Els "comuns" afirmen que el referèndum de l'1 d'octubre no és el que Catalunya "es mereix i necessita". És cert que el país "mereix" un referèndum pactat com el que tots els partidaris del dret a decidir, sense excepció, han buscat de manera insistent els darrers cinc anys. Però les àmplies i sostingudes majories no han estovat ni el PP, ni el PSOE ni C's. El que és més difícil de sostenir és que, arribat aquest punt de bloqueig i amb un empat que amenaça d'enquistar-se, l'1-O no sigui el referèndum que "necessita" Catalunya. La pregunta és si l'esquerra "alternativa" que representen Ada Colau i Xavier Domènech, freda en la pugna entre qui fa tot el que pot per a que els catalans decideixin el seu futur votant i qui ho reprimeix sense miraments, és la que es mereix i necessita el país en aquest moment.
És evident que el referèndum, amb tot l'aparell de l'Estat en contra (amb amenaces, guerra bruta i una forta pressió política i judicial), no compta amb totes les garanties que hom voldria tenir i saber a hores d'ara, però també que els "comuns" no són capaços de plantejar sortides raonables a mig termini i que restar rang a la jornada de votació (i tractar, a més, de forma displicent a qui s'hi impliqui) no resol res i té molt de tàctic.
Demà debatran un document que us expliquen Sara González i Joan Serra Carné i que, d'aprovar-se, suposarà el seu desmarc del procés. Caldrà veure què en diu avui el líder de Podem, Albano Dante Fachín, que té molts problemes interns (Podem està fora del procés de confluència) però que té una posició més compromesa, similar a la d'EUiA. La posició dels "comuns" amb el referèndum (que implicarà que l'Ajuntament de Barcelona li negui suport logístic) els lliga al PSC però els allunya d'ERC i la CUP, tal com es va constatar ahir a la UPEC en un debat que va recollirPep Martí. Llegiu també l'opinió d'Irene Ramentol.
El "sí" segueix i la Moncloa juga al descart. Mentre, Junts pel Sí prepara una campanya per tot el territori per contrarestar els contraris a l'1 d'octubre i escalfar el sobiranisme davant plantofades com la del Consell de Garanties Estatutàries a la desconnexió exprés. La campanya s'haurà de fer sense tenir massa clara la posició de l'Estat. Sabem que no aplicaran l'article 155, que suprimiria total o parcialment l'autonomia. Ahir va quedar molt clar i Pep Martí us en dona les claus. Tampoc s'estaran quiets. El consell de ministres d'avui servirà per prendre la temperatura mentre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fan pinya després d'una setmana d'emocions fortes, aquest cop en un acte al migdia al Palau de la Generalitat per renovar els convenis amb les diputacions per enfortir la hisenda catalana.
Screple, nou projecte de NacióDigital de la mà de Google. Setmana important pel diari. Va començar amb una reunió del consell editorial, que va tenir com a convidat el director de la Fundació Bancària la Caixa, Jaume Giró, i ahir a la tarda, a l'Antiga Fàbrica Damm i amb el suport de Cellnex, vam presentar el projecte de visualització de dades que Google ens finança i anunciar que el seu quiosc, tant per telèfons Android com iPhone, ja té notícies en català. Les primeres que hi apareixen en la nostra llengua són les de NacióDigital. L'eina de visualització de dades, que serà a l'abast de tots els usuaris, es dirà Screple i la va presentar el cap de tecnologia del diari José Manuel Gutiérrez. A l'acte, on assistien autoritats, representants d'altres mitjans i anunciants, van participar Juan Cía, d'El Confidencial, que també desenvolupa un projecte finançat per Google, i el director d'aliances estratègiques per Portugal i Espanya de la companyia americana, Luis Collado. Va acabar amb una interessant conferència sobre periodisme digital del consultor Enrique Dans. Aquí podeu llegir tota la informació. Per nosaltres, ser líders no és només tenir més visites, és també un estímul per innovar constantment i per millorar, professionalitzar i prestigiar la premsa digital. I tot en la nostra llengua, el català, i des del compromís amb el país i la seva gent.
Vist i llegit
Ahir va arrencar oficial la festa dels Sanfermines, a Pamplona. L'any passat les celebracions van venir marcades per les agressions de tipus sexista. Les autoritats esperen que aquest any n'hi hagi prou amb la diversió ¡ la cultura popular. Políticament el primer dia de les festes, el del txupinazo, sempre està marcat per les manifestacions polítiques que s'hi fan. Ahir estelada gegant a la plaça i a l'asta de l'ajuntament, ara governat per EH Bildu, una ikurriña malgrat les advertències judicials. Aquí podeu veure el vídeo de Naiz.info, l'edició digital de Gara.
El passadís
Què passarà l'1 d'octubre? És d'esperar que puguem votar en referèndum sobre el futur polític de Catalunya, però hores d'ara ningú, ni a Barcelona ni a Madrid, és capaç de posar la mà al foc per una o altra sortida. El darrer que fan córrer els sectors unionistes és que el govern espanyol, que fins ara no ha mostrat un rumb massa clar, opti per forçar legalment la convocatòria d'eleccions autonòmiques aquell dia. És una opció que els obligaria, segurament, a usar l'article 155 de la Constitució, que permet repescar total o parcialment competències autonòmiques, atès que la d'avançar eleccions és una potestat del president de la Generalitat. Dimecres m'ho van dir dues persones diferents, però ahir mateix el 155 semblava allunyar-se del tot. Desorientació total.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1977 activistes del moviment llibertari mallorquí Terra i Llibertat van ocupar l'illa de Dragonera, situada a l'oest de l'illa de Mallorca, al municipi d'Andratx. L'illa ha estat tradicionalment deshabitada però als 70 la pressió turística va fer que s'hi projectés una urbanització de luxe, hotels i casinos. L'ocupació va donar resultat i l'illa va acabar sent comprada el 1987 pel consell insular de Mallorca i el 1995 el govern autonòmic la va convertir en parc natural i per tant zona d'alta protecció ecològica. Aquest vídeo ens apropa a l'illa, pràcticament verge, i ens recorda aquella "ocupació".
L'aniversari
Wimbledon és el santuari del tennis. La gespa tallada a exactament vuit mil·límetres, la pàtina exclusiva del públic, les maduixes amb nata i el pes de la tradició envolten durant dues setmanes els millors jugadors del món. Avui es compleixen 32 anys de que un adolescent alemany aconseguia endur-se la victòria del torneig gràcies a un joc inapel·lable de servei i volea que es va endur per davant tot els oponents. Es deia Boris Becker i tenia només 17 anys. La seva carrera va ser prolífica -sis Grand Slams i una medalla olímpica en dobles a Barcelona 1992- tot i tenir una relació complicada amb els seus companys. Només cal recordar els enfrontaments que va mantenir amb André Agassi, també una estrella a principis dels anys noranta. Becker entrenava fins fa uns mesos Novak Djokovic, exnúmero 1 de l'ATP, però els seus camins es van acabar distanciant. En aquest vídeo podeu veure els dos darrers punts d'aquella final.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi