23
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
24
de juliol
a les
20:06h
Serà delicte que un alcalde cedeixi espais municipals per a la votació de l'1 d'octubre si el Tribunal Constitucional suspèn la llei del referèndum? Correrà el risc de ser inhabilitat per la Justícia espanyola? La resposta a aquestes preguntes la tindran a les seves mans, en bona part i d'entrada, els secretaris municipals dels ajuntaments, una figura de la qual se'n parlarà molt en els pròxims mesos. No hi haurà, però, una resposta monolítica i, per molt que hi hagi alcaldes que supeditin la seva actuació als informes legals que demanaran als seus respectius secretaris, la decisió de cedir espais o no acabarà sent política més que no pas jurídica.
Els ajuntaments són una peça clau per a què qualsevol engranatge electoral funcioni. Són, de fet, la corretja de transmissió per garantir la infraestructura, el material i el personal per a què la votació es pugui dur a terme. És per això que el seu paper també ha de ser determinant en el referèndum que, amb la idea de que sigui una jornada electoral "com sempre", el Govern preveu celebrar el pròxim 1 d'octubre. Més de 500 alcaldes ja han explicitat el seu compromís de col·laboració en l'organització, però l'executiu català ja té previst que caldrà buscar punts de votació alternatius en aquells municipis en què els seus equips de govern no vulguin cedir espais municipals per a la consulta.
Quines funcions tenen?
Els secretaris municipals són funcionaris que tenen la funció de certificar i garantir la validesa dels acords presos pel ple, així com els decrets o resolucions dels alcaldes i regidors, i determinar si aquests s'ajusten o no a la legalitat vigent. Justament per això, l'Estat ha estat el primer en advertir-los que han de complir la llei amb una missiva signada pel secretari d'estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro.
La decisió de cadascun dels alcaldes serà, però, de tipus polític malgrat qui hi haurà qui es vulgui emparar en l'informe que emeti el seu secretari. Què opinen, però, aquests funcionaris? El secretari municipal de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, considera que difícilment es podran desprendre conductes delictives dels representants municipals que col·laborin en l'1 d'octubre encara que el TC suspengui la llei del referèndum. En canvi, el secretari municipal d'una ciutat de més de 100.000 habitants que prefereix mantenir l'anonimat desgrana quins són, sota el seu criteri, els dèficits que detecta en la proposició de llei que ha de regular el referèndum anunciat.
Una llei "ben pensada" a l'espera de la concreció
"La llei està ben pensada però és desitjable que estigui més desenvolupada", analitza Font. Detecta punts febles especialment a la part bàsica, perquè considera que ha de ser molt més concreta. Què passa si el Tribunal Constitucional suspèn la llei? Caldria, diu, fer una menció "específica" sobre l'"excepcionalitat" per situar-se jeràrquicament per sobre de l'ordenament jurídic espanyol. Un altre dels dubtes que planteja és què passarà amb els funcionaris si reben una ordre judicial directa per evitar la seva implicació en l'anunciat referèndum. "Es pot no complir aquesta ordre? Crec que és interpretable i que caldria concretar-ho a la llei", afirma el secretari municipal de Tarragona.
Sota el seu criteri, i a l'espera que el Parlament aprovi la llei, ningú podrà ser acusat de cometre cap delicte encara que el TC suspengui la llei. Tampoc l'alcalde si cedeix espais municipals per a la votació. L'únic supòsit discutible, planteja, és què passa si l'alcalde rep una ordre judicial per a què no cedeixi locals. "Si no ho impedeix, serà desobediència o no?", pregunta. Ell mateix respon que tot dependrà de la interpretació jurídica que se'n faci i reconeix que tothom té una opinió prèvia a l'hora d'afrontar-la.
La Generalitat durà el pes
Pel que fa a l'aplicació de la llei, recorda que l'únic que hauran de fer els ajuntaments és cedir els locals electorals i els espais de propaganda. La resta, insisteix, anirà a càrrec de la Generalitat i per tot allò que no estigui especificat a la llei s'aplicarà la LOREG. El reglament és, recorda Font, la norma complementària que haurà de concretar com es fa tota l'organització.
El secretari municipal de Tarragona explica, per exemple, que el cens no l'exposaran els ajuntaments -com es fa en els processos electorals habituals-, sinó que ho farà la Generalitat, que també serà l'encarregada de fer els sorteigs per escollir els membres i presidents de les meses de votació. La policia local, afegeix, serà l'encarregada que la jornada transcorri amb "normalitat".
Pel que fa al procés de recompte, a les convocatòries electorals habituals, explica Font, hi participen representants de l'administració de forma voluntària per donar suport i comunicar les dades. En aquest cas, assegura, no es farà diferent: seran, en tot cas, treballadors municipals que s'oferiran per col·laborar.
Sense "potestat" per ordenar
Amb tot, insisteix que no es podrà fer un anàlisi del tot acurada de la situació fins que la llei no estigui aprovada pel Parlament i la norma estigui desenvolupada del tot. Ara bé, recorda que els secretaris municipals no tenen "potestat" per ordenar què han de fer o no els representants públics o els funcionaris. "Hi haurà qui ens utilitzarà d'excusa per no fer res. La decisió de celebrar el referèndum és més política que jurídica i l'únic punt de decisió jurídica per part dels alcaldes és saber si poden estar cometent un delicte o no. Jo crec que no hi pot haver cap responsabilitat penal", sentencia. Serà amb l'informe de Font a la mà quan l'alcalde de Tarragona, el socialista, Josep Fèlix Ballesteros, decidirà què fa.
Dificultats d'aplicació i llacunes
Al marge de si la llei del referèndum és impugnada o no pel govern espanyol i posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional, quan falten dos mesos i mig per a la data fixada, hi ha altres secretaris municipals detecten dèficits per fer viable la seva organització. I és que el referèndum està anunciat però encara no ha estat formalment convocat, i la llei que l'ha de regular no ha estat encara aprovada. Un informe elaborat per un secretari municipal d'una ciutat de més de 100.000 habitants al qual ha tingut accés NacióDigital determina que la norma té llacunes i una dificultat temporal per aplicar-la tenint en compte que no s'aprovarà, segons el calendari de l'executiu capitanejat per Carles Puigdemont, fins a finals d'agost.
L'anàlisi d'aquest secretari municipal parteix de la base del que diu ara la llei i dona per suposat que algunes de les mancances quedaran resoltes. Fa notar, per exemple, que en els processos electorals habituals el cens s'exposa als ajuntaments, que gestionen les reclamacions que facin els ciutadans si les seves dades no hi consten, han canviat o són incorrectes. El projecte de llei exposat, detecta el funcionari, només estableix que el cens l'aporta la Generalitat i el valida la Sindicatura Electoral. Per ara no especifica com s'exposa el cens i el paper que hi han de tenir els ajuntaments. El text no fa referència a la tradicional funció dels secretaris municipals com a delegats de la junta electoral -com estableix la LOREG-. L'article 21 sí recull que "totes les autoritats públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, tenen el deure col·laborar amb la Sindicatura Electoral", però no amplia aquesta obligació a la col·laboració amb la Generalitat.
El cens i els locals de votació
L'Oficina del Cens, enquadrada en l'Institut Nacional d'Estadística (INE), determina els locals electorals, generalment a proposta dels ajuntaments, que són els encarregats de senyalitzar-los i d'exposar públicament les seccions, meses i locals definitius. Són llocs preferentment de titularitat pública: centres docents, culturals o recreatius. La llei del referèndum recull que la "cartografia electoral" l'elabora la Generalitat i la valida la Sindicatura electoral. En concret, és l'article 30.1 el què atribueix a la Generalitat la determinació dels locals. L'apartat 2 afegeix que els consistoris han de posar a disposició els locals de la seva titularitat que s'utilitzen habitualment en els processos electorals i que, en cas contrari, la Generalitat en determinarà d'altres alternatius. La norma, però, no diu per ara res de la senyalització dels col·legis ni de l'exposició de la seva ubicació.
Els ajuntaments són els encarregats de fer els sortejos dels membres de les meses electorals, notificar les designacions, gestionar les possibles al·legacions dels escollits i formar els presidents. Els articles 31 i 33 del projecte de llei que regula la votació de l'1 d'octubre estableix que les meses les forma i notifica la Generalitat sota la supervisió de la Sindicatura, amb la qual cosa, diu l'anàlisi d'aquest secretari municipal, "es prescindeix dels ajuntaments en una tasca que els secretaris municipals avisen que és complexa".
Col·laborar amb l'1-O
La llei del referèndum tampoc atribueix cap paper als ajuntaments a l'hora de nomenar representants de l'administració i interventors dels partits, així com de la formació d'aquest personal que exerceix d'observador del procés electoral. L'article 33 de la norma prevista fixa que aquests representants els selecciona, acredita i forma la Generalitat. Introdueix també com a novetat la figura de l'agent electoral, del qual no concreta la funció. Dimecres, en els actes de presentació de les garanties del referèndum arreu del territori, els representants de Junts pel Sí van garantir que no s'obligarà cap funcionari a col·laborar amb l'1-O. L'independentisme garanteix que, en qualsevol cas, no passaria res.
En un procés electoral són els ajuntaments els responsables de determinar i comunicar a la Junta Electoral els emplaçaments i els espais gratuïts que proposa per a la campanya electoral. L'article 23.2 de la llei del referèndum es "limita a dir" que la Sindicatura Electoral "rep la informació" sobre la disponibilitat d'espais públics per a la col·locació de publicitat electoral i per a la celebració d'actes i després els assigna. Per tant, en el redactat de la llei, a judici d'aquest funcionari, no queda clar que els ajuntaments tinguin l'obligació de determinar els espais i emplaçaments gratuïts per a la campanya a no ser que es mantingui, com deixa entreveure la disposició final de la llei, la regulació de la LOREG. "Les normes de dret local, autonòmic i estatal vigents a Catalunya en el moment de l'aprovació d’aquesta llei es continuen aplicant en tot allò que no la contravinguin", diu la disposició final.
A l'espera de les concrecions
Tradicionalment, els consistoris són els encarregats de preparar i distribuir les meses, urnes, paperetes i cabines de votació als locals electorals, així com de recollir tot el material un cop acabada la jornada de votació. L'article 23 del projecte de llei del referèndum de l'1 d'octubre estableix que el trasllat dels "paquets electorals" a les meses el fa la Generalitat sota la supervisió de la Sindicatura Electoral. Hi han de jugar algun paper els ajuntaments? Segons el secretari municipal, no queda especificat.
En un procés electoral clàssic, des dels ajuntaments es gestionen els problemes que puguin sorgir durant la jornada electoral i, de fet, la policia local s'encarrega de mantenir la seguretat. Des de la institució també es procura el trasllat de les persones amb dificultats de mobilitat fins als punts de votació. Gestionen, a més, la recollida i la comunicació de dades i resultats a través dels representants de l'administració. L'article 33 de la llei del referèndum conté una referència genèrica que assegura que és la Generalitat l'encarregada d'executar totes les actuacions necessàries per garantir l'emissió del vot i l'escrutini, amb la qual cosa el secretari municipal entén que es prescindeix dels ajuntaments en totes aquestes tasques.
Els ajuntaments són una peça clau per a què qualsevol engranatge electoral funcioni. Són, de fet, la corretja de transmissió per garantir la infraestructura, el material i el personal per a què la votació es pugui dur a terme. És per això que el seu paper també ha de ser determinant en el referèndum que, amb la idea de que sigui una jornada electoral "com sempre", el Govern preveu celebrar el pròxim 1 d'octubre. Més de 500 alcaldes ja han explicitat el seu compromís de col·laboració en l'organització, però l'executiu català ja té previst que caldrà buscar punts de votació alternatius en aquells municipis en què els seus equips de govern no vulguin cedir espais municipals per a la consulta.
Quines funcions tenen?
Els secretaris municipals són funcionaris que tenen la funció de certificar i garantir la validesa dels acords presos pel ple, així com els decrets o resolucions dels alcaldes i regidors, i determinar si aquests s'ajusten o no a la legalitat vigent. Justament per això, l'Estat ha estat el primer en advertir-los que han de complir la llei amb una missiva signada pel secretari d'estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro.
La decisió de cadascun dels alcaldes serà, però, de tipus polític malgrat qui hi haurà qui es vulgui emparar en l'informe que emeti el seu secretari. Què opinen, però, aquests funcionaris? El secretari municipal de l'Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, considera que difícilment es podran desprendre conductes delictives dels representants municipals que col·laborin en l'1 d'octubre encara que el TC suspengui la llei del referèndum. En canvi, el secretari municipal d'una ciutat de més de 100.000 habitants que prefereix mantenir l'anonimat desgrana quins són, sota el seu criteri, els dèficits que detecta en la proposició de llei que ha de regular el referèndum anunciat.
Centenars d'alcaldes van donar suport al 9-N en un acte al Palau de la Generalitat Foto: Govern
Una llei "ben pensada" a l'espera de la concreció
"La llei està ben pensada però és desitjable que estigui més desenvolupada", analitza Font. Detecta punts febles especialment a la part bàsica, perquè considera que ha de ser molt més concreta. Què passa si el Tribunal Constitucional suspèn la llei? Caldria, diu, fer una menció "específica" sobre l'"excepcionalitat" per situar-se jeràrquicament per sobre de l'ordenament jurídic espanyol. Un altre dels dubtes que planteja és què passarà amb els funcionaris si reben una ordre judicial directa per evitar la seva implicació en l'anunciat referèndum. "Es pot no complir aquesta ordre? Crec que és interpretable i que caldria concretar-ho a la llei", afirma el secretari municipal de Tarragona.
Sota el seu criteri, i a l'espera que el Parlament aprovi la llei, ningú podrà ser acusat de cometre cap delicte encara que el TC suspengui la llei. Tampoc l'alcalde si cedeix espais municipals per a la votació. L'únic supòsit discutible, planteja, és què passa si l'alcalde rep una ordre judicial per a què no cedeixi locals. "Si no ho impedeix, serà desobediència o no?", pregunta. Ell mateix respon que tot dependrà de la interpretació jurídica que se'n faci i reconeix que tothom té una opinió prèvia a l'hora d'afrontar-la.
La Generalitat durà el pes
Pel que fa a l'aplicació de la llei, recorda que l'únic que hauran de fer els ajuntaments és cedir els locals electorals i els espais de propaganda. La resta, insisteix, anirà a càrrec de la Generalitat i per tot allò que no estigui especificat a la llei s'aplicarà la LOREG. El reglament és, recorda Font, la norma complementària que haurà de concretar com es fa tota l'organització.
El secretari municipal de Tarragona explica, per exemple, que el cens no l'exposaran els ajuntaments -com es fa en els processos electorals habituals-, sinó que ho farà la Generalitat, que també serà l'encarregada de fer els sorteigs per escollir els membres i presidents de les meses de votació. La policia local, afegeix, serà l'encarregada que la jornada transcorri amb "normalitat".
Pel que fa al procés de recompte, a les convocatòries electorals habituals, explica Font, hi participen representants de l'administració de forma voluntària per donar suport i comunicar les dades. En aquest cas, assegura, no es farà diferent: seran, en tot cas, treballadors municipals que s'oferiran per col·laborar.
Sense "potestat" per ordenar
Amb tot, insisteix que no es podrà fer un anàlisi del tot acurada de la situació fins que la llei no estigui aprovada pel Parlament i la norma estigui desenvolupada del tot. Ara bé, recorda que els secretaris municipals no tenen "potestat" per ordenar què han de fer o no els representants públics o els funcionaris. "Hi haurà qui ens utilitzarà d'excusa per no fer res. La decisió de celebrar el referèndum és més política que jurídica i l'únic punt de decisió jurídica per part dels alcaldes és saber si poden estar cometent un delicte o no. Jo crec que no hi pot haver cap responsabilitat penal", sentencia. Serà amb l'informe de Font a la mà quan l'alcalde de Tarragona, el socialista, Josep Fèlix Ballesteros, decidirà què fa.
Oriol Junqueras, durant la votació del 9-N Foto: ACN
Dificultats d'aplicació i llacunes
Al marge de si la llei del referèndum és impugnada o no pel govern espanyol i posteriorment suspesa pel Tribunal Constitucional, quan falten dos mesos i mig per a la data fixada, hi ha altres secretaris municipals detecten dèficits per fer viable la seva organització. I és que el referèndum està anunciat però encara no ha estat formalment convocat, i la llei que l'ha de regular no ha estat encara aprovada. Un informe elaborat per un secretari municipal d'una ciutat de més de 100.000 habitants al qual ha tingut accés NacióDigital determina que la norma té llacunes i una dificultat temporal per aplicar-la tenint en compte que no s'aprovarà, segons el calendari de l'executiu capitanejat per Carles Puigdemont, fins a finals d'agost.
L'anàlisi d'aquest secretari municipal parteix de la base del que diu ara la llei i dona per suposat que algunes de les mancances quedaran resoltes. Fa notar, per exemple, que en els processos electorals habituals el cens s'exposa als ajuntaments, que gestionen les reclamacions que facin els ciutadans si les seves dades no hi consten, han canviat o són incorrectes. El projecte de llei exposat, detecta el funcionari, només estableix que el cens l'aporta la Generalitat i el valida la Sindicatura Electoral. Per ara no especifica com s'exposa el cens i el paper que hi han de tenir els ajuntaments. El text no fa referència a la tradicional funció dels secretaris municipals com a delegats de la junta electoral -com estableix la LOREG-. L'article 21 sí recull que "totes les autoritats públiques, en l'àmbit de les seves respectives competències, tenen el deure col·laborar amb la Sindicatura Electoral", però no amplia aquesta obligació a la col·laboració amb la Generalitat.
El cens i els locals de votació
L'Oficina del Cens, enquadrada en l'Institut Nacional d'Estadística (INE), determina els locals electorals, generalment a proposta dels ajuntaments, que són els encarregats de senyalitzar-los i d'exposar públicament les seccions, meses i locals definitius. Són llocs preferentment de titularitat pública: centres docents, culturals o recreatius. La llei del referèndum recull que la "cartografia electoral" l'elabora la Generalitat i la valida la Sindicatura electoral. En concret, és l'article 30.1 el què atribueix a la Generalitat la determinació dels locals. L'apartat 2 afegeix que els consistoris han de posar a disposició els locals de la seva titularitat que s'utilitzen habitualment en els processos electorals i que, en cas contrari, la Generalitat en determinarà d'altres alternatius. La norma, però, no diu per ara res de la senyalització dels col·legis ni de l'exposició de la seva ubicació.
Els ajuntaments són els encarregats de fer els sortejos dels membres de les meses electorals, notificar les designacions, gestionar les possibles al·legacions dels escollits i formar els presidents. Els articles 31 i 33 del projecte de llei que regula la votació de l'1 d'octubre estableix que les meses les forma i notifica la Generalitat sota la supervisió de la Sindicatura, amb la qual cosa, diu l'anàlisi d'aquest secretari municipal, "es prescindeix dels ajuntaments en una tasca que els secretaris municipals avisen que és complexa".
Col·laborar amb l'1-O
La llei del referèndum tampoc atribueix cap paper als ajuntaments a l'hora de nomenar representants de l'administració i interventors dels partits, així com de la formació d'aquest personal que exerceix d'observador del procés electoral. L'article 33 de la norma prevista fixa que aquests representants els selecciona, acredita i forma la Generalitat. Introdueix també com a novetat la figura de l'agent electoral, del qual no concreta la funció. Dimecres, en els actes de presentació de les garanties del referèndum arreu del territori, els representants de Junts pel Sí van garantir que no s'obligarà cap funcionari a col·laborar amb l'1-O. L'independentisme garanteix que, en qualsevol cas, no passaria res.
En un procés electoral són els ajuntaments els responsables de determinar i comunicar a la Junta Electoral els emplaçaments i els espais gratuïts que proposa per a la campanya electoral. L'article 23.2 de la llei del referèndum es "limita a dir" que la Sindicatura Electoral "rep la informació" sobre la disponibilitat d'espais públics per a la col·locació de publicitat electoral i per a la celebració d'actes i després els assigna. Per tant, en el redactat de la llei, a judici d'aquest funcionari, no queda clar que els ajuntaments tinguin l'obligació de determinar els espais i emplaçaments gratuïts per a la campanya a no ser que es mantingui, com deixa entreveure la disposició final de la llei, la regulació de la LOREG. "Les normes de dret local, autonòmic i estatal vigents a Catalunya en el moment de l'aprovació d’aquesta llei es continuen aplicant en tot allò que no la contravinguin", diu la disposició final.
A l'espera de les concrecions
Tradicionalment, els consistoris són els encarregats de preparar i distribuir les meses, urnes, paperetes i cabines de votació als locals electorals, així com de recollir tot el material un cop acabada la jornada de votació. L'article 23 del projecte de llei del referèndum de l'1 d'octubre estableix que el trasllat dels "paquets electorals" a les meses el fa la Generalitat sota la supervisió de la Sindicatura Electoral. Hi han de jugar algun paper els ajuntaments? Segons el secretari municipal, no queda especificat.
En un procés electoral clàssic, des dels ajuntaments es gestionen els problemes que puguin sorgir durant la jornada electoral i, de fet, la policia local s'encarrega de mantenir la seguretat. Des de la institució també es procura el trasllat de les persones amb dificultats de mobilitat fins als punts de votació. Gestionen, a més, la recollida i la comunicació de dades i resultats a través dels representants de l'administració. L'article 33 de la llei del referèndum conté una referència genèrica que assegura que és la Generalitat l'encarregada d'executar totes les actuacions necessàries per garantir l'emissió del vot i l'escrutini, amb la qual cosa el secretari municipal entén que es prescindeix dels ajuntaments en totes aquestes tasques.