Vuit anys després avui es reuneix de nou la junta de seguretat de Catalunya, que presideixen el conseller (Jordi Jané) i el ministre (Juan Ignacio Zoido). Serà a dos quarts de cinc a Barcelona i la trobada arriba després de moltes tensions polítiques i operatives. Fixar la data ha costat un llarg intercanvi epistolar i arriba després d'agres polèmiques per les promocions de Mossos. Damunt la taula, a més dels recursos, hi haurà un tema que no és menor en plena ofensiva del terrorisme d'origen gihadista a tota Europa: l'accés de la policia catalana al sistema d'intercanvi d'informació policial europea i la seva integració als òrgans estatals contra el terrorisme. Sembla que el ministre ho pot acceptar.
El que reclamen els Mossos i el Govern fa anys ja ho té l'Ertzaintza després de la reunió que fa unes setmanes es va fer a Vitòria de la junta de seguretat d'Euskadi, que també havia estat boicotejada per Jorge Fernández Díaz. Tot plegat és la prova de fins a quin punt aquest assumpte té a veure amb les qüestions polítiques. El Ministeri de l'Interior no ha tingut, fins ara, problema per jugar amb la nostra seguretat no donant als Mossos el tracte que és lògic en ser una policia integral. El sectarisme polític del govern del PP, que va des de la seguretat fins a la inversió en infraestructures o la seva gestió, perjudica també als catalans que no són independentistes. Però tant els fa.
La pressió als "comuns". En el terreny dels partits, la decisió dels "comuns" de no implicar-se per ara (a l'espera de com reaccioni l'Estat) en el referèndum de l'1-O va crispar ahir molt ahir el debat polític a les xarxes i els ha dividit. L'hemeroteca està deixant en molt mal lloc Colau, que tem ser inhabilitada si s'implica, i els seus (en parlava en aquest article). L'independentisme ha de ser hàbil i començar a pensar que potser no es tracta de seduir els seus dirigents, que han assumit les tesis d'ICV en aquest assumpte, sinó els votants. Només aleshores Colau i Domènech rectificaran. Tot plegat ho analitzenJoan Serra i Carné i Sara González, que dissabte van ser a Terrassa. Avui, però, l'alcaldessa també rebrà (i fort) per la vaga del metro, que compleix el desè dilluns d'aturades i que hauria d'entrar ja en fase de solució. Dels "comuns" i del procés en vam poder parlar en aquesta extensa entrevista amb Oriol March amb el diputat de Junts pel Sí Germà Bel, que és optimista i que no us deixarà indiferent per la seva vehemència.
La baula dels funcionaris. Són un dels punts clau del referèndum. La setmana passada la principal força sindical als serveis centrals de la Generalitat, la CATAC-IAC, cridava a posar en coneixement de la Fiscalia ordres dubtoses en relació al referèndum i va indignar el sindicat de mestres USTEC, partidari de la sobirania de Catalunya i amb qui comparteix confederació sindical. Ahir el sindicat de funcionaris CSIF s'alineava amb la CATAC i amb CCOO i UGT malgrat que no té gairebé representació a la Generalitat. CSIF deia que altres centrals els posen "en perill" avalant-ne la implicació a l'1-O. Es referien al sindicat independentista Intersindical-CSC, quarta força a l'administració, que ha dut a terme una intensa campanya de la mà de l'ANC. Avui al vespre a Cotxeres de Sants fan una assemblea (n'han fet una trentena als departaments) oberta no només als treballadors públics. Roger Tugas ha entrevistat Marc Sallas, de la Intersindical-CSC, i Josep Antolí, de l'ANC, que consideren que la llei del referèndum presentada la setmana passada dona cobertura als empleats públics i fa responsables els polítics. Aquí ho expliquen. Sobre referèndums (a l'espanyola) i garanties us aconsello llegir aquest reportatge de Pep Martí.
Vist i llegit
Les tensions entre el govern d'Aznar i el Marroc van derivar el 2002, ara farà quinze anys, en un episodi grotesc. El penyal de Perejil, un enclavament davant de Ceuta, deshabitat i que sempre s'havia considerat espanyol, va ser ocupat per militars marroquins i Espanya hi va enviar el seu exèrcit a "reconquerir-lo". Ahir, amb un to èpic, ho recordaven diversos militars implicats a El Español. El patriòtic reportatge és de Gonzalo Araluce. Poden dormir tots tranquils.
El passadís
Aquests dies s'han recordat els 25 anys de l'"operació Garzón", que va implicar la detenció i tortura de diversos independentistes catalans a les portes dels Jocs. Molta premsa ho va silenciar, fins i tot els mitjans públics de la Generalitat, que no volia incomodar el govern de Felipe González. A TV3, Salvador Alsius va aixecar la veu i, casualitat o no, poc després va deixar de presentar el Telenotícies. A Catalunya Ràdio tal dia com avui s'emetia la tertúlia diària L'Orquestra amb Jordi Vendrell. El filòsof Josep Maria Terricabras, el filòleg Josep Murgades i el capellà Modest Prats no es van tallar ni un pèl, de tan indignats com estaven. Era divendres i el dilluns el programa ja no es va emetre sense que se'n donessin explicacions. Fins fa poc no es podia ni tan sols trobar a l'arxiu sonor de l'emissora que ara dirigeix Saül Gordillo. Ara sí que hi és i avui Terricabras i Murgades (Prats i Vendrell ja són morts) ho recordaran al Catalunya Migdia. Per anar fent boca podeu escoltar aquella històrica tertúlia.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2010 se celebra a Barcelona unamassiva manifestació amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim. Va aplegar 1,5 milions de persones. La marxa va ser convocada per Òmnium amb suport del Govern de José Montilla, que tenia com a socis ERC i ICV-EUiA, i CiU per rebutjar la sentència que el TC retallant l'Estatut de finals de juny. Després de llargues discussions es va acordar que els presidents de la Generalitat i el Parlament l'encapçalessin només amb una senyera. Va tenir un marcar to independentista i va servir per constatar l'esgotament total del marc autonòmic. Aquí podeu recuperar-ne un vídeo.
L'aniversari
El 10 de juliol de 1917, avui fa exactament 100 anys, va nàixer a Barcelona l'humorista i actor Joan Capri, que va morir a la mateixa ciutat 82 anys després. Els seus monòlegs amb una ironia amable però incisiva va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions. Les seves aparicions televisives a sèries com ara Doctor Caparrós, al circuit català de TVE, són mítiques. Amb l'aigua al coll, a TV3, va ser un dels seus darrers treballs. Aquí podeu recuperar alguns dels seus monòlegs. La seva figura serà recordada avui per El Món a Rac1 amb un programa especial.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi