10
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
7:51h
L'Estat ha decidit situar el punt de mira en els empleats públics com una de les vies per frenar el referèndum. Les amenaces a aquest col·lectiu són constants per frustrar els preparatius de la votació prevista per a l'1 d'octubre, malgrat que el Govern s'ha afanyat a repetir que no s'obligarà cap funcionari a col·laborar i que, de fet, hi tindran un paper secundari. UGT i CCOO demanen al Govern que asseguri que estaran de banda i la CATAC-IAC aconsellava la setmana passada, provocant tensions internes, posar ordres dubtoses en coneixement de la Fiscalia.
Per intentar frenar la campanya de la por, però, l'ANC i la Intersindical-CSC han celebrat en els darrers mesos una trentena d'assemblees als departaments de la Generalitat i han convocat per avui mateix, al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona, una assemblea oberta, un cop s'han conegut els detalls de la llei del referèndum. NacióDigital en parla amb el coordinador de la sectorial de funció pública de l'ANC, Josep Antolí, i el membre de la Intersindical-CSC Marc Sallas.
- L'Estat considera els funcionaris com la baula feble del procés. És així?
- Josep Antolí: Segur, sí. Fa temps que s'ha reconegut que és una de les febleses que tenim, perquè el treballador públic és aquell que fa funcionar l'administració, també la d'un nou estat. Si aquest té por, s'arronsa o es preocupa, durant la transició, malament anirem. Estem treballant, però, per treure les pors, ja que aquestes són molt barroeres. Quant et mires el codi penal seriosament, veus que no ens poden aplicar molts delictes que diuen. A més del 90% dels treballadors públics no ens poden acusar de prevaricació perquè no podem fer resolucions, només poden fer-ho els altíssims càrrecs. Encara que volguéssim, no podríem prevaricar.
- Marc Sallas: L'Estat intenta infundar la por a tota la població, però sobretot als treballadors públics. Per això vam engegar la campanya de "Jo m'hi apunto" fa mig any, preveient això. L'administració catalana, per tal com actua l'Estat, pot donar poca informació sobre com es faran els passos, i aquest buit informatiu l'intenta ocupar l'Estat generant por perquè el procés no tiri endavant. Per això, nosaltres també intentem omplir aquest buit des d'una defensa del dret a l'autodeterminació i teixir un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i la resta de la societat.
- El primer punt de mira s'ha posat sobre els interventors i secretaris municipals, als qui el govern espanyol ha avisat per carta que han de complir amb la legalitat constitucional. Estan obligats a fer-ho?
- JA: Sí, és clar, tot funcionari ha promès complir la Constitució i l'Estatut. Els interventors, però sobretot els secretaris, són la baula feble de la baula feble, perquè són els que donen instruccions als ajuntaments i alcaldes i, en els processos electorals i referendaris, són els que maneguen el que cal fer. En aquest cas sí que han apuntat ben clar. Malgrat tot, una carta genèrica com la que han enviat no vol dir res. Per comunicar que una cosa s'ha de complir s'ha de fer amb una comunicació personalitzada, amb acusació de rebut i una ordre judicial o d'autoritat competent. Aquesta carta enviada vol espantar, però no és legal. A més, aquests són funcionaris d'habilitació estatal, depenen del ministeri d'Administracions Públiques i funcionalment de l'alcalde. Han de fer cas al municipi, però els nomena i els paga el ministeri. Qui paga és qui mana? És complicat.
- MS: La llei electoral espanyola, però, permet a l'administració habilitar personal aliè per portar processos judicials. Aquesta és una via que caldrà veure. En tot cas, una carta com aquesta no serveix per aplicar després el delicte de desobediència.
- Si la carta personalitzada, amb acusació de rebuda, finalment arribés, els secretaris municipals què haurien de fer? S'haurien d'inhibir o s'arrisquen a un delicte de desobediència?
- JA: Caldria veure què li diuen. La carta ha de ser molt precisa sobre què has de fer o deixar de fer, ha de ser una ordre concreta, precisa, donada per una autoritat competent... Hauria d'aclarir exactament què no podrien fer. Es podria enviar aquesta tarda als més de 800 secretaris, sí, és clar.
- MS: Tot i això, bona part d'aquests secretaris o interventors no ho són de carrera. Hi ha una gran interinitat, amb gent que no ha fet les oposicions estatals, per bé que a les ciutats sí que les han fet. En tot cas, si ens posem en el terreny estrictament legal, ballarem en la música de qui no vol que votem. Nosaltres volem informar de què pot fer legalment l'Estat, però també explicar que l'Estat tindria un problema contra 15.000 funcionaris -per posar una xifra- amb el suport de tres milions de persones. Hem d'arribar al moment que es produeixi un problema tan gran que finalment es pugui acabar votant en condicions.
- JA: A banda, Jordi Turull va explicar dimarts que la llei del referèndum no estava encara tancada i, després de l'acte al Parlament de presentació de la norma, es va anar als ponents per apuntar que no hi havia prou protecció per als funcionaris i, en concret, als secretaris. Es va demanar que s'especifiqués molt més aquesta qüestió per deixar la porta oberta a que secretaris, interventors i altres treballadors públics que poden fer resolucions administratives es puguin agafar a la legislació vigent en aquell moment en el territori. Per això la importància d'aquesta llei. Si tens dues lleis, mai prevaricaràs si fas cas a una d'elles.
- Encara que aquesta estigui suspesa o anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC)?
- JA: Si la mateixa llei diu que el TC no la pot anul·lar, seguirà vigent. Es tractarà d'una confrontació de lleis. Si t'agafes a una llei que el teu Parlament i govern et diuen que està vigent no estaràs prevaricant, segons marca la jurisprudència del Tribunal Suprem. Per això, s'ha demanat que es concreti més això.
- Qui ho ha demanat?
- JA: Assessors que han col·laborat en la redacció de la llei.
- I la resposta ha estat positiva?
- JA: Sí, és clar, perquè malament rai si no protegeixes la baula feble.
- Així, si hi ha dues lleis, un funcionari pot triar a quina s'atén sense prevaricar o desobeir?
- JA: Sense prevaricar. Desobeir és no fer cas quan una autoritat competent, normalment judicial, ordena fer o deixar de fer alguna cosa, com els fulls rebuts de mans de secretaris judicials pels dirigents independentistes. Prevaricar és actuar fora de la llei o arbitràriament, perquè et dona la gana, sense tenir en compte res, com requalificant terrenys públics per després obtenir guanys.
- MS: Per prevaricar, però, has d'haver signat una resolució amb dret administratiu. I el 99% de funcionaris no té capacitat per firmar-ne cap.
- Llavors, si l'Estat fa tots els passos que toca i envia les notificacions, pot posar entre l'espasa i la paret els funcionaris per després poder-los acusar de desobediència i aquests haurien de decidir si arriscar-se?
- JA: La notificació ha de ser individual, no s'hi val un correu electrònic o una carta genèrica. Ha d'anar amb nom i cognoms, DNI...
- MS: L'advertència no pot ser una fàtua com dir que els funcionaris no poden col·laborar amb l'organització del referèndum. Això no habilita per acusar de delicte. Caldria avisar que una persona determinada no pot iniciar el procediment administratiu per comprar paperetes, per exemple. Ara, si això li arriba a algú, hi ha darrera deu persones més que ho poden fer.
- Per tant, si ara hi ha unes persones treballant per fer el cens del referèndum, no poden ser acusats de res si l'Estat no sap quines són i no les hi notifica que no poden fer-ho?
- JA: No, estan complint unes ordres de qui els ho ha manat, i tenim el deure d'obeir els nostres superiors.
- I per contra, es poden negar a fer-ho i a complir la llei del referèndum, si consideren que és il·legal?
- JA: Si em manen una cosa manifestament il·legal, em puc negar a complir-la, però veig molt difícil que es mani alguna feina manifestament il·legal a cap treballador públic. Si, tot i això, algú es nega a fer alguna cosa, allò lògic seria que se li ordenés fer-ne una altra i aquella ja s'encarregaria a un tercer. Es podria sancionar qui no obeís el cap, malgrat que normalment no es fa. Però no cal dramatitzar: posar un segell a una urna no és il·legal i, si aquesta s'usa després per fer un referèndum, ja serà per una indicació d'un superior.
