Dolors Bassa: «El govern espanyol vol fer-nos una presó virtual»

Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1960) defensa que la qüestió nacional i l'agenda social avancen de bracet. En aquesta conversa amb NacióDigital, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies exhibeix l'acord per a la renda garantida de ciutadania com l'exemple que l'executiu treballa en els dos fronts. En relació al referèndum de l'1 d'octubre, assegura que la consulta no es podrà frenar per molt que l'Estat intenti impedir-ho i reclama la participació activa dels "comuns".   

- Aquesta és la legislatura del referèndum. Ens hi centrarem. Però, si ens cenyim a la tasca de la seva conselleria, la qüestió estrella és la renda garantida de ciutadania. N’està satisfeta del resultat final?

- Molt satisfeta. Primer, perquè representa un canvi de paradigma total. No és una prestació, ni una renda bàsica per a tota la gent, sinó que incorpora el concepte que tothom ha de tenir una corresponsabilitat. Permet poder tenir les despeses cobertes dels serveis mínims. Però, per una altra banda, reclama ser actiu en la inserció laboral o social. Hi treballen molts agents, des de les àrees bàsiques de serveis socials al Servei d’Ocupació de Catalunya. Estic molt satisfeta de com han anat les negociacions, a partir de la mobilització de moltes entitats que van recollir signatures el 2013, i de molta feina feta al Parlament. Que ho haguem acordat per unanimitat deixa molt clar que aquest és un tema de país.

- En alguns moments, no li va semblar que el pacte segellat entre Govern i els promotors iniciativa legislativa popular (ILP) podia trontollar?

- No, però sí que alguns punts van ser complicats de negociar, com ara la compatibilitat en el món laboral. Des del Govern considerem que la precarietat, la temporalitat o altres problemes del treball els hem de poder solucionar. Hem de poder tenir competències en el salari mínim i millors convenis. Volíem la renda garantida per atendre aquella gent que no té cap ingrés, ni del treball ni de patrimoni. Aquí és on hi va haver més discussió. I per arribar a un acord, tothom cedeix. Vam decidir començar per les famílies monoparentals, on només entra un salari a casa. Aquestes persones tindran dret a la renda garantida si el salari és inferior a l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). És cert, que també tenim precarietat en el treball, però volíem començar per uns mínims per arribar a un màxim.  

- Parlava de l’IRSC. Aquest indicador, al qual està vinculat la renda garantida de ciutadania, està congelat des del 2011. S’ha d’actualitzar?

-S’haurà d’actualitzar quan sigui el moment. En aquest moment està situat en els 664 euros. Tinguin en compte que estem parlant d’unitats familiars. Per tant, el segon membre és un 50% més i hi hem afegit 100 euros per cada infant. Això vol dir que, en una família de quatre membres, es pot arribar fins als 1.200 euros. Amb els salaris que tenim, és proporcional. L’IRSC es pot considerar poc, però és equivalent al salari mínim, que també s’hauria d’apujar. Però, per això, necessitem tenir competències en treball. El discurs l’hem anat fent. Tant patronals com sindicats hi estan d’acord. Estem treballant tant la línia social com la nacional per tenir les competències que ens falten.
 
- Queda blindada la renda garantida? O pot passar com amb la renda mínima d’inserció, que va quedar afectada per les retallades?

- Queda molt blindada, perquè és una llei feta per unanimitat. És un tema de país, en el qual tots els grups parlamentaris hi estan d’acord. Però, a més a més, hem tingut en compte diferents aspectes. Hi haurà un seguiment de representants de l’empresariat, dels agents socials, del Govern, d'entitats del Tercer Sector i del Col·legi de Treballadors Socials. Al mateix temps que fan el seguiment de la renda garantida, compactaran totes les prestacions que gestionem al departament. Això garanteix que serà una comissió efectiva, que es reunirà trimestralment i preveurà aquelles situacions que dins de la llei no s'hagin previst. Per exemple, hem previst que si la renda tingués un efecte crida de més d’un 10% del que tenim ara, un dels requisits per poder-hi accedir, com acreditar una residència de dos anys, passaria a tres anys. Però com que és un dret nou, no ho hem pogut preveure tot. La comissió ho anirà valorant.

