Paternitat: reportatge

La nova paternitat: «No vull ser com el meu pare, jo no em vull perdre res»

Un nou estudi mostra que els pares que s'impliquen més en la criança són els més formats i amb millors feines

A Barcelona existeixen els grups de pares, un espai on els homes poden explicar les seves inquietuds durant l'embaràs

, Barcelona | 13/08/2017 a les 13:53h
Especial: Els reportatges de NacióDigital
Arxivat a: Societat, reportatge, pares, paternitat, Canviem-ho, Ritxar Bacete, maternitat, criança, fills, família
Un estudi apunta que la paternitat s'està maternitzant | Pixabay
"No vull ser com el meu pare, un pare absent. No vull perdre'm com creixen els meus fills". Aquesta és una de les reflexions que més va escoltar Ritxar Bacete quan estudiava la corresponsabilització de les parelles en la criança de la canalla i la feina domèstica. Bacete, antropòleg i coordinador de Promundo a l'Estat, atén a NacióDigital mentre dona de menjar als seus fills, i explica com la paternitat i la masculinitat estan canviant vertiginosament. Ara, un nou estudi confirma la seva tesi, però afegeix un condicionant: els pares que s'impliquen més són els que tenen més estudis i millors feines.

Després d'entrevistar 64 pares de Barcelona i Madrid, els investigadors Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas, de la UAB, han constatat que els pares s'està "maternitzant". "Hi ha hagut una transició i hem passat de la paternitat monolítica la funció de la qual era únicament portar diners a casa, a una multidimensional, més oberta i més present", detalla Cano a NacióDigital.
 

Els homes amb més estudis i millors feines passen més temps amb la canalla Foto: Pixabay


A l'estudi "Cap a un model de paternitat? Discursos sobre la implicació paterna", Cano i Barbeta-Viñas conclouen que la implicació dels pares està relacionada amb la qualitat de la feina i la formació. És fàcil: els homes amb bones feines poden conciliar més, i els que tenen estudis superiors acostumen a estar també més conscienciats per la igualtat de gènere.

Els pares s'ocupen de les feines menys pesades

Les mares continuen dedicant més temps a la cura dels fills i, a més, s'encarreguen de tasques que els homes encara no fan. "Els pares s'ocupen dels aspectes més lúdics de la criança, com anar al parc, i les mares dels més pesats, com canviar els bolquers". Canviar els bolquers o donar el menjar són feines que requereixen poder conciliar. A l'Estat, la legislació deixa ben clar qui ha de tenir cura de la mainada, assegura Cano, i posa com a exemple les baixes de paternitat, del tot insuficients.

Per la seva banda, Ritxar Bacete també va observar com, després de néixer el nadó, moltes mares deixaven la feina. Segons el seu estudi, el 62% de les dones tenien una feina a temps complet abans de ser mares. Un cop van donar a llum, només van continuar el 41%. Amb els pares, en canvi, passava tot el contrari: abans de tenir el fill, el 82% treballava a jornada completa, i, un cop el nadó va néixer, aquest percentatge va enfilar el 91%.

"El meu pare no venia mai a veure'm als partits"

Durant les entrevistes que ha fet Cano, els pares entrevistats sovint recordaven la figura del seu pare com tot allò que no volien ser. "El meu pare no venia mai a veure'm al camp de futbol, però jo no em perdo ni un partit de la meva filla", deia un d'ells.

Cano ha classificat els pares de l'estudi en funció de si creuen que s'ha de tenir una relació estreta amb la canalla (model relacional-comunicatiu) i aquells que creuen que és bo parlar amb els fills, però sense passar-se, ja que es corre el risc de convertir-se en un germà gran (model tradicionalista). Dins d'aquest últim grup, alguns enyoren l'autoritat que abans tenien els pares, però són una minoria.
 

Els homes que enyoren l'"autoritat" que abans tenien els pares són minoria. Foto: Pixabay

 

Ara per ara, els pares saben allò què no volen ser, però no tenen cap model en el qual emmirallar-se. Ritxar Bacete es posa com a exemple: "Jo tinc 34 anys, i vaig absorbir una idea del que significa ser pare: marxar ben d'hora al matí i tornar a la nit, i un cop a casa no fer res". Ara, "el paper del pare s'ha diversificat, però no hi ha cap model de referència". Qualsevol que conegui la seva trajectòria sap que ell podria ser un bon model.

Què es guanya i què es perd sent un pare implicat?

