05
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
07
d'agost
a les
7:11h
El Tribunal Constitucional (TC) s'ha convertit en un òrgan pràcticament especialitzat en administrar els embats de l'Estat contra el procés sobiranista català. Les dades de la memòria anual del 2016 així ho demostren. Gairebé la meitat dels conflictes territorials que té sobre la taula estan relacionats amb Catalunya.
Dels 106 recursos d'inconstitucionalitat pendents, 40 guarden relació amb Catalunya: 20 són iniciatives de la Generalitat contra lleis de l'Estat i uns altres 20 són impugnacions de lleis i disposicions catalanes. A aquests cal sumar-hi 12 conflictes de competències pendents de resoldre pel Constitucional, tres dels quals han estat interposats pel govern espanyol i nou per la Generalitat.
Amb aquests números de litigiositat, Catalunya queda lluny dels territoris que la segueixen en el rànquing: Andalusia només té 10 recursos d'inconstitucionalitat pendents mentre que el País Basc i les Canàries, 7. La situació contrasta amb comunitats com Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Castella-la Manxa, Extremadura, Balears i Castella i Lleó, que no tenen cap conflicte constitucional pendent.
Impacte en la jurisprudència
La importància de Catalunya al TC, però, no només té repercussió numèrica o estadística. La jurisprudència del tribunal també ha variat davant d'assumptes relacionats amb el procés català. Un dels millors exemples és la sentència sobre la reforma de la llei orgànica que regula el funcionament del màxim intèrpret de la Constitució que el govern espanyol va impulsar ad hoc per fer front a l'independentisme. La modificació va generar turbulències al ple composat per 12 magistrats.
Les noves atribucions per dotar de caràcter executiu les seves sentències, entre les quals hi ha la possibilitat de suspendre preventivament càrrecs polítics i funcionaris, van ser rebudes amb incomoditat tot i que finalment van ser avalades per vuit vots a favor i tres en contra. D'aquesta manera, els recursos interposats pel govern del País Basc i la Generalitat no van ser estimats.
La validació de la reforma, però, va suposar la revolta de l'ala progressista del tribunal, que va carregar amb duresa contra els arguments de la sentència. El magistrat Juan Antonio Xiol, d'origen català i nomenat a proposta del PSOE, va fer constar en el seu vot particular que la reforma del Constitucional estava "en directa relació amb diverses decisions adoptades per la Generalitat i, especialment, pel Parlament de Catalunya". I que calia tenir en compte el seu "context justificatiu" per "resoldre sobre la seva eventual constitucionalitat".
L'aval de la reforma també va suposar una modificació de la jurisprudència sobre les competències de les Corts Generals, Congrés i Senat, per legislar per la via de la llei orgànica. El propi Xiol va recordar que en una de les sentències del propi TC la legislació orgànica tenia límits i que les cambres legislatives espanyoles no la poden utilitzar per reformar de facto la Constitució. En aquest sentit argumentava que calia tenir en compte que la principal norma espanyola espanyola ja atribueix als jutjats ordinaris el poder d'executar les sentències.
Recentralització amb ona expansiva
L'impacte dels canvis en la jurisprudència del Constitucional, però, es deixen sentir més enllà de les fronteres catalanes. Així ho alertava la magistrada Adela Asúa, nomenada a proposta del PSOE, en el vot particular que va formular a la sentència que va suposar el retorn dels toros a Catalunya malgrat que una llei del Parlament els havia prohibit.
En el vot particular contra la sentència, Asúa es mostra molt crítica amb la "preocupant línia jurisprudencial recentment en expansió en l'àmbit de les controvèrsies competencials" que introdueix un nou cànon interpretatiu de les competències estatals en detriment de les atribucions de les autonomies. Concretament, la magistrada alerta que, en el cas de les curses de braus, el TC va decidir anular la llei del Parlament perquè "menyscaba les competències estatals en matèria de cultura".
"S'afirma de forma apodíctica, sense concretar de quina manera s'impedeix a Catalunya l'exercici de la competència estatal" dirigida a la conservació de la tauromàquia", lamenta Asúa. En aquest sentit, critica que el sistema interpretatiu habitual de la "interpretació conforme" entre competències queda desplaçat. Aquesta altra línia interpretativa permetia "salvar de la declaració d'inconstitucionalitat" les parts d'una norma que es poguessin interpretar d'acord amb l'altra implicada.
El canvi interpretatiu, que en aquest cas va suposar una recentralització de competències, té com a precedent la sentència contra una llei andalusa sobre habitatge. Asúa hi va formular el primer vot particular que alertava sobre aquest nou cànon interpretatiu recordant que el control de constitucionalitat no té per objectiu analitzar la "compatibilitat o coherència entre polítiques, mesures o objectius estatals i autonòmics" sinó només la "possible coherència normativa".
Contra actes polítics
El TC també s'ha caracteritzat en els darrers temps per anular declaracions de caràcter polític aprovades pel Parlament de Catalunya. El primer cas va ser la declaració de sobirania del 2013, que el tribunal va declarar inconstitucional per unanimitat. Segons va alertar l'Institut d'Estudis Autonòmics -presidit per l'exmagistrat del TC Carles Viver Pi-Sunyer- en un informe de l'1 d'abril de 2014, el TC es dotava, amb aquella sentència, de la capacitat de "pronunciar-se sobre l'adequació al bloc de la constitucionalitat d'una manifestació de voluntat política de la institució que representa els ciutadans i ciutadanes de Catalunya". De fet, va ser el primer cop que el Constitucional frenava una disposició relacionada amb la independència que el PP no havia pogut aturar en un parlament.
Dels 106 recursos d'inconstitucionalitat pendents, 40 guarden relació amb Catalunya: 20 són iniciatives de la Generalitat contra lleis de l'Estat i uns altres 20 són impugnacions de lleis i disposicions catalanes. A aquests cal sumar-hi 12 conflictes de competències pendents de resoldre pel Constitucional, tres dels quals han estat interposats pel govern espanyol i nou per la Generalitat.
Amb aquests números de litigiositat, Catalunya queda lluny dels territoris que la segueixen en el rànquing: Andalusia només té 10 recursos d'inconstitucionalitat pendents mentre que el País Basc i les Canàries, 7. La situació contrasta amb comunitats com Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Castella-la Manxa, Extremadura, Balears i Castella i Lleó, que no tenen cap conflicte constitucional pendent.
CONFLICTES TERRITORIALS PENDENTS AL TC A 31 DE DESEMBRE DE 2016
Impacte en la jurisprudència
La importància de Catalunya al TC, però, no només té repercussió numèrica o estadística. La jurisprudència del tribunal també ha variat davant d'assumptes relacionats amb el procés català. Un dels millors exemples és la sentència sobre la reforma de la llei orgànica que regula el funcionament del màxim intèrpret de la Constitució que el govern espanyol va impulsar ad hoc per fer front a l'independentisme. La modificació va generar turbulències al ple composat per 12 magistrats.
Les noves atribucions per dotar de caràcter executiu les seves sentències, entre les quals hi ha la possibilitat de suspendre preventivament càrrecs polítics i funcionaris, van ser rebudes amb incomoditat tot i que finalment van ser avalades per vuit vots a favor i tres en contra. D'aquesta manera, els recursos interposats pel govern del País Basc i la Generalitat no van ser estimats.
El TC va rebre amb incomoditat la reforma que li permet suspendre preventivament càrrecs polítics, però finalment la va avalar
La validació de la reforma, però, va suposar la revolta de l'ala progressista del tribunal, que va carregar amb duresa contra els arguments de la sentència. El magistrat Juan Antonio Xiol, d'origen català i nomenat a proposta del PSOE, va fer constar en el seu vot particular que la reforma del Constitucional estava "en directa relació amb diverses decisions adoptades per la Generalitat i, especialment, pel Parlament de Catalunya". I que calia tenir en compte el seu "context justificatiu" per "resoldre sobre la seva eventual constitucionalitat".
L'aval de la reforma també va suposar una modificació de la jurisprudència sobre les competències de les Corts Generals, Congrés i Senat, per legislar per la via de la llei orgànica. El propi Xiol va recordar que en una de les sentències del propi TC la legislació orgànica tenia límits i que les cambres legislatives espanyoles no la poden utilitzar per reformar de facto la Constitució. En aquest sentit argumentava que calia tenir en compte que la principal norma espanyola espanyola ja atribueix als jutjats ordinaris el poder d'executar les sentències.
Recentralització amb ona expansiva
L'impacte dels canvis en la jurisprudència del Constitucional, però, es deixen sentir més enllà de les fronteres catalanes. Així ho alertava la magistrada Adela Asúa, nomenada a proposta del PSOE, en el vot particular que va formular a la sentència que va suposar el retorn dels toros a Catalunya malgrat que una llei del Parlament els havia prohibit.
En el vot particular contra la sentència, Asúa es mostra molt crítica amb la "preocupant línia jurisprudencial recentment en expansió en l'àmbit de les controvèrsies competencials" que introdueix un nou cànon interpretatiu de les competències estatals en detriment de les atribucions de les autonomies. Concretament, la magistrada alerta que, en el cas de les curses de braus, el TC va decidir anular la llei del Parlament perquè "menyscaba les competències estatals en matèria de cultura".
Magistrats del Constitucional han posat per escrit en vots particulars la preocupació per la "preocupant línia jurisprudencial" de l'organisme
"S'afirma de forma apodíctica, sense concretar de quina manera s'impedeix a Catalunya l'exercici de la competència estatal" dirigida a la conservació de la tauromàquia", lamenta Asúa. En aquest sentit, critica que el sistema interpretatiu habitual de la "interpretació conforme" entre competències queda desplaçat. Aquesta altra línia interpretativa permetia "salvar de la declaració d'inconstitucionalitat" les parts d'una norma que es poguessin interpretar d'acord amb l'altra implicada.
El canvi interpretatiu, que en aquest cas va suposar una recentralització de competències, té com a precedent la sentència contra una llei andalusa sobre habitatge. Asúa hi va formular el primer vot particular que alertava sobre aquest nou cànon interpretatiu recordant que el control de constitucionalitat no té per objectiu analitzar la "compatibilitat o coherència entre polítiques, mesures o objectius estatals i autonòmics" sinó només la "possible coherència normativa".
Contra actes polítics
El TC també s'ha caracteritzat en els darrers temps per anular declaracions de caràcter polític aprovades pel Parlament de Catalunya. El primer cas va ser la declaració de sobirania del 2013, que el tribunal va declarar inconstitucional per unanimitat. Segons va alertar l'Institut d'Estudis Autonòmics -presidit per l'exmagistrat del TC Carles Viver Pi-Sunyer- en un informe de l'1 d'abril de 2014, el TC es dotava, amb aquella sentència, de la capacitat de "pronunciar-se sobre l'adequació al bloc de la constitucionalitat d'una manifestació de voluntat política de la institució que representa els ciutadans i ciutadanes de Catalunya". De fet, va ser el primer cop que el Constitucional frenava una disposició relacionada amb la independència que el PP no havia pogut aturar en un parlament.
Tribunal Constitucional Foto: José M. Gutiérrez