Quan falten poc més de dos mesos per a la celebració del referèndum, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) actualitza el múscul de l'independentisme, que afronta la fase conclusiva del procés amb reptes pendents. A les turbulències dels últims dies -els preparatius no culminats de l'1 d'octubre, els relleus al Govern i la insistent pressió de l'Estat contra dirigents sobiranistes- s'hi afegeix una projecció del que pot passar a la tardor que constata la necessitat imperiosa d'eixamplar suports. Dues idees a tenir en compte del baròmetre: hi hauria una àmplia participació en el referèndum -un 67,5% dels catalans votarien l'1-O i el "sí" s'imposaria amb el 62,4% dels vots-, però el "no" a la independència es reforça -un 49,4% dels ciutadans no vol que Catalunya sigui un estat independent-.
No són dues dades contradictòries. La convocatòria del referèndum unilateral té un ampli suport entre els votants de les forces sobiranistes -a Junts pel Sí i la CUP, tot i que un 45,5% dels "comuns" també avalen la via estrictament catalana-, però no acaba de mobilitzar els votants del "no". De moment, la votació només forma part de l'imaginari dels convençuts. De fet, el suport global a la consulta vinculant perd terreny -ara és de només el 48%, dos punts per sota respecte a les dades del mes de març-. En paral·lel, la població que veu amb recel el referèndum constata la seva negativa a una ruptura unilateral. Quan es formula la pregunta concreta "vol que Catalunya sigui un estat independent", el "no" amplia distància en relació al "sí". Les entitats sobiranistes i les forces polítiques convocants de l'1-O hauran de pedalar. Veurem si l'Estat compleix un paper distorsionador. I tot apunta que serà així.
L'Estat intervé les despeses de la Generalitat. La primera demostració de la voluntat obstaculitzadora del govern espanyol en relació al referèndum és la decisió presa en el consell de ministres d'aquest divendres. L'executiu de Mariano Rajoy posarà en marxa, de forma immediata, un control ferri de les despeses de la Generalitat per evitar que es destini cap euro públic a la celebració de l'1 d'octubre. El ministeri d'Hisenda reclamarà a la Generalitat que presenti cada setmana un llistat de despeses públiques per justificar que no s'està finançant la consulta vinculant. Si el Govern no compleix, Hisenda retirarà a Catalunya els diners procedents del FLA. Un estudiat ofec a les finances catalanes. La Moncloa s'escuda en l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional (TC) de les partides per al referèndum incloses en els pressupostos catalans.
La constatació de l'"operació Catalunya". La mateixa setmana que TV3 ha emès -amb notable èxit d'audiència- el documentalLes clavegueres d'Interior, el Congrés dels Diputats ha constatat aquesta setmana la guerra bruta de Jorge Fernández Díaz contra el sobiranisme. El text conclusiu de la comissió d'investigació de la cambra baixa espanyola, consensuat per tots els grups menys el PP i amb l'abstenció de C's, reconeix que hi va haver una "estructura policial" que rebia ordres per fer "seguiment, investigació i persecució d'adversaris polítics". Els diputats consideren provat l'ús partidista que va fer el PP del ministeri de l'Interior, amb Catalunya com a principal objectiu. La Fiscalia, tan àgil en determinats contextos, encara no ha mogut fitxa.
Cristina Cifuentes i les vacances. La presidenta de la Comunitat de Madrid no farà vacances, per tercer any consecutiu. És una decisió respectable, tot i que les seves paraules fan un flac favor a la conquesta de determinats drets. Cifuentes considera que els dies de descans no han de ser "una obligació" sinó una "opció voluntària". Per reflexionar-hi, us proposo que llegiu aquest article d'Isaac Rosa a eldiario.es, que fa una apologia de les vacances enfront la "servitud laboral". "Davant de l'ofensiva productivista i el treball que envaeix fins a l'última escletxa de les nostres vides, defensem les vacances com una trinxera", escriu l'autor.
Vist i llegit
O.J. Simpson ha obtingut aquesta setmana la llibertat condicional després de nou anys de reclusió en una presó de l'estat de Nevada. En la decisió de la comissió encarregada de revisar l'expedient de l'exestrella de futbol americà ha pesat el bon comportament del pres, que avui té 70 anys. Enrere queda aquell robatori a mà armada en un hotel de Las Vegas que el va conduir davant del tribunal, punt final de la seva immunitat. O.J. Simpson feia temps que havia iniciat una vida dissoluta, sense fre de mà. Miraculosament absolt de l'assassinat de la seva esposa -Nicole Simpson- i del cambrer Ron Goldman en el judici més mediàtic de la història, l'excomentarista va quedar marcat per sempre més. Jeffrey Toobin argumentava aquesta setmana a The New Yorker que O.J. Simpson encara no hauria de sortir de la presó tot i haver ordenat la seva conducta. Si voleu aprofundir en la trajectòria d'un personatge que va dividir els Estats Units, us recomano una sèrie documental brillant, O.J. Made in America, que retrata el judici del 1994 i el pes que va tenir el factor racial.
La frase de la setmana
"Et deixo el telèfon de la meva dona per si has de trucar-la". Segons el relat periodístic d'El País, són les últimes paraules que va pronunciar Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid i icona de la gestió fraudulenta a la banca espanyola en l'etapa de disbauxa, abans de morir aquesta setmana a Villanueva del Rey (Còrdova). Tal com va confirmar l'autòpsia, Blesa es va suïcidar disparant-se un tret al pit amb l'escopeta de caça que acostumava a utilitzar a la finca Puerto del Toro. El banquer d'Aznar -no us perdeu aquest perfil firmat per Pep Martí- tenia causes judicials pendents -per les preferents i els sobresous- i una sentència condemnatòria -amb pena de presó per complir- pel cas de les targetes black. Tot i que els anys d'or de Blesa estan estretament vinculats al poder ostentat per Aznar, als informatius de TVE es van oblidar de citar el nom de l'expresident espanyol en les informacions que van emetre. Oblits amb precisió quirúrgica.
El nom propi
Ángel María Villar ha governat amb mà de ferro el futbol espanyol des de fa 29 anys. La teranyina d'aliances i la xarxa clientelar gestada pel president de la Federació s'ha esquinçat aquesta setmana. Villar i el seu fill Gorka -així com el vicepresident, Juan Padrón- han acabat a la presó per presumptes delictes d'administració deslleial, apropiació indeguda i estafa, falsedat documental i corrupció entre particulars. Villar ha fet i desfet com ha volgut: les acusacions de compra de vots, assignacions a dit i desviaments d'ingressos demostren com s'ha sentit de poderós. Ho sintetitzava bé Rubén Amón quan deia que Villar, malgrat la detenció i l'empresonament, havia guanyat. En concret, una victòria de tres dècades d'impunitat.
Els imperdibles
Si us apassiona la història, si heu llegit i rellegit una bona mostra de l'oferta de relats sobre els conflictes polítics i bèl·lics que van canviar el mapa d'Europa el segle XX, no us podeu perdre l'últim film de Christopher Nolan sobre un dels episodis més rellevants de la Segona Guerra Mundial. Dunkerque relata de forma magistral la defensa i evacuació de les tropes aliades entre el 26 de maig i el 4 de juny de 1940, quan l'exèrcit alemany les tenia acorralades a la costa francesa. Una derrota estratègica dels jerarques nazis comandats per Hitler. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, us aporta detalls de la pel·lícula en aquest article, que convida a comprar l'entrada del cinema. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?