Tramuntana de primavera, pluja al darrera, afirma la dita popular. La primavera sempre té alguna cosa de renaixença, tot i que les renaixences polítiques a Catalunya sempre són difícils de parir. En cas de dubte es pot preguntar a Josep Piqué o Antoni Fernàndez Teixidó.
Aquesta seria la intenció de l'exparlamentària del PP de Catalunya Montserrat Nebrera ha fixat com a data per decidir si es presentarà a les eleccions al Parlament d'aquest any. "Si pel que sigui, la providència vol que a principis de març ens sentim prou, el vaixell partirà sense remei", va destacar poèticament en un text al seu bloc titulat: "El nervi de la llibertat". Nebrera manifesta que cal "saber quanta gent vol protagonitzar aquest canvi històric, l'arribada de la consciència d'aquest país a la normalitat, a la igualtat d'oportunitats i a una democràcia més plena". L'exparlamentària dels populars catalans ressalta que ja tenen música, seu i "es van sumant persones".
Per desembre, avisava
Si "som capaços de ser una gent tan important un dia entrarem al Parlament, si d'aquí tres mesos som capaços de construir un projecte polític, i donarem la sorpresa més gran que hi ha hagut a Espanya des de fa 30 anys", va manifestar Nebrera el passat 1 de desembre en un acte a l'Hotel Majestic. Ara l'ínclita ex-diputada enfila singladura amb la vista posada a les eleccions al Parlament, o potser encapçalant una candidatura municipal a Barcelona.
Blog Montserrat Nebrera
Alícia Gámez: 'Estic molt contenta d'estar de tornada a casa i la meva felicitat serà completa quan tornin l'Albert i el Roque' 'Estic molt contenta d'estar de tornada a casa i la meva felicitat serà completa quan tornin l'Albert i el Roque. Tots dos es troben bé, hem estat ben tractats i ens han atès bé dins de les limitacions dures del desert. Agraeixo al govern el treball que ha realitzant i el que seguirà realitzant. També agraeixo la solidaritat que la societat espanyola i catalana ha manifestat al llarg del captiveri. Ara el que vull és descansar. Moltes gràcies a tots pel vostre suport i per tot el que heu treballat'. Aquestes han estat les primeres paraules públiques d'Alícia Gámez, la cooperant catalana que restat segrestada per Al Qaeda del Magrib Islàmic durant 102 dies.
"El meu ídol de ficció preferit és Déu"
Hommer Simpson