El Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat fa pública avui "l'enquesta". 1.500 persones entrevistades entre el 26 de juny i l'11 de juliol a domicili (màxima fiabilitat) i que han estat preguntades de forma directa sobre el referèndum de l'1 d'octubre que convocarà la Generalitat i també sobre les eleccions al Parlament (on es demana per la coalició Junts pel Sí i no per ERC i el PDECat per separat) i per les del Congrés. Serà, òbviament, i a una setantena de dies pel referèndum, una pedra de toc per saber si la temperatura del sobiranisme ha pujat o no després de l'anunci de la data i la pregunta i amb la presentació de la llei del referèndum. Malgrat tot, alguns polítics (i també alguna premsa) la menysprearan o entronitzaran en funció de si els agradi o no el que diu després d'un dijous dur marcat per l'espectacularitat de la Guàrdia Civil presentant-se al Parlament i la Generalitat pel cas del 3% de CDC. Oriol March ho analitza en aquest vídeo.
La primera onada del baròmetre del CEO, de març, va constatar que un 73% votaria en un referèndum unilateral i que el no ampliava el seu avantatge sobre el sí (44% de sí i 48% de no) malgrat que, entre totes les modalitats d'autogovern, la independència era la preferida. Aleshores, Roger Tugas en va fer aquesta anàlisi, que podeu recuperar per tenir un punt de referència. Des del març s'ha descartat la via acordada i el Pacte Nacional pel Referèndum ha fet feina, però els "comuns" també han refredat la seva posició. Avui en coneixerem els efectes. El referèndum serà un dels grans temes al ple de l'ajuntament de Barcelona d'avui, a més de la vaga del metro. Jordi Bes n'ha preparat aquesta prèvia.
L'esperança de la Diada. El CEO obre el foc de les enquestes del referèndum, però les entitats sobiranistes preparen ja la Diada. Ahir, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, va presentar els actes i la performance de samarretes de l'11-S acompanyat pels seus homòlegs d'Òmnium i l'AMI. L'independentisme espera que aquesta sigui l'última gran Diada que requereixi d'una gran mobilització per aconseguir l'estat propi i sap que el seu èxit pot empènyer un referèndum que s'organitza amb molts elements en contra. De tot plegat, de l'estratègia de l'Estat i de la crisi de govern en parlem a l'entrevista que, amb Joan Serra Carné, hem fet a Sànchez. Sara González va ser a la presentació i en va fer aquesta crònica mentre que Bernat Surroca ha preparat aquesta guia per no perdre's res de l'11-S i Sergi Santiago ens ha recordat en vídeo les últimes diades (totes massives).
Vist i llegit
Segueixo amb la commemoració dels 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, que està donant molt de sí a la premsa de la ciutat. El cop feixista del 1936, que a Catalunya va ser sufocat el 19 de juliol, va coincidir amb l'Olimpíada Popular, que la Generalitat havia organitzat després que la ciutat no fos designada seu dels Jocs de 1936 i com a competició alternativa perquè aquests es feien a Berlín i van ser utilitzats per legitimar el règim nazi. La guerra va impedir que l'Olimpíada Popular se celebrés i alguns dels esportistes van acabar convertits en brigadistes. El record dels jocs alternatius va ser amagat pels organitzadors de Barcelona'92, que no volien incomodar el COI i que els havia recriminat l'entusiasme de la ciutat. Pasqual Maragall sí que s'hi va referir, a l'Olimpíada Popular i a Lluís Companys, en el seu discurs inaugural dels Jocs del 92. Sobre tot plegat escrivia un interessant reportatge l'historiador Carles Santacana al diari El País.
El passadís
El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, s'ha convertit en la pedra a la sabata dels "comuns" que lideren Ada Colau i Xavier Domènech. Davant la tebior d'aquests amb el referèndum de l'1-O, ell demana implicar-s'hi i està fins i tot disposat a fer campanya pel no. Dante Fachin rep crítiques internes (Podem està dividit i ell està enfrontat a la direcció estatal) també pel "festeig" amb la CUP, que sempre l'havia mirat amb simpatia. Un relat que es veurà reforçat per l'acte que la setmana que ve faran els cupaires de Figueres i que du per títol "Sí, viure vol dir feina digna". A Dante Fachin l'acompanyarà l'encara diputada al Parlament, i des d'avui mateix també regidora de Barcelona, Eulàlia Reguant. Els assistents podran escoltar, a més, la Isiwan Band, de música rifenya.
L'efemèride
Tal dia com avui de 1936 se suspenia l'Olimpíada Popular (al Vist i llegit us n'he parlat) per l'esclat de la Guerra Civil. I també el 21 de juliol de 1936, i pel mateix motiu, el president de la Generalitat, Lluís Companys, creava el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que a la pràctica va governar el país, que estava en plena revolució, tot l'estiu. El Comitè organitzava la política de defensa i hi havia un predomini dels anarquistes, a més d'estar-hi representades ERC, UGT, el POUM, el PSUC, els rabassaires i Acció Catalana. El Comitè va organitzar les columnes que van sortir cap al front d'Aragó i es va dissoldre a la tardor, unificant els comandaments sota l'exèrcit republicà i deixant el poder polític en mans de la Generalitat. L'ordre públic no es va poder mantenir i durant aquelles setmanes es van assassinar la majoria de religiosos i militants de dreta que van caure a la rereguarda. En aquest vídeo es poden veure els testimonis d'alguns dels membres del Comitè.
L'aniversari
I seguint amb aquells anys convulsos, el 21 de juliol de l'any 1898 va nàixer l'empresari Josep Suñol, que és conegut sobretot per la seva faceta com a president del Barça. De fet, quan n'era les tropes franquistes el van afusellar l'agost del 1936 a la serra del Guadarrama. A més del Barça, va presidir la Federació Catalana de Futbol i el Reial Automòbil Club de Catalunya i va fer d'editor de premsa. Era propietari del diari La Rambla, que va fer cèlebre el lema Esport i ciutadania El diari tenia la redacció a Canaletes i, en una pissarra de la seva façana, s'hi anotaven els resultats del Barça: allà va començar la tradició de celebrar-ne els èxits davant la popular font. Era un diari progressista i nacionalista, i aquestes eren també les idees de Suñol, que era un dels principals dirigents d'ERC i en va ser diputat al Congrés el 1931, el 1933 i el 1936. Va costar anys de reivindicació de molts socis que el Barça reconegués Suñol com cal. Fruit de la seva rehabilitació es va fer també aquest documental dedicat a una de les figures que va dur Catalunya a una modernitat que el franquisme va estroncar.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi