La producció catalana «Inside», un nou bany de sang i terror psicològic

Potser esgotats per la necessitat de superproduir i tenir sempre alguna novetat en cartellera, les "majors" s'entesten en rendibilitzar al màxim tota mena de remakes. El resultat sovint acostuma a ser artísticament insuficient, malgrat que sempre hi ha excepcions remarcables. En l'apartat dels intents fallits hi podem trobar des de l'innecessari reboot de The Blair Wicht Project, a Inside (Miguel Ángel Vivas), peça inaugural del darrer Festival de Sitges i que aquest divendres arriba a les cartelleres catalanes.
 
L'obra de Vivas adapta la francesa À l'intérieur, una salvatjada que contenia horror, terror i molta mala bava. La nova versió, que compta amb producció i talent del país, ha estat escrita per Jaume Balagueró (creador de la saga ) i Manu Díez, rodada en anglès i amb un repartiment internacional on destaquen Rachel Nichols (Sexo en Nueva York, Los cuatro fantásticos) i Laura Harring (Mulholland Drive, Inland Empire). Tot un luxe per quedar-se enganxat a la butaca.
 
Massa respecte, massa expectatives

La història presenta una jove vídua que és a punt de donar a llum mentre intenta reconstruir la seva vida després d'un accident de trànsit. La calma acaba de sobte, quan rep la visita d'una dona que vol apoderar-se del seu fill, que encara no ha nascut. Malgrat tots els ingredients, que a priori són terriblement devastadors per a una audiència afamada, el film desbrossa les expectatives creades. Potser eren massa altes tenint en compte l'equip creatiu i el precedent original, À l'intérieur (Alexandre Bustillo i Julien Maury), una peça que va ser un impacte pel públic de Sitges i també per l'audiència especialitzada en un gènere on costa trobar sorpreses agradables.

Presentada la qüestió, la resta del film promet ser un bany de terror i una cruenta guerra psicològica entre dues dones disposades a tot. Però Inside no acaba d'arribar mai al lloc desitjat: ni és prou cínica, ni té un contrapunt prou irònic; ni és prou salvatge, ni resulta emocionalment impactant. Com si la pulcritud i el respecte vers l'original n'impedissin un color propi, atrapada en una zona d'on és impossible sortir-ne indemne si no vols ser engolit, paradoxalment, per aquest precedent que vols reverenciar.