6 de juliol: els «comuns» no se senten interpel·lats

Veus vinculades a l'esquerra alternativa, com la de Jaume Roures, són partidàries d'implicar-se al referèndum de l'1 d'octubre, però Colau i els seus han decidit que no és la seva revolució. També són protagonistes la CATAC-IAC, la seguretat a la festa del consolat dels EUA, els Rolling Stones i Pau Gasol

06 de juliol del 2017
Actualitzat a la 13:24h

Els "comuns" han marcat distàncies amb el procés. Ahir el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, afirmava després de conèixer les garanties del Govern que el de l'1-O no és el referèndum que necessita el país. I la CATAC-IAC, un sindicat de funcionaris "alternatiu" i que és la primera força a les seus centrals dels departaments del Govern, aconsellava als funcionaris recórrer a la Fiscalia si pensaven que alguna de les ordres que rebien podien contravenir l'ordenament jurídic espanyol. Una circular repartida ahir als centres de treball i que a la nit, i després d'una tarda de molta tensió interna, va haver de ser seriosament matisada per la IAC, la confederació que els agrupa amb el sindicat de mestres de la pública USTEC, entre d'altres. Hi ha una part de l'esquerra alternativa que, si bé no està en contra d'aquesta "revolució" que és el procés, tampoc s'hi acaba d'adherir ni d'implicar.

Dissabte, els "comuns" fixaran posició. Defensaran que es vagi a votar però rebutjaran implicar-se a l'espera que algun dia guanyi Podem a Espanya, compleixi amb els seus compromisos i, si té majoria absoluta, acordi un referèndum per a Catalunya. Hi ha veus en aquest espai de l'esquerra alternativa, com la de l'empresari i productor Jaume Roures, a qui hem entrevistat amb Oriol March, que prefereixen tirar pel dret i els demanen que siguin una mica més valents.

Velocitat de creuer unionista. Rajoy no fa res i això inquieta a alguns sectors unionistes, a Catalunya però també a Madrid. Però la inèrcia és forta i seguirà. Ahir el Tribunal Constitucional va tombar les partides pel referèndum dels pressupostos i els expresidents espanyols carregaven amb duresa contra el procés mentre es tancava com si res la comissió de l'operació Catalunya malgrat que ahir es coneixien nous detalls gràcies al comissari Pino. El PP català no és pas més suau. Jordi Cornet, que ocupa un càrrec estratègic per l'economia catalana com és el de delegat del Consorci per a la Zona Franca, és partidari d'empresonar Puigdemont. D'aquest clàssic del PP local Pep Martí n'ha fet aquest perfil


Vist i llegit

Sobre la renovació de Messi feia ahir un encertat article a El País el periodista Ramon Besa. Recordava que les xifres de l'operació no se sabien encara però que constava que "li havien donat tot" perquè, al final, "Messi ho és tot al Barça". De fet, per això li diuen "president" al vestidor. El club necessitava alguna bona notícia i l'ha donada el millor quedant-se quatre anys més.


 El passadís

El 4 de juliol és el dia de la independència dels Estats Units. El dimecres, a Madrid, l'ambaixada va celebrar la recepció a les autoritats. Ahir va ser el torn del consolat a Barcelona. Com cada any èxit de públic i moltes converses al jardí de la torre al barri de Pedralbes on hi ha la seu diplomàtica. La novetat enguany -a més d'estar pendent a si es notava en algun aspecte la petjada de Donald Trump- eren les visibles mesures de seguretat. Els Mossos fins i tot van tallar el carrer de la Reina Elisenda. Alguns preferien pensar que, més que en amenaces reals, calia pensar que el Govern volia deixar clara la importància de les relacions amb els EUA. Més d'un veí estava, però, molest.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1965 la mítica cançó Satisfaction, dels Rolling Stones, se situava al número u de les vendes als Estats Units. El single era el salt a la fama definitiu del grup de rock anglès fundat el 1962 per companys de l'escola i que encara lidera Mick Jagger. Aquí un vídeo de l'època amb la cançó que retrata la frustració dels adolescents.


 L'aniversari

El 6 de juliol de l'any 1980, avui fa 37 anys, naixia Pau Gasol, considerat el millor jugador català de bàsquet de tota la història. Va néixer a Barcelona tot i que als sis anys es va traslladar a Sant Boi. Actualment és jugador dels San Antonio Spurs de l'NBA. Va ser el primer jugador català fitxat per un equip de l'NBA, el Memphis Grizzlies, l'any 2001. En la temporada del seu debut va guanyar el premi de novell (rookie) i el 2004 va ser triat jugador de l'any. El 2008 va passar de Memphis a Los Angeles Lakers, on es va convertir en el primer català en guanyar l'anell de campió de l'NBA el 2009. Aquí podeu recuperar les seves 10 millors jugades a l'NBA quan jugava als Lakers.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi