UPEC

«Com és el poder?», les claus d'Albert Om per entendre el poder en l'«interregne»

El periodista pronuncia la conferència inaugural de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) 2017

, Barcelona | 05/07/2017 a les 11:11h
Arxivat a: Política, UPEC, Jordi Serrano, esquerres
Albert Om, a la conferència inaugural de l'UPEC | UPEC
La Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) 2017 arrenca avui a la seu de CCOO amb una conferència inaugural a càrrec d'Albert Om amb el títol "I en l'interval, qui té el poder?". L'interval fa referència a Antonio Gramsci i a la seva teoria segons la qual "la crisi consisteix en què el vell mor i el nou no pot néixer, i en aquest interregne es verifiquen els fenòmens morbosos més diversos". "En l'interval sorgeixen monstres" per escenificar que, després de l'"annus horribilis per als vells ideals republicans de llibertat, igualtat i fraternitat" que va suposar el 2016, segons el seu manifest, ara s'obre una finestra d'oportunitat.

Albert Om s’ha servit precisament de Gramsci per referir-se al moment actual i ha alertat del perill de quedar-se en l’interval on apareixen els monstres entre el vell món que mor i el nou món que encara no arriba. Om ha parlat del referèndum i ha posat en dubte la dada del 80% que vol votar: “Sé que els del ‘sí’ volen votar, però això és un 48, 50%. Però i el 30% restant? No veig que aixequin la bandera del referèndum”. 

Om ha centrat la seva intervenció en definir el poder a partir d'un seguit de claus. "El poder és discret i endogàmic", ha apuntat, i ha criticat la "promiscuïtat excessiva" entre el periodisme i el poder polític. "A vegades sembla que uns voldríem estar en el lloc dels altres", ha lamentat. “A ningú li agrada reconèixer que té el poder”, ha continuat. "Si tens poder has de fer veure que no és cosa teva, que hi ha algú que en té més". En aquest sentit, el poder consisteix en part a mantenir-lo, més que no pas a exercir-lo. "La norma principal és que no passi res, que tot continuï igual. Si les coses canvien, pot ser que et deixin d’anar bé les coses. El poder és supervivència", ha apuntat Om. La por és una altra característica del poder. "L’interval, l’interregne és una partida d’escacs que sovint es fa lenta. Els canvis en el poder són lents". Tot i així, ha recordat que "moltes coses que no pensaven que veuríem, les hem vist". 

La crisi ha posat sota el focus el poder. Concretament al poder econòmic, que encara que hagi vist "perillar la seva cadira", també ha guanyat força. Om també ha fet referència als moviments socials que han marcat l'agenda del poder. Els desnonaments, els refugiats... Es van convertir en temes importants gràcies a la feina feta des del carrer. 

"Portem molts anys fent un discurs contra els polítics i ara hauríem de començar a fer un discurs a favor: la majoria de polítics són aquí per servir els ciutadans i ho hauríem de dir", ha explicat Om. I també pel que fa al periodisme, la majoria dels quals fa bé la seva feina. "És un moment d'inquietud", ha resumit. 

Podeu recuperar la conferència inaugural aquí:


Pluralitat d'esquerres i més interrogants que certeses

La UPEC pretén, durant les jornades que se celebren fins al 7 de juliol, ajudar a "pensar el nou món en clau progressista", "acceptar les discrepàncies en aquest exercici" i "saber forjar consensos i aliances que permetin no només pensar aquest nou món, sinó construir-lo". I és que, en la presentació de l'edició d'enguany, el rector de la universitat, l'historiador Jordi Serrano, ha apuntat que "el conjunt de les esquerres tenen més interrogants que certeses", per bé que ha posat en valor que totes aquestes esquerres, malgrat la seva pluralitat, "conviuen de forma pacífica a la UPEC", on hi col·laboren les les fundacions d'ERC, PSC, ICV i EUiA-la CUP hi participa sense formar part del seu consell social-, CCOO, UGT i entitats com el Moviment Laic i Progressista o Coop57.

Així, Serrano s'ha mostrat optimista pel que, malgrat que les esquerres tenen"tendència a la depressió i l'autocrítica salvatge", "hi ha símptomes que alguna cosa està canviant" i creu que s'avança "a un escenari absolutament impensat", després que les tres forces més votades a les eleccions espanyoles del juny passat fossin d'esquerres (En Comú Podem, ERC i PSC). "Assistim a la fi de la por en molts àmbits", ha assegurat, referint-se a l'eclosió de Podem, a les primàries internes del PSOE i la victòria del seu candidat amb menys suports de l'estatus quo, i fins i tot a la revolta de les bases del PDECat per condicionar el naixement del partit.

En aquest sentit, opina que la UPEC és ara un "espai més necessari que mai de vinculacions i debat", ja que, en aquest moment del procés català, "caldrà més que mai que les esquerres siguin capaces de col·laborar". Tanmateix, aquest cop també s'ha intentat potenciar "debats de fons, no conjunturals". La conferència inaugural, de fet, anirà a càrrec del periodista Albert Om, amb el títol "I en l'interval, qui té el poder?", per bé que també conversaran el segon dia el catedràtic Vicenç Navarro amb el periodista Any Robinson, així com l'últim dia l'historiador Josep Fontana, el geògraf Raimon Obiols, el filòsof Toni Domènech i les historiadores Soledad Bengoechea i María Cruz Santos rememoraran la revolució bolxevic de fa un segle, o en la conferència final es podrà escoltar el líder d'Anova, Xosé Manuel Beiras.

Malgrat l'estricta actualitat i rellevància del moment polític, el procés no protagonitza teòricament cap de les conferències, però segur que es farà sentir en la taula rodona que unirà Xavier Domènech (En Comú Podem), Marta Rovira (ERC), Núria Parlon (PSC) i Anna Gabriel (CUP), o en els "debats republicans" entre el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras. Igualment, la UPEC entregarà dos premis, un al col·lectiu On Són les Dones i l'altre al Front d'Alliberament Gai de Catalunya, per commemorar els 40 anys de la primera gran manifestació de l'orgull gai a Barcelona.

Per fi, sosteniment econòmic

Probablement, l'optimisme de Serrano també es deu al fet que, malgrat que, entre el 2011 i el 2016, la UPEC va haver de resistir amb grans dosis de "voluntarisme" després que es tallessin que les fonts de finançament públic de la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona, aquesta edició ja compta amb el suport d'aquest consistori i el de la Diputació de Barcelona, amb els quals s'han firmat dos convenis per a tres anys. Amb els nous recursos, la universitat ha renovat el lloc web i pretén començar a organitzar activitats durant l'any i no només el juliol.

Així mateix, normalment hi havia entre 1.900 i 2.100 assistents a les jornades (sumant l'assistència a cadascuna de les conferències), des que hi ha streaming s'hi connecten entre 10.000 i 12.000 persones, xifra que es vol superar aquest 2017.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

algun nom?
simonet, 06/07/2017 a les 09:43
+5
-0
El senyor Om, a part d'exposar algunes idees generals més o menys òbvies, ha dit algun nom concret a la seva conferència? Ha posat algun exemple concret de promiscuïtat entre periodisme i poder polític? Ha dit qui són aquests que volen estar en el lloc dels altres, o aquests que tenen poder però fan veure que no és cosa seva? Ha esmentat algun dels representants del poder econòmic, aquest poder que segons ell ha guanyat força en els darrers anys?

Si no ho ha fet, si s'ha limitat a explicar llocs comuns del progressisme que no hauran molestat a ningú del públic, haurà estat una conferència fallida. El periodisme ha de proporcionar dades concretes, fets concrets, noms concrets. El periodisme no és apuntar. El periodisme és disparar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letícia assisteixen a l'ofrena floral | ACN
Sergi Santiago | 11 comentaris
01/01/1970
Puigdemont i Colau convoquen la marxa per al pròxim dissabte 26 d'agost i afirmen que el lema "l'ha posat la ciutadania" | Sortirà dels jardinets de Gràcia i anirà fins a la plaça Catalunya a partir de les 18 hores
La Marta i l'Uri, de 21 i 17 anys, són cosins i viuen a Barcelona | S. Santiago
Sergi Santiago
01/01/1970
L’Uri, de 17 anys, i la Marta, de 21, han improvisat una cançó per canalitzar el seu dolor | Han creat amb guixos de colors un "llibre de condol" efímer al terra del passeig
Aplaudiment espontani als Mossos d'Esquadra | Twitter
01/01/1970
Desenes de vehicles homenatgen les víctimes dels atemptats amb ofrenes a Canaletes | Els taxis han recorregut la via tocant el clàxon enmig dels aplaudiments de les persones
Marina Garcés, una de les veus més respectades del pensament actual | Jordi Jon Pardo
Esteve Plantada | 4 comentaris
01/01/1970
L'aclamada filòsofa forma part de "La gran regressió", un llibre que planteja un debat a través de pensadors com Zygmunt Bauman, Donatella della Porta, Nancy Fraser o Ivan Krastev, entre d'altres
Corals cantant a la plaça de la Vila | Fundació Festa Major de Gràcia
Bernat Surroca
01/01/1970
Entre els actes de commemoració s'ha volgut reivindicar elements del patrimoni arquitectònic i de la cultura popular| Davant d'una celebració cada cop més concorreguda, el repte dels graciencs és seguir-ne sent els protagonistes
Un jove beu aigua de la font de Canaletes sense baixar d'una plataforma elèctrica | Adrià Costa
Jordi Bes | 18 comentaris
01/01/1970
El govern d'Ada Colau prohibeix els patinets elèctrics, "segways" i "trixies" de lloguer a Ciutat Vella, excepte en alguns carrers amples, perquè està "molt saturat" | Entre les empreses hi ha qui veu una resposta de l'Ajuntament als atacs a interessos turístics: "Ha de donar algun tipus de raó per parar-ho"
Àgata Roca, en una escena d'«E.V.A.», de la companyia T de Teatre | David Ruano
Esteve Plantada
01/01/1970
La popular companyia celebra el quart de segle al Teatre Romea amb "E.V.A.", una obra amb la vivència del dolor com a protagonista