"Ser pare és una bona oportunitat per ser conscient dels privilegis que es té com a home", sosté l'antropòleg. Un exemple és el fet d'haver de viatjar per feina, molt més acceptat en el cas dels homes. Una bona forma de començar a ser un "pare positiu" és practicar el 'no' en l'àmbit públic i el 'sí' en el privat". D'aquesta manera, els homes comencen a "negociar" el seu temps i les seves decisions.

És un sacrifici que compensa, assegura Bacete. "Un cop proves la vivència d'un amor al qual no ens havien ensenyat, és molt difícil desenganxar-te", explica Bacete sobre aquesta nova forma de viure la paternitat. "Si estàs més present en les cures dels teus fills, és una transformació que va en un doble sentit", defensa, ja que a banda dels beneficis emocionals pel pare, l'infant també en treu profit: millor desenvolupament cognitiu, menys visites al metge, menys possibilitats de caure en addiccions, i menys violència intrafamiliar.
 

Els beneficis d'un pare implicat per al fill són múltiples Foto: Pixabay


Bacete està a punt de publicar Nous homes bons: la masculinitat en l'era del feminisme, on fa un repàs de tots els pares implicats de la història. Diu que sempre n'hi ha hagut, però que ara, gràcies a les conquestes feministes, els homes tenen una oportunitat històrica, ja que "per fi es poden alliberar de les limitacions d'haver desenvolupat només la meitat de les seves potencialitats", les masculines.

"Ens hem descuidat de les cures, de l'amor, de la bellesa o l'expressivitat", assegura. Si durant els últims 40 anys les dones han demostrat la seva capacitat d'alliberar-se, "ara els toca a ells". "Elles ja s'han masculinitzat, ara toca que nosaltres ens feminitzem", conclou.

"La paternitat és una experiència de moltíssima felicitat i moltíssimes pors", defensa Ritxar Bacete

Una forma de feminitzar-se és parlar obertament de les inquietuds del procés de ser pare. "La paternitat és una experiència de moltíssima felicitat i moltíssimes pors", defensa Bacete, que creu que la masculinitat ha negat als homes la possibilitat de tenir por. "Amb els amics és molt més fàcil parlar del Barça, que d'aquestes pors, perquè es veu com un símptoma de debilitat". Conscients de la dificultat que tenien molts homes per trobar espais on poder parlar obertament d'aquests temes, el 2009 l'Institut Català de la Salut i l'Ajuntament de Barcelona van crear els grups de pares.

 
Els grups de pares: un espai on poder parlar sense embuts
Els grups de pares (oficialment, Grups d'homes per una paternitat responsable, activa i conscient) van néixer fa vuit anys. Als centres d'atenció primària de Barcelona estaven preocupats perquè els pares no assistien a les visites de ginecologia, només a les més greus. Van pensar idees per engrescar-los i va sorgir aquest projecte.

Al grup hi assisteixen homes que estan a punt de ser pares –idealment, en el primer i segon trimestre de l'embaràs– i consta de set sessions, la primera de les quals és informativa. Una llevadora i un psicòleg de Canviem-ho, el projecte de l'Ajuntament per a les noves masculinitats, fan les dinàmiques durant les dues hores que dura la sessió. L'any passat, es van crear sis grups i hi van assistir 116 pares. A poc a poc, la xifra va creixent.

Gerard De Josep té 30 anys i està a punt de ser pare. Explica a NacióDigital que l'experiència amb el grup de pares ha estat tan bona que, quan tornaven a casa, "totes les mares ens preguntaven què ens donaven allà per tornar amb aquell somriure". I què els donaven? Cada dia sessió tractava un tema diferent: el part, el sexe durant l'embaràs, o el model de pare que volien ser. Si al començament tots anaven amb el fre de mà posat, aviat tots es van obrir de valent i van abocar al grup moltes de les seves inseguretats.

"És molt difícil que els homes trobem un espai parlar de tot això", admet De Josep, a qui li ha semblat "molt útil emocionalment". També s'emporta un grup d'amics. Des que ha acabat el grup, han quedat per sopar i, cada cop que neix una nova criatura, van plegats a veure-la.
 

