Eugenio Pino, l'home de la «imaginació prodigiosa» per als informes policials

Eugenio Pino completa el triangle de comandaments policials contra el procés sobiranista que va formar juntament amb José Manuel Villarejo i Marcelino Martín-Blas, ara enfrontats en la coneguda com a guerra de comissaris. L'exministre Jorge Fernández Díaz el va nomenar director adjunt operatiu (DAO) de la Policia Nacional espanyola el 2011, enlluernat per la seva fama d'aplicar la "mà dura" i, potser, seduït per la seva religiositat.

Pino es va forjar desplegant un caràcter sever i impulsiu als antiavalots de la Policia Nacional espanyola a Madrid i, posteriorment, des de mitjans dels 90 fins al 2004 sent el cap d'aquesta unitat a nivell estatal. L'afinitat al PP es demostra a través de la seva pertinença al Sindicat Professional de Policia (SPP), del qual també en formaven part Villarejo i Martín-Blas. L'organització els havia servit per facilitar acostaments als dirigents populars i posicionar-se per a càrrecs de cada cop més poder.

Amb l'arribada de Pino a la màxima direcció operativa de la Policia Nacional espanyola, el cos va experimentar una militarització progressiva. Des del primer moment, es va mostrar partidari d'endurir la disciplina i també va adoptar accions simbòliques com incorporar insígnies de caràcter militar en els uniformes.

Pino va aixecar polseguera amb la creació de la BARC, la Brigada d'Anàlisi i Revisió de Casos, que va elaborar informes sobre l'atemptat terrorista de l'11-M, l'assassinat de Marta del Castillo o el cas Faisán. Tan bon punt va abandonar la DAO, aquesta brigada va ser dissolta. El propi Pino en va revelar la seva existència en una entrevista a El Mundo quan ja estava jubilat.  

"Si diu 'independència', l'investiguem"

Des de la direcció adjunta operativa, Pino hauria estat una mena de director d'orquestra de l'operació Catalunya des que el ministeri va marcar com a prioritari buscar casos de corrupció de partits independentistes per frenar el sobiranisme. "Si algú a Catalunya aixeca el dit i diu 'independència', l'investiguem", hauria dit el DAO en alguna ocasió segons el llibre Operación Cataluña, publicat pel fundador de Método 3, Francisco Marco, que també es va veure implicat en aquest complot arran de les gravacions de La Camarga.

A Villarejo el va posar sobre la pista dels Pujol i CiU, poc després que aquest gravés una comprometedora conversa amb Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, i el seu àtic de Marbella. Paral·lelament, va encarregar a Martín-Blas rebaixar la persecució de casos de corrupció del PP des de l'àrea d'Afers Interns, unitat que pot dur a terme operacions de caràcter secret, ja que, la seva finalitat real és vigilar la pròpia policia. Aquesta tríada, però, es va trencar arran del cas Nicolás, que investiga l'Audiència Nacional espanyola.

De prendre cafè cada dia a enemics

Quan Martín-Blas va començar a investigar l'escàndol generat pel jove madrileny, Pino va intentar frenar-lo, com ell mateix va denunciar, i fins i tot el va acabar cessant quan la seva investigació va esquitxar Villarejo. Això els va enemistar definitivament. Com va explicar davant del jutge, van passar de "prendre cafè cada dia" a no veure's les cares.

Aquesta lluita li ha portat més problemes. Pino va ser qui va entregar al jutge que investiga els Pujol un pendrive trobat "ordenant calaixos" amb informació sobre les operacions bancàries de la família. L'origen de l'USB és desconegut i el jutge l'ha imputat per tres delictes: prevaricació, frau processal i fals testimoni. En un primer moment, va explicar que exempleats de Método 3 li havien entregat el pendrive tot i que, més tard, se'n va desdir en una declaració a l'Audiència Nacional espanyola, on va arribar a dir que tot plegat va ser fruit de la seva "imaginació poderosa de policia".