«Masterchef» en bona forma

La final de la cinquena edició de Masterchef. M’hi vaig quedar enganxat. Quines coses. Em va sorprendre que mantingués tan viu el ritme i l’energia, que malgrat la seva ja notable longevitat –sobretot en els temps d’avui en dia- demostrés tan bona forma, tan ritme i capacitat de magnetisme. Es va fer llarg, sens dubte, a quarts de dues encara estaven cuinant, però costava marxar a dormir sense saber qui era el guanyador. L’afortunat va ser Jorge, jove de Granada que havia sigut futbolista i que al programa hi ha trobat noves motivacions, tan professionals com sentimentals ja que segons sembla –ens n’anaven donant pistes evidents- s’ha enamorat d’una de les concursants. “Amor entre fogons”, ja llegeixo els casposos titulars de l’Hola i el Lecturas.
 

¡Felicidades chef! Así ganó @JorgeMChef5 el título de quinto #MasterChef España.
Vídeo ofrecido por Fairy pic.twitter.com/yF5s0TmouT

— MasterChef (@MasterChef_es) 29 de juny de 2017

He seguit força irregularment Masterchef, alguns episodis solts, sense continuïtat estricta, i és cert que la maquinària funciona d’allò més bé, el concurs camina sol i la litúrgia dels participants cuinant –en diferents escenaris i situacions a vegades rocambolesques- té la tensió suficient com perquè necessitis pocs més al·licients seductors. Hi ha humor i exigència, hi ha emoció i situacions trepidants bastant ben resoltes. La factura formal i la realització són quasi sempre impecables. Es nota que hi ha mitjans, es nota que confien cegament en el programa.

Hi ha humor i exigència, hi ha emoció i situacions trepidants bastant ben resoltes. La factura formal i la realització són quasi sempre impecables. Es nota que hi ha mitjans, es nota que confien cegament en el programa

Parlant més en particular d’aquesta última entrega de la cinquena temporada, hi ha alguns aspectes que val la pena comentar i treure’ls punta. El més rellevant –i hilarant- va ser el fragment en què tres concursants lluitaven per un lloc a la final tot cuinant per uns comensals suposadament molt exigents. Eren membres de la Societat Espanyola de Gastronomia, senyors i senyores d’edat molt avançada als que la presentadora i els xefs del jurat tractaven amb uns miraments absurdíssims: “Todo un honor tenerles aquí”, “Ustedes no merecen menos”. Es dirigien, per exemple, a Carlos Falcó, Marquès de Griñón –exmarit d’Isabel Preysler i pare de Tamara Falcó- i a una senyora que deia Cuchita Lluch –de veritat, no m’ho invento- i feia riure molt l’actitud penosament reverencial que els tenien. Antic i ranci, molt caspós, sobretot quan el president de la societat llançava floretes a Eva González.

El peatge reality més prescindible són els moments de la llagrimeta, amb les visites de les famílies als concursants. Una emotivitat una mica de manual, que no ve a tomb ni encaixa gaire amb la personalitat del programa. Un dels finalistes, el Nathan, va rebre la visita del seu sogre, que és Josep Maria Kao, propietari del Shanghai i el Kao, restaurants de Barcelona, i que l’altre dia va ser un dels participants del Joc de cartes. Curioses connexions entre programes i emissores.

La química entre els membres del jurat és part important del funcionament de la proposta. Els tres tenen els seus rols molt consolidats. Pepe és el poli bo, Samantha fa equilibