07
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
08
de juliol
a les
19:06h
Mariano Rajoy es veurà forçat en breu a posar al descobert totes les seves cartes. Malgrat veure a tocar la victòria, l’acceleració dels preparatius del procés i la determinació que ha mostrat el president de la Generalitat generen inquietud a La Moncloa, que veu com la pressió sobre la cúpula del Govern, els alcaldes, els funcionaris i les empreses encara no són suficients per forçar la cancel·lació de l’1-O. El guió previst trontolla. L’alegria pel cessament del conseller Baiget –un gol que evidenciava fissures al Govern- es va traduir el mateix dimarts en preocupació. Fulminant Baiget malgrat l’oposició del PDECat, Puigdemont va llançar un missatge clar a banda i banda de l’Ebre: no aturarà el referèndum peti qui peti.
La presentació de la llei de la consulta dimarts al TNC va acabar de confirmar aquesta sensació. Centrat en l’enviament de cartes amenaçadores als ajuntaments, l’entorn de Rajoy esperava un acte menys concorregut i sobretot més ambigu. Això és el que explica que aquella mateixa nit, i després d’avançar que el seu executiu no respondria simples manifestacions de la Generalitat, Soraya Sáenz de Santamaría fes córrer un equip de l’agència EFE a La Moncloa per advertir que l’Estat en té prou “en 24 hores” per aturar la consulta. Una imatge d'urgència que recorda l'episodi de Catalá i el micròfon enganxat amb celo després del 9-N, i que evidencia també el fracàs de l’operació diàleg que dirigia la pròpia vicepresidenta.
Arribats a aquest punt, el compte enrere de l’1-O és també un compte enrere per al govern espanyol, que ha promès per activa i per passiva que no hi haurà referèndum i que ara ha d’articular una resposta efectiva en tres mesos. Ja ha cridat a files Albert Rivera i Pedro Sánchez, que l’acompanyaran a l’envestida final d’aquest procés, però que no s’expressen amb la mateixa rotunditat a l’hora d’assegurar que no hi haurà urnes. El repte de Rajoy ara és trobar la fórmula per desactivar els preparatius sense generar un incendi encara més greu del que ja té plantejat, i sense desviar-se tampoc del seu propi discurs sobre la bona salut de la democràcia espanyola, que segons va dir dimecres, és “exemplar”.
Per aquest motiu -i malgrat els cants de sirena de Felipe González –Rajoy ja ha transmès als líders del PSOE i de C's que no utilitzarà l’article 155 de la Constitució, una via enrevessada que genera dubtes als dos cantons de l’hemicicle. Principalment per la seva lentitud: el procediment implicaria fer un advertiment previ al president de la Generalitat i obrir un tràmit llarg al Senat. I en segon terme per la repercussió en l’opinió pública d’una mesura excepcional que posaria de manifest la seva incapacitat de resoldre per les vies ordinàries de la política i del dret.
Sense el 155, a Rajoy li queda esprémer les noves atribucions del TC, que d’ençà de la reforma del 2015 pot aplicar sancions de 3 a 30.000 euros a funcionaris o particulars que incompleixin les resolucions del propi TC i suspendre de les seves funcions “les autoritats o treballadors públics de l’administració responsable de l’incompliment”. És un mecanisme molt més ràpid que implica que els magistrats poden actuar en qüestió d’hores -com deia Sáenz de Santamaría- i demanar al propi govern espanyol que utilitzi els seus recursos per fer complir les sentències. Un 155 en miniatura que també suposaria la intervenció de les facultats del Govern, però que permetria a Rajoy donar una resposta quirúrgica, ràpida i, sobretot, carregar-ne l’autoria al propi Tribunal Constitucional.
La via del Tribunal Constitucional, però, no resol tots els maldecaps de La Moncloa, que es pot trobar un escenari d’insubmissió generalitzada difícil de gestionar. Puigdemont i Forcadell ja han advertit que no acatarien la suspensió, i el govern espanyol podria veure com centenars d’ajuntaments fan cas omís de les ordres i tiren pel dret. Tot plegat pot portar Rajoy a afrontar la disjuntiva que ha intentat evitar fins ara: permetre que l’1-O hi hagi referèndum o regalar als independentistes la imatge d’un Estat que envia la policia a retirar urnes. De la seva resposta en dependrà també el panorama que quedarà l’endemà de l’1-O, que com diu Joan Rusiñol a aquest article, independentment del que passi no s’assemblarà gens al que hem vist fins ara.
La presentació de la llei de la consulta dimarts al TNC va acabar de confirmar aquesta sensació. Centrat en l’enviament de cartes amenaçadores als ajuntaments, l’entorn de Rajoy esperava un acte menys concorregut i sobretot més ambigu. Això és el que explica que aquella mateixa nit, i després d’avançar que el seu executiu no respondria simples manifestacions de la Generalitat, Soraya Sáenz de Santamaría fes córrer un equip de l’agència EFE a La Moncloa per advertir que l’Estat en té prou “en 24 hores” per aturar la consulta. Una imatge d'urgència que recorda l'episodi de Catalá i el micròfon enganxat amb celo després del 9-N, i que evidencia també el fracàs de l’operació diàleg que dirigia la pròpia vicepresidenta.
El compte enrere de l’1-O és també un compte enrere per al govern espanyol, que ha promès per activa i per passiva que no hi haurà referèndum.
Arribats a aquest punt, el compte enrere de l’1-O és també un compte enrere per al govern espanyol, que ha promès per activa i per passiva que no hi haurà referèndum i que ara ha d’articular una resposta efectiva en tres mesos. Ja ha cridat a files Albert Rivera i Pedro Sánchez, que l’acompanyaran a l’envestida final d’aquest procés, però que no s’expressen amb la mateixa rotunditat a l’hora d’assegurar que no hi haurà urnes. El repte de Rajoy ara és trobar la fórmula per desactivar els preparatius sense generar un incendi encara més greu del que ja té plantejat, i sense desviar-se tampoc del seu propi discurs sobre la bona salut de la democràcia espanyola, que segons va dir dimecres, és “exemplar”.
Per aquest motiu -i malgrat els cants de sirena de Felipe González –Rajoy ja ha transmès als líders del PSOE i de C's que no utilitzarà l’article 155 de la Constitució, una via enrevessada que genera dubtes als dos cantons de l’hemicicle. Principalment per la seva lentitud: el procediment implicaria fer un advertiment previ al president de la Generalitat i obrir un tràmit llarg al Senat. I en segon terme per la repercussió en l’opinió pública d’una mesura excepcional que posaria de manifest la seva incapacitat de resoldre per les vies ordinàries de la política i del dret.
Sense el 155, a Rajoy li queda esprémer les noves atribucions del TC, que d’ençà de la reforma del 2015 pot aplicar sancions de 3 a 30.000 euros a funcionaris o particulars que incompleixin les resolucions del propi TC i suspendre de les seves funcions “les autoritats o treballadors públics de l’administració responsable de l’incompliment”. És un mecanisme molt més ràpid que implica que els magistrats poden actuar en qüestió d’hores -com deia Sáenz de Santamaría- i demanar al propi govern espanyol que utilitzi els seus recursos per fer complir les sentències. Un 155 en miniatura que també suposaria la intervenció de les facultats del Govern, però que permetria a Rajoy donar una resposta quirúrgica, ràpida i, sobretot, carregar-ne l’autoria al propi Tribunal Constitucional.
Tot plegat pot portar Rajoy a afrontar la disjuntiva que ha intentat evitar fins ara: permetre que l’1-O hi hagi referèndum o regalar als independentistes la imatge d’un Estat que envia la policia a retirar urnes.
La via del Tribunal Constitucional, però, no resol tots els maldecaps de La Moncloa, que es pot trobar un escenari d’insubmissió generalitzada difícil de gestionar. Puigdemont i Forcadell ja han advertit que no acatarien la suspensió, i el govern espanyol podria veure com centenars d’ajuntaments fan cas omís de les ordres i tiren pel dret. Tot plegat pot portar Rajoy a afrontar la disjuntiva que ha intentat evitar fins ara: permetre que l’1-O hi hagi referèndum o regalar als independentistes la imatge d’un Estat que envia la policia a retirar urnes. De la seva resposta en dependrà també el panorama que quedarà l’endemà de l’1-O, que com diu Joan Rusiñol a aquest article, independentment del que passi no s’assemblarà gens al que hem vist fins ara.