Junts pel Sí i la CUP van fer ahir pública la llei que permetrà que els catalans votin en referèndum el proper 1 d'octubre. Es van traslladar algunes certeses i enterrar algunes incògnites com ara els efectes de la norma, l'administració electoral o la cobertura als funcionaris, però encara no sabem, per exemple, com es farà el cens o les conseqüències de no col·laborar en l'organització. Roger Tugas us explica en aquesta informació i en aquesta videoanàlisi les claus de tot plegat a partir del que sabem i del que no del que l'unionisme va considerar, ja abans d'escoltar les garanties que tant reclama, "un cop d'estat". Segur que Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya, s'esplaia aquest matí als micròfons de RAC1.
L'acte polític fort del dia, però, va ser al vespre. El Govern i Junts pel Sí van presentar al TNC les garanties del referèndum amb la presència dels diputats de la CUP, de representants de la societat civil i entre crits de "votarem, votarem!". La idea era ben clara: serà una votació normal, #comsempre piulaven buscant encomanar seguretat, però per fer una cosa totalment nova, convertir Catalunya en una república si la ciutadania ho vol.
L'acte, ben treballat però amb escasses concrecions, va intentar atacar les principals debilitats del referèndum: la manca d'urnes, els problemes per mantenir la unitat i la inquietud en certs sectors. Em va recordar una mica a aquella roda de premsa en una de les cimeres prèvies al 9-N en la qual tots deien que es faria i que hi havia determinació total malgrat que no s'explicava com. Ahir no va ser tan exagerat però, a diferència d'aquella vegada, no fer-ho serà un fracàs col·lectiu majúscul. S'entén, però, l'obligada discreció davant un Estat i un TC implacable (ahir hi van tornar, ara amb la llengua). Llegiu la crònica d'Oriol March.
L'angoixa de l'establishment. Avui Oriol Junqueras té un acte amb el sector bancari i Carles Puigdemont presideix la presa de possessió de Lluís Puig com a conseller de Cultura. Junqueras a Economia i el nou conseller d'Empresa, Santi Vila, hauran d'aplacar aquest estiu els ànims dels sectors econòmics. A la Cambra de Comerç, per exemple, estan molt inquiets amb tot plegat i també queixosos amb l'immobilisme de Rajoy, que fia la solució a la por dels polítics catalans i el col·lapse. Ho explica en aquesta treballada informacióPep Martí.
Vist i llegit
El País és un dels diaris que més apareix en aquesta secció. Encara és el principal rotatiu espanyol i molts dels seus articles són de gran qualitat. Sovint també publica editorials d'interès, s'hi estigui o no d'acord, que són un bon termòmetre. Twitter és una xarxa social on mana la immediatesa i l'enginy i on, a vegades, piulades poc rumiades deixen al descobert el veritable tarannà d'alguns. És el que li va passar ahir al director adjunt d'El País, Lluís Bassets, que treballa a la redacció de Barcelona. A l'hora de valorar el nou conseller de Cultura, Lluís Puig, no va donar lloc a la sorpresa i va optar per la desqualificació "foteta". Ho va fer amb un argument sorprenent i groller per a algú que, de ben segur, es reclama rigorós, format i respectuós amb la cultura en sentit ampli: el gran pecat de Puig és haver estat -entre moltes altres coses com ara director del Mercat de Música Viva de Vic o la Fira Mediterrània de Manresa- sardanista. "Endavant, miran el futur! Un sardanista, nou conseller de Cultura", va piular. En fi...
El passadís
Volgudament o no, el PDECat va fer notar ahir el seu malestar amb el cessament de Jordi Baiget, al que dilluns al migdia va defensar amb vehemència la coordinadora general Marta Pascal. Ahir al matí, dotze hores després de la defenestració, al saló de Sant Jordi de Palau Santi Vila prenia possessió d'Empresa i Coneixement en presència de Carles Puigdemont i el conseller sortint. A l'acte protocol·lari no hi havia cap dels dotze membres de la direcció executiva del PDECat, que lideren Marta Pascal i David Bonvehí. Fredor total.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1946 el dissenyador de banyadors francès Louis Réard va presentar un peça de roba revolucionària: un banyador per a dones amb dues peces (sostenidors i calces) que, de manera agosarada, deixava el melic a la vista. La primera aparició pública del biquini es va fer en un multitudinari acte a París (aquí podeu veure el vídeo). El nom de la peça de roba es va prendre de l'atol de Bikini, a les Illes Marshall, on aquell estiu és van iniciar unes proves nuclears que, durant dos anys, van utilitzar 20 bombes d'hidrogen i atòmiques. El dissenyador va voler jugar amb el paral·lelisme del caràcter eròticament “explosiu” del biquini, en una broma macabra. Els primers anys, només actrius com Brigitte Bardot van aparèixer públicament en biquini, especialment a les presentacions del Festival de Cinema de Canes. La peça, però, va anar agafant protagonisme i als anys setanta ja era la forma més habitual de vestit de bany femení, per qüestions estètiques i de comoditat. A més, per prendre el sol és millor, lògicament.
L'aniversari
El 5 de juliol de l'any 1889 va nàixer a França el poeta, dramaturg i cineasta Jean Cocteau, que va morir l'any 1963. Em sembla un personatge especialment oportú per al dia d'avui (i pels que vindran) perquè Cocteau té frases cèlebres i n'hi ha una que s'adiu a l'actual moment: "Ho van aconseguir perquè sabien que era impossible". Aquí podeu llegir una vintena de frases més de l'intel·lectual francès, a qui van criticar la seva tebior durant la segona guerra mundial. Així el van homenatjar al programa de TVE Días de cine.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi