10
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
12
de juliol
a la
13:11h
La imatge és icònica: Josep A. Duran i Lleida i Manuel Chaves reunits a Madrid en l'última trobada de la comissió bilateral Estat-Generalitat, celebrada el 2011. El procés català encara no havia començat oficialment -la manifestació de la Diada de l'any següent n'és el tret de sortida, perquè és nítidament independentista- i s'hi va pactar el traspàs de 150 edificis sanitaris, la gestió de les beques i un petit avenç per tal que la part catalana tingués majoria en els òrgans de gestió de l'aeroport del Prat. Des que el 20 de setembre del 2012 Mariano Rajoy va tancar la porta a negociar el pacte fiscal que Artur Mas duia sota el braç, el camí independentista ha impactat en totes les grans decisions de l'Estat, sempre mirant Catalunya de reüll.
La junta de seguretat que s'ha celebrat aquesta tarda al Palau de la Generalitat exemplifica aquest clima de tensió institucional. No es reunia des del 2009, amb el PSC governant a Catalunya i el PSOE a la Moncloa, i mentre Jorge Fernández Díaz va manar a Interior ja amb el PP no hi va haver manera de convocar-la. L'augment de l'amenaça terrorista gihadista des de l'atemptat contra Charlie Hebdo a París va fer que la Generalitat cridés ràpidament a la col·laboració entre policies, però Fernández Díaz no considerava adient que, en ple procés, hi hagués una reunió bilateral. El seu successor, Juan Ignacio Zoido, va rebutjar fins a cinc dates proposades per Jordi Jané, conseller d'Interior, fins que la Generalitat va decidir plantejar un últimàtum. Avui s'han posat d'acord per integrar els Mossos a l'organisme que combat el terrorisme en un clima de "normalitat constitucional", segons ha volgut ressaltar el ministre.
No ha estat un procés fàcil per a Jané, segons reconeixen fonts governamentals. Per dos motius: perquè a Palau hi havia qui el considerava "tebi", mentre que a Madrid -on el conseller hi guarda bons contactes després de la seva etapa com a membre de la mesa del Congrés dels Diputats- s'interpretava que estava anant "massa enllà". La cita d'avui a la Generalitat exemplifica, segons el Govern, que "si no es tira pel dret, l'Estat no està disposat a asseure's a la taula". Els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 20 d'abril del 2016 en la seva primera reunió amb Mariano Rajoy amb prou feines han avançat perquè el dia a dia està centrat en el procés.
Els greuges, això sí, venen de lluny. La disposició addicional tercera de l'Estatut, que es va acordar pagar -eren un total de 759 milions d'euros- en l'última reunió de la bilateral. Segons l'Audiència Nacional, aquest deute "no existeix". La Generalitat va acudir a aquest organisme judicial per dirimir la qüestió, i només va rebre una negativa perquè la quantitat "no vinculava" l'administració de l'Estat. Andreu Mas-Colell, que en aquell moment era conseller d'Economia, ho va lamentar amargament. També lamentaria els desenllaços de totes les disputes mantingudes pel dèficit autonòmic.
El pols per les dècimes
A principis d'octubre del 2012, Mas es va desplaçar a Madrid per assistir a la conferència de presidents autonòmics. Es va asseure a la taula, va fullejar uns papers i va transmetre la seva disconformitat a Soraya Sáenz de Santamaría, que se li asseia a prop. No estava d'acord amb el repartiment del dèficit que plantejava Rajoy ni amb els termes generals de la trobada. Mas-Colell, mesos abans, s'havia queixat d'aquell "ordeno y mando" de Cristóbal Montoro. Cap repartiment del dèficit ha estat de l'agrat de la Generalitat, que aquest any està fixat en el 0,4%. Els càlculs catalans indiquen que hauria de ser el doble, superior al 0,8%.
El repartiment del dèficit formava part dels 46 punts de Puigdemont, que quan va arribar a Palau va engegar una ronda de contactes amb presidents autonòmics -València, Balears i Andalusia- per fer front comú contra el dèficit autonòmic. No és el mateix el context actual, amb el mapa de l'Estat amb menys autonomies de color blau, però Montoro segueix imposant el criteri. La reforma del model de finançament, que fa anys que hauria d'haver entrat en vigor, també està condicionada per la discussió territorial. Per primera vegada, Catalunya no és qui lidera les demandes. Es coordina amb les Balears, però no vol protagonisme en les converses amb el ministeri.
Incompliments en infraestructures
Quan Mariano Rajoy va aterrar a Barcelona per "segellar" amb inversions les "esquerdes" obertes amb Catalunya, els observadors més benevolents amb la tercera via van indicar que el president espanyol estava actuant -per primer cop en anys- amb "intel·ligència política". Poc després, però, Montoro ajornava les inversions previstes de fins a 1.900 milions d'euros a futurs exercicis pressupostaris. Segons un alt dirigent consultat, això és perquè la Moncloa confia que el procés "fracassi" aquest any amb la impossibilitat de fer el referèndum i, després, apujar el nivell d'inversions real.
Però una cosa és prometre i una altra complir, i els números demostren que Adif i Renfe van invertir fins al juny del 2016 només un 9% d'allò que estava previst. Durant el primer semestre, només van arribar 19,73 dels 227,4 milions previstos per tot l'any de les dues empreses públiques de transport ferroviari. La Generalitat, en un acte solemne amb la presència de l'alcaldessa Ada Colau, va demanar el traspàs de tot el sistema de Rodalies, i Puigdemont sosté que l'administració catalana s'ha d'anar preparant per assumir la gestió integral quan arribi el moment. El traspàs del servei -que no de la infraestructura- és un dels últims segellats entre els dos governs. El desacord en aquesta matèria és evident, com exemplifica la reunió que van mantenir a principis de gener representants del Govern amb el ministre Íñigo de la Serna.
Amb el corredor mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona i amb l'establiment d'un sistema de vinyeta per substituir els peatges també hi ha desacord entre la conselleria de Territori i Sostenibilitat i De la Serna. El govern espanyol sempre ha intentat desvincular els conflictes sectorials del procés, però des de la Generalitat interpreten que sense l'horitzó del referèndum hi hauria més "lleialtat". Al mateix temps, però, els incompliments de l'Estat en matèria d'inversions també es converteixen -com el dèficit fiscal, per exemple- en arguments per afermar la base social sobiranista.
Puigdemont, quan va arribar a Palau, va ordenar als consellers que tinguessin una relació fluïda amb els ministres del seu ram. S'ha assistit a totes les conferències autonòmiques menys a la de presidents, perquè el dirigent català sosté que la Generalitat es mereix un tracte bilateral. Aquesta bilateralitat, però, no s'aplica per part de l'Estat, que al llarg dels anys ha dificultat traspassos, negociacions i gestions del dia a dia amb el procés, sempre, com a teló de fons.
La junta de seguretat que s'ha celebrat aquesta tarda al Palau de la Generalitat exemplifica aquest clima de tensió institucional. No es reunia des del 2009, amb el PSC governant a Catalunya i el PSOE a la Moncloa, i mentre Jorge Fernández Díaz va manar a Interior ja amb el PP no hi va haver manera de convocar-la. L'augment de l'amenaça terrorista gihadista des de l'atemptat contra Charlie Hebdo a París va fer que la Generalitat cridés ràpidament a la col·laboració entre policies, però Fernández Díaz no considerava adient que, en ple procés, hi hagués una reunió bilateral. El seu successor, Juan Ignacio Zoido, va rebutjar fins a cinc dates proposades per Jordi Jané, conseller d'Interior, fins que la Generalitat va decidir plantejar un últimàtum. Avui s'han posat d'acord per integrar els Mossos a l'organisme que combat el terrorisme en un clima de "normalitat constitucional", segons ha volgut ressaltar el ministre.
Reunió de la junta de seguretat. Foto: Govern
No ha estat un procés fàcil per a Jané, segons reconeixen fonts governamentals. Per dos motius: perquè a Palau hi havia qui el considerava "tebi", mentre que a Madrid -on el conseller hi guarda bons contactes després de la seva etapa com a membre de la mesa del Congrés dels Diputats- s'interpretava que estava anant "massa enllà". La cita d'avui a la Generalitat exemplifica, segons el Govern, que "si no es tira pel dret, l'Estat no està disposat a asseure's a la taula". Els 46 punts que va presentar Carles Puigdemont a la Moncloa el 20 d'abril del 2016 en la seva primera reunió amb Mariano Rajoy amb prou feines han avançat perquè el dia a dia està centrat en el procés.
Els greuges, això sí, venen de lluny. La disposició addicional tercera de l'Estatut, que es va acordar pagar -eren un total de 759 milions d'euros- en l'última reunió de la bilateral. Segons l'Audiència Nacional, aquest deute "no existeix". La Generalitat va acudir a aquest organisme judicial per dirimir la qüestió, i només va rebre una negativa perquè la quantitat "no vinculava" l'administració de l'Estat. Andreu Mas-Colell, que en aquell moment era conseller d'Economia, ho va lamentar amargament. També lamentaria els desenllaços de totes les disputes mantingudes pel dèficit autonòmic.
El pols per les dècimes
A principis d'octubre del 2012, Mas es va desplaçar a Madrid per assistir a la conferència de presidents autonòmics. Es va asseure a la taula, va fullejar uns papers i va transmetre la seva disconformitat a Soraya Sáenz de Santamaría, que se li asseia a prop. No estava d'acord amb el repartiment del dèficit que plantejava Rajoy ni amb els termes generals de la trobada. Mas-Colell, mesos abans, s'havia queixat d'aquell "ordeno y mando" de Cristóbal Montoro. Cap repartiment del dèficit ha estat de l'agrat de la Generalitat, que aquest any està fixat en el 0,4%. Els càlculs catalans indiquen que hauria de ser el doble, superior al 0,8%.
El dèficit autonòmic ha estat un dels cavalls de batalla de les últimes legislatures, mentre que el finançament autonòmic s'ha anat retardant arran del debat territorial existent a l'Estat
El repartiment del dèficit formava part dels 46 punts de Puigdemont, que quan va arribar a Palau va engegar una ronda de contactes amb presidents autonòmics -València, Balears i Andalusia- per fer front comú contra el dèficit autonòmic. No és el mateix el context actual, amb el mapa de l'Estat amb menys autonomies de color blau, però Montoro segueix imposant el criteri. La reforma del model de finançament, que fa anys que hauria d'haver entrat en vigor, també està condicionada per la discussió territorial. Per primera vegada, Catalunya no és qui lidera les demandes. Es coordina amb les Balears, però no vol protagonisme en les converses amb el ministeri.
Incompliments en infraestructures
Quan Mariano Rajoy va aterrar a Barcelona per "segellar" amb inversions les "esquerdes" obertes amb Catalunya, els observadors més benevolents amb la tercera via van indicar que el president espanyol estava actuant -per primer cop en anys- amb "intel·ligència política". Poc després, però, Montoro ajornava les inversions previstes de fins a 1.900 milions d'euros a futurs exercicis pressupostaris. Segons un alt dirigent consultat, això és perquè la Moncloa confia que el procés "fracassi" aquest any amb la impossibilitat de fer el referèndum i, després, apujar el nivell d'inversions real.
Però una cosa és prometre i una altra complir, i els números demostren que Adif i Renfe van invertir fins al juny del 2016 només un 9% d'allò que estava previst. Durant el primer semestre, només van arribar 19,73 dels 227,4 milions previstos per tot l'any de les dues empreses públiques de transport ferroviari. La Generalitat, en un acte solemne amb la presència de l'alcaldessa Ada Colau, va demanar el traspàs de tot el sistema de Rodalies, i Puigdemont sosté que l'administració catalana s'ha d'anar preparant per assumir la gestió integral quan arribi el moment. El traspàs del servei -que no de la infraestructura- és un dels últims segellats entre els dos governs. El desacord en aquesta matèria és evident, com exemplifica la reunió que van mantenir a principis de gener representants del Govern amb el ministre Íñigo de la Serna.
Obres del nus ferroviari de la Sagrera. Foto: Adrià Costa
Amb el corredor mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona i amb l'establiment d'un sistema de vinyeta per substituir els peatges també hi ha desacord entre la conselleria de Territori i Sostenibilitat i De la Serna. El govern espanyol sempre ha intentat desvincular els conflictes sectorials del procés, però des de la Generalitat interpreten que sense l'horitzó del referèndum hi hauria més "lleialtat". Al mateix temps, però, els incompliments de l'Estat en matèria d'inversions també es converteixen -com el dèficit fiscal, per exemple- en arguments per afermar la base social sobiranista.
Puigdemont, quan va arribar a Palau, va ordenar als consellers que tinguessin una relació fluïda amb els ministres del seu ram. S'ha assistit a totes les conferències autonòmiques menys a la de presidents, perquè el dirigent català sosté que la Generalitat es mereix un tracte bilateral. Aquesta bilateralitat, però, no s'aplica per part de l'Estat, que al llarg dels anys ha dificultat traspassos, negociacions i gestions del dia a dia amb el procés, sempre, com a teló de fons.