23
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
24
de juliol
a les
14:23h
El 23 de juliol de l'any passat va ser especialment simbòlic per al PDECat. La criatura, acabada de néixer, va estrenar seu amb les votacions per triar direcció executiva. Com s'esperava, els guanyadors van ser el tàndem format per Marta Pascal i David Bonvehí, erigits en continuadors de l'esperit renovador del congrés fundacional. Aquell dia no es van veure algunes de les cares fonamentals dels últims anys de Convergència, com és el cas de Jordi Turull i de Lluís Corominas. Els dos havien optat per fer un pas enrere en clau interna i per seguir amb la feina parlamentària, el primer com a president del grup de Junts pel Sí i el segon com a vicepresident de la cambra, dos càrrecs que ostenten des de finals de 2015. Un any i dues remodelacions de Govern després, els dos són a primera fila i en llocs clau en la recta final cap a l'1 d'octubre.
Turull és des de fa una setmana conseller de la Presidència i portaveu de l'executiu, un càrrec de la màxima confiança del president Carles Puigdemont. Corominas el substituirà a partir del proper ple com a cap de files de Junts pel Sí, mentre que el seu lloc a la mesa l'ocuparà Lluís Guinó, un dels càrrecs de la direcció executiva del PDECat que va haver de deixar la cúpula per les incompatibilitats. "S'han sabut reubicar bé després de la refundació", manté un alt dirigent nacionalista consultat per NacióDigital. "Al final s'acaba imposant l'experiència", sosté un coneixedor de la situació. El nou conseller i el nou president de grup viuen ara una segona joventut política en la fase definitiva del procés i amb la vista posada en el referèndum de l'1 d'octubre.
Els dos es coneixen des de fa molts anys i acumulen tot tipus de negociacions a les esquenes. Turull va ser un dels que va anar, juntament amb Marta Rovira i Joan Herrera, a defensar la consulta al Congrés el 8 d'abril del 2014. Al llarg de la legislatura s'ha convertit en el més ferm defensor de Junts pel Sí i s'ha guanyat la confiança de Puigdemont des de la feina feta al Parlament. De Corominas, el president ha quedat satisfet per la redacció de la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, que en un principi eren una sola norma. Pel seu lloc havia sonat amb força Pascal, però finalment es va optar per un altre perfil. "La Marta no va voler ser la cara de Junts pel Sí, un projecte que ja està amortitzat", assegura l'entorn de la coordinadora general.
Hi ha també sectors del partit que estan disgustats per l'ascens de dos representants de la "vella guàrdia". Malgrat això, la versió oficial és que és Pascal qui beneeix l'opció de Corominas. En el cas de Turull, la relació amb la direcció executiva no ha estat òptima en aquests últims mesos. De fet, l'entorn de la coordinadora general ha atribuït a l'actual conseller de la Presidència "moviments" per tal de "complicar" els passos de la nova direcció. Aquestes denúncies, sempre en privat, van ser especialment difoses quan es va tombar el règim d'incompatibilitats. Turull es perfilava com cap de files del nou partit amb l'aval d'Artur Mas, però la convulsió durant el congrés fundacional i els dies posteriors va facilitar l'accés d'una nova generació al poder orgànic.
Membres del triumvirat
Corominas i Turull eren dos dels integrants del triumvirat -completat per Josep Rull- que va agafar les regnes de CDC en el moment en què Oriol Pujol va ser imputat pel cas de les ITV. El conseller de la Presidència es va quedar amb la presidència del grup parlamentari, mentre que els altres dos es van situar al capdavant de la maquinària del partit. Quan Pujol va fer el pas enrere definitiu, ja assetjat per les informacions sobre la seva família i per les ITV -ha acabat pactant una pena de dos anys i mig de presó després d'acceptar la culpabilitat, tot i que en assemblees territorials de CDC va estar defensant la innocència fins poc abans de plegar-, Corominas va ser ascendit a secretari general adjunt de CiU, mentre que Rull va convertir-se en coordinador general. Tots tres van acompanyar el cinquè fill de Jordi Pujol a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els camins dels tres es van anar separant en clau interna, perquè no formen part dels mateixos sectors, però van participar en totes i cadascuna de les negociacions que s'han viscut en política catalana els últims anys. Una de les més rellevants va ser la creació de Junts pel Sí, que es va acabar acordant fa dos anys en una interminable reunió al Palau de la Generalitat. Rull, ara conseller de Territori i Sostenibilitat, i Corominas van sortir de la reunió somrient, dient que tenien un "principi d'acord" amb els republicans per anar junts a les eleccions plebiscitàries. Els tres van sortir escollits com a diputats en llocs clau de la llista, i han estat protagonistes de la legislatura.
L'encara vicepresident de la mesa i el conseller de la Presidència també formaven part de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura de Mas. Fins a l'últim moment van defensar que l'expresident -que els va donar tota la confiança en temps d'oposició- no deixés estar la candidatura, però van acabar pactant amb els anticapitalistes que Puigdemont fos candidat a la Generalitat a canvi d'una estabilitat que va saltar pels aires amb els primers pressupostos del Govern. A l'hora de fer canvis, el president ha optat per l'experiència sense observar gaire els equilibris al PDECat, tot i pactar els moviments amb Pascal a diferència del que va passar amb Baiget.
La trajectòria de Corominas i Turull va començar a anar en ascens la dècada passada. El primer es va fer un nom participant en els acords que van crear la federació entre Convergència i Unió, mentre que el segon va arrencar el vol denunciant els informes del tripartit. Ara, un des del Parlament i l'altre des del Govern, viuen una segona joventut política. Si s'allarga més -o no- ja dependrà de què passi l'1 d'octubre.
Turull és des de fa una setmana conseller de la Presidència i portaveu de l'executiu, un càrrec de la màxima confiança del president Carles Puigdemont. Corominas el substituirà a partir del proper ple com a cap de files de Junts pel Sí, mentre que el seu lloc a la mesa l'ocuparà Lluís Guinó, un dels càrrecs de la direcció executiva del PDECat que va haver de deixar la cúpula per les incompatibilitats. "S'han sabut reubicar bé després de la refundació", manté un alt dirigent nacionalista consultat per NacióDigital. "Al final s'acaba imposant l'experiència", sosté un coneixedor de la situació. El nou conseller i el nou president de grup viuen ara una segona joventut política en la fase definitiva del procés i amb la vista posada en el referèndum de l'1 d'octubre.
Artur Mas conversa amb Jordi Turull i Lluís Corominas al Parlament quan encara era president Foto: ACN
Els dos es coneixen des de fa molts anys i acumulen tot tipus de negociacions a les esquenes. Turull va ser un dels que va anar, juntament amb Marta Rovira i Joan Herrera, a defensar la consulta al Congrés el 8 d'abril del 2014. Al llarg de la legislatura s'ha convertit en el més ferm defensor de Junts pel Sí i s'ha guanyat la confiança de Puigdemont des de la feina feta al Parlament. De Corominas, el president ha quedat satisfet per la redacció de la llei del referèndum i la llei de transitorietat jurídica, que en un principi eren una sola norma. Pel seu lloc havia sonat amb força Pascal, però finalment es va optar per un altre perfil. "La Marta no va voler ser la cara de Junts pel Sí, un projecte que ja està amortitzat", assegura l'entorn de la coordinadora general.
Hi ha també sectors del partit que estan disgustats per l'ascens de dos representants de la "vella guàrdia". Malgrat això, la versió oficial és que és Pascal qui beneeix l'opció de Corominas. En el cas de Turull, la relació amb la direcció executiva no ha estat òptima en aquests últims mesos. De fet, l'entorn de la coordinadora general ha atribuït a l'actual conseller de la Presidència "moviments" per tal de "complicar" els passos de la nova direcció. Aquestes denúncies, sempre en privat, van ser especialment difoses quan es va tombar el règim d'incompatibilitats. Turull es perfilava com cap de files del nou partit amb l'aval d'Artur Mas, però la convulsió durant el congrés fundacional i els dies posteriors va facilitar l'accés d'una nova generació al poder orgànic.
Membres del triumvirat
Corominas i Turull eren dos dels integrants del triumvirat -completat per Josep Rull- que va agafar les regnes de CDC en el moment en què Oriol Pujol va ser imputat pel cas de les ITV. El conseller de la Presidència es va quedar amb la presidència del grup parlamentari, mentre que els altres dos es van situar al capdavant de la maquinària del partit. Quan Pujol va fer el pas enrere definitiu, ja assetjat per les informacions sobre la seva família i per les ITV -ha acabat pactant una pena de dos anys i mig de presó després d'acceptar la culpabilitat, tot i que en assemblees territorials de CDC va estar defensant la innocència fins poc abans de plegar-, Corominas va ser ascendit a secretari general adjunt de CiU, mentre que Rull va convertir-se en coordinador general. Tots tres van acompanyar el cinquè fill de Jordi Pujol a declarar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els camins dels tres es van anar separant en clau interna, perquè no formen part dels mateixos sectors, però van participar en totes i cadascuna de les negociacions que s'han viscut en política catalana els últims anys. Una de les més rellevants va ser la creació de Junts pel Sí, que es va acabar acordant fa dos anys en una interminable reunió al Palau de la Generalitat. Rull, ara conseller de Territori i Sostenibilitat, i Corominas van sortir de la reunió somrient, dient que tenien un "principi d'acord" amb els republicans per anar junts a les eleccions plebiscitàries. Els tres van sortir escollits com a diputats en llocs clau de la llista, i han estat protagonistes de la legislatura.
Jordi Turull, Josep Rull i Lluís Corominas, el dia que Mas va decidir renunciar a ser president Foto: ACN
L'encara vicepresident de la mesa i el conseller de la Presidència també formaven part de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura de Mas. Fins a l'últim moment van defensar que l'expresident -que els va donar tota la confiança en temps d'oposició- no deixés estar la candidatura, però van acabar pactant amb els anticapitalistes que Puigdemont fos candidat a la Generalitat a canvi d'una estabilitat que va saltar pels aires amb els primers pressupostos del Govern. A l'hora de fer canvis, el president ha optat per l'experiència sense observar gaire els equilibris al PDECat, tot i pactar els moviments amb Pascal a diferència del que va passar amb Baiget.
La trajectòria de Corominas i Turull va començar a anar en ascens la dècada passada. El primer es va fer un nom participant en els acords que van crear la federació entre Convergència i Unió, mentre que el segon va arrencar el vol denunciant els informes del tripartit. Ara, un des del Parlament i l'altre des del Govern, viuen una segona joventut política. Si s'allarga més -o no- ja dependrà de què passi l'1 d'octubre.