14
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
16:16h
Objectiu: diferenciar-se del PP. Els socialistes intenten esmenar contra rellotge l'error comès en els darrers anys d'haver-se alineat amb els populars a l'hora d'afrontar el conflicte territorial entre Catalunya i Espanya. En una setmana d'alt voltatge per la remodelació del Govern de Carles Puigdemont per encarar l'organització del referèndum anunciat per l'1 d'octubre, el PSOE de Pedro Sánchez ha aterrat a Barcelona per anunciar el seu pla per frenar el full de ruta de l'independentisme. Un intent de donar cos a una tercera via desmarcada de la disjuntiva ruptura o immobilisme que per ara no ha estat capaç de reeixir i que els socialistes pretenen que els diferenciï de l'immobilisme del PP. "Al Congrés s'ha obert una realitat parlamentària diferent. Per tant, ha arribat l'hora de la política", ha proclamat Sánchez. Tot una crida a aprofitar la debilitat del govern de Mariano Rajoy per obrir, de la mà de Podem i C's, el meló constitucional. El primer pas: la creació d'una subcomissió al Congrés aquesta mateixa tardor.
Les cúpules del PSC i del PSOE s'han reunit durant una hora i mitja a la seu del carrer Nicaragua per segellar l'anomenada Declaració de Barcelona, una declaració d'intencions que començaran a concretar passada la data de l'1 d'octubre. Sánchez i Iceta han comparegut plegats per visualitzar que, a diferència de l'immobilisme dels populars, els socialistes tenen clar que cal trobar un encaix en el qual els catalans s'hi sentin, ha dit Iceta, "còmodes i representats". La reforma de la Constitució, ha advertit el secretari general, és el "camí per recompondre els consensos trencats" una via que, ha dit, pensa liderar ell si no ho fa el govern espanyol. "Amb el compliment de la llei no n'hi ha prou", ha advertit el líder del PSOE tot esmenant la via judicial esperonada per Rajoy per afrontar el procés sobiranista.
Una bombolla d'oxigen per al PSC
L'estratègia dels socialistes, segons recull el document aprovat, pivota en tres eixos d'actuació: evitar "el xoc de trens", posar en marxa mesures econòmiques i competencials i encarar una reforma federal de la Constitució que doni resposta a les "aspiracions nacionals catalanes". Es tracta, asseguren, d'una "oferta política" que contrasta amb l'immobilisme de Mariano Rajoy.
Per als socialistes catalans es tracta d'un moviment clau: per primera vegada en molt de temps podran presumir de tenir algú a Madrid disposat a posar en marxa una proposta diferenciada dels populars malgrat que coincideixen amb ells en l'objectiu de frenar la votació de l'1 d'octubre. Per a Iceta suposa tota una bombolla d'oxigen de cara a unes eleccions catalanes que se celebraran, com a molt tard, la primavera del 2018 i que molt probablement seguiran mantenint un component plebiscitari. "Aquesta proposta demostra que hi ha alternativa, que hi ha solució, i que hi ha motius per no resignar-nos", ha proclamat el líder dels socialistes catalans.
El PSC havia intentat durant mesos sense èxit fer entendre al PSOE que estava en mans de la gestora que no es podia permetre estar alineat amb el PP, el partit que va alimentar la catalanofòbia i la recollida de signatures contra l'Estatut, detonant del procés sobiranista. Amb el retorn de Sánchez, Iceta està veient com s'aplana el camí per a què els socialistes catalans puguin defensar un posicionament propi i es puguin reivindicar com a co-partícips d'un pla per a Catalunya. Entenen, a més, que en una setmana en la qual els "comuns" han fet evident el seu discurs dual davant de l'1 d'octubre, és la seva oportunitat per reivindicar-se com un partit clarament oposat al referèndum però a favor de moure fitxa per crear un escenari de negociació. En aquest context, Iceta serà proclamat aquest dissabte candidat a les pròximes eleccions catalanes.
La concreció, per després de l'1 d'octubre
La intenció inicial de Sánchez era exposar aquest divendres amb tot detall la seva proposta. Fonts del PSC, però, expliquen que el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, l'ha advertit que és millor esperar a un escenari posterior a l'1 d'octubre per no "cremar" les actuacions que pretenen fer.
El document aprovat per les direccions del PSC i del PSOE aposta per donar resposta al memorial de greuges que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va plantejar al govern espanyol per resoldre fins a 46 qüestions, la majoria relacionades amb competències i inversions. També fixar un calendari per a l'impuls d'una comissió al Congrés per obrir el meló constitucional. De fet, si s'opta per esperar fins després de l'1 d'octubre per concretar aquesta darrera proposta és perquè fins i tot C's ja avisat els socialistes que no en voldran parlar fins passada aquesta data. "No volem cremar propostes que poden ser solvents", asseguren fonts de la direcció socialista.
La reforma federal, recull el document, haurà d'afrontar quatre grans qüestions: el reconeixement de les "aspiracions nacionals de Catalunya", una millora del repartiment competencial per millorar l'autogovern de la Generalitat, un acord sobre el finançament i un Senat que actuï com una autèntica cambra de representació territorial. Els socialistes també reclamen un reconeixement per llei de la llengua, la cultura i els símbols catalans. De moment, doncs, Sánchez es centra en entonar un discurs que defensa la necessitat de crear un nou escenari de resolució del conflicte amb l'obertura del debat per reformar la carta magna. El pla dels socialistes també contempla un Consell de Justícia per a Catalunya.
El líder del PSOE també busca pautar el marge d'actuació d'un govern espanyol que considera que no pot actuar desproporcionadament si no vol atiar encara més el conflicte. Els socialistes donen ja per fet que Mariano Rajoy es limitarà a utilitzar la via administrativa i judicial per frenar el referèndum i que no arribarà a aplicar l'article 155 de la Constitució, és a dir, la suspensió de l'autonomia.
La gran incògnita és si una reforma constitucional pot seduir una majoria dels catalans tenint en compte que, segons les enquestes, hi ha un 80% que reclamen un referèndum com a solució al conflicte territorial. Fonts del PSC admeten que, tot i que Sánchez ha fet passes endavant, cal aprofundir en el reconeixement de Catalunya com a nació. "Ens cal molta pedagogia", diu un dirigent de la direcció.
El diagnòstic que fan és que, mentre durant la campanya de Sánchez ha quallat molt entre la militància el gir a l'esquerra i anti-PP, no s'ha aconseguit el mateix nivell de comprensió del problema català. És en aquesta escletxa que els barons segueixen burxant per evitar que Sánchez defineixi Catalunya com a nació -sense reconèixer-la com a subjecte polític sobirà- i alimenti el concepte de la plurinacionalitat. "Hi ha a qui li cou molt, però per a què la reforma de la Constitució tingui èxit ha de fer partícips tant als immobilistes com als independentistes", conclou una altra veu de la cúpula socialista.
Les cúpules del PSC i del PSOE s'han reunit durant una hora i mitja a la seu del carrer Nicaragua per segellar l'anomenada Declaració de Barcelona, una declaració d'intencions que començaran a concretar passada la data de l'1 d'octubre. Sánchez i Iceta han comparegut plegats per visualitzar que, a diferència de l'immobilisme dels populars, els socialistes tenen clar que cal trobar un encaix en el qual els catalans s'hi sentin, ha dit Iceta, "còmodes i representats". La reforma de la Constitució, ha advertit el secretari general, és el "camí per recompondre els consensos trencats" una via que, ha dit, pensa liderar ell si no ho fa el govern espanyol. "Amb el compliment de la llei no n'hi ha prou", ha advertit el líder del PSOE tot esmenant la via judicial esperonada per Rajoy per afrontar el procés sobiranista.
Una bombolla d'oxigen per al PSC
L'estratègia dels socialistes, segons recull el document aprovat, pivota en tres eixos d'actuació: evitar "el xoc de trens", posar en marxa mesures econòmiques i competencials i encarar una reforma federal de la Constitució que doni resposta a les "aspiracions nacionals catalanes". Es tracta, asseguren, d'una "oferta política" que contrasta amb l'immobilisme de Mariano Rajoy.
Per als socialistes catalans es tracta d'un moviment clau: per primera vegada en molt de temps podran presumir de tenir algú a Madrid disposat a posar en marxa una proposta diferenciada dels populars malgrat que coincideixen amb ells en l'objectiu de frenar la votació de l'1 d'octubre. Per a Iceta suposa tota una bombolla d'oxigen de cara a unes eleccions catalanes que se celebraran, com a molt tard, la primavera del 2018 i que molt probablement seguiran mantenint un component plebiscitari. "Aquesta proposta demostra que hi ha alternativa, que hi ha solució, i que hi ha motius per no resignar-nos", ha proclamat el líder dels socialistes catalans.
El PSC havia intentat durant mesos sense èxit fer entendre al PSOE que estava en mans de la gestora que no es podia permetre estar alineat amb el PP, el partit que va alimentar la catalanofòbia i la recollida de signatures contra l'Estatut, detonant del procés sobiranista. Amb el retorn de Sánchez, Iceta està veient com s'aplana el camí per a què els socialistes catalans puguin defensar un posicionament propi i es puguin reivindicar com a co-partícips d'un pla per a Catalunya. Entenen, a més, que en una setmana en la qual els "comuns" han fet evident el seu discurs dual davant de l'1 d'octubre, és la seva oportunitat per reivindicar-se com un partit clarament oposat al referèndum però a favor de moure fitxa per crear un escenari de negociació. En aquest context, Iceta serà proclamat aquest dissabte candidat a les pròximes eleccions catalanes.
La concreció, per després de l'1 d'octubre
La intenció inicial de Sánchez era exposar aquest divendres amb tot detall la seva proposta. Fonts del PSC, però, expliquen que el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, l'ha advertit que és millor esperar a un escenari posterior a l'1 d'octubre per no "cremar" les actuacions que pretenen fer.
El document aprovat per les direccions del PSC i del PSOE aposta per donar resposta al memorial de greuges que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va plantejar al govern espanyol per resoldre fins a 46 qüestions, la majoria relacionades amb competències i inversions. També fixar un calendari per a l'impuls d'una comissió al Congrés per obrir el meló constitucional. De fet, si s'opta per esperar fins després de l'1 d'octubre per concretar aquesta darrera proposta és perquè fins i tot C's ja avisat els socialistes que no en voldran parlar fins passada aquesta data. "No volem cremar propostes que poden ser solvents", asseguren fonts de la direcció socialista.
La reforma federal, recull el document, haurà d'afrontar quatre grans qüestions: el reconeixement de les "aspiracions nacionals de Catalunya", una millora del repartiment competencial per millorar l'autogovern de la Generalitat, un acord sobre el finançament i un Senat que actuï com una autèntica cambra de representació territorial. Els socialistes també reclamen un reconeixement per llei de la llengua, la cultura i els símbols catalans. De moment, doncs, Sánchez es centra en entonar un discurs que defensa la necessitat de crear un nou escenari de resolució del conflicte amb l'obertura del debat per reformar la carta magna. El pla dels socialistes també contempla un Consell de Justícia per a Catalunya.
El líder del PSOE també busca pautar el marge d'actuació d'un govern espanyol que considera que no pot actuar desproporcionadament si no vol atiar encara més el conflicte. Els socialistes donen ja per fet que Mariano Rajoy es limitarà a utilitzar la via administrativa i judicial per frenar el referèndum i que no arribarà a aplicar l'article 155 de la Constitució, és a dir, la suspensió de l'autonomia.
Declaració de Barcelona PSOE-PSC by naciodigital on Scribd
Les dificultats internes per fer quallar la plurinacionalitat
El diagnòstic que fan és que, mentre durant la campanya de Sánchez ha quallat molt entre la militància el gir a l'esquerra i anti-PP, no s'ha aconseguit el mateix nivell de comprensió del problema català. És en aquesta escletxa que els barons segueixen burxant per evitar que Sánchez defineixi Catalunya com a nació -sense reconèixer-la com a subjecte polític sobirà- i alimenti el concepte de la plurinacionalitat. "Hi ha a qui li cou molt, però per a què la reforma de la Constitució tingui èxit ha de fer partícips tant als immobilistes com als independentistes", conclou una altra veu de la cúpula socialista.