El govern espanyol segueix sense moure fitxa en relació al procés i deixa que siguin els tribunals i la Guàrdia Civil els que parlin per ell. Ahir, el cos armat va cridar Quim Nin, secretari general de Presidència, i li va comunicar una imputació per sedició que la Justícia no va voler confirmar.
I avui, en un capítol surrealista i propi d'una causa general que us vam avançar a NacióDigital, estan citats a declarar davant els uniformats el president del Pacte Nacional pel Referèdum, Joan Ignasi Elena, i el director general de Comunicació del Govern, Jaume Clotet. Ja són una trentena de funcionaris i càrrecs polítics que han passat per la caserna de la Travessera de Gràcia perquè la Guàrdia Civil es pugui fer "un mapa" de tot plegat.
El cas d'Elena i Clotet és kafkià. Se'ls cita per saber sobre la web del Pacte Nacional pel Referèndum, que recollia firmes per un referèndum pactat. Pel mateix que, posem per cas, demana Pablo Iglesias i havien demanat el PSC o Josep Antoni Duran i Lleida. El referèndum pactat tenia el suport de 4.000 entitats i de mig milió de catalans que van signar, però no va prosperar (com totes les mans esteses que ha tingut Rajoy) i es va deixar pas a l'escenari d'unilateralitat de l'1-O. Només des de l'ànim d'estendre la por a totes les capes del sobiranisme es pot explicar l'actitud de l'Estat. El Govern ho denunciarà. Llegiu l'opinió d'Arnau Urgell.
Tot mentre al Parlament es vivia un dia tens que no impedia que la reforma del reglament per poder tramitar d'urgència les lleis del procés prosperés. Llegiu la crònica d'Oriol March i Joan Serra Carné. Rajoy ja va activar-se a la tarda per dur la reforma al TC.
Les evasives de Rajoy. Al president espanyol, la Guàrdia Civil que fustiga els protagonistes del procés no li va estalviar ahir declarar a l'Audiència Nacional per un dels casos de corrupció que esquitxen el PP, en aquest cas la trama Gürtel. El cap de l'executiu ho va fer com a testimoni (la imatge allunya el seu partit de passar pàgina de la corrupció) i va contestar tan poc com va poder. Isaac Meler repassa el que va quedar a l'aire. Ell, ja se sap, feia política, i de qui pagava les misses no en volia saber res.
Dia de vagues i assembles a Barcelona. El transport públic s'ha convertit en un autèntic problema en un moment de molta arribada de turistes a la ciutat, i l'aeroport pot ser avui un punt especialment sensible mentre segueix sense resoldre's el problema dels controls de seguretat i les cues. Aquest dijous estan de vaga els taxis i el Bicing, i al vespre hi ha assemblea de TMB. L'ajuntament d'Ada Colau, molt desgastat per la vaga del metro, espera que aquest cop sí es desconvoqui. Sergi Santiago us ho explica en aquestes dues informacions (aquí i aquí).
Vist i llegit
L'escriptor gironí Javier Cercas és dels que més ha alçat la veu contra el procés català. Ahir mateix hi tornava en un contundent article al diari El País en el qual afirmava, citant Isaiah Berlin, que el nacionalisme català era com una branca flexible, que en ser doblegada de forma violenta "colpeja després amb acarnissament". Per ell som ara "en un temps de fúria" del que ja no cal esperar-ne res de bo gràcies a una actitud "superba" i pròpia del "matonisme" dels independentistes. I perquè matons? Doncs perquè a Catalunya hi ha qui pretén decidir (carrega contra l'expressió) sense tenir en compte la resta d'Espanya. A Cercas no li agrada, doncs, el que s'ha fet a Escòcia o al Quebec, on no van votar ni el conjunt dels britànics ni dels canadencs.
El passadís
El ple escombra és llarg. Sessions maratonianes que donen molt de sí al Parlament. L'ambient al grup parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, que comparteixen ICV, EUiA i les faccions de Podem, es pot tallar amb una ganivet. Ahir, als passadissos de la cambra, va cridar l'atenció la llarga reunió que van mantenir el líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, i els dos diputats del partit que, com el seu cap de files, enfrontat a Ada Colau i els "comuns" per l'1-O i la confluència, tampoc són aliens a les polèmiques: per una banda Joan Giner, a qui Dante Fachin va apartar de la direcció, i Maria Àngels Martínez, criticada per inflexible, indisciplinada i inconstant pels líders de CSQEP, Joan Coscubiela i Lluís Rabell.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1990 es deixava de fabricar el 2CV, el popular utilitari, i també furgoneta, de la marca Citroën conegut com el Dos Cavalls, que amb la seva versatilitat, baix manteniment i preu i treballada suspensió va ser pensat per motoritzar la França rural. Aquí podreu saber més d'aquesta icona de la segona part del segle XX de la qual se'n van vendre més de cinc milions d'unitats.
L'aniversari
El 27 de juliol de l'any 1936 va nàixer a Barcelona, la ciutat on va morir l'any 2011, l'historiador Josep Termes, referència en l'estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX. Termes, docent a la UB primer i a la UPF després, va ser qui amb més èxit va teoritzar sobre les arrels populars del catalanisme contraposant les seves tesis a les d'altres acadèmics com ara Jordi Solé Tura, que en va defensar l'origen exclusivament burgès. Va anar, per tant, a contracorrent. Termes, vinculat familiarment a la Fatarella, va militar al PSUC. El 1988 Josep Maria Espinàs li va fer aquesta entrevista al programa Identitats.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi