I Barcelona va viure una revolució. Perquè aquells Jocs Olímpics, que també van tenir "cara B" en forma de repressió a l'independentisme i despersonalització d'alguns barris, van canviar radicalment la capital del nostre país. La van situar al mapa com deia l'enyorat alcalde Maragall, la van obrir al mar i van demostrar que els catalans excel·líem a l'hora d'organitzar coses i fer-ho, a més, amb una gran implicació popular. No és pretensiós, aquest cop, dir que el món ens va mirar i que, a més, el vam impressionar gratament. Les rondes, la Vila Olímpica, l'anella de Montjuïc, el Port i les instal·lacions esportives que van quedar i ciutats com la Seu d'Urgell, Banyoles, Castelldefels, Terrassa o Mollet van fer que els Jocs de Barcelona ho fossin de tot un país i en corregissin alguns dèficits.
Avui, en commemorem els 25 anys amb actes institucionals i populars durant tot el dia i ho hem de fer amb satisfacció i nostàlgia sana d'aquell èxit col·lectiu. I també extraient-ne com a mínim dues lliçons. Després dels Jocs, Barcelona va creure que havia trobat en els grans esdeveniments una mena d'elixir de la felicitat i no va parar de buscar i buscar fins que va idear i organitzar el Fòrum Universal de les Cultures del 2004, que no va tenir el resultat esperat. No era la única via per transformar. L'altra és que l'aparador al que es va situar Barcelona, sumat al fenomen de les línies low cost i a la capacitat del Port, han convertit la ciutat en una destinació turística de primer nivell. I això s'ha traduït en feina i riquesa, però també en una gentrificació de conseqüències incòmodes (preus de l'habitatge, un oci banal, massificació...) i a la que les administracions no saben com donar resposta.
Per recordar els Jocs i el que van representar hem preparat una edició especial de NacióDigital. Jordi Bes evoca les claus dels Jocs i les assignatures pendents com el metro a Montjuïc, la línia 9 o la cobertura de la Ronda de Dalt i intenta resoldre, en aquesta altra informació, si Barcelona pot tornar a ser olímpica. Pep Martí ha parlat amb alguns dels protagonistes institucionals d'aquell èxit, des de Josep Lluís Vilaseca a Josep Miquel Abad, i Jordi de Planell ens explica de forma ben gràfica com hem canviat els darrers 25 anys. Per últim, Esteve Plantadaentrevista l'escriptor Lluís-Anton Baulenas, que ha publicat una novel·la que explica el contrast entre la Barcelona olímpica i la guerra dels Balcans. Gaudiu de la lectura i la nostàlgia!
Debat, ciberatac i tensió sindical. Avui comença al Parlament el ple escombra que ha d'aprovar, entre altres, la modificació del reglament per ratificar per la via ràpida la llei des desconnexió. Serà un debat aspre, que l'oposició aprofitarà per denunciar la manca de garanties democràtiques del procés. Obviaran, això sí, les oportunitats de fer un debat serà que se'ls han brindat i que actuar amb pausa, plenes garanties i explicant què es vol fer i com, és posar-ho molt fàcil al govern espanyol, que colla fort a la Generalitat, fins i tot quan detecta moviments econòmics que just superen els 6.000 euros i que podrien estar relacionats amb el procés. Un procés que crea, per cert, fortes tensions a CCOO, el primer sindicat de Catalunya. Gairebé la meitat dels seus afiliats es declaren independentistes segons una enquesta interna i una immensa majoria és partidària del referèndum, però la direcció a Catalunya prefereix no implicar-se perquè el de l'1-O no té el vist-i-plau de l'Estat. Els moviments interns us els explica Bernat Surroca en aquesta informació. L'actual és un procés que provoca també que la Generalitat i les entitats sobiranistes hagin d'extremar les mesures de seguretat, també a internet. Els cibertacs s'han multiplicat, tal com explica Oriol March.
Toni Soler a la batalla diària. TV3 està canviant la pell. L'arribada de Vicent Sanchis a la direcció està revolucionant la graella amb apostes més atrevides per mirar de recuperar audiència. El nou programa de la tarda, amb Vador Lladó i Ruth Jiménez, ha generat expectatives, però encara estarà més sota la lupa l'informatiu satíric, a l'estil de El Intermedio de Gran Wyoming a la Sexta, que cada dia farà Toni Soler a partir del setembre abans del Telenotícies Vespre. Coincidirà amb el moment àlgid del procés. Us ho va avançar ahir en exclusiva Irene Ramentol en aquesta informació. Al febrer ja us vam explicar l'altre terratrèmol televisiu que s'havia de produir al nostre país quan 8TV va decidir prescindir de Josep Cuní, encara sense destinació la propera temporada.
Vist i llegit
L'exconseller de CDC Josep Miró i Ardèvol fa anys que viu allunyat de les tesis nacionalistes. En els darrers anys, a banda de conrear el seu perfil ultracatòlic en diverses plataformes, s'ha situat en posicions molt més properes a l'acord amb l'Estat. De fet, va ser un dels membres de Construïm, la plataforma que va intentar animar Josep A. Duran i Lleida quan encara liderava Unió. Miró es despenjava ahir amb un article a La Vanguardia que era inusitadament crític amb Mariano Rajoy i el seu immobilisme. Això, deia, no s'arregla amb la Guàrdia Civil. No sembla que ningú l'hagi d'escoltar a la Moncloa.
El passadís
El referèndum de l'1 d'octubre ha activat, lògicament, a tot el sobiranisme. I ha provocat, també, que els que en són contraris hi vulguin dir la seva encara que sigui per dir que no s'ha de votar. Fa uns mesos es va presentar la Xarxa de Sindicalistes per la Independència i aquesta setmana, al Col·legi de Periodistes, es presenta el manifest "Sindicalistes i federalistes" amb membres de CCOO (que viu amb tensió interna el debat), UGT i la USO. Els presentarà l'economista Gonzalo Bernardos, de qui en descobrirem el compromís sindical.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2014 l'expresident de la Generalitat entre 1980 i 2003 Jordi Pujol confessava haver amagat durant anys a Andorra una "deixa" del seu pare, el financer Florenci Pujol. La confessió, que es feia en el context d'una creixent pressió judicial contra els seus fills per diversos casos de corrupció (el primogènit Jordi és a la presó i Oriol, que es dedicava a la política, ha acceptat fa poc la culpabilitat i pactat amb la Fiscalia pel cas ITV), va destruir la imatge pública de Pujol. Artur Mas va posar rumb a la refundació de CDC per deixar enrere unes sigles vinculades al pujolisme, va retirar a l'expresident tots els honors i aquest va tancar el seu Centre d'Estudis i desaparèixer de la vida pública. Ara, amb 87 anys, només es prodiga en trobades sense premsa i en articles esporàdics al seu blog mentre els seus fills proven de sortir del fangar judicial.
L'aniversari
El 25 de juliol de 1945 naixia a Barcelona el director de cinema Ventura Pons, un dels més populars del nostre país. Ha fet també de guionista i productor i les seves pel·lícules, comèdies costumistes la majoria, han sabut connectar amb el gran públic. Des de 2014 és propietari de sales de cine a València i Barcelona. Morir (o no), Carícies, Amic/Amat o Què t'hi jugues Mari Pili? són entre les seves obres més reconegudes. Aquí el tràiler de la seva última pel·lícula, Oh Quina Joia!
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi