Consells pràctics als funcionaris per combatre la por a l'1-O

La Intersindical-CSC i l'ANC asseguren en un acte amb més de tres-cents treballadors públics que estaran protegits per la legalitat catalana | "Personalment, entre una ordre i la voluntat democràtica d'un poble, jo no dubtaré", diu l'Ester.

10 de juliol del 2017
Actualitzat el 11 de juliol a les 14:42h

Un moment de l'acte amb treballadors públics avui a les Cotxeres de Sants. Foto: ACN


Les Cotxeres de Sants s'han omplert -tres centenars llargs de persones de la funció pública- per assistir a l'assemblea oberta sobre Els treballadors i les treballadores públics abans i després del 1-O, convocada pel sindicat independentista Intersindical-CSC i per l'ANC per esvair dubtes davant el referèndum i la implicació dels funcionaris.  La pressió de l'Estat s'ha sentit des del primer moment en què es va presentar la llei del referèndum amb l'objectiu de dur pel penya-segat la consulta vinculant.

Els funcionaris són un dels objectius del govern espanyol per intentar aterrar el referèndum. L'executiu ha enviat cartes a secretaris i interventors municipals exigint que compleixin la legalitat constitucional espanyola. La guàrdia civil va citar diversos testimonis per interrogar-los sobre la campanya publicitària per inscriure's al registre de catalans a l'exterior i sobre la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum. Després dels dubtes expressats pels sindicats UGT i CCOO, la CATAC-IAC va aconsellar els funcionaris que davant de qualsevol dubte, posin les ordres que considerin dubtoses en mans del fiscal.

La batalla de la informació es juga de ple en el front més sensible: el dels funcionaris públics. Aquesta tarda el bloc associatiu i sindical sobiranista ha volgut tranquil·litzar els treballadors contra tot hipotètic efecte penal de la seva actuació de cara al referèndum.  Un dels organitzadors ho ha explicat d'aquesta manera: "El que fem aquí és combatre la desinformació entre els funcionaris".

En l'acte hi eren presents els diputats Maria Senserrich i Sergi Sabrià, de Junts pel Sí, i Mireia Boya, de la CUP. La sessió ha estat oberta pel president de l'ANC, Jordi Sánchez, qui s'ha adreçat als presents dient que "la gent que us coacciona no pot ser que surti victoriosa". S'ha mostrat convençut que quan un Govern aprova una llei al Parlament, els funcionaris s'han de posar al seu costat. "Teniu una gran responsabilitat, que és fer que ningú torci la voluntat del nostre Parlament".

Ni prevaricació ni desobediència

Els organitzadors han fet pedagogia sobre els principals dubtes que es poden generar davant el referèndum. Marc Sallas (Intersindical-CSC) i Josep Antolí (ANC) han explicat els set mesos de campanya informativa entre els treballadors de la funció pública enfront la desinformació i els intents d'"intoxicació". Davant el temor a possibles acusacions de prevaricació i desobediència, han insistit tant ells com Joan Antoni Font, de la sectorial de funció pública de l'ANC, que "no hi ha cap risc".

Per prevaricar caldria emetre una resolució arbitrària sabent que és injusta i que no es pot justificar sobre cap norma jurídica. Cap treballador que no exerceixi un càrrec polític signarà cap resolució. Per incórrer en desobediència, cal negar-se de manera oberta i clara a complir una ordre emesa per una autoritat superior que ha de ser notificada de manera vàlida.  Això deixa la immensa majoria de treballadors públics al marge de cap zona de risc, segons els responsables de la sectorial de funció pública de l'ANC.     

Durant l'acte, els organitzadors han insistit en el caràcter d'excepcionalitat que tindrà la llei de transitorietat. Pere Grau, de l'ANC, ha assegurat que "cap norma, del caràcter que sigui, no podrà contravenir el contingut de la llei de convocatòria".  D'aquesta manera, la llei de Seguretat Nacional i la llei orgànica de reforma del Tribunal Constitucional no podran ser aplicades contra la realització del referèndum.  

Preguntes per escrit

En el torn de preguntes, fetes per escrit, s'han plantejat alguns dels dubtes que poden neguitejar el personal de la funció pública: què fer si un jutge crida algú a declarar, si hi ha la possibilitat que l'Estat utilitzat la seva força coercitiva (Senserrich s'ha mostrat escèptica sobre aquesta possibilitat). 

Qui pagarà el sou dels funcionaris el dia 30 d'octubre? O qui respondrà davant l'obertura d'un expedient sancionador? Sabrià ha respost que "si l'Estat renuncia a pagar els salaris, reconeixeria de facto el resultat del referèndum". Sabrià ha afirmat que el nou Estat català donaria garantia a la continuïtat dels pagaments.

"Ni tinc por ni en percebo"

I si toca per sorteig, com a ciutadans, ser a una mesa, com afecta el fet de ser funcionari? Joan Anton Font (ANC) ha insistit en què tampoc en aquest cas no hi ha tipificació possible de cap delicte.

Ester, funcionària a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), es mostra tranquil·la: "A mi m'ha tocat obrir col·legis electorals i si l'he d'obrir l'1 d'octubre, ho faré. Si un superior em dona una instrucció, compliré amb la meva responsabilitat". Se la veu convençuda. Creu que només una ordre judicial adreçada personalment a un funcionari podria generar algun dubte. No pas a ella, però: "Personalment, entre una ordre i la voluntat democràtica d'un poble, jo no dubtaré".

Respondre les preguntes dels companys

Vicenç, del personal laboral de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, ha vingut per poder respondre les preguntes que es comencen a fer els seus companys de feina des de la carta enviada pel govern espanyol a secretaris i interventors municipals. Por? "Ni en tinc ni tampoc en percebo. Sí que hi ha preguntes i interrogants que s'aniran plantejant i convé estar ben informats".  

A la sortida, una funcionària de la Generalitat es queixa de la manca d'informació que hi ha hagut fins ara i que no s'havia assabentat amb temps de la realització d'algun acte informatiu al seu departament. Mentre les Cotxeres es buidaven, sonava una de les cançons amb què s'havia començat l'acte, la Grandola vila morena, el cant que es va convertir en símbol de la portuguesa Revolució dels Clavells, la que va derrocar una dictadura de manera pacífica i als sons de la fraternitat.