Som en l'etapa d'acceleració del procés. El Govern i les forces parlamentàries que li donen suport, Junts pel Sí i la CUP, han presentat aquesta setmana la llei del referèndum i les garanties de l'1 d'octubre. Tot i que encara hi dubtes substancials per resoldre -el paper fiscalitzador del govern del PP, amb el suport del PSOE, impedeix dotar la votació de les garanties d'una consulta pactada-, la cita amb les urnes va prenent cos. És cert que hi ha algun revés important, com el del Consell de Garanties Estatutàries, però el sobiranisme avança. I els moviments se succeeixen, a totes les forces que defensen el dret a decidir. Els "comuns" fixaran posició aquest dissabte, tot i que és evident que el seu compromís amb el camí emprès per la Generalitat presenta carències. Catalunya en Comú no dota ara mateix l'1 d'octubre de rang de referèndum.
Tal com ha detallat NacióDigital, el document que els "comuns" sotmetran a discussió i votació especifica que el projecte del Govern no és el "referèndum que Catalunya mereix i necessita", perquè tot i tractar-se d'una "mobilització" legítima "enfront l'immobilisme del PP", no presenta les garanties necessàries. Diuen que és "una sortida endavant" del Govern. El que no han concretat és quines alternatives planteja a curt i mig termini per resoldre el plet territorial i atendre el clam majoritari de la societat catalana. Dins del partit de Xavier Domènech i Ada Colau també hi ha veus que aspiren a reformular, ni que sigui parcialment, el document que surti del debat d'aquest dissabte a Terrassa. No es veuen en el mateix bàndol que les forces unionistes. Us n'informarem puntualment.
Podem, crisi periòdiques. Des que va descartar confluir a Catalunya en Comú, Podem ha fet el seu propi recorregut, també a l'hora de fixar posició sobre el referèndum. Però la direcció encapçalada per Albano Dante Fachin no aconsegueix superar les puntuals crisis internes. L'última ha emergit aquest divendres, quan NacióDigital ha avançat que el secretari general ha relegat Joan Giner, secretari polític, després de les discrepàncies exhibides en relació a l'1 d'octubre i també en el model de gestió de la formació. Giner, fins ara número dos en l'estructura del partit i company de Fachin al Parlament -comparteixen grup parlamentari a Catalunya Sí que es Pot-, ha quedat apartat. Ell mateix s'ha encarregat de constatar la crisi amb una sèrie de tuits en què acusava el secretari general de cometre un "error democràtic" per no acceptar les veus crítiques.
Els salaris i el discurs de la patronal. Després que la ministra de Treball, Fátima Báñez, instés els empresaris a incrementar els sous per compassar-los al ritme de creació d'ocupació, el president de la CEOE, Joan Rosell, va fer dimecres un exercici de realisme que no se li recordava en temps de polítiques d'austeritat. Rosell va admetre que és "impossible" arribar a finals de mes amb un salari de 800 euros. Per això, va dir, la patronal estaria disposada a permetre que els sous més baixos pugessin més que la resta, fins i tot per sobre del 2,5%. Pensant, esclar, en l'objectiu de consolidar la recuperació.
Vist i llegit
Corea del Nord treu el cap periòdicament en l'actualitat internacional per executar assaigs militars en clau d'amenaça. L'últim incident protagonitzat pel règim de Pyongyang no ha estat una excepció. Kim Jong-un va anunciar dimarts el llançament d'un míssil balístic d'abast intercontinental, el seu particular "regal" -així ho hauria definit- a la societat nord-americana, que celebrava el 4 de juliol, dia de la independència del país. Davant d'aquests preocupants avenços, The Washington Post es preguntava aquesta setmana què està intentant transmetre el líder nord-coreà amb les seves demostracions de força. En una anàlisi exhaustiva, acompanyada de meticulosa informació gràfica, els autors de l'article consultaven analistes per certificar si està justificada la preocupació internacional. I subratllaven una tesi que continua sent vigent: el règim de Kim Jong-un, més que pretendre atacar, vol transmetre a l'administració Trump que té capacitat per defensar-se. En altres paraules, que té vigor per perpetuar-se.
La frase de la setmana
"Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent". Sens dubte, la de Jordi Baiget és la frase de la setmana, per la càrrega de profunditat del contingut i també per les conseqüències. Una frase, detallada en un subtítol de l'entrevista que li va fer El Punt-Avui, que li va costar el càrrec al conseller d'Empresa i Coneixement. Carles Puigdemont el va cessar de forma fulminant. De la destitució de Baiget -rellevat per Santi Vila, cada cop més ben situat- val la pena destacar-ne dues reflexions periodístiques. Primer, la de Xevi Xirgo, autor de l'entrevista i director d'El Punt-Avui. Xirgo escrivia dimarts que els fets li havien deixat un regust "agredolç". "Més enllà de l’èxit professional de l’entrevista, i de la contundència que ha mostrat el cap de l’executiu, potser hauria preferit que Baiget no hagués dit el que va dir. Perquè no sé si el procés es pot permetre gaires més daltabaixos com aquest", argumentava el director del rotatiu. La segona reflexió sobre el cas Baiget, ben diferent, la firmava Josep Ramoneda al diari Ara. "És un mal símptoma cada cop que s’imposa el discurs del més val pocs però de pedra picada que molts carregats de dubtes", sentenciava Ramoneda sobre la decisió del president. La resposta política als dubtes de Baiget, analitzada des d'un altre punt de vista, més crític.
El nom propi
Excepcionalment, la secció d'aquesta setmana no té un protagonista sinó tres: Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. Tres expresidents espanyols que dimecres van exhibir sintonia a l'hora de negar a Catalunya la capacitat de decidir el seu futur. Tots tres van coincidir també en el vocabulari: el procés sobiranista provoca fractura i divisió. González va titllar el camí cap al referèndum de l'1 d'octubre de "deriva bolivariana", Aznar va assegurar des de Catalunya s'intenta "liquidar la democràcia i la llibertat" -també va rebre Rajoy per la seva tebior- mentre que Zapatero va apuntar que la consulta "divideix artificialment". L'estampa dels tres expresidents no fa cap favor als defensors del "no" a Catalunya. Curiosament, l'acte que els va unir en un mateix escenari pretenia commemorar els 40 anys de democràcia a Espanya. Quina paradoxa.
Els imperdibles
Els cap de setmana d'estiu poden ser molt productius. El dia és llarg i hi ha temps per a tot. Si voleu completar els moments de relax amb una dosi de teatre, us recomano que no us perdeu Un tret al cap, dirigida per Pau Miró a la Sala Beckett i programada en el marc del Grec 2017. L'obra, interpretada per tres personatges femenins, pren forma en forma de thriller periodístic, però ens ajuda a reflexionar sobre la censura i en les pròpies renúncies de la vida, amb fines dosis d'humor. En l'estrena de dijous, Emma Vilarasau, Imma Colomer i Mar Ulldemolins van estar esplèndides. No us ho perdeu. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?