Dia de tempestes i ventades i molta sinistralitat a les carreteres ahir per donar la benvinguda a una setmana que hauria de ser una mica més tranquil·la que les anteriors: les ràdios i les televisions ja fan programació d'estiu i molts ja esteu de vacances (aprofiteu!). El Parlament les farà curtes enguany. A partir del 15 d'agost els diputats estan mobilitzables i demà comença un maratonià "ple escombra" que aprova lleis pendents, com ara la reforma del reglament que permetrà aprovar per la via ràpida les lleis de desconnexió i guanyar temps davant el Tribunal Constitucional.
Una d'aquestes lleis és la del referèndum, que Sara González ha analitzat en aquesta informació parlant amb secretaris municipals, que en alguns ajuntaments tindran un paper clau per decidir fins a quin punt s'impliquen o no en temes com ara cedir locals. A Barcelona la majoria de ciutadans vol que Ada Colau ho faci. La por apareix cada cop amb més claredat com a arma llancívola de l'Estat per impedir el referèndum de l'1-O. L'assumpte de l'"operació patrimoni" el tracta Quim Torra al seu article d'opinió.
Iceta i els decibels de la guerra bruta. TV3 va tornar a emetre dissabte el documental de Mediapro sobre les clavegueres d'Interior i l'"operació Catalunya" (a Espanya només ho farà GolTV). Pels diners de l'Estat que es destinen a fer la guerra bruta al procés es va interessar Carles Puigdemont també el dissabte burxant en un dels punts dèbils del govern espanyol, que amenaça d'escanyar les finances catalanes tancant l'aixeta dels crèdits del FLA i que Oriol Junqueras va vincular al temor pel clam ciutadà per votar. Qui no comparteix les queixes és Miquel Iceta. En l'aclaridora entrevista que hem publicat aquest cap de setmana posa en dubte que es delinquís en l'"operació Catalunya", tanca files amb el govern del PP amb el referèndum però és més ambigu a l'hora d'aclarir si tots els seus alcaldes i equips de govern el boicotejaran. Si això els suposés trencar pactes amb CiU a ciutats com Terrassa, Girona o Sant Cugat, Ciutadans s'oferia ahir a col·laborar-hi. Sobre el paper del PSC i la viabilitat de les seves propostes federals escriu aquest interessant articleJoan Rusiñol.
Adhesions pel tramvia a la Diagonal. Dotzè dilluns de vaga al metro de Barcelona. Jordi Bes ens recorda en aquesta informació que el conflicte és lluny de desbloquejar-se i cada cop pren mes cos una intervenció de la Generalitat. El gerent de l'Ajuntament, Jordi Martí, treballa en una sortida mentre que puja la pressió perquè dimiteixi la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, dels "comuns". També avui es presenta l'estudi de conclusions de la comissió sobre el transport públic a la Diagonal. El tramvia va guanyant adeptes. Té poc sentit no connectar les línies de la zona de Glòries i les de Francesc Macià.
Vist i llegit
Hi ha una determinada premsa de Madrid que cada cop s'autolimita més a l'hora d'acostar-se als assumptes que passen a Catalunya i que sempre hi barreja el debat nacional. És un tema que els cansa i els fastigueja però que permeten que ho amari tot. Va passar ahir arran de l'exhumació del cos del pintor Salvador Dalí a Figueres la nit del dijous per un assumpte d'una possible paternitat (aquí n'explicàvem les conseqüències). A El Español, Peio H. Riaño escrivia sobre "la performance rojigualda" del pintor i s'ho feia venir bé per recordar el seu furibund franquisme i com va deixar tota l'herència a Espanya i que va ser l'aleshores ministre de Cultura, Jorge Semprún, el qui, generós, en va cedir una part a la Generalitat. L'article aporta, però, algunes dades interessants.
El passadís
La carta oberta al president Puigdemont per part de l'exministre Eduard Punset a Público en què reclama poder votar l'1 d'octubre ha tingut un ressò mediàtic considerable. Punset va ser dirigent i ministre de la UCD i, més tard, del CDS, seguint Adolfo Suárez. Segons el seu entorn, aquest va quedar impressionat pel coratge dels governants sobiranistes, disposats a jugar-se el patrimoni per la causa. Això hauria estat determinant perquè escrivís la carta. Punset està escrivint les seves memòries a quatre mans amb el periodista Genís Sinca, que també ha publicat recentment una biografia de Joan B. Cendrós, un dels mecenes fundadors d'Òmnium. Però qui va ser ministre de Relacions amb Europa no vol tornar al primer pla. Fa tres anys, la seva presència en un acte de Ciutadans va ser aprofitada per Albert Rivera per mostrar-ho com un suport al partit, però només va assistir-hi a escoltar la seva filla, Carolina, que més tard s'ha convertit en una crítica interna a Rivera.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1938 començava la batalla de l'Ebre. Va durar cinc mesos i va decantar la Guerra Civil, que havia començat dos anys abans, a favor de l'exèrcit de Franco. La República, sense aliances internacionals i amb un exèrcit molt debilitat, va treure forces de flaquesa i va mobilitzar fins i tot els més joves, la coneguda lleva del biberó, que recordàvem en aquest reportatge a través de la figura de Pere Godall, un dels darrers supervivents. Els republicans van començar l'ofensiva i la derrota va deixar aïllada Catalunya, que cauria entre el gener i el febrer de 1939. Una de les icones de la batalla és la destrucció total de Corbera d'Ebre. Al Què qui com de TV3 ho van recordar així i va abordar-ne els mitjans tècnics.
L'aniversari
El 24 de juliol de 1949 naixia a Barcelona l'actual bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, que es va llicenciar en teologia el 1976. El 1993 el van fer bisbe auxiliar de Barcelona i fa dos anys va pugnar per substituir Lluís Martínez Sistach i deixar el bisbat d'Urgell, que ocupa des de l'any 2003. Vives, que evita alinear-se amb les tendències més conservadores de la prelatura, ha defensat el dret a decidir i té molt a veure amb els darrers documents dels bisbes catalans. En aquest programa de Signes dels temps a TV3 el 2014 repassava, entre altres coses, la visita Ad limina dels bisbes catalans al papa Francesc.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi