Manaments deuriem de fer posar al cap que el CASTELLA ens està MATANT per tant el castellà és CRIMINAL ASSASSI (ara reclamen LLEIS més dures.. prenem nota?)prenem nota, si nosaltres tenim que obeïr les seves lleis i ells NO ATENEN les nostres demandes... això no queda CLAR que nosaltres som ESCLAUS d´ells? i...que dir d´aquets Polítics (nostres? d´ells!!) que ajuden als nostres AMOS a mantindrens ESCLAUS, no deuriem de MULTAR-LOS? i si en lloc de MULTARLOS nosaltres els donem suport...això ja NO ENTRA NI EN UN CAP D´ESCLAU!!!.

Desconec el temps lliure que té John Wayne, però sí el suficient com per estar a quarts de 3 de la matinada escribint comentaris sense cap mena d'utilitat i simplement ofensius.

En relació a la notícia, crec efectivament que és un cop d'efecte per sortir a medis, però resulta una mica...decebedor, ja que sembla anar en contra de l'ideari del partit, reagrupar, i no desunir.

Mandril Anònim, 02/02/2010 a les 13:11, o eres Innisfriky, o un mariquilla pedante que escribe igual que él y utiliza sus mismas argumentaciones de siempre.

XXDDDDDDDDDDDD

O sea, nada nuevo bajo el Sol.

Macho, no das ni una:

1º) No soy catalán.

2º) Por tanto, tampoco soy "botifler".

3º) No voy escribiendo por las webs de los diarios catalanes como dices tú, es mentira; sólo escribo aquí. Afortunadamente tengo cosas más importantes que hacer que deambular por todas vuestras perturbadas publicaciones digitales. Con 10 minutos al día, que es lo que dedico a deshuevarme de esta mierda, me es suficiente.

4º) Si tan mal estilo tengo y tantas faltas de ortografía cometo, dime cuáles, y vemos entre todos si eso es verdad, "¡¡SALAO!!" (¡¡Tarao!! más bien. ¡Y embustero por supuesto!).

¡Hala!, te dejo, que te queda mucho por lamer en tu mini-imperio de la Srta. Pepis.

Des de l’al·legoria de “La Caverna” de Plató a “Matrix”, passant per les faules de La Fontaine, el llenguatge simbòlic és un mitjà privilegiat per induir a la reflexió i transmetre les idees.

Olivier Clerc, escriptor i filòsof, en aquest breu seu, a través de la metàfora, posa en evidència les funestes conseqüències de la no consciència dels canvis lents, que soscaven la base de la nostra nació i de la nostra cultura.

Un canvi brusc en tots els àmbits pot provocar reaccions, si els canvis es fan com deia Felip V “que surja el efecto sin que se note el cuydado”, el poble els va assimilant, sense quasi ni adonar-se’n.

LA GRANOTETA QUE NO SABIA QUE LA COÏEN...

Imagineu-vos una olla plena d‘aigua freda en la que hi neda tranquil·lament una petita granota. Un petit foc s’ha encès sota l’olla, i l’aigua s’escalfa lentament. L’aigua poc a poc es va posant tèbia, i la granoteta fins i tot ho troba agradable, i segueix nedant. La temperatura de l’aigua segueix pujant... Ara l‘aigua s’ha escalfat, més del compte i la granoteta, se sent una mica incòmoda però malgrat això no s’espanta. Ara l’aigua està veritablement calenta i la granoteta ja ho comença a trobar desagradable, però ja està molt debilitada, aleshores ho suporta sense fer res. La temperatura continua pujant, fins que la granoteta acaba simplement... cuita i morint.

Si la mateixa granoteta hagués estat submergida directament amb l’aigua a 50 graus, amb una embranzida hauria saltat ràpidament fora de l’olla.

Això demostra que, quan un cambi arriba de manera calculadament lenta escapa a la consciència, i generalment no provoca cap reacció, cap oposició, cap revolta…

Si mirem el què passa amb el nostre poble des de fa molts anys, veurem que estem patint una lenta deriva espanyolitzadora a la què ens hi estem habituant. Una quantitat de coses que ens haurien horroritzat 20, 30 o 40 anys enrere han estat poc a poc banalitzades, i avui quasi no preocupen, o deixen directa i completament indiferent la major part dels catalans.

En nom de la “sagrada unidad de España” i del centralisme espanyolitzador, es cometen veritables atacs a la dignitat i als drets del nostre poble, lentament, però també inexorable, amb la constant complicitat de molts catalans, inconscients, mal informats o simplement partidaris d’aquesta Espanya que ens està ofegant.

Des del nostre Govern, les negres previsions per al futur dels catalans per comptes de suscitar reaccions i mesures preventives, no fan més que preparar psicològicament la gent per a acceptar les condicions que Espanya ens imposa.

El martilleg continu d’informacions interessades per part de certs mitjans, principalment espanyols peró també de catalans, satura els cervells que no estan ja en condicions de distingir les coses.

