02
de juliol
del
2017
Actualitzat
a les
16:29h
Un degoteig constant de persones anaven entrant, des de les quatre de la tarda, a l'immens recinte del Pla d'en Sala per a viure la quarta edició del Canet Rock. Famílies al complet; joves que s'acomiadaven dels seus pares a la porta d'entrada amb un "quedem aquí a les tres (o a les quatre o a les cinc) en punt de la matinada"; parelles, i colles de gent de totes les edats anava agafant lloc i passejant-se pel gran recinte a l'aire lliure, que oferia una gens menyspreable oferta de coses per menjar, així com també diverses barres de bar i lavabos.
El degoteig va passar a ser una allau humana a partir de les sis de la tarda, moment en el qual van començar a crear-se cues considerables per a entrar. Aquest fet, però, no va generar tensions entre les persones que estaven arrenglerades, potser perquè ja feia estona que convivien amb embussos: les carreteres per accedir a Canet estaven completament col·lapsades. Per sort, però, la caravana acabava amb final feliç: hi havia aparcament per a tothom (o gairebé).
Un cop a dins, l'ambient s'acabava de distensionar del tot: "ei, passem un moment pel labavo"; "heu vist que no podem pagar amb diners, aquí? els hem de bescanviar per canetums", comentaven alguns, una mica incrèduls, veient que l'equivalent a un canetum eren 3 euros, i que això era el que costava una cervesa. Però el cas era que qui volia menjar o beure dins el recinte, havia de fer l'intercanvi en qüestió. I no se'n parli més.
Els concerts van començar puntuals, amb l'actuació del grup Raska, guanyadors del concurs #actuaCanetRock. La formació del Baix Montseny va mostrar el seu caràcter més reivindicatiu a través de ritmes com el pop, el rock o l'ska. Una hora més tard, els garrotxins Hora de Joglar, amb el seu caràcter festiu i juganer, van fer realitat la seva proposta: dur a terme la coreografia més gran del festival implicant-hi a tots els assistents que, entusiastes, es van bolcar a la iniciativa.
Els fans del trio La iaia esperaven amb candeletes la seva tornada als escenaris. Després d'un llarg silenci, els vigatans van presentar el seu disc acabat de sortir del forn, Torna a ser u, un treball que apel·la al concepte de reconstrucció personal i de retrobar-se a un mateix. El mateix entusiasme del públic es va deixar veure quan els manresans Gossos es van fer amb l'escenari. En aquell moment van començar a sonar els primers crits d'Independència, que no van tornar-se a sentir fins que va ser el torn de Sopa de Cabra, un dels grups més esperats, sobretot, per als de la generació dels 90, que van corejar, amb la mateixa emoció de Gerard Quintana -que, com no podia ser d'una altra manera, va saludar els seus fans amb un "Bona nit, malparits!"- els hits més emblemàtics de la formació.
Abans, però, que el grup pare de cançons com Empordà o Si et quedes amb mi, toqués, van protagonitzar els concerts de la quarta edició del Canet Rock Jarabe de Palo i Els Amics de Les Arts. El primer va estar carregat d'emocions, i és que era el primer cop que la banda pujava a l'escenari després de la malaltia del seu creador, Pau Donés. Acompanyat d'un saxo entregat, la cançó amb la qual va fer vibrar més el públic va ser El lado oscuro.
Els Amics de les Arts, amb la seva simpatia i bona predisposició, es van posar de seguida el públic de la butxaca interpretant Jean Luc, una cançó que, de ben segur, passarà a la història de la música en català. Van seguir fent una barreja de peces de diferents àlbums per, així, poder cobrir totes les preferències dels seus fans.
Miquel del Roig, un dels més estimats pel públic
Amb 66 anys, el cantautor Miquel del Roig s'ha convertit en una peça clau per a fer més amenes les estones mortes entre concert i concert. De fet, des de l'any passat -que va ser quan els organitzadors del festival van decidir comptar amb la seva presència- que s'ha covertit en un ídol de masses. Només amb la seva guitarra i sense gaires pretencions, el de l'Ametlla de Mar va aconseguir fer saltar de valent a tot el Pla d'en Sala versionant cançons amb lletres divertides, enganxadísses i intencionades políticament, així com també interpretant peces de rigurosa actualitat radiofònica com Despacito o Me enamoré.
Els breaks entre grup i grup van comptar, també, amb la participació de PD Busquets, que va fer un repàs per les cançons més populars dels anys 60, 70, 80 i 90; i d'Ernest Codina, que va encarregar-se de punxar la música més escoltada dels darrers anys.
Se segueix apostant per Txarango per assegurar l'èxit fins el final
Txarango només ha fallat en una de les quatre edicions del Canet Rock: la tercera. En les altres tres, sempre ha estat l'encarregat de cloure el festival. Aquesta col·locació no és en va, i és que el conjunt de Sant Joan de les Abadesses és el grup català amb més projecció internacional del moment i que més esperava sentir la gent que va decidir comprar-se l'entrada pel festival.
Si bé les actuacions prèvies a la darrera -Itaca Band, Buhos i Doctor Prats- van gaudir d'una gran recepció (Doctor Prats va demostrar i fer palesa la seva energia incombustible), Txarango va permetre, en certa manera, que la sortida del sol fos multitudinària a Canet de Mar. Tenint en compte que el festival dura més de 12 hores, l'organització ha de pensar bé com organitzarà el cartell perquè la gent no marxi abans d'hora. I sembla que l'han encertat de ple. En aquesta edició hi havia moments que semblava que no hi cabia ni una agulla, de tant ple com estava tot. Malgrat la realitat és que les entrades que es van vendre van ser les mateixes que en l'edició passada, la percepció d'aquest Canet Rock ha estat la d'un èxit rotund i la de la constatació que el festival està més que consolidat.
.jpg)
El degoteig va passar a ser una allau humana a partir de les sis de la tarda, moment en el qual van començar a crear-se cues considerables per a entrar. Aquest fet, però, no va generar tensions entre les persones que estaven arrenglerades, potser perquè ja feia estona que convivien amb embussos: les carreteres per accedir a Canet estaven completament col·lapsades. Per sort, però, la caravana acabava amb final feliç: hi havia aparcament per a tothom (o gairebé).
Un cop a dins, l'ambient s'acabava de distensionar del tot: "ei, passem un moment pel labavo"; "heu vist que no podem pagar amb diners, aquí? els hem de bescanviar per canetums", comentaven alguns, una mica incrèduls, veient que l'equivalent a un canetum eren 3 euros, i que això era el que costava una cervesa. Però el cas era que qui volia menjar o beure dins el recinte, havia de fer l'intercanvi en qüestió. I no se'n parli més.
Els concerts van començar puntuals, amb l'actuació del grup Raska, guanyadors del concurs #actuaCanetRock. La formació del Baix Montseny va mostrar el seu caràcter més reivindicatiu a través de ritmes com el pop, el rock o l'ska. Una hora més tard, els garrotxins Hora de Joglar, amb el seu caràcter festiu i juganer, van fer realitat la seva proposta: dur a terme la coreografia més gran del festival implicant-hi a tots els assistents que, entusiastes, es van bolcar a la iniciativa.
Actuació de La Iaia al Canet Rock. Foto: ACN
Els fans del trio La iaia esperaven amb candeletes la seva tornada als escenaris. Després d'un llarg silenci, els vigatans van presentar el seu disc acabat de sortir del forn, Torna a ser u, un treball que apel·la al concepte de reconstrucció personal i de retrobar-se a un mateix. El mateix entusiasme del públic es va deixar veure quan els manresans Gossos es van fer amb l'escenari. En aquell moment van començar a sonar els primers crits d'Independència, que no van tornar-se a sentir fins que va ser el torn de Sopa de Cabra, un dels grups més esperats, sobretot, per als de la generació dels 90, que van corejar, amb la mateixa emoció de Gerard Quintana -que, com no podia ser d'una altra manera, va saludar els seus fans amb un "Bona nit, malparits!"- els hits més emblemàtics de la formació.
Abans, però, que el grup pare de cançons com Empordà o Si et quedes amb mi, toqués, van protagonitzar els concerts de la quarta edició del Canet Rock Jarabe de Palo i Els Amics de Les Arts. El primer va estar carregat d'emocions, i és que era el primer cop que la banda pujava a l'escenari després de la malaltia del seu creador, Pau Donés. Acompanyat d'un saxo entregat, la cançó amb la qual va fer vibrar més el públic va ser El lado oscuro.
El retorn de Pau Donés i el seu grup als escenaris, un dels moments més esperats del @CanetRock_ https://t.co/F3IUxLhEq6 pic.twitter.com/YSiOUzJWNx
— NacióCultura (@naciocultura) 2 de juliol de 2017
Els Amics de les Arts, amb la seva simpatia i bona predisposició, es van posar de seguida el públic de la butxaca interpretant Jean Luc, una cançó que, de ben segur, passarà a la història de la música en català. Van seguir fent una barreja de peces de diferents àlbums per, així, poder cobrir totes les preferències dels seus fans.
Miquel del Roig, un dels més estimats pel públic
Amb 66 anys, el cantautor Miquel del Roig s'ha convertit en una peça clau per a fer més amenes les estones mortes entre concert i concert. De fet, des de l'any passat -que va ser quan els organitzadors del festival van decidir comptar amb la seva presència- que s'ha covertit en un ídol de masses. Només amb la seva guitarra i sense gaires pretencions, el de l'Ametlla de Mar va aconseguir fer saltar de valent a tot el Pla d'en Sala versionant cançons amb lletres divertides, enganxadísses i intencionades políticament, així com també interpretant peces de rigurosa actualitat radiofònica com Despacito o Me enamoré.
Els breaks entre grup i grup van comptar, també, amb la participació de PD Busquets, que va fer un repàs per les cançons més populars dels anys 60, 70, 80 i 90; i d'Ernest Codina, que va encarregar-se de punxar la música més escoltada dels darrers anys.
Se segueix apostant per Txarango per assegurar l'èxit fins el final
Txarango només ha fallat en una de les quatre edicions del Canet Rock: la tercera. En les altres tres, sempre ha estat l'encarregat de cloure el festival. Aquesta col·locació no és en va, i és que el conjunt de Sant Joan de les Abadesses és el grup català amb més projecció internacional del moment i que més esperava sentir la gent que va decidir comprar-se l'entrada pel festival.
Si bé les actuacions prèvies a la darrera -Itaca Band, Buhos i Doctor Prats- van gaudir d'una gran recepció (Doctor Prats va demostrar i fer palesa la seva energia incombustible), Txarango va permetre, en certa manera, que la sortida del sol fos multitudinària a Canet de Mar. Tenint en compte que el festival dura més de 12 hores, l'organització ha de pensar bé com organitzarà el cartell perquè la gent no marxi abans d'hora. I sembla que l'han encertat de ple. En aquesta edició hi havia moments que semblava que no hi cabia ni una agulla, de tant ple com estava tot. Malgrat la realitat és que les entrades que es van vendre van ser les mateixes que en l'edició passada, la percepció d'aquest Canet Rock ha estat la d'un èxit rotund i la de la constatació que el festival està més que consolidat.
El públic del Canet Rock omple el Pla d'en Sala. Foto: ACN