- MS: Perdem la perspectiva, a vegades, parlant de legalitat. El que s'està posant sobre la taula és que estem vivint una situació quasi colonial. Molts cops es parla de la possible intervenció de la Generalitat, però és que ja ho està. Econòmicament, pel fons de liquiditat autonòmica, però políticament també, per exemple, quan no pot comprar urnes, com sí que ho pot va fer Andalusia o molts ajuntaments.
- JA: Parlant de legalitat, per cert, declarar la secessió d'una part de l'Estat és constitucional, però no il·legal. No està penat, cap llei prohibeix la independència. Tant és així que, quan es va modificar el codi penal, advocats de l'Estat van criticar que l'Estat mateix s'havia capat la possibilitat d'intervenir en moments així en no preveure aquesta qüestió. L'Estat té eines limitades.
- I en el cas dels Mossos, a què s'enfronten si no compleixen una ordre d'un jutge de requisar unes urnes o d'actuar en contra del referèndum d'alguna manera?
- JA: Davant l'Estat, probablement a un delicte desobediència. En canvi, la llei catalana diu que tota ordre que xoqui amb ella no és valida, i es pot agafar aquí per no prevaricar. Pel que fa al delicte de desobediència, caldria enviar una ordre personalitzada a cada agent per poder-lo acusar després. Suposo que algun jutge ho farà al [Major dels Mossos, Josep Lluís] Trapero, li dirà que els seus subordinats han de retirar les urnes. No sé com anirà, però em consta que ell sempre s'ha posat a les ordres del president.
- MS: La policia també es basa en un principi de proporcionalitat. Si tens 1.000 persones en un col·legi i quatre agents per retirar les urnes, la proporcionalitat no funciona. I per a bona part de la policia d'aquest país, votar no és un delicte flagrant com ho seria un assassinat.
- JA: També és cert que no hi hauria capacitat operativa per retirar totes les urnes del país. Es podrien retirar només les de Barcelona, però usant tots els agents del país, caldria més de quatre mossos per cada urna. A més, la imatge seria potentíssima: la policia retira les urnes per ordre judicial. Hauríem guanyat.
- Així, cada agent podria decidir si acata la llei catalana o l'ordre judicial?
- JA: Cada mosso no. Hauran d'obeir als seus caps, la quinzena de comissaris
- MS: És un cos jeràrquic i vertical. Però tinguem en compte quina és la capacitat repressiva de l'Estat. Sumant els cossos d'acció -les Brimo- dels Mossos i de la policia estatal, no arriben a 10.000 efectius a tot l'Estat. Si els porten tots a Catalunya, estarem en una altra fase del procés, però ja haurem guanyat. En tot cas, cal aquell coixí de solidaritat que deia. La independència no podran fer-la els 72 diputats independentistes del Parlament, també caldrà 800 alcaldes i tres milions de vots. No cal 1.000 treballadors públics que siguin uns herois. No es tracta d'això. Cal que tothom estigui al seu lloc, ben informats de la seva tasca i dels seus riscos, però fent la seva feina concreta.
- Pel que fa a l'actuació de la Guàrdia Civil. Com valoren els interrogatoris fets a membres de l'administració? Es podrien repetir?
- MS: L'Estat, per terra, mar i aire, intentarà impedir que aquest país s'expressi. Interroga treballadors públics, encara que per ara només càrrecs eventuals, que han tingut a veure amb una campanya d'un registre de catalans a l'exterior. L'Estat arriba a un nivell d'autèntica inquisició i intentarà apretar tant com pugui el treballador públic com a baula feble. L'única arma que pot jugar, abans de l'aplicació de la violència, és el foment de la por. Pel que hem anat indagant, tenim la sospita que darrera hi ha l'Audiència Nacional, que a vegades obre diligències públiques i d'altres de secretes i ja se'n cuida prou d'escollir quin cos policial fa actuar. No oblidem que la Guàrdia Civil és un cos militar.
- Quin paper tenen en aquest procés les sectorials de funció pública de CCOO i UGT?
- MS: El sindicalisme, en aquest país, ha estat històricament a l'avantguarda de l'assumpció de nous drets. Ara, però, el sindicalisme majoritari no hi és. És molt naïf pensar que l'Estat, sense forçar la màquina, t'atorgui aquest dret i, per això, la Intersindical-CSC vam pensar que el sindicalisme ha d'estar al costat dels drets dels treballadors, però també de la democràcia. I això significa fer mans i mànigues perquè es pugui votar i executar el resultat.
- JA: Abans de fer aquesta campanya amb la Intersindical-CSC, vam fer un mínim de dues reunions amb CCOO, UGT i CATAC per proposar fer una tasca d'informació per treure pors als empleats públics. Tots deien que sí, algun fins i tot proposava fer algun debat amb gent a favor i en contra... Però no s'ha materialitzat. Fins que va venir la Intersindical-CSC amb aquesta proposta, que ens ha anat molt bé per entrar a tots els departaments i fer una trentena d'assemblees als diferents centres. I hem pogut esvair moltes pors. Els altres no han volgut col·laborar-hi. Dos dels tres sindicats majoritaris ens deia que això no preocupava el treballador públic...
- Ara el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, demana que la situació dels funcionaris davant el referèndum es tracti en la mesa de la funció pública.
- JA: Fa sis mesos ja imaginàvem que preocuparia i preocupava, però ells ens deien que preocupava alguna cosa.
- Quin format tindrà l'assemblea convocada per al dia 10 i quin missatge hi donaran?
- JA: Volem que sigui participativa, ja hem fet moltes conferències. Explicarem allò que hem anat explicant fins ara i deixarem que la gent pregunti. També als polítics que vindran, que en tenim algun de confirmat, que expliqui com protegiran als funcionaris.
- MS: L'assemblea està oberta als empleats públics i a la ciutadania en general, per teixir aquesta xarxa de solidaritat. Que el treballador públic se senti acompanyat, amb el suport del màxim de població possible, que sàpiga que no està sol. I oferirem un nou format més viral perquè circuli a molta més gent de la que hem arribat aquests mesos.
Per intentar frenar la campanya de la por, però, l'ANC i la Intersindical-CSC han celebrat en els darrers mesos una trentena d'assemblees als departaments de la Generalitat i han convocat per avui mateix, al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona, una assemblea oberta, un cop s'han conegut els detalls de la llei del referèndum. NacióDigital en parla amb el coordinador de la sectorial de funció pública de l'ANC, Josep Antolí, i el membre de la Intersindical-CSC Marc Sallas.
- L'Estat considera els funcionaris com la baula feble del procés. És així?
- Josep Antolí: Segur, sí. Fa temps que s'ha reconegut que és una de les febleses que tenim, perquè el treballador públic és aquell que fa funcionar l'administració, també la d'un nou estat. Si aquest té por, s'arronsa o es preocupa, durant la transició, malament anirem. Estem treballant, però, per treure les pors, ja que aquestes són molt barroeres. Quant et mires el codi penal seriosament, veus que no ens poden aplicar molts delictes que diuen. A més del 90% dels treballadors públics no ens poden acusar de prevaricació perquè no podem fer resolucions, només poden fer-ho els altíssims càrrecs. Encara que volguéssim, no podríem prevaricar.
- Marc Sallas: L'Estat intenta infundar la por a tota la població, però sobretot als treballadors públics. Per això vam engegar la campanya de "Jo m'hi apunto" fa mig any, preveient això. L'administració catalana, per tal com actua l'Estat, pot donar poca informació sobre com es faran els passos, i aquest buit informatiu l'intenta ocupar l'Estat generant por perquè el procés no tiri endavant. Per això, nosaltres també intentem omplir aquest buit des d'una defensa del dret a l'autodeterminació i teixir un coixí de solidaritat entre els treballadors públics i la resta de la societat.
"Per comunicar que una cosa s'ha de complir, s'ha de fer amb una comunicació personalitzada, amb acusació de rebut i una ordre judicial o d'autoritat competent"
- El primer punt de mira s'ha posat sobre els interventors i secretaris municipals, als qui el govern espanyol ha avisat per carta que han de complir amb la legalitat constitucional. Estan obligats a fer-ho?
- JA: Sí, és clar, tot funcionari ha promès complir la Constitució i l'Estatut. Els interventors, però sobretot els secretaris, són la baula feble de la baula feble, perquè són els que donen instruccions als ajuntaments i alcaldes i, en els processos electorals i referendaris, són els que maneguen el que cal fer. En aquest cas sí que han apuntat ben clar. Malgrat tot, una carta genèrica com la que han enviat no vol dir res. Per comunicar que una cosa s'ha de complir s'ha de fer amb una comunicació personalitzada, amb acusació de rebut i una ordre judicial o d'autoritat competent. Aquesta carta enviada vol espantar, però no és legal. A més, aquests són funcionaris d'habilitació estatal, depenen del ministeri d'Administracions Públiques i funcionalment de l'alcalde. Han de fer cas al municipi, però els nomena i els paga el ministeri. Qui paga és qui mana? És complicat.
- MS: La llei electoral espanyola, però, permet a l'administració habilitar personal aliè per portar processos judicials. Aquesta és una via que caldrà veure. En tot cas, una carta com aquesta no serveix per aplicar després el delicte de desobediència.
Josep Antolí (ANC) i Marc Sallas (Intersindical-CSC), durant l'entrevista. Foto: Nació Digital
- Si la carta personalitzada, amb acusació de rebuda, finalment arribés, els secretaris municipals què haurien de fer? S'haurien d'inhibir o s'arrisquen a un delicte de desobediència?
- JA: Caldria veure què li diuen. La carta ha de ser molt precisa sobre què has de fer o deixar de fer, ha de ser una ordre concreta, precisa, donada per una autoritat competent... Hauria d'aclarir exactament què no podrien fer. Es podria enviar aquesta tarda als més de 800 secretaris, sí, és clar.
- MS: Tot i això, bona part d'aquests secretaris o interventors no ho són de carrera. Hi ha una gran interinitat, amb gent que no ha fet les oposicions estatals, per bé que a les ciutats sí que les han fet. En tot cas, si ens posem en el terreny estrictament legal, ballarem en la música de qui no vol que votem. Nosaltres volem informar de què pot fer legalment l'Estat, però també explicar que l'Estat tindria un problema contra 15.000 funcionaris -per posar una xifra- amb el suport de tres milions de persones. Hem d'arribar al moment que es produeixi un problema tan gran que finalment es pugui acabar votant en condicions.
- JA: A banda, Jordi Turull va explicar dimarts que la llei del referèndum no estava encara tancada i, després de l'acte al Parlament de presentació de la norma, es va anar als ponents per apuntar que no hi havia prou protecció per als funcionaris i, en concret, als secretaris. Es va demanar que s'especifiqués molt més aquesta qüestió per deixar la porta oberta a que secretaris, interventors i altres treballadors públics que poden fer resolucions administratives es puguin agafar a la legislació vigent en aquell moment en el territori. Per això la importància d'aquesta llei. Si tens dues lleis, mai prevaricaràs si fas cas a una d'elles.
"Assessors que han col·laborat en la redacció de la llei de referèndum van alertar que no hi havia prou protecció per als funcionaris"
- Encara que aquesta estigui suspesa o anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC)?
- JA: Si la mateixa llei diu que el TC no la pot anul·lar, seguirà vigent. Es tractarà d'una confrontació de lleis. Si t'agafes a una llei que el teu Parlament i govern et diuen que està vigent no estaràs prevaricant, segons marca la jurisprudència del Tribunal Suprem. Per això, s'ha demanat que es concreti més això.
- Qui ho ha demanat?
- JA: Assessors que han col·laborat en la redacció de la llei.
- I la resposta ha estat positiva?
- JA: Sí, és clar, perquè malament rai si no protegeixes la baula feble.
Josep Antolí (ANC) i Marc Sallas (Intersindical-CSC), a la redacció del Nació Digital. Foto: Nació Digital
- Així, si hi ha dues lleis, un funcionari pot triar a quina s'atén sense prevaricar o desobeir?
- JA: Sense prevaricar. Desobeir és no fer cas quan una autoritat competent, normalment judicial, ordena fer o deixar de fer alguna cosa, com els fulls rebuts de mans de secretaris judicials pels dirigents independentistes. Prevaricar és actuar fora de la llei o arbitràriament, perquè et dona la gana, sense tenir en compte res, com requalificant terrenys públics per després obtenir guanys.
- MS: Per prevaricar, però, has d'haver signat una resolució amb dret administratiu. I el 99% de funcionaris no té capacitat per firmar-ne cap.
