobar l'1 d'octubre.
Visca la democràcia! i Visca la independència!!!!
No es tracta pas de la lectura única!!!
Antoni Ferret, 03/08/2017 a les 21:40
+27
-145
És clar que sí. És que el cas NO ÉS PAS la lectura única, sinó "allò que es vol aprovar amb aquesta lectura única". És "la Llei del referèndum dels independentistes". Aquesta llei que se l'han feta ells/es a la seva mesura. Han imposat fer-la en unes condicions determinades, no pactades, que als altres no ens agradava perquè resultava perillosa. Que l'han imposada sense garantir "cap ni una" de les garanties democràtiques que internacionalment s'aconsellen. En la qual han imposat al seu gust data i pregunta. I que han imposat aprovar-la d'una manera que margina mig Parlament, o sigui mitja Catalunya. És això lo que NO ES POT permetre.
@ Anònim, 03/08/2017 a les 20:42
Anònim, 03/08/2017 a les 22:36
+12
-48
Yo te lo explico. Si al solicitar un permiso de armas, en el psicotécnico pones que la necesitas para pegarle un tiro a tu suegra, no te extrañes de que no te la den por mucho que tu vecino del 5º la tenga.
@ Anònim, 03/08/2017 a les 20:42
Anònim, 03/08/2017 a les 22:45
+11
-51
"som nosaltres qui paguem la sanitat i l'educació d'Extremadura i les "peonadas" que permeten cobrar l'atur als andalusos."

Ufffff qué peso me has quitado de encima! Yo creía que como madrileño se lo estaba pagando yo que aporto un 47.8% de todos los impuestos que se recaudan en España y tu un 21%.
Assemblea Constituent ni a Veneçuela ni ací.
Anònim, 03/08/2017 a les 22:57
+16
-43
Hoy en día se puede encontrar mucha información en internet. Buscando se puede encontrar la verdad .
¿Cuando se permite la aprobación expres en otros parlamentos?
1º Cuando la naturaleza de un proyecto de ley o su SIMPLICIDAD lo permita.
2º Cuando la proposición de ley haya sido firmada por TODOS los grupos parlamentarios.

Ni la independencia es "simple" ni la proposición de ley va a ser firmada por todos grupos parlamentarios.
¿solución?: imponer que: " El grupo parlamentario promotor de una proposición de ley puede solicitar su tramitación por el procedimiento de lectura única."

Resumiendo. Señores de la oposición, pueden irse a su casa que aquí mando yo.
Ni Aznar cuando tenía mayoría absoluta se atrevió a tanto.
sembleu n
Anònim, 03/08/2017 a les 23:02
+16
-45
sembleu nens petits, cercant i rebuscant casos a les catacumbes per trobarne 7 o 8 de similars i dir, eiiiii que aqui han fet aixooooooo, buaaaaaaah.

es un procediment menys democràtic que el que havia abans, i amb l'excusa del pruses, l'han intentat instaurat, es o no es??

doncs deixem de buscar excuses i victimismes. que la gent ja n'esta aborrida.
A Antoni Ferreret
Anònim, 03/08/2017 a les 23:19
+52
-11
Pots pensar el que vulguis. Els jutges però no poden jutjar intencions. Aquesta llei és legal avui per avui a Espanya.

Llavors qui juga brut i es salta la llei és qui mana a la justícia espanyola, o sigui el PP.
A Antoni Ferret
Orellut, 03/08/2017 a les 23:50
+52
-12
Dius textualment:
És "la Llei del referèndum dels independentistes". Aquesta llei que se l'han feta ells/es a la seva mesura.

Jo ho veig una mica diferent. T'explico: a l'any 78 la cúpula militar ja es va encarregar de fer una "Constitución" a la vostra mesura. Els set pares de la Constitución han reconegut en algun moment o altra haver rebut pressions per part dels militars de l'època, sobre tot en els articles que fan referència a les qüestions territorials. Aquesta cúpula militar no va permetre, per exemple, que en Puig Antich tingués un judici amb un mínim de garanties. I el vau assassinar. I mai ningú no ha donat explicacions; ni tan sols heu demanat perdó a la seva família. Si us plau, no em vinguis amb punyetes. Les persones adultes i lliures escollim el nostre destí, no ens val que el papa i la mama van decidir que jo no puc decidir. Cada generació té (hauria de tenir) la possibilitat de decidir sobre la seva pròpia vida. Si els independentistes han de fer mans i mànegues perquè TOTS poguem escollir és per la vigència de lleis anacròniques, que l'únic que busquen és el manteniment d'"El Cortijo".

Salut i República catalana (i a Espanya, si pot ser, menys ceguesa i més pebrots per afrontar la vida)
Politca Vs Democracia
Red Baron, 04/08/2017 a les 05:56
+35
-8
Poden aprobar la llei de referendum en lectura única, perque tenen la majoria que el poble els hi ha donat. El problema no es la llei sino tenir la suficient majoria per implementarla.
Per a Red Baron
Quin pais!, 04/08/2017 a les 08:04
+10
-38
El poble no els ha donat cap majoria, ha estat la llei d'Hondt el trilero. El poble va votar en majoria els altres partits als quals aquests damocratasdatotalavida volen acallar amb l'ús irregular d'una eina parlamentaria que no està pensada per passar-se pel forro dels collons la veu de la oposició.
il·lusos
Anònim, 04/08/2017 a les 09:36
+38
-4
Cap jutge no pot anul·lar una llei aquí i no allí amb l'excusa de dir que aquí es vol utilitzar amb unes intencions i allí no. Això és un judici d'intencions preventiu i no té res a veure amb la justícia. Amb aquesta regla de tres podríem treure subsidis a determinats segments de població adduïnt que pensem que en faran un ús inadequat, o podríem suprimir drets elementals a determitats col·lectius adduïnt que n'abusarien...veieu on arribaríem? No gaire enllà, és un la pantonima del tribunal policial-governamental aquest del TC que ens ha dut on ens ha dut.

Em pregunto si tan important és la unitat d'Espanya pels espanyols com per acatar la completa destrucció del seu sistema de drets i divisió de poders en nom d'aquesta. Una destrucció que només comportarà accelerar el procés de secessió a Catalunya, incrementar els riscos de disgregació general i fer Espanya un ens insuportable pels seus súbdits...això és perquè els espanyols han venut les seves llibertats en nom de la suposada seguretat de mantenir Catalunya a la força. Una seguretat il·lusòria, i perdran una cosa i l'altra.
No es tracta de Lectura Unica
Anònim, 04/08/2017 a les 10:07
+36
-7
Simplement es tracta de tocar el que no sona i fer veure al món qui mana.
Un govern que diu que treballarà diligentment per aturar el procés català i que dimiteix totalment de les seves funcions alhora de crear un marc d' igualtat entre els seus ciutadans.
La veritat es que fan pena els ciutadans espanyols, que han votat una colla de fanàtics espanyols hereus de temps pretèrits, etapa fosca de 40 anys. No veuran la llum de la foscor que els espera: plataforma castor, tunel del pirineu quebrat, rescat Bankia, rescat autopistes radials de Madrid.
Això es el principi i com que els actors s' en van de rosites, veuran on ens porta tot plegat.
Per cert els madrilenys això de pagar el 47% es impossible, la taula de retencions d' impostos es la mateixa a tot Espanya.
Cal recordar que el govern espanyol s' encarrega de invertir a la capital el 100% del previst, i a vegades més, en canvi a Catalunya, si es realitza el 50% del que tindria que haver invertit l' estat any rere any, ja es massa.
A més ja que sou tant espanyols, Sr. madrileny sigui solidari, son els seus compatriotes, i se de ser tant solidari, tenen més diners els seus patrocinats que vostès, doncs "todo por la patria" i la solidaritat entre la seva gent.
Cal tenir en compte que el dumping social que fa la comunitat de Madrid vers la resta de comunitats espanyoles baixant impostos per tal de que les multinacionals resideixin a la capital i liquidin els seus impostos a Madrid, això compensa la competència deslleial d' un sistema pervers i pervertit.
Qui es part i reparteix es queda la millor part, no es així?
@ Per cert els madrilenys això de pagar el 47% es impossible, la taula de retencions d' impostos es la mateixa a tot Espanya.
Anònim, 04/08/2017 a les 12:30
+4
-21
En 2015 Madrid genera el 48,7% de los impuestos recaudados en España, casi la mitad del total. Frente a esa cifra, Cataluña aporta el 21,2%.

En el año del “Espanya ens roba”, en que Cataluña no era aún bono basura, cada madrileño aportó 2.717 euros, un 150% más que cada catalán, a la caja común.

Con datos de 2012, Madrid aporta 19.015 millones de euros más de los que recibe, un saldo fiscal negativo que es 2,5 veces superior al de Cataluña, con 7.439 millones de euros.

Fuente: prensa de todo tipo y condición comentando datos publicados por Hacienda.
@ Cal recordar que el govern espanyol s' encarrega de invertir a la capital el 100% del previst, i a vegades més, en canvi a Catalunya, si es realitza el 50% del que tindria que haver invertit l' estat any rere any, ja es massa.
Uno que no quiere que se muevan las ramas para que no caigan los nidos, 04/08/2017 a les 12:49
+2
-21
Los acuerdos entre "iguales" se cumplen. Reclámale esa supuesta distorsión a todos aquellos "gobernantes catalanes" que lo pactaron por activa o pasiva con el Estado de forma secreta o discreta. Que la cosa no viene de ahora precisamente... Porque con Franco no pasaba, había un cortijo único, no?
@12:30
Anònim, 04/08/2017 a les 15:32
+19
-0
Lo que aporta Madrid es una mentira de tantas que nos cuela ese centralismo obsoleto y enfermizo que lo único que hace es llevar a toda España a la ruina. Todos sabemos por ejemplo que las sedes de todas las empresas del famoso Ibex se encuentran en Madrid para hacer ver que sois los que contribuís mas. Pero lo peor no son esas trampas, lo peor es que lo que no dais y hacéis ver que dais os lo quedáis con creces a través de macro inversiones en vuestras infraestructuras, muchas veces deficitarias. Madrid es lo que es gracias al boicot que se le ha hecho a su gran competidora Barcelona y a todo lo que se ha invertido en esta ciudad que solo seria un pueblo de mala muerte en medio de la Pampa castellana si un rey loco no hubiera decidido convertirlo en la capital de esa gran mentira que es España.
8.04
Anònim, 05/08/2017 a les 07:46
+9
-0
La llei d'Hondt no hi té res a veure amb el pes electoral de les circunscripcions.

Ho veus com els boinapitecus no sabeu res de democràcia?

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils | ACN
Jordi Bes | 1 comentari
01/01/1970
L'arquebisbe de Barcelona presideix una missa a la Sagrada Família per les víctimes dels atemptats i subratlla que "hi ha molta reserva d'humanitat a la nostra terra" | Assisteixen els reis Felip VI i Letizia, Rajoy, Puigdemont, Colau, i el president i el primer ministre de Portugal
01/01/1970
La diputada cupaire Mireia Boya explica que la llei que ha de permetre el referèndum de l'1-O s'aprovarà en el ple previst pels dies 6 i 7, segons un acord amb Junts pel Sí
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista