01
de juliol
del
2017
Actualitzat
el
03
de juliol
a les
10:48h
Les advertències del Financial Times –que alerta d’una "confrontació imminent" entre els governs català i espanyol- i del The New York Times –que demana a Rajoy que permeti un referèndum a Catalunya- no han fet variar ni un grau l’anàlisi que la Moncloa fa de la situació a Catalunya. A tres mesos de l’1-O, l'executiu espanyol dona per feta una victòria rotunda sobre el govern de Carles Puigdemont, i augura que les forces independentistes desballestaran motu proprio el referèndum sense que calgui ni tan sols la intervenció directa de l’Estat. Una rendició incondicional que permetria a Rajoy superar la batalla sense haver fet cap concessió i que negaria als independentistes la possibilitat de mantenir viu el relat.
L’executiu de Rajoy basa aquest discurs en les adversitats amb què topen els impulsors de la consulta, que de moment no han aconseguit superar els efectes de la campanya de la por sobre els graons més dèbils de la cadena del referèndum: els funcionaris i les empreses. La cancel·lació del concurs per a la compra d’urnes ha estat especialment celebrada per l’entorn del president espanyol, que ho veu com una evidència del bon funcionament de l’estratègia de contenció desplegada en els últims mesos. “Unes coses es fan, i altres passen”, afirma l’equip de Rajoy apuntant-se el gol.
La Moncloa sosté que aquests episodis, sumats als estudis que apunten a un descens del suport popular al referèndum i a la poca receptivitat de les cancelleries europees, són només l’avantsala de la gran fallida interna del procés. Segons la seva anàlisi, la manca d’oxigen polític, les dificultats judicials i la impossibilitat de donar compliment a les promeses situen ja de facto el Govern en una situació límit que s’anirà agreujant a mesura que s'apropa la data escollida. El guió previst diu que la impossibilitat d’organitzar l’1-O i les fractures internes acabaran precipitant la renúncia al referèndum i la convocatòria d’unes eleccions.
Una medalla important per a Rajoy, que busca guanyar la partida sense haver de fer cap cessió ni activar cap mecanisme extraordinari. Ni les atribucions especials del TC per suspendre càrrecs, ni el 155. La fita del president espanyol ara és trencar l’estratègia de les forces independentistes, que segons la seva lectura esperen un cop de força que legitimi les seves posicions i que, en cas de fallida, justifiqui una rendició parcial davant els seus votants.
Mentrestant, l’equip de Rajoy –i també la cúpula del PP- té el sonar activat i estudia les dissonàncies del PDECat, que emet ones diferents segons si provenen del Palau de la Generalitat, del carrer Provença o de Madrid. Busca calibrar si el president de la Generalitat tindrà capacitat d’arrossegar el conjunt del partit i dels membres del Govern a l’última fase de confrontació, i si el marcatge de la CUP, que promet dinamitar la legislatura si no hi ha referèndum, pot acabar d'activar la cursa electoral.
Rajoy confia en aquesta victòria per encarrilar el seu mandat, però qualsevol resultat diferent a l’esperat el pot deixar en una situació complicada. La celebració de la consulta, sigui en el format que sigui, el posaria a la diana de la dreta mediàtica i reforçaria el discurs dels que –com C's- el consideren un president amortitzat. I això sense tenir en compte l’impacte del referèndum a Catalunya, que en cas d’una participació suficient renovaria el dipòsit del Govern de combustible per culminar el procés.
L’executiu de Rajoy basa aquest discurs en les adversitats amb què topen els impulsors de la consulta, que de moment no han aconseguit superar els efectes de la campanya de la por sobre els graons més dèbils de la cadena del referèndum: els funcionaris i les empreses. La cancel·lació del concurs per a la compra d’urnes ha estat especialment celebrada per l’entorn del president espanyol, que ho veu com una evidència del bon funcionament de l’estratègia de contenció desplegada en els últims mesos. “Unes coses es fan, i altres passen”, afirma l’equip de Rajoy apuntant-se el gol.
La Moncloa sosté que aquests episodis, sumats als estudis que apunten a un descens del suport popular al referèndum i a la poca receptivitat de les cancelleries europees, són només l’avantsala de la gran fallida interna del procés. Segons la seva anàlisi, la manca d’oxigen polític, les dificultats judicials i la impossibilitat de donar compliment a les promeses situen ja de facto el Govern en una situació límit que s’anirà agreujant a mesura que s'apropa la data escollida. El guió previst diu que la impossibilitat d’organitzar l’1-O i les fractures internes acabaran precipitant la renúncia al referèndum i la convocatòria d’unes eleccions.
Rajoy busca guanyar la partida sense haver de fer cap cessió ni activar cap mecanisme extraordinari
Una medalla important per a Rajoy, que busca guanyar la partida sense haver de fer cap cessió ni activar cap mecanisme extraordinari. Ni les atribucions especials del TC per suspendre càrrecs, ni el 155. La fita del president espanyol ara és trencar l’estratègia de les forces independentistes, que segons la seva lectura esperen un cop de força que legitimi les seves posicions i que, en cas de fallida, justifiqui una rendició parcial davant els seus votants.
Mentrestant, l’equip de Rajoy –i també la cúpula del PP- té el sonar activat i estudia les dissonàncies del PDECat, que emet ones diferents segons si provenen del Palau de la Generalitat, del carrer Provença o de Madrid. Busca calibrar si el president de la Generalitat tindrà capacitat d’arrossegar el conjunt del partit i dels membres del Govern a l’última fase de confrontació, i si el marcatge de la CUP, que promet dinamitar la legislatura si no hi ha referèndum, pot acabar d'activar la cursa electoral.
Rajoy confia en aquesta victòria per encarrilar el seu mandat, però qualsevol resultat diferent a l’esperat el pot deixar en una situació complicada. La celebració de la consulta, sigui en el format que sigui, el posaria a la diana de la dreta mediàtica i reforçaria el discurs dels que –com C's- el consideren un president amortitzat. I això sense tenir en compte l’impacte del referèndum a Catalunya, que en cas d’una participació suficient renovaria el dipòsit del Govern de combustible per culminar el procés.