"Per prevaricar has d'haver signat una resolució amb dret administratiu i el 99% de funcionaris no té capacitat per fer-ho"
- Llavors, si l'Estat fa tots els passos que toca i envia les notificacions, pot posar entre l'espasa i la paret els funcionaris per després poder-los acusar de desobediència i aquests haurien de decidir si arriscar-se?
- JA: La notificació ha de ser individual, no s'hi val un correu electrònic o una carta genèrica. Ha d'anar amb nom i cognoms, DNI...
- MS: L'advertència no pot ser una fàtua com dir que els funcionaris no poden col·laborar amb l'organització del referèndum. Això no habilita per acusar de delicte. Caldria avisar que una persona determinada no pot iniciar el procediment administratiu per comprar paperetes, per exemple. Ara, si això li arriba a algú, hi ha darrera deu persones més que ho poden fer.
- Per tant, si ara hi ha unes persones treballant per fer el cens del referèndum, no poden ser acusats de res si l'Estat no sap quines són i no les hi notifica que no poden fer-ho?
- JA: No, estan complint unes ordres de qui els ho ha manat, i tenim el deure d'obeir els nostres superiors.
"Vivim una situació quasi colonial. La Generalitat està intervinguda pel FLA i quan no se li permet comprar urnes com sí que ho pot fer Andalusia"
- I per contra, es poden negar a fer-ho i a complir la llei del referèndum, si consideren que és il·legal?
- JA: Si em manen una cosa manifestament il·legal, em puc negar a complir-la, però veig molt difícil que es mani alguna feina manifestament il·legal a cap treballador públic. Si, tot i això, algú es nega a fer alguna cosa, allò lògic seria que se li ordenés fer-ne una altra i aquella ja s'encarregaria a un tercer. Es podria sancionar qui no obeís el cap, malgrat que normalment no es fa. Però no cal dramatitzar: posar un segell a una urna no és il·legal i, si aquesta s'usa després per fer un referèndum, ja serà per una indicació d'un superior.
- MS: Perdem la perspectiva, a vegades, parlant de legalitat. El que s'està posant sobre la taula és que estem vivint una situació quasi colonial. Molts cops es parla de la possible intervenció de la Generalitat, però és que ja ho està. Econòmicament, pel fons de liquiditat autonòmica, però políticament també, per exemple, quan no pot comprar urnes, com sí que ho pot va fer Andalusia o molts ajuntaments.
- JA: Parlant de legalitat, per cert, declarar la secessió d'una part de l'Estat és constitucional, però no il·legal. No està penat, cap llei prohibeix la independència. Tant és així que, quan es va modificar el codi penal, advocats de l'Estat van criticar que l'Estat mateix s'havia capat la possibilitat d'intervenir en moments així en no preveure aquesta qüestió. L'Estat té eines limitades.
"L'Estat no té capacitat operativa per retirar totes les urnes del país amb els agents policials de què disposa"
- I en el cas dels Mossos, a què s'enfronten si no compleixen una ordre d'un jutge de requisar unes urnes o d'actuar en contra del referèndum d'alguna manera?
- JA: Davant l'Estat, probablement a un delicte desobediència. En canvi, la llei catalana diu que tota ordre que xoqui amb ella no és valida, i es pot agafar aquí per no prevaricar. Pel que fa al delicte de desobediència, caldria enviar una ordre personalitzada a cada agent per poder-lo acusar després. Suposo que algun jutge ho farà al [Major dels Mossos, Josep Lluís] Trapero, li dirà que els seus subordinats han de retirar les urnes. No sé com anirà, però em consta que ell sempre s'ha posat a les ordres del president.
- MS: La policia també es basa en un principi de proporcionalitat. Si tens 1.000 persones en un col·legi i quatre agents per retirar les urnes, la proporcionalitat no funciona. I per a bona part de la policia d'aquest país, votar no és un delicte flagrant com ho seria un assassinat.
- JA: També és cert que no hi hauria capacitat operativa per retirar totes les urnes del país. Es podrien retirar només les de Barcelona, però usant tots els agents del país, caldria més de quatre mossos per cada urna. A més, la imatge seria potentíssima: la policia retira les urnes per ordre judicial. Hauríem guanyat.
Josep Antolí (ANC) i Marc Sallas (Intersindical-CSC) reflexionen sobre el paper dels funcionaris l'1-O. Foto: Nació Digital
- Així, cada agent podria decidir si acata la llei catalana o l'ordre judicial?
