La setmana passada discutíem amb els companys de la redacció de NacióDigital fins a quin punt era o no extemporani i exagerat donar rellevància a unes declaracions de Jaime Mayor Oreja barrejant ETA i el procés. El dubte era si l'exministre de l'Interior, excandidat a lehendakari i al seu dia aspirant a succeir Aznar és encara algú "rellevant". Ahir vam obtenir una resposta parcial. Pablo Casado, el jove vicesecretari general del PP que va ser promogut al càrrec com una alenada d'aire fresc a la dreta espanyola, ens va aclarir fins a quin punt la violència verbal contra el procés i els excessos són encara vigents al carrer Gènova de Madrid. "Els mateixos que justifiquen ETA, són els que justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela", va afirmar barrejant naps i cols i el procés amb el terrorisme i el país del Carib, on el PP sí que té moltes ganes de que la gent pugui votar quan i com vulgui i al marge "de la llei". Xavier García Albiol pot estar tranquil perquè no està sol.
El govern espanyol està inquiet i en tensió pel procés després de les darreres notícies (ens ho recordavaRoger Pi de Cabanyes al "Canal Madrid") i mentre Rajoy decideix què fa, la Guàrdia Civil no s'atura i tampoc ho fa el Tribunal Constitucional. Roger Tugas ens explica en primícia que els impostos sobre els vehicles contaminants i a les nuclears van pel camí de ser recorreguts pel govern espanyol. Després, és clar, demanaran que la tresoreria catalana espavili.
La intensitat del procés. Aquesta setmana el Govern ha de posar en marxa (encarregant-ho a Oriol Junqueras i Raül Romeva) la compra de les urnes després que la conselleria de Governació no se n'hagi sortit i, a més, Meritxell Borràs i el seu exsecretari general estiguin sent investigats pel TSJC. També ha de presentar en actes descentralitzats la llei del referèndum. Joan Serra Carné fa un aclaridor i documentat relat de com ha anat el procés de les urnes en aquesta crònica, i amb Oriol March hem explicat en aquesta altra com es va cuinar la crisi de govern i algunes interioritats que us ajudaran a encaixar peces. Sobre el procés també us deixo dues entrevistes interessants de Pep Martí: a Jordi Borja, urbanista, fundador dels "comuns" i ex del PSUC, i a Hilari Raguer, monjo de Montserrat. Llegir persones sàvies i experimentades parlant sobre el país i no esquivar cap pregunta sempre val la pena.
Qui pot acabar amb la vaga del metro? El conflicte laboral sembla encara lluny d'arribar a una solució. Aquest dilluns els treballadors tornen a les protestes i, per a més inri per a l'alcaldessa Ada Colau, se li suma el servei del Bicing. La coincidència amenaça amb complicar molt la mobilitat a la ciutat. L'enrocament de TMB i els treballadors del metro, incapaços de negociar i acostar posicions, pot acabar amb una intervenció, més o menys salomònica, de la Generalitat per posar fi al conflicte. Ho explica Jordi Bes en aquesta informació.
Vist i llegit
Aquests dies toca recordar els Jocs del 92. Barcelona volia mostrar la seva millor cara (i això, per desgràcia, va voler dir entre altres coses acabar amb l'independentisme més combatiu) i els governs es van posar les piles per "netejar" la ciutat. Una de les històries desconegudes és la del desmuntatge del reactor nuclear Argos, que s'havia instal·lat al campus de la UPC de la Diagonal als anys 60 per experimentar i que s'havia utilitzat ben poc. La seva història la recordava Josep Playà Masset en aquest reportatge a La Vanguardia.
El passadís
El sector unionista dels "comuns" va fer públic dissabte un manifest. El text, que cridava a no votar l'1-O i evitava carregar les tintes contra el PP i el PSOE i se centrava en Junts pel Sí i la CUP, era un dels tres documents que van arribar a la reunió de la direcció de la nova formació a Terrassa el dia 8. No es va arribar a debatre perquè els promotors se sabien en minoria i el van retirar deixant via lliure a la posició més ambigua de la direcció. El que no sabien la gran majoria dels 200 signants del document, entre ells Marc Bertomeu, Eulàlia Vintró, Joan Boada o José Luis López Bulla, era que el seu text acabaria convertit en manifest. I no a tots els va agradar.
L'efemèride
Les tensions entre el govern d'Aznar i el Marroc van derivar el 2002, ara farà quinze anys, en un episodi grotesc. El penyal de Perejil, un enclavament davant de Ceuta, deshabitat i que sempre s'havia considerat espanyol, va ser ocupat per militars marroquins. Tal dia com avui de fa 15 anys, i després d'uns dies d'extraordinària tensió diplomàtica i militar, Espanya hi va enviar el seu exèrcit a "reconquerir-lo". D'aquell fet, Aznar i el seu ministre de Defensa, Federico Trillo, en van tenir sempre un encès record i les fotos de la "reconquesta" van adornar els sues despatxos. Aquí podreu veure com ho va recordar TVE.
L'aniversari
El 17 de juliol de l'any 1920 va nàixer a Barcelona el dirigent esportiu, polític i empresari Joan Antoni Samaranch, que va morir el 2010. La seva biografia té dues parts ben marcades: una primera part com a dirigent del règim franquista, del que mai va renegar, i una segona dedicada a l'esport. Va presidir el Comitè Olímpic Internacional entre 1980 i 2001 i el seu paper va ser clau per portar els Jocs a la seva ciutat. La seva capacitat d'influència (entre altres coses va presidir La Caixa entre 1987 i 1999) va facilitar la necessària entesa entre les administracions. Va arribar a l'esport des de la pràctica de l'hoquei patins i això també el va introduir a les estructures del franquisme, a més de la militància a la Falange. Va ser regidor d'Esports a la Barcelona dels 50, procurador a les Corts, delegat nacional d'Esports i president de la Diputació de Barcelona entre 1973 i 1977. El govern Suárez el va nomenar ambaixador a Moscou, des d'on ja va fer el salt definitiu a l'olimpisme. La darrera polèmica entorn el seu passat es va produir quan el govern d'Ada Colau va voler retirar una estàtua que va donar a la ciutat. Aquí el podeu escoltar elogiant a Franco en motiu de la seva mort i també anunciant la concessió dels Jocs a Barcelona. Són les seves dues cares.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi