La Cambra de Comerç, angoixada per la passivitat de l'Estat amb el referèndum

Fonts de la corporació asseguren que ni s'afegiran a manifestos contra el Govern ni donaran suport a sortides unilaterals

04 de juliol del 2017
Actualitzat el 05 de juliol a les 16:15h
Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona
Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona | Adrià Costa
Hi ha astorament en els àmbits econòmics davant l'evolució del bloqueig polític a Catalunya. Hores després de l'acte de presentació de la llei del referèndum, "la manca d'imaginació" de l'Estat provoca un fort sentiment d'astorament i angoixa a la Cambra de Comerç. Segons ha explicat un important directiu de la Cambra a NacióDigital, "en els mesos que venen ni ens afegirem a manifestos com els signats per Duran Lleida o Eugeni Gay demanant al Govern que no convoqui un referèndum ni donarem suport a sortides unilaterals".

El dirigent de la Cambra es refereix així al manifest "Per Catalunya i la democràcia" signat per un centenar de persones, moltes d'elles de l'entorn del PSC i de la desapareguda UDC. El posicionament de Valls en favor de la "flexibilitat" és de consens dins de la corporació, on on hi ha personalitats de sensibilitats ben diverses davant del tema nacional.

Les declaracions del president de la corporació, Miquel Valls, durant el cap de setmana passat demanant "flexibilitat" a la Generalitat i a l'Estat i afirmant que Catalunya no podia estar fora de la Unió Europea "ni un segon" compten amb un amplíssim suport dins de la Cambra.

Entre el PP i el sobiranisme

Hi ha molta diversitat ideològica en la direcció de la Cambra. En el seu comitè executiu hi ha figures properes al Partit Popular com l'empresari hoteler Joan Gaspart o Enric Lacalle, exdirigent de la formació i home clau del lobby Pont Aeri. Però segons fonts de la Cambra, no solen pronunciar-se en qüestions polítiques i, especialment en el cas de Gaspart, manté una distància de seguretat envers tot el que envolta el procés.   

Però en el ple de la Cambra també hi ha veus diferents, com les que pot representar Pau Relat, president de FemCat, fòrum d'empresaris propers al sobiranisme, i Miquel Martí, president de Moventia. O la de Joan Francesc Pont, un dels vicepresidents, de línia federalista i amb bona sintonia amb l'actual Govern català.  

"Entre les diverses posicions, el que compta amb una unanimitat total és -segons fonts internes- és la defensa d'una estructuració racional del repartiment de competències i assolir un pla de rodalies que fos digna d'aquest nom".

Irritació envers la passivitat de Rajoy

Però la distància envers la via cap al referèndum no es pot confondre amb identificació amb les posicions del govern espanyol. És més, hi ha una profunda irritació davant la seva passivitat. De fet, Valls va ser dels més escèptics quan Mariano Rajoy va anunciar el març passat futures inversions en infraestructures, qüestionant la seva viabilitat i que acabessin sent reals els 1.800 milions d'euros anunciats per a rodalies per al període 2017-20.

En l'acte del 20 de juny passat celebrat pel fòrum Creiem en Catalunya sota el títol "Els empresaris volem saber", amb la intervenció del president Carles Puigdemont, va intervenir el vicepresident primer de la Cambra, Josep Manuel Basáñez. Home de posicions moderades, exconseller d'Economia amb Jordi Pujol, Basáñez va sorprendre l'auditori quan va fer ironia de les promeses de Rajoy en infraestructures. Va arribar a dir que "les paraules del president estan escrites en una barra de gel i no passaran l'estiu".

Una renovació desbloquejada

La Cambra manté en aquests moments una relació molt fluida amb el Govern Puigdemont. La setmana passada, l'executiu català va aprovar un decret llei de Cambres que desbloqueja la renovació de les corporacions i que era una reivindicació des de fa anys. La nova normativa aplana el camí per a l'elecció de la nova direcció de les cambres a Catalunya en el segon trimestre del 2018 i és prèvia a l'aprovació de la llei catalana de Cambres que prepara la Generalitat.  

El decret llei estableix que dos terços del ple d'una cambra han de ser elegits per sufragi universal dels diversos sectors econòmics presents a la corporació, mentre que la resta es repartiran entre representants de les organitzacions empresarials i de les empreses que contribueixen econòmicament a la cambra. També fixa una limitació de mandats de dos períodes.
Arxivat a