- JA: Cada mosso no. Hauran d'obeir als seus caps, la quinzena de comissaris
- MS: És un cos jeràrquic i vertical. Però tinguem en compte quina és la capacitat repressiva de l'Estat. Sumant els cossos d'acció -les Brimo- dels Mossos i de la policia estatal, no arriben a 10.000 efectius a tot l'Estat. Si els porten tots a Catalunya, estarem en una altra fase del procés, però ja haurem guanyat. En tot cas, cal aquell coixí de solidaritat que deia. La independència no podran fer-la els 72 diputats independentistes del Parlament, també caldrà 800 alcaldes i tres milions de vots. No cal 1.000 treballadors públics que siguin uns herois. No es tracta d'això. Cal que tothom estigui al seu lloc, ben informats de la seva tasca i dels seus riscos, però fent la seva feina concreta.
"Tenim la sospita que darrera dels interrogatoris de la Guàrdia Civil a funcionaris hi ha l'Audiència Nacional"
- Pel que fa a l'actuació de la Guàrdia Civil. Com valoren els interrogatoris fets a membres de l'administració? Es podrien repetir?
- MS: L'Estat, per terra, mar i aire, intentarà impedir que aquest país s'expressi. Interroga treballadors públics, encara que per ara només càrrecs eventuals, que han tingut a veure amb una campanya d'un registre de catalans a l'exterior. L'Estat arriba a un nivell d'autèntica inquisició i intentarà apretar tant com pugui el treballador públic com a baula feble. L'única arma que pot jugar, abans de l'aplicació de la violència, és el foment de la por. Pel que hem anat indagant, tenim la sospita que darrera hi ha l'Audiència Nacional, que a vegades obre diligències públiques i d'altres de secretes i ja se'n cuida prou d'escollir quin cos policial fa actuar. No oblidem que la Guàrdia Civil és un cos militar.
- Quin paper tenen en aquest procés les sectorials de funció pública de CCOO i UGT?
- MS: El sindicalisme, en aquest país, ha estat històricament a l'avantguarda de l'assumpció de nous drets. Ara, però, el sindicalisme majoritari no hi és. És molt naïf pensar que l'Estat, sense forçar la màquina, t'atorgui aquest dret i, per això, la Intersindical-CSC vam pensar que el sindicalisme ha d'estar al costat dels drets dels treballadors, però també de la democràcia. I això significa fer mans i mànigues perquè es pugui votar i executar el resultat.
- JA: Abans de fer aquesta campanya amb la Intersindical-CSC, vam fer un mínim de dues reunions amb CCOO, UGT i CATAC per proposar fer una tasca d'informació per treure pors als empleats públics. Tots deien que sí, algun fins i tot proposava fer algun debat amb gent a favor i en contra... Però no s'ha materialitzat. Fins que va venir la Intersindical-CSC amb aquesta proposta, que ens ha anat molt bé per entrar a tots els departaments i fer una trentena d'assemblees als diferents centres. I hem pogut esvair moltes pors. Els altres no han volgut col·laborar-hi. Dos dels tres sindicats majoritaris ens deia que això no preocupava el treballador públic...
"Els grans sindicats ens deien fa sis mesos que les implicacions del referèndum amb els funcionaris no preocupava al treballador públic"
- Ara el secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, demana que la situació dels funcionaris davant el referèndum es tracti en la mesa de la funció pública.
- JA: Fa sis mesos ja imaginàvem que preocuparia i preocupava, però ells ens deien que preocupava alguna cosa.
- Quin format tindrà l'assemblea convocada per al dia 10 i quin missatge hi donaran?
- JA: Volem que sigui participativa, ja hem fet moltes conferències. Explicarem allò que hem anat explicant fins ara i deixarem que la gent pregunti. També als polítics que vindran, que en tenim algun de confirmat, que expliqui com protegiran als funcionaris.
- MS: L'assemblea està oberta als empleats públics i a la ciutadania en general, per teixir aquesta xarxa de solidaritat. Que el treballador públic se senti acompanyat, amb el suport del màxim de població possible, que sàpiga que no està sol. I oferirem un nou format més viral perquè circuli a molta més gent de la que hem arribat aquests mesos.