 Consulta ​l'estudi "Cap a un nou model de paternitat?" de Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

S'hauria de ser rigoròs
Anònim, 13/08/2017 a les 18:15
+22
-3
Dieu que "els pares s'ocupen de les feines menys pesades", sense donar dades comprovables. Només perquè toca plànyer a les dones. No es poden fer afirmacions sense que ho puguem comprovar perquè és la certesa que no és cert.
Ens estem equivocant
Anònim, 13/08/2017 a les 19:37
+22
-5
S'exagera interessadament. Els pares s'impliquen en la criança dels fills, però és cert que una mica menys que les mares. De forma natural. Perquè? Perquè la naturalesa com a mamífers que som, la femella està més lligada a la criança que el mascle. (només els religiosos més fanàtics neguen que els humans tinguem instints com la resta de mamífers (i algunes feministes)).

De fet, les feministes en aquelles contradiccions tan divertides que tenen elles, consideren que les dones son les que han de tenir la criança en exclusiva i per tant quan hi ha divorci no volen ni custòdia del pare ni custòdia compartida ni tan sols custòdia asimètrica (per exemple 3 setmanes la mare i 2 el pare) elles volen custòdia exclusiva per a ella. Independentment de com sigui la mare i de com sigui el pare. Anti igualitàries, com els masclistes durs.
"Jo no em vull perdre res"
Anònim, 14/08/2017 a les 07:37
+22
-3
És una afirmació i una filosofia molt poc realista; la vida és triar i perdre't moltes coses. Per cert aquest estereotip que els pares fins ara eren persones totalment alienes als fills és lamentable. Sempre hi ha hagut pares totalment bolcats en els fills (i mares fredes).
Em sobta
Anònim, 14/08/2017 a les 13:26
+9
-0
No entenc res. Es tracta d'anar dient que no es fa una cosa que les estadístiques diuen el contrari. La última que vaig veure deia que el pares s'hi impliquen en més del 40% del temps, casa que ja es pot considerar quasi paritat.
no es veritat i ho sabeu
Anònim, 14/08/2017 a les 16:00
+5
-0
Per mi ja podeu anar dient, que això es comedia:

Si treballes a una multinacional si que tens pots complir els teus drets de pare, i agafar-te la baixa per paternitat.

Pero si treballes a una petita empresa es IMPOSSIBLE!!
Si... vale... pots denunciar la teva situació i et donaran la raó, i faras la baixa de paternitat, pero despres et putejaran fins que pleguis. i aqui no et defensa ningu.

Au petons i visca el mon de fantasia que us voleu creure.
costa canviar
Anònim, 15/08/2017 a les 12:33
+0
-0
La societat patriarcal diu que l'home, el pare, ha d'anar a guanyar diners per sustentar la família. I la dona, la mare, ha de cuidar de la casa i els fills.
Això, avui dia, trontolla; però, costa canviar perquè a l'home no se l'educa per a cuidar els fills. Per això, encara, en un divorci els fills van a parar a la mare.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 00:09 VÍDEO Joan Mena dóna una lliçó a C's sobre l'escola catalana: «Vostès van néixer per dividir». El diputat d'En Comú Podem al Congrés deixa en evidència Toni Cantó en una contundent intervenció a la cambra espanyola.
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
 20:37 Demanen al secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural que pugin a l'escenari organitzat a la confluència entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia.
 20:40 
Entrades anteriors »
01/01/1970
La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal
Dan Brown, a Barcelona | Adrià Costa
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
L'autor d'"El codi Da Vinci" presenta a Barcelona la seva darrera novel·la, "Origen", una història ambientada en part a Barcelona i Montserrat
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, a la manifestació en protesta per l'entrada de la Guàrdia Civil al Departament d'Economia | Adrià Costa
Toni Vall | 3 comentaris
01/01/1970
«Tots gasten la paraula “democràcia” fins que serà un paper rebregat i inservible. Ja hi ha presos polítics, persones empresonades per les seves idees. Inacceptable»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, durant la manifestació davant de la conselleria d'Economia | Adrià Costa
Oriol March | 28 comentaris
01/01/1970
El Govern assegura que la decisió de l'Audiència Nacional "estripa les cartes" del diàleg i Puigdemont prendrà mesures en les properes hores | Trapero esquiva la presó per un presumpte delicte de sedició però ha d'entregar el passaport davant la jutge Lamela
Alumnes durant una classe | Adrià Costa
Irene Ramentol | 10 comentaris
01/01/1970
Estudis d'Ensenyament i també internacionals, com l'informe PISA, evidencien la tendència en augment dels bons resultats del model educatiu a Catalunya que prioritza la competència lingüística, també en castellà, la cohesió social i el nivell acadèmic de l'alumnat