Ens cal fer net, ara se’ns presenta una bona oportunitat.

Aquest any 2010 tenim eleccions al Parlament de Catalunya.
Ens caldrà triar entre sobiranistes (independència) i unionistes (estatut).

HEM DE REACCIONAR ARA!!!
¡ Consciència o cocció. El nostre poble ha d’escollir !
Aleshores, si no estàs com la granoteta, ja mig cuinada, fes un saludable salt FORA DE L’OLLA abans que sigui massa tard!
VOTA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
ESTEM MIG CUINATS, O NO ?

Ahir em vaig donar de baixa com associat a Reagrupament. I no, no sóc un submarí, ni un cercapoltrones, ni res d'això. Em vaig associar per treballar desinteressadament per un projecte que veia sòlid, honest, ambiciós i, sobretot, coherent. A dia d'avui aquests conceptes considero que estan en dubte amb les maniobres estrambòtiques de la direcció i certes declaracions públiques d'una acritud excessiva sobre alguns companys.
Els que resteu a Reagrupament cal que preneu nota que així no aconseguireu fer arribar un missatge engrescador a la majoria, que crec que és el que preteníem.
Doncs això, que tingueu sort.

Això, és la ràbia dels que s'han vist sorpresos per la rapidesa de l'actuació. Es pensaven que havien colat un gol infiltrant talps a la mateixa junta i resulta que no arriben ni a Carnestoltes. És la frustració dels que s'han vist descoberts amb la dinamita a una mà i l'encenedor a l'altra. La virulència dels atacs és directament proporcional al mal que ens hem tret de sobre. Déu meu, de la que ens hem lliurat. Ja podem estar agraïts que no s'han sortit amb la seva. No us és estrany que els altaveus convers i esquerrans coincideixin fins i tot en els tipus d'atacs personals i privats. Ja ho va dir Carretero que Rcat remouria les aigües estancades i podrides. Doncs deu n'hi do com surten a picar i mossegar les mosques i mosquits per defensar el seu tros de bassal nauseabund.

Endevant Rcat!

doncs jo trobo que amb aquest gest han perdut molta credibilitat i s'han menjat amb patates el seu ideari.

“La verdad es que la maniobra de Carretero ha sido espectacular. Ha hecho lo que Felipe González en 1979 pero con la diferencia que a Felipe le costó meses y al doctor menos de 48 horas. Me puedo imaginar la decepción y la sensación de coitus interruptus que habrá en los partidos del tripartito y en Convergencia. Y la prensa, especialmente TV3 que han picado como niños a la maniobra publicitaria del doctor, que nos ha salido más espabilado y astuto de lo que pensábamos. De un solo golpe Carretero se carga a los críticos, logra que mucha gente que no tenía ni idea se entere de que existe Reagrupament e instala en el ambiente la idea de que Laporta y él son el nuevo dúo dinámico del independentismo. No me extrañaría que Jan y él hubiesen pactado el timing del golpe de mano: tu haces la entrevista del AVUI y yo me cargo a los críticos, posible submarino de Esquerra. La verdad es que se echan de menos golpes de audacia como este en el apoltronado sistema de partidos español y catalán.”

Aquest que comenta a un munt de webs de diaris catalans, que es bateja com Wayne i és tan primari com l'original, doncs el pobret és català i escriu en un acceptable castellà, encara que unes poques però significatives faltes d'ortografia el delaten com a botifler impenitent. Home, si ho fas per encoratjar-nos hauries de millorar l'estil i la mordacitat dels teus vulgars comentaris. "Salao!!!"

pero aixo ja fa any que pasa!!!!
sort d`en carrereto que te dignitat
per cert ell ja tenia poltrona per vida i per no trair catalunya la va deixar quin politic mes coneixe-ho aixi?

Ja podem vigilar... falten líders polítics, i no gestors de vides humanes... estic fins als collons de les lluites internes de 4 il.luminats... el poble català us passa la mà per la cara... les assemblees, associacions de veïns, jovent organitzat, aquests si que fan política amb majúscules! salut i independència!

Esta clarissim que Reagrupament fara mal als politiquets apoltronats de sempre, Ciu. E, PSOE,...

Visca Reagrupament!

Mare meva! quin espectacle! Per als seguidors fidels ho deuen trobar una jugada mestra, mentre per als que ens ho mirem des de fora ho trobo bastant esperpèntic, per no dir impresentable. Acabarem a la italiana?

4 que van per la poltrona (i en Carretero no, oi?): quina poltrona? senyors!, quina poltrona?, però què dieu!!? si no en tindreu mai cap de poltrona. Deixeu somiar els qui realment en saben.

A LES SEVES ORDES SR. CARRETERO!!!!
ENDAVANT REAGRUPAMENT,
CATALUNYA I ELS CATALANS US NECESSITEN .

JAAAAAAAAJAJAJAJAJAJAJA, ¡qué cachondo!

Lo que nos vamos a divertir con este "pringao" y sus acólitos.

:-D