L'independentisme no aconsegueix seduir els «comuns»: el CEO en 5 claus

El suport social a l'independentisme no passa pel millor moment dels darrers anys. De fet, tot el contrari. Des que el 2011 es pregunta -amb una o altra fórmula- per si es vol o no una Catalunya independent, les respostes al baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) no havien estat mai tan baixes com en el fet públic aquest divendres -malgrat que el "sí" seguiria imposant-se l'1-O, en bona mesura per incompareixença d'una part de l'unionisme a les urnes-.

Una de les claus per entendre el motiu d'això és la incapacitat per seduir els "comuns", el principal espai que dubta entre una i altra opció, però que, segons apuntaria el CEO, s'estaria decantant cada cop més clarament a favor de l'unionisme, com evidencien algunes de les dades que s'hi poden trobar. Les detallem a continuació comparant les respostes donades pels enquestats que, en els dos últims baròmetres -el del març i el de juny i juliol-, declaren haver votat Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) el 27-S i no els que afirmen que ho farien ara, per tal de mantenir la mostra el màxim de similar possible -el vot no es pot canviar, mentre que la intenció de donar suport a un o altre sí, entre un sondeig i altre-.

1. Més federalistes i autonomistes: A l'hora de triar el model d'estat preferit, el percentatge de votants de CSQEP que opten pel model autonòmic creix més de quatre punts en tres mesos, els que prefereixen el federalisme són un punt i mig més i, per contra, els que prioritzen la independència cauen quasi tres punts.
2. Menys independentistes: Quan es fa la pregunta directa sobre si es vol o no un que Catalunya sigui un estat independent, sense altres opcions alternatives, la caiguda del suport a aquesta opció encara pateix una sotragada més gran. El percentatge de "comuns" que ho desitgen cau quasi cinc punts, mentre que el dels que ho rebutgen s'incrementa en vuit punts. En total, per tant, l'avantatge del "no" creix 13 punts en tan sols tres mesos.
 
3. Menys autodeterministes: El suport al referèndum entre els "comuns" cau del primer baròmetre de l'any al segon. Un cop constatat que l'Estat no el vol pactar, el nombre de partidaris de celebrar-lo unilateralment creix un punt i mig, fins al 45,9%, però, en canvi, els que li donarien suport si fos acordat cauen fins a nou punts. Els que el rebutjarien de qualsevol de les maneres suposen ja quasi una cinquena part dels votants de CSQEP.
 
4. Menys participatius: Un cop anunciat l'1-O, el percentatge de "comuns" que té previst votar en un referèndum unilateral ha caigut del 71,5% al 62,5%. Igualment, entre els que ho anaven a fer, el març es registrava un empat tècnic entre els que marcarien el "sí" i el "no", mentre que ara l'opció unionista ja treu 11 punts i mig a la independentista. Igualment, els dubtes de la cúpula dels "comuns" s'ha traslladat a les bases, ja que la quantitat de votants de CSQEP que no saben què faran ha passat del 7,1% al 17,2%.
 
D'entre els "comuns" partidaris del "sí", un 28,6% justifica la seva posició per la capacitat de guanyar capacitat de gestió, un 22,9% perquè creu que Catalunya milloraria i tan sols un 17,1% per una actitud contrària a Espanya o al govern espanyol. Per contra, un elevat 32,1% dels "comuns" contraris a la independència usa un argument nacionalista com el fet que vol preservar la unitat d'Espanya, seguit d'un 15,1% que raona que prefereix el model federal i un 13,2% que creu que aquesta opció no seria positiva per al país.

5. Menys junqueristes: La valoració que fan els votants de CSQEP dels principals líders independentistes cau, especialment la dels d'esquerres, els quals estarien més encarregats de seduir-los. Així, la nota que posen al vicepresident català i líder d'ERC, Oriol Junqueras, cau del 4,86 del març -proper a l'aprovat- fins al 4,42, mentre que la de la diputada de la CUP Anna Gabriel retrocedeix del 4,64 al 4,31. En canvi, el president català, Carles Puigdemont, tan sols passa del 3,86 al 3,79.

Sigui com sigui, cal tenir en compte que els "comuns" són severs a l'hora de puntuar. També als propis líders, ja que són l'electorat que posa una nota més baixa als seus dirigents: el portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Xavier Domènech, es queda amb un 6,04, mentre que el president de CSQEP al Parlament, Lluís Rabell, tot just obté un aprovat raspat, un 5,05.

Menys intenció de vot: Sigui pel seu posicionament respecte la qüestió nacional o per altres motius, també cal valorar que, malgrat que el seu antic electorat es posicioni ara més allunyat de l'independentisme, les seves expectatives electorals s'han reduït notablement. Així, mentre CSQEP tenia una intenció de vot el març del 15,3% que li haurien permès obtenir 18-19 escons, ara aquesta hauria caigut fins al 12,4% i 15-17 diputats.