28
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
09
de maig
del
2018
a les
18:40h
La formació professional és un àmbit estratègic per a qualsevol societat que es vol avançada i de progrés: un veritable motor que ens mostra el grau de maduresa i de competitivitat del sistema econòmic i de formació. A Catalunya, i al conjunt de l’Estat, però, és un àmbit sovint amagat, sovint menys valorat del que realment mereix. Els debats educatius, per exemple, hi prenen habitualment escassa atenció. I, malgrat la seva rellevància per a l’economia i la societat catalanes, s’acostumen a ressaltar les mancances i poc les virtuts i els impactes positius que genera.
La formació professional inclou la que considerem formació inicial, és a dir, el conjunt dels cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i dels cicles formatius de grau superior (CFGS). Són a dia d’avui, més de 120.000 estudiants a tot Catalunya. A més, hi ha la formació professional orientada a l’ocupació (és a dir, formació per a persones en atur i per a persones ocupades). I finalment també s’hi suma l’orientació educativa i laboral, el reconeixement i certificació de competències professionals i els programes de suport a l’emprenedoria. En aquest article, però, em referiré tan sols a la formació professional inicial de grau mitjà i superior. En un proper article miraré d’analitzar amb major detall la formació ocupacional.
En el sistema de formació professional s’hi interrelacionen principalment tres grans actors, a més dels propis centres docents, públics i privats: les empreses, les institucions públiques i els propis estudiants/treballadors. Per a les empreses, la formació professional aporta treballadors ben formats, decisius per a la seva competitivitat i font de productivitat. Per a les institucions públiques, un bon sistema de formació professional és un factor estratègic per a l’economia i la societat: genera ocupabilitat de la població, riquesa i progrés econòmic i, en definitiva, un capital humà de primer ordre per a les empreses i les organitzacions de tot tipus. Finalment, pels estudiants i els treballadors, la formació professional és una font d’ocupació i una riquesa personal en el context d’una societat on la formació permanent al llarg i ample de la vida és una realitat inqüestionable.
Voldria fer sis apunts necessàriament breus sobre la situació de la formació professional al nostre país. Molts d’ells es troben interrelacionats i mostren la necessitat d’una màxima col·laboració entre els agents: empreses, institucions públiques i els propis estudiants/graduats.
1. La piràmide educativa a Catalunya: la necessitat de qualificacions mitjanes. El nostre país té una anomalia greu en l’elevada concentració de població amb nivells de qualificació baixos i, al mateix temps, un dèficit de població amb estudis mitjans o secundaris. S’estima que a Catalunya la població adulta amb baixa qualificació és d’un 45%, quan la mitjana europea és del 27%. Això implica el dèficit de professionals amb estudis intermedis que en part provenen de la formació professional. Com bé sabem pels estudis empírics, la baixa qualificació té relació directa amb el fracàs escolar i l’abandonament escolar prematur, especialment alts al nostre país tot i haver-se reduït considerablement als darrers anys.
Tot plegat ens mostra la necessitat de millorar la qualificació i la formació en estudis intermedis. De fet, i això és una molt bona notícia, als darrers anys els estudis de caire professional són els que més han crescut entre la població adulta, especialment els CFGS. Les evidències demostren que els països amb major nivell d’estudis disposen, al mateix temps, d’una elevada població amb estudis acadèmics (en el nostre context, batxillerat i universitat) i d’una elevada població amb estudis professionals (en el nostre context, CFGM i CFGS). Per tant, en aquests països més estudiants de formació professional no implica menys estudiants en els estudis acadèmics (i tampoc hauria de ser el nostre cas). També com a mostra positiva, al nostre país s’està incrementant el nombre de persones graduades en FP que continuen els seus estudis en l’àmbit universitari. En el cas, per exemple, dels graduats d’FP superior ja representen prop del 15% del volum dels nous estudiants universitaris.
2. Alta ocupabilitat però necessitat de millorar les competències. Els graduats en FP tenen una taxa d’atur relativament baixa, d’entre un 11% i un 13%, molt per sota de la taxa d’atur de la població de 16 a 24 anys a Catalunya, que és d’un 37,64%. Els estudis professionals, doncs, gaudeixen en general d’una bona receptivitat per part de les empreses del país. Però també és cert que, atenent diversos estudis del CEDEFOP relatius al desenvolupament d’habilitats i competències, el conjunt d’Espanya ocupa el lloc 27 de 28 estats membres, amb puntuacions molt per sota de la mitjana de la Unió Europea i referits al conjunt del sistema educatiu. Ens cal, doncs, en general millorar les habilitats i competències i la seva adequació a les necessitats.
3. Un entorn de major complexitat i dinamisme. Sens dubte, hem de transitar cap a models formatius cada cop més flexibles i adaptats a les necessitats i demandes de l’entorn social i econòmic. Sobretot perquè vivim immersos en un context de transformació radical de l’economia: globalització dels mercats, irrupció de tecnologies disruptives, digitalització, robotització, desaparició de perfils professionals i aparició o major protagonisme d’altres. Tot plegat requereix disposar d’un sistema de formació professional flexible, que permeti la confecció d’itineraris més personalitzats en el context de la formació al llarg i ample de la vida. La Llei de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya n’és un bon punt de partença: cal esprémer el màxim el seu potencial i la seva arquitectura institucional, fomentant polítiques integrals i transversals entre els departaments de la Generalitat implicats, les administracions locals i el mateix sector empresarial i social. En aquesta línia, la formació professional catalana és capdavantera a l’Estat en mesures de flexibilitat i adaptació a l’entorn.
4. L’excel·lent aposta per la formació professional dual. L’impuls de la formació professional dual que està liderant la Generalitat, en col·laboració amb els propis centres docents i amb empreses, sectors industrials i cambres, és una excel·lent iniciativa, que també cal consolidar i fer créixer en els propers anys. A l’FP dual l’estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb l’activitat productiva a l’empresa, mitjançant una estada de prop de 1.000 hores d’activitat a l’empresa. L’FP dual incentiva un triangle virtuós entre l’estudiant aprenent, l’empresa i l’administració educativa, i avui dia ja més de 8.000 estudiants catalans participen en programes d'FP dual, amb la participació d’empreses de tot tipus i sectors. D’acord amb les enquestes del Departament d’Ensenyament, la inserció laboral dels graduats en formació professional dual en el curs 2014-15 arriba al 70% abans de nou mesos des de la seva graduació, un percentatge realment molt elevat, i tan sols el 8,33% dels graduats en modalitat dual es troba buscant feina.
5. Potencial d’innovació. L’ecosistema de la formació professional té un gran potencial d’innovació per a l’economia. Una bona mostra n’és el programa Innova FP, que des de l’any 2014 promou el Departament d’Ensenyament. Mitjançant el programa, els centres de formació professional tenen l’oportunitat d’esdevenir un referent d’innovació del seu territori i generar projectes i iniciatives de millora, innovació i transferència tecnològica amb les empreses. En aquests darrers anys s’hi ha implicat 62 centres d’FP i 180 empreses, establint 315 projectes d’innovació empresarial. Una excel·lent realitat que cal potenciar, donat que el país disposa de més de 400 centres d’FP escampats pel territori que poden ser font d’innovació.
6. La necessitat de prestigiar i valorar socialment els estudis d’FP. Malgrat els impactes positius de la formació professional i la seva relativa bona salut al nostre país, seguim arrossegant una percepció social negativa o estigmatitzada. Els factors són diversos, però té un origen llunyà en la Llei Villar Palasí de 1970. L'FP s’associava al fracàs escolar, constituïa un itinerari de segona pels estudiants amb dificultats. Malgrat que aquesta percepció és errònia, segueix instal·lada en l’imaginari col·lectiu. Per tant, ens cal a tots (Govern i administració educativa, empreses, centres docents, mitjans) posar en relleu els beneficis i els impactes positius i eradicar d’una vegada per totes els estereotips negatius que no es corresponen amb la realitat actual. Ens cal, pel bé del país, que el motor de la formació professional funcioni amb la màxima potència i precisió.
Una estudiant de formació professional. Foto: Cedida
La formació professional inclou la que considerem formació inicial, és a dir, el conjunt dels cicles formatius de grau mitjà (CFGM) i dels cicles formatius de grau superior (CFGS). Són a dia d’avui, més de 120.000 estudiants a tot Catalunya. A més, hi ha la formació professional orientada a l’ocupació (és a dir, formació per a persones en atur i per a persones ocupades). I finalment també s’hi suma l’orientació educativa i laboral, el reconeixement i certificació de competències professionals i els programes de suport a l’emprenedoria. En aquest article, però, em referiré tan sols a la formació professional inicial de grau mitjà i superior. En un proper article miraré d’analitzar amb major detall la formació ocupacional.
S’estima que a Catalunya la població adulta amb baixa qualificació és d’un 45%, quan la mitjana europea és del 27%
En el sistema de formació professional s’hi interrelacionen principalment tres grans actors, a més dels propis centres docents, públics i privats: les empreses, les institucions públiques i els propis estudiants/treballadors. Per a les empreses, la formació professional aporta treballadors ben formats, decisius per a la seva competitivitat i font de productivitat. Per a les institucions públiques, un bon sistema de formació professional és un factor estratègic per a l’economia i la societat: genera ocupabilitat de la població, riquesa i progrés econòmic i, en definitiva, un capital humà de primer ordre per a les empreses i les organitzacions de tot tipus. Finalment, pels estudiants i els treballadors, la formació professional és una font d’ocupació i una riquesa personal en el context d’una societat on la formació permanent al llarg i ample de la vida és una realitat inqüestionable.
Voldria fer sis apunts necessàriament breus sobre la situació de la formació professional al nostre país. Molts d’ells es troben interrelacionats i mostren la necessitat d’una màxima col·laboració entre els agents: empreses, institucions públiques i els propis estudiants/graduats.
1. La piràmide educativa a Catalunya: la necessitat de qualificacions mitjanes. El nostre país té una anomalia greu en l’elevada concentració de població amb nivells de qualificació baixos i, al mateix temps, un dèficit de població amb estudis mitjans o secundaris. S’estima que a Catalunya la població adulta amb baixa qualificació és d’un 45%, quan la mitjana europea és del 27%. Això implica el dèficit de professionals amb estudis intermedis que en part provenen de la formació professional. Com bé sabem pels estudis empírics, la baixa qualificació té relació directa amb el fracàs escolar i l’abandonament escolar prematur, especialment alts al nostre país tot i haver-se reduït considerablement als darrers anys.
Diversos joves estudiant mecànica, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN
Tot plegat ens mostra la necessitat de millorar la qualificació i la formació en estudis intermedis. De fet, i això és una molt bona notícia, als darrers anys els estudis de caire professional són els que més han crescut entre la població adulta, especialment els CFGS. Les evidències demostren que els països amb major nivell d’estudis disposen, al mateix temps, d’una elevada població amb estudis acadèmics (en el nostre context, batxillerat i universitat) i d’una elevada població amb estudis professionals (en el nostre context, CFGM i CFGS). Per tant, en aquests països més estudiants de formació professional no implica menys estudiants en els estudis acadèmics (i tampoc hauria de ser el nostre cas). També com a mostra positiva, al nostre país s’està incrementant el nombre de persones graduades en FP que continuen els seus estudis en l’àmbit universitari. En el cas, per exemple, dels graduats d’FP superior ja representen prop del 15% del volum dels nous estudiants universitaris.
Els graduats en FP tenen una taxa d’atur relativament baixa molt per sota de la taxa d’atur de la població de 16 a 24 anys a Catalunya
2. Alta ocupabilitat però necessitat de millorar les competències. Els graduats en FP tenen una taxa d’atur relativament baixa, d’entre un 11% i un 13%, molt per sota de la taxa d’atur de la població de 16 a 24 anys a Catalunya, que és d’un 37,64%. Els estudis professionals, doncs, gaudeixen en general d’una bona receptivitat per part de les empreses del país. Però també és cert que, atenent diversos estudis del CEDEFOP relatius al desenvolupament d’habilitats i competències, el conjunt d’Espanya ocupa el lloc 27 de 28 estats membres, amb puntuacions molt per sota de la mitjana de la Unió Europea i referits al conjunt del sistema educatiu. Ens cal, doncs, en general millorar les habilitats i competències i la seva adequació a les necessitats.
3. Un entorn de major complexitat i dinamisme. Sens dubte, hem de transitar cap a models formatius cada cop més flexibles i adaptats a les necessitats i demandes de l’entorn social i econòmic. Sobretot perquè vivim immersos en un context de transformació radical de l’economia: globalització dels mercats, irrupció de tecnologies disruptives, digitalització, robotització, desaparició de perfils professionals i aparició o major protagonisme d’altres. Tot plegat requereix disposar d’un sistema de formació professional flexible, que permeti la confecció d’itineraris més personalitzats en el context de la formació al llarg i ample de la vida. La Llei de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya n’és un bon punt de partença: cal esprémer el màxim el seu potencial i la seva arquitectura institucional, fomentant polítiques integrals i transversals entre els departaments de la Generalitat implicats, les administracions locals i el mateix sector empresarial i social. En aquesta línia, la formació professional catalana és capdavantera a l’Estat en mesures de flexibilitat i adaptació a l’entorn.
4. L’excel·lent aposta per la formació professional dual. L’impuls de la formació professional dual que està liderant la Generalitat, en col·laboració amb els propis centres docents i amb empreses, sectors industrials i cambres, és una excel·lent iniciativa, que també cal consolidar i fer créixer en els propers anys. A l’FP dual l’estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb l’activitat productiva a l’empresa, mitjançant una estada de prop de 1.000 hores d’activitat a l’empresa. L’FP dual incentiva un triangle virtuós entre l’estudiant aprenent, l’empresa i l’administració educativa, i avui dia ja més de 8.000 estudiants catalans participen en programes d'FP dual, amb la participació d’empreses de tot tipus i sectors. D’acord amb les enquestes del Departament d’Ensenyament, la inserció laboral dels graduats en formació professional dual en el curs 2014-15 arriba al 70% abans de nou mesos des de la seva graduació, un percentatge realment molt elevat, i tan sols el 8,33% dels graduats en modalitat dual es troba buscant feina.
La inserció laboral dels graduats en formació professional arriba al 70% abans de nou mesos des de la seva graduació
5. Potencial d’innovació. L’ecosistema de la formació professional té un gran potencial d’innovació per a l’economia. Una bona mostra n’és el programa Innova FP, que des de l’any 2014 promou el Departament d’Ensenyament. Mitjançant el programa, els centres de formació professional tenen l’oportunitat d’esdevenir un referent d’innovació del seu territori i generar projectes i iniciatives de millora, innovació i transferència tecnològica amb les empreses. En aquests darrers anys s’hi ha implicat 62 centres d’FP i 180 empreses, establint 315 projectes d’innovació empresarial. Una excel·lent realitat que cal potenciar, donat que el país disposa de més de 400 centres d’FP escampats pel territori que poden ser font d’innovació.
6. La necessitat de prestigiar i valorar socialment els estudis d’FP. Malgrat els impactes positius de la formació professional i la seva relativa bona salut al nostre país, seguim arrossegant una percepció social negativa o estigmatitzada. Els factors són diversos, però té un origen llunyà en la Llei Villar Palasí de 1970. L'FP s’associava al fracàs escolar, constituïa un itinerari de segona pels estudiants amb dificultats. Malgrat que aquesta percepció és errònia, segueix instal·lada en l’imaginari col·lectiu. Per tant, ens cal a tots (Govern i administració educativa, empreses, centres docents, mitjans) posar en relleu els beneficis i els impactes positius i eradicar d’una vegada per totes els estereotips negatius que no es corresponen amb la realitat actual. Ens cal, pel bé del país, que el motor de la formació professional funcioni amb la màxima potència i precisió.