Conegudes les dificultats per avançar en l'organització del referèndum -també per l'actitud vigilant de l'Estat-, el món municipal visualitzarà aquest dissabte el seu compromís amb la votació de l'1 d'octubre. Els alcaldes sobiranistes s'alinearan amb el Govern en un acte carregat de simbolisme, com el del 4 d'octubre del 2014, quan 900 municipis van donar suport a l'executiu un mes abans del 9-N. Ara, però, el paper dels ajuntaments tindrà més pes. El document que validaran els alcaldes en l'acte a la Universitat de Barcelona inclou l'acord per cedir locals i facilitar així la celebració del referèndum. Els ajuntaments grans no es van haver de comprometre el 9-N, perquè les urnes es van col·locar en edificis de la Generalitat. En les últimes hores, alcaldes d'ERC i Demòcrates han oficialitzat la determinació dels seus municipis signant el document que es llegirà aquest dissabte.
Quan es posa el focus en el paper dels ajuntaments, el gran interrogant se situa a Barcelona. Ada Colau, que aquest divendres ha reaparegut al ple de l'Ajuntament en plena baixa per maternitat, ha hagut d'atendre el debat sobre el referèndum arran d'una proposició del PP, rebutjada pel consistori, que instava l'Ajuntament a no implicar-se en la consulta. El govern de Colau -integrat per BComú i el PSC- s'ha mostrat dividit: els socialistes hi han votat a favor mentre que els "comuns" han optat pel vot en contra. Tot i que Gerardo Pisarello ha denunciat "l'enèsima maniobra" dels populars per instrumentalitzar la consulta, els "comuns" no han detallat què faran l'1 d'octubre.
Cuixart i els passos cap al referèndum. El president d'Òmnium Cultural, conscient que el procés entra en la fase decisiva, ha verbalitzat en les últimes hores un missatge clar: màxima convicció que hi haurà un referèndum amb garanties i exigència al Govern per no defallir en el seu compromís de fer possible la votació. En una entrevista a NacióDigital, Cuixart ha demanat als actors polítics del procés que no tinguin "por". "Si hi ha algú que estigui bloquejat per la por, demanem que s'aparti", subratlla. Són dies decisius, en què Carles Puigdemont i Oriol Junqueras proven de mantenir la unitat per avançar en els preparatius de la consulta, com explicava en aquest article Oriol March. Dimarts a la tarda, el Govern presentarà les garanties del referèndum en un acte al Teatre Nacional de Catalunya -amb el títol "Garanties per la democràcia: per un referèndum legal, efectiu i vinculant"-. Al matí, Junts pel Sí i la CUP explicaran al Parlament la llei que sostindrà la votació, en una sessió oberta als 135 diputats.
"Sí" als matrimonis homosexuals, sense el vot de Merkel. Més passos endavant en l'equiparació de drets a Alemanya. El Bundestag ha validat aquest divendres la legalització del matrimoni homosexual, una iniciativa dels socialdemòcrates que no ha comptat amb el suport de la cancellera ni del seu partit. Els conservadors d'Angela Merkel hi han votat en contra i s'han remès al fet que la Constitució assenyala que el matrimoni és "la unió entre un home i una dona". No cal perdre de vista que el debat -i la votació- s'ha produït en un clima electoral. El 24 de setembre hi ha eleccions a Alemanya.
Vist i llegit
Aquesta setmana hem recordat el retorn de Josep Tarradellas. Ha fet 40 anys que el president a l'exili entrava a la Moncloa per entrevistar-se amb Adolfo Suárez, pas previ per al restabliment de la Generalitat, aquella Generalitat provisional el llegat de la qual va ser minimitzat durant anys. L'exposició Taradellas, la legitimitat d’una doble presidència (1997-1980), inaugurada dimarts a la Diputació de Barcelona, permet fer memòria sobre l'obra de govern de l'executiu d'unitat comandat per Taradellas. A la inauguració de la mostra hi era Montserrat Catalan, secretària de l'expresident, que durant dècades ha treballat incansablement per preservar-ne la memòria. "Durant 23 anys es va voler passar pàgina", em deia Catalan després de visitar la mostra. Ignasi Aragay recordava a les pàgines del diari Ara el context del retorn de Tarradellas i subratllava la paradoxa que dos nets polítics del pujolisme -Carles Puigdemont i Mercè Conesa- retessin avui homenatge al president que Jordi Pujol va intentar silenciar.
La frase de la setmana
"Fora de la llei només hi ha arbitrarietat, imposició i inseguretat". El rei Felip VI va aprofitar l'acte de commemoració al Congrés del 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques per enviar un missatge al sobiranisme. Sense citar Catalunya, el monarca va reivindicar el "respecte a les normes" com a solució per fer possible la convivència. Resulta curiós que el rei limités l'anàlisi de la crisi territorial al respecte al marc legal, i encara més que ho fes en un acte que recordava el salt de la dictadura a la democràcia. Perquè aquella transformació que va viure l'Estat fa quatre dècades també va implicar la superació d'un altre marc legal, el que imposava el franquisme, i la gestació d'una nova legalitat. Les paraules de Felip VI no van agradar el Govern. Tampoc va estar content el pare del rei, Joan Carles I, irritat per no haver estat convidat a la celebració del Congrés, justament ell que sempre ha sigut presentat com a garant de la Transició.
El nom propi
Aquesta setmana s'ha viscut una jornada històrica al Parlament. La cambra ha anul·lat per unanimitat els judicis del franquisme. La votació de dijous de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, amb el suport també del PP català, permet declarar sense efecte els 63.961 consells de guerra que el règim va pilotar entre 1938 i 1978. Una de les persones més satisfetes al Parlament era l'advocat Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, una de les entitats que han fet de la reparació de les víctimes el seu principal objectiu. Pep Martí detallava aquest triomf de la memòria en un article del tot recomanable. "És el primer cop que una cambra legislativa proclama que la justícia franquista era il·legal", recordava Cruanyes. El compromís del Parlament amb els represaliats contrasta amb la commemoració que es va fer al Congrés -abans citada-, que van incloure una condecoració a Rodolfo Martín Villa, ministre franquista implicat en els fets de Vitòria.
Els imperdibles
Joaquín Sabina continua fent bona la llegenda que l'ha acompanyat sempre -aquest aire canalla, el mite de personatge despreocupat-, per molt que el seu últim treball "Lo niego todo" pugui semblar una autoesmena a tota una trajectòria. Dijous va omplir el Sant Jordi d'incondicionals -amb intervenció estel·lar del seu inseparable Joan Manuel Serrat- i tornarà a Barcelona aquest setembre, en el marc d'una gira que també el conduirà a Amèrica Llatina. Si teniu ganes de submergir-vos en el personatges, us recomano el documental de Francesc Relea -"El símbolo y el Cuate"- que comparteix hores de carretera i concerts amb Sabina i Serrat. Bon cap de setmana!
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?