25
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
26
de juliol
a les
17:24h
El xoc institucional pel referèndum va entrar en una nova fase divendres al matí, quan la comissió delegada per a assumptes econòmics de la Moncloa va decidir aplicar noves mesures coercitives a la Generalitat per impedir que l'1 d'octubre hi hagi urnes. El govern espanyol va optar per aplicar controls setmanals per garantir que cap euro es destinés a la consulta vinculant, i de passada va tornar a posar en el punt de mira els funcionaris. En concret, va demanar a la Generalitat que li facilités una llista amb tots els interventors i responsables financers de les entitats públiques. La reunió del consell executiu d'aquest dimarts ha servit per negar-s'hi i per prendre mesures relacionades a protegir els treballadors públics, identificats com un flanc dèbil per a la maquinària de l'Estat.
Com s'aixecarà aquest mur per evitar que els funcionaris pateixin conseqüències individuals? Les despeses de cada departament seran recopilades pels consellers com a responsables polítics de cada àmbit, i després s'enviaran al vicepresident Oriol Junqueras, encarregat de centralitzar-les. Només en aquest moment es posaran en mans de la interventora general de l'administració catalana, Rosa Vidal, que és qui ha rebut les advertències del ministeri d'Hisenda per tal de justificar una despesa de 6.150 euros presumptament destinada al referèndum. La versió de la Generalitat és que es van gastar en manteniment d'un software ja existent de processos electotrals.
"Serem els membres del Govern els qui assumirem totes i cadascuna de les responsabilitats", assegurava aquest migdia Junqueras, acompanyat pel nou conseller de la Presidència, Jordi Turull. Un dels acords als quals es va arribar la setmana passada a nivell intern, després de la primera reunió del nou executiu liderat per Carles Puigdemont, és que totes les decisions relacionades amb el referèndum es prendrien de forma "solidària", així com també les conseqüències de l'1-O. Si hi va haver un canvi de Govern ampli fa onze dies va ser, precisament, pels dubtes expressats per diversos consellers del PDECat en relació al full de ruta unilateral i a l'estratègia de Puigdemont.
El Govern també ha decidit anar al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional (TC) per recórrer les noves condicions imposades per Madrid a l'hora de rebre el fons de liquiditat autonòmica (FLA). Es tracta del primer pas, segons insistien posteriorment fonts governamentals consultades per NacióDigital, abans de portar el cas a instàncies internacionals. "Es tracta d'un atac a l'autogovern i un càstig al poble de Catalunya, es queixa l'executiu català. Junqueras ha volgut deixar clar que els diners del FLA no es destinaran al referèndum, perquè van dirigits a atendre altres qüestions, com ara els venciments de deute o bé els interessos del mateix mecanisme de finançament.
"Quan l'Estat especula que tallarà el FLA el que està dient és que aturarà el bon funcionament dels proveïdors, dels serveis, dels hospitals i de les residències de gent gran", ha ressaltat el vicepresident. En total, hi ha 183 entitats que han rebut el requeriment d'informació, entre les quals el Banc de Sang i Teixits o l'Institut Català d'Oncologia. "Volen fer creure que aquestes entitats paguen el referèndum?", s'ha preguntat irònicament. Junqueras ha volgut ressaltar que no hi va haver cap factura del primer trimestre de l'any que fos pagada a través del fons de liquiditat, i que ara la Generalitat és capaç de pagar els proveïdors en menys de trenta dies.
No facilitar la llista dels funcionaris encarregats de supervisar les despeses és la segona mesura concreta que pren l'executiu per protegir-los. La primera va ser en el concurs fallit per comprar les urnes, posat en marxa a principis de maig i que es va declarar desert fa unes setmanes. En aquella ocasió van ser els quatre secretaris del departament de Governació els que van constituir la mesa de contractació. El Govern es nega a donar detalls sobre l'adquisició de les urnes, tot i que el mateix Puigdemont -segons relata Ernesto Ekaizer al diari Ara- ja comenta en privat que ja les té.
Dret de defensa
La reacció del govern espanyol ha estat ràpida. Segons fonts del ministeri d'Hisenda citades per l'ACN, el fet de no facilitar la llista de funcionaris "vulnera els acords" del consell de ministres i podria incórrer en sancions administratives. Potser per això una altra de les decisions que s'ha pres en el consell executiu és que serà la Generalitat qui garantirà el dret de defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels empleats públics quan algun d'ells es vegi en el punt de mira de l'Estat. El requisit per accedir a aquesta defensa és, òbviament, que el càrrec qüestionat actuï en "exercici legítim" de les seves funcions i d'acord amb els interessos generals de l'administració.
L'acord, segons ha explicat el conseller de la Presidència, Jordi Turull, té una doble raó de ser: "salvaguardar" la imparcialitat dels servidors públics i "preservar l'interès general". "No estaria justificat fer una aplicació diferenciada entre el col·lectiu d'autoritats i el d'empleats públics", sosté el text facilitat pel Govern. La defensa, per cert, es pot externalitzar després de passar per tot un procés intern. En aquests casos, la contractació serà signada pel departament on presti serveis la persona afectada. Això vol dir, per posar un exemple pràctic, que la defensa de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, investigada per la compra d'urnes, correrà a càrrec de l'executiu.
Aquest procediment, segons ha recalcat Turull, ja existeix en altres comunitats autonòmes i també en l'administració de l'Estat. En aquest cas, però, està pensat per defensar-se específicament de les mesures que prendrà el govern espanyol per frenar l'1-O. La de divendres al migdia, amb amenaça explícita sobre els recursos del FLA, va ser la primera, però a Palau donen per fet que no serà -ni molt menys- l'última.
Com s'aixecarà aquest mur per evitar que els funcionaris pateixin conseqüències individuals? Les despeses de cada departament seran recopilades pels consellers com a responsables polítics de cada àmbit, i després s'enviaran al vicepresident Oriol Junqueras, encarregat de centralitzar-les. Només en aquest moment es posaran en mans de la interventora general de l'administració catalana, Rosa Vidal, que és qui ha rebut les advertències del ministeri d'Hisenda per tal de justificar una despesa de 6.150 euros presumptament destinada al referèndum. La versió de la Generalitat és que es van gastar en manteniment d'un software ja existent de processos electotrals.
"Serem els membres del Govern els qui assumirem totes i cadascuna de les responsabilitats", assegurava aquest migdia Junqueras, acompanyat pel nou conseller de la Presidència, Jordi Turull. Un dels acords als quals es va arribar la setmana passada a nivell intern, després de la primera reunió del nou executiu liderat per Carles Puigdemont, és que totes les decisions relacionades amb el referèndum es prendrien de forma "solidària", així com també les conseqüències de l'1-O. Si hi va haver un canvi de Govern ampli fa onze dies va ser, precisament, pels dubtes expressats per diversos consellers del PDECat en relació al full de ruta unilateral i a l'estratègia de Puigdemont.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Jordi Turull arriben a la reunió del Govern. Foto: Govern
El Govern també ha decidit anar al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional (TC) per recórrer les noves condicions imposades per Madrid a l'hora de rebre el fons de liquiditat autonòmica (FLA). Es tracta del primer pas, segons insistien posteriorment fonts governamentals consultades per NacióDigital, abans de portar el cas a instàncies internacionals. "Es tracta d'un atac a l'autogovern i un càstig al poble de Catalunya, es queixa l'executiu català. Junqueras ha volgut deixar clar que els diners del FLA no es destinaran al referèndum, perquè van dirigits a atendre altres qüestions, com ara els venciments de deute o bé els interessos del mateix mecanisme de finançament.
"Quan l'Estat especula que tallarà el FLA el que està dient és que aturarà el bon funcionament dels proveïdors, dels serveis, dels hospitals i de les residències de gent gran", ha ressaltat el vicepresident. En total, hi ha 183 entitats que han rebut el requeriment d'informació, entre les quals el Banc de Sang i Teixits o l'Institut Català d'Oncologia. "Volen fer creure que aquestes entitats paguen el referèndum?", s'ha preguntat irònicament. Junqueras ha volgut ressaltar que no hi va haver cap factura del primer trimestre de l'any que fos pagada a través del fons de liquiditat, i que ara la Generalitat és capaç de pagar els proveïdors en menys de trenta dies.
▶️ @junqueras:“demanem govern de l’estat q actuï amb tota la responsabilitat quan diuen q aturaren FLA perjudiquen la ciutadania i serveis” pic.twitter.com/s3cxlCQiBO
— Govern. Generalitat (@govern) 25 de juliol de 2017
No facilitar la llista dels funcionaris encarregats de supervisar les despeses és la segona mesura concreta que pren l'executiu per protegir-los. La primera va ser en el concurs fallit per comprar les urnes, posat en marxa a principis de maig i que es va declarar desert fa unes setmanes. En aquella ocasió van ser els quatre secretaris del departament de Governació els que van constituir la mesa de contractació. El Govern es nega a donar detalls sobre l'adquisició de les urnes, tot i que el mateix Puigdemont -segons relata Ernesto Ekaizer al diari Ara- ja comenta en privat que ja les té.
Dret de defensa
La reacció del govern espanyol ha estat ràpida. Segons fonts del ministeri d'Hisenda citades per l'ACN, el fet de no facilitar la llista de funcionaris "vulnera els acords" del consell de ministres i podria incórrer en sancions administratives. Potser per això una altra de les decisions que s'ha pres en el consell executiu és que serà la Generalitat qui garantirà el dret de defensa dels membres del Govern, dels alts càrrecs i dels empleats públics quan algun d'ells es vegi en el punt de mira de l'Estat. El requisit per accedir a aquesta defensa és, òbviament, que el càrrec qüestionat actuï en "exercici legítim" de les seves funcions i d'acord amb els interessos generals de l'administració.
L'acord, segons ha explicat el conseller de la Presidència, Jordi Turull, té una doble raó de ser: "salvaguardar" la imparcialitat dels servidors públics i "preservar l'interès general". "No estaria justificat fer una aplicació diferenciada entre el col·lectiu d'autoritats i el d'empleats públics", sosté el text facilitat pel Govern. La defensa, per cert, es pot externalitzar després de passar per tot un procés intern. En aquests casos, la contractació serà signada pel departament on presti serveis la persona afectada. Això vol dir, per posar un exemple pràctic, que la defensa de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, investigada per la compra d'urnes, correrà a càrrec de l'executiu.
Jordi Turull i Raül Romeva, durant la reunió del Govern del 25 de juliol del 2017 Foto: ACN
Aquest procediment, segons ha recalcat Turull, ja existeix en altres comunitats autonòmes i també en l'administració de l'Estat. En aquest cas, però, està pensat per defensar-se específicament de les mesures que prendrà el govern espanyol per frenar l'1-O. La de divendres al migdia, amb amenaça explícita sobre els recursos del FLA, va ser la primera, però a Palau donen per fet que no serà -ni molt menys- l'última.