"Els diners que destinem a la renda garantida són els que l’Estat destina a 15 tancs. A Catalunya tenim molt clar que, en lloc de 15 tancs, volem que totes les famílies tinguin el mínim indispensable per viure"

- A principis del 2013, quan Neus Munté era consellera de Benestar Social i Família, afirmava que el Govern "no es podia permetre una renda de ciutadania". Què ha canviat, a banda de la composició del Govern, perquè ara sí que sigui assumible?

- La composició del Govern no hi té cap efecte. El que sí que ha canviat és que des del 2013 al 2016, els números són diferents. Hi ha una certa recuperació econòmica. Però el canvi més substancial és que, juntament amb la renda garantida, anirem compactant totes les prestacions que tenim. En aquests moments, el departament gestiona 173 prestacions. Cada vegada que hi ha hagut una dificultat, el govern de torn n'ha establert una de nova. És l’hora que parlem de pobresa integral. Els nens no són pobres perquè ells ho són, sinó perquè la seva família no pot pagar la llum, l’aigua o el menjar. Per tant, compactarem totes les prestacions. Al final, hauríem d’aconseguir tenir només la renda garantida. És un canvi de paradigma per a totes les persones que han viscut moments de vulnerablilitat. Hem de canviar les polítiques assistencialistes i transformar-les cap a polítiques transformadores. I un dels ítems de la renda garantida és que si t’ofereixen una feina i no l’agafes, perds la renda. O que si no ets actiu en el pla d’inclusió o d’ocupació, perds una part de la prestació, fins a 150 euros. La negociació en tots aquests punts fa que sigui efectiva i que es pugui finançar via impostos. És una qüestió de prioritats. Els diners que destinem a la renda garantida són els que l’Estat destina a 15 tancs. A Catalunya tenim molt clar que, en lloc de 15 tancs, volem que totes les famílies tinguin el mínim indispensable per viure.

- Ja ha dit que la renda està blindada, però pel finançament calen entre 500 i 600 milions d'euros anuals. N'hi haurà prou amb la millora de l’economia que apuntava abans?

- Ens hem plantejat molts escenaris econòmics per poder avançar. Hem anat a veure al País Basc totes les dificultats que han tingut en la implementació d'aquesta mesura. Al mateix temps que negociàvem amb els promotors de la ILP, amb 70 entitats de més de 100 municipis, estàvem observant les dificultats que havien experimentat altres. I hem valorat el pitjor dels escenaris: amb un 18% d’atur, que és el que teníem fa dos anys, amb moltes més dificultats per entrar en el món laboral, i amb una situació social més desigual de la que tenim ara, també seria possible pagar la renda garantida. Volíem, això sí, que fos un tema progressiu. Vam negociar el model, volíem el de Junts pel Sí, perquè tenia un pla de corresponsabilitat de les persones. I la progressió durant quatre anys, del 2017 al 2020. Comencem amb el 85% de l’IRSC per arribar al 100%. És segur que ho podrem pagar. Aquest dimarts el Govern hem acordat la contractació d’unes 400 persones, entre treballadors socials, orientadors i administratius, perquè es pugui implementar la renda garantida a partir del mes de setembre, d’una manera progressiva.
 
-  Com esmentava, la renda garantida es va aprovar al Parlament per unanimitat, però l’oposició va fer evident que el projecte era insuficient. Hauria pogut ser més àmplia?

- No pot ser que sigui com la llei de la dependència, que no té memòria econòmica i que el govern de torn ha pagat el que ha volgut. En aquests moments, les comunitats autònomes n'estem assumint un 80% del cost i l'Estat només un 20%. Teníem molt clar que la renda garantida havia de poder ser efectiva per implementar-la bé, per això demanàvem aquesta transició, tant per a la gestió administrativa com per a la part econòmica. I que la poguéssim pagar. Com a país, no ens podem permetre una renda bàsica, però havíem de fer un canvi per poder tenir les unitats familiars amb un mínim indispensable, i que puguin entrar al món laboral o facilitar-los la inclusió social.

- És la demostració que no hi ha procés sense polítiques socials?

- Exactament, és un dels ponts. Sempre hem dit que treballàvem en la gestió del dia a dia, en tots els àmbits. Des de les polítiques socials fins a la qüestió nacional, i aquí es veu molt clar que les dues coses van lligades. Podem imposar la renda garantida, però no podem fixar el salari mínim. Necessitem totes les competències per avançar, nacionalment i també socialment. I ho hem demostrat en la gestió de tot aquest any, en tots els departaments.

"[El govern espanyol] utilitza els diners que arriben d’Europa per a temes de seguretat o de fronteres, i no per acollir els refugiats"

- Parlem de la crisi dels refugiats. Catalunya ha demostrat la seva voluntat d'acollida. Però que no s'hagin fet més passos endavant és únicament atribuïble al govern espanyol i a les autoritats europees?

-Sí, és totalment imputable al govern espanyol.

- La Generalitat no hi té cap responsabilitat?

- Hem fet tot el que podíem fer, i més. Tenim l’acord amb totes les entitats i ajuntaments. Hem fet feina de cercar recursos. Quin és el problema? Que no tenim competències per donar l’asil. Les persones que arribessin sense el consentiment del govern espanyol serien irregulars i haurien de tornar a marxar. I no podem jugar amb la gent. Hem intentat anar a Madrid tots junts, no com a Govern, també amb l’alcaldessa de Barcelona, els municipis, totes les entitats implicades, i no ens han donat ni cita. O, fins i tot, ens han canviat el dia de la cita que teníem amb la ministra per desbloquejar el conflicte. Hem fet acords amb altres comunitats, amb Navarra, Extremadura, País Valencià, Balears… Vam ser els primers a fer un manifest per enviar a les institucions europees, dient que assumíem totes les responsabilitats, i tampoc ens han fet cas. Europa només vol tractar amb l’estat espanyol.
 
-Pel que diu, vostè hi veu mala fe en l’actuació del govern espanyol en la crisi dels refugiats.

-Mala fe, però també que utilitza els diners que arriben d’Europa per a temes de seguretat o de fronteres, i no per acollir els refugiats. Han acollit només un 10% dels refugiats que s’havien compromès a acollir. Nosaltres ho tenim preparat i no han pogut venir. Som el primer país que hem fet un programa especial de refugi, amb més de 3.000 mentors. Més de 1.500 ja han fet la formació i han començat l’acompanyament amb algunes famílies que portaven un temps aquí. Crec que és una demostració que ho fem tot i més.

"Estic totalment en contra del que diu el senyor Miquel Valls [que els joves no volen formar-se]. El que ens falta són llocs de treball dignes per a aquesta gent formada"

- El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, va dir fa uns dies que els joves no fan l’esforç de formar-se i que només s’han d'incrementar els sous a aquells treballadors que siguin productius. Comparteix aquesta visió?

- Hi estic totalment en contra. Crec que mai hem tingut una generació de joves formats com els d’ara. I la capacitat de la formació continuada també la tenen. És una visió esbiaixada. Estic totalment en contra del que diu el senyor Miquel Valls. El que ens falta són llocs de treball dignes per a aquesta gent formada. Des del Govern estem cercant solucions pels joves que han marxat. Els treballadors són productius sempre que les empreses vagin bé. El que hem de fer és retornar els beneficis a tota la societat. Hem de ser productius, treballadors i empresaris, per tenir un país millor.

-En global, se sent molt allunyada del discurs del president de la Cambra de Comerç?

-No, no m'hi sento allunyada. En aquest cas, sí. Però normalment, no. Crec que les empreses han d'anar bé, s'han de poder internacionalitzar. Crec que les empreses, que a Catalunya són majoritàriament petites i mitjanes, comparteixen la nostra visió. Tots volem treballadors formats i estables. Que el mercat sigui estable és l'única manera de ser productiu.

-Dilluns es va signar el Pacte Nacional per a la Indústria, amb l'acord de tots els agents socials. Catalunya torna a apostar per una política industrial?   

-Sí. En primer lloc, som un país industrial. En segon terme, la indústria és el sector que dona més estabilitat als treballadors, tant econòmica com pel que fa a l'ocupació. En tercer lloc, el Pacte incideix en la concertació, que vol dir avançar amb patronal i siindicats. I quart, el Pacte estableix com a objectiu final passar del 20% al 25% del pes de la indústria en el PIB, que és un objectiu assolible.
 -Fa uns mesos, es va presentar el primer informe sobre bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya elaborat pel Govern. S'hi deia que les dones guanyen un 26% menys que els homes i que aquesta bretxa és la més alta des del 2008. Què faran des del Govern per encarar aquesta situació?

-És veritat que és el primer cop que presentem aquest informe. Se n'han fet d'altres, tant des de la patronal com des dels sindicats, però crèiem que calia tenir un punt de referència com a Govern. A partir d'aquest informe, hem fet una política de canvi. Per exemple, les polítiques actives d'ocupació que portem des del Servei d'Ocupació de Catalunya les volem dissenyar amb mirada de gènere. Per tant, hi haurà programes específics per a dones. Aquesta bretxa s'ha consolidat amb la crisi. Des del departament diem que estem guanyant les barreres de les quantitats, però ara hem de treballar per la qualitat. I una de les qualitats que hem de treballar és minimitzar aquesta bretxa.  

"[Sobre la vaga de metro] El nostre paper ha estat de mediació molt intensiva. Ara tindrem un conveni estable fins al 2019"

- Aquest dijous els treballadors han decidir desconvocar la vaga de metro. Quin paper ha jugat la Generalitat en la mediació del conflicte del metro?

- Hem viscut dotze setmanes de vaga intermitent, que han afectat tots els usuaris, i el nostre paper ha estat de mediació molt intensiva. Hi ha hagut dies que hem treballat onze hores amb els representants sindicals i amb TMB. Era complicat perquè hi havia molts punts. Hem esgotat totes les vies possibles. L'última proposta [que ha permès desconvocar la vaga] és un èxit perquè vol dir que tindrem un conveni estable fins al 2019. Permet que les reivindicacions dels treballadors se solucionin, i que TMB tingui una estabilitat i pau social durant un temps.

- Parlem d'altres qüestions més vinculades al procés. El govern espanyol va anunciar divendres passat un control estricte de les despeses de la Generalitat, que podrien afectar les transferències del FLA. Va sorprendre al Govern aquest moviment?

- Ens sorprenen tots els anuncis que es van fent i, alhora, del govern espanyol no n'esperem res de positiu. El que vol el govern espanyol és fer-nos una presó virtual. Però, en aquest tema, sempre hem estat transparents, amb totes les dades penjades al web. Fins ara, era cada mes que presentàvem els informes de despeses. Ara ens els demanen cada setmana. Com si volen que ho fem cada dia. El que sí que deixem clar és que la responsabilitat és del Govern, que és política i que nosaltres respondrem sempre políticament. Cada conseller és responsable de les dades del seu departament i tot el que vulgui el govern de l'Estat, que ens ho demani, que els ho donarem molt amablement, com ha de ser.

"Cada conseller és responsable de les dades del seu departament i tot el que vulgui el govern de l'Estat, que ens ho demani, que els ho donarem molt amablement, com ha de ser"

- El FLA prioritza el pagament a proveïdors. Fins a quin punt podria estar en perill l'aplicació de les polítiques socials del Govern?

- El FLA és per al pagament de proveïdors. Hem demostrat en aquest temps que cada vegada ho gestionem millor. Els proveïdors estan cobrant a menys de seixanta dies en la seva majoria, i estan contents. En funció de quin sigui l'escenari, sí que podria arribar a perillar aquest termini. Però tenim les finances molt transparents i estem treballant perquè independentment del FLA, que recordem que són diners de Catalunya que ens els tornen pagant interessos, tothom cobri, des de treballadors públics fins a proveïdors. Tothom cobrarà, hi hagi el FLA o no.     

La consellera, en un instant de l'entrevista Foto: Adrià Costa

- Vostè prové del món sindical. Quina opinió li mereix l'actitud dels sindicats majoritaris en relació al referèndum? En les últimes dates han transcendit certes tensions internes a CCOO, entre el sector més independentista i la posició de la cúpula, en relació a l'1 d'octubre.

- Cada sindicat, com cada organització, està format per moltes persones, i hi ha gent independentista i gent que no ho és. Els sindicats han format part del Pacte Nacional pel Referèndum. Si formés part del comitè de direcció d'aquests sindicats, el que no diria és què han de votar els meus afiliats i afiliades. Per tant, cridar a la participació, com quan criden a la gent a aprovar els convenis, és el que faran el sindicats i les patronals. Una cosa és la democràcia i una altra és dir si has de votar "sí" o "no".

- Però el que ha aprovat CCOO no és cridar a la participació sinó el suport a un referèndum acordat.

- Però sí que ha estat sempre al costat del Pacte Nacional pel Referèndum. Nosaltres també hem apostat per un referèndum acordat. El que passa és que quan t'asseus per acordar i a l'altre costat no hi ha ningú, continues caminant. Tant CCOO com UGT, així com els altres sindicats, aniran al nostre costat, perquè s'estimen la democràcia i les polítiques socials en favor dels treballadors i treballadores del nostre país.

- Sent vostè una persona d'esquerres, el posicionament dels "comuns" sobre el referèndum l'ha decebuda? N'esperava més?

- Ni m'ha decebut ni no m'ha decebut. N'esperava més. Dins dels "comuns" hi ha moltes ideologies diferents i posicions diverses respecte al referèndum. El govern espanyol ja es refereix al referèndum, quan fins ara assegurava que ni existia. Ja han fet un canvi. En el cas dels "comuns", passarà el mateix. Gent com els "comuns" no poden estar en contra de la democràcia de cap de les maneres.   

-En el supòsit que l'Ajuntament de Barcelona no s'aboqués plenament en el referèndum, suposaria una ensopegada important per a la votació?

-Seria una ensopegada. Però creiem que s'hi abocarà. Si Barcelona vol ser la capital del país, ha de garantir per sobre de tot la democràcia als seus ciutadans. Però, si l'Ajuntament no hi fos, buscaríem vies alternatives. El que no permetrem és que pugui votar tota Catalunya menys la seva capital.  

"La gent del "no" anirà a votar. Una cosa és el que puguin dir les cúpules, però quan vas pel carrer et trobes moltes persones que argumenten en favor del "no", i hi tenen tot el dret"

- Si el vot del "no" finalment no es mobilitza, això pot afeblir la legitimitat del referèndum?

- És una possibilitat que no existeix. Coneixem molta gent que ens diu que anirà a votar perquè no vol que siguem independents. La gent del "no" anirà a votar. Una cosa és el que puguin dir les cúpules, però quan vas pel carrer et trobes moltes persones que argumenten en favor del "no", i hi tenen tot el dret. El que surti del referèndum és el que valdrà. Les cúpules que diuen "no anem a votar" s'equivoquen. I ens hem de poder comptar. Si no, què direm? Que tots som independentistes?
 
- Per tant, vostè espera els votants del PSC en el referèndum de l'1 d'octubre?

- I tant. Molts. Entre els seus alcaldes ja n'hi ha molts que diuen que estan d'acord en què es posin les urnes. Molts militants del PSC aniran a votar, i votaran "no".

- Parlem d'altres qüestions. Veus del PDECat van considerar injust el cessament de Jordi Baiget, que va desencadenar una remodelació més profunda del Govern. La va sorprendre la decisió del president?

- Va ser una decisió valenta. El president té tot el dret a nomenar i cessar en tot moment a qui vulgui. Els membres del Govern som els seus consellers i ell sempre pot prendre la decisió si perd la confiança en una persona pel que ha dit o el que ha fet. A mi em va sorprendre que fos a conseqüència d'una entrevista. Amb el conseller Baiget tenim molt bona relació i, a més, en els temes d'empresa i treball, sovint hem treballat junts i mai hem tingut cap dificultat. En qualsevol Govern hi ha canvis i qui té la potestat de fer-los és el president.

- En les hores prèvies a la remodelació del Govern va circular l'hipotètic cessament d'algun conseller d'ERC. Hauria estat injust que algun conseller del seu partit hagués deixat l'executiu?

- Depèn de quines fossin les raons per les quals se'l fes cessar. En el cas del conseller Baiget, el president va dir molt clarament que no estava d'acord amb les declaracions que havia fet. Si un conseller d'Esquerra hagués fet les mateixes declaracions, no dubto que l'hauria fet cessar. Per tant, ni just ni injust. No som consellers d'ERC ni del PDECat, som consellers de Junts pel Sí, i sota un president que té tota la potestat per nomenar i cessar. Ja feia dies que ho comentàvem, que si algú tenia algun inconvenient per continuar que ho digués. Dins del Govern ningú pensa en clau de partit.

"Què vol dir patir pel patrimoni? Si ens ha d'espantar una multa en aquests moments, quan som tants i tants que volem anar a votar, la multa es pagarà i no hi haurà cap problema"

-Pateix pel seu patrimoni, consellera?

-No, gens ni mica. Jo el que tinc de patrimoni és una casa. Què em faran? Em deixaran al carrer i es quedaran la casa? Que els meus fills no puguin venir a casa? Visc amb la meva mare de 86 anys. La deixaran al carrer? O se'm quedaran el cotxe. De fet, vaig amb cotxe oficial. A més a més, què vol dir patir pel patrimoni? Que ens posaran una multa? Si ens ha d'espantar una multa en aquests moments, quan som tants i tants que volem anar a votar, la multa es pagarà i no hi haurà cap problema.

- I per una possible inhabilitació? Pateix per ser inhabilitada?

- No, perquè vam venir aquí sabent què veníem a fer, que era un referèndum i que la gent tingués democràcia i pogués votar. Inhabilitar-nos per què? Per fer allò pel que ens vam presentar el 27-S? No crec que un Estat em pugui inhabilitar per fer allò que en un primer moment vaig dir que faria.

La consellera, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa
 

- En una entrevista recent a NacióDigital, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, pronosticava que Mariano Rajoy passaria de dir que el referèndum no es farà a fer una crida a l'abstenció o el boicot. Quina creu que serà la posició final de l'Estat?

- Sigui quina sigui, el referèndum és imparable. No és un tema d'un govern o de quatre persones que tenim la idea de fer un referèndum, sinó de tota la societat catalana. Com que és imparable, facin el que facin, es trobaran amb un referèndum, es trobaran amb unes urnes. I després sí que hauran de decidir si pacten o no pacten depenent del que surti del referèndum. Si surt que "no", eleccions autonòmiques. Si surt que "sí", la feina serà acordar cap a on hem d'anar. En la remodelació del Govern es veu que això és imparable. Plega un conseller i se n'hi posa un altre.  

"És molt clar que hi ha indicis que la legalitat no ha estat la paraula més dignificada en l'"operació Catalunya""

- Les respostes de l'Estat han estat múltiples i de diferent calibre. També n'hi ha hagut en forma de guerra bruta, com és el cas de l'"operació Catalunya". Ha notat a faltar l'escalf de l'esquerra espanyola?

- Moltíssim. I no només de l'esquerra. Quan veus l'"operació Catalunya" i les clavegueres de l'Estat, t'indignes sigui quina sigui la teva manera de pensar. No podem permetre que es puguin saltar la llei d'aquesta manera tan bruta. El que haurien de fer molts és posar-se al nostre costat. I, de mica en mica, ho estem veient. Fa uns dies em va trucar el conseller de Treball del Govern balear, que és socialista, i em va dir: "Estem amb vosaltres". Independentment del que diuen les cúpules, la gent veu que volem més democràcia.

- En canvi, Miquel Iceta afirmava en una altra entrevista a NacióDigital que no veia indicis de delicte en l'"operació Catalunya".

- No sé... doncs que es netegi les ulleres. A ell li agrada James Bond i la ficció. A mi m'agrada la realitat. És molt clar que hi ha indicis que la legalitat no ha estat la paraula més dignificada en l'"operació Catalunya".   

- Vostè anava a la llista de Junts pel Sí per Girona just darrere de Carles Puigdemont en les eleccions del 27-S. Suposo que en aquell moment no es devia imaginar que seria president de la Generalitat...

-Ni jo consellera.

- El president ha estat sotmès a molta pressió. Com l'ha vist evolucionar en aquest temps?

- Té les idees molt clares, sabia què venia a fer i ho ha demostrat sempre, en totes les reunions del Govern i en el seu fer de cada dia. Defensa el projecte nacional, però també que la gestió dels consellers sigui molt acurada, per atendre la part social. Estic encantada de ser consellera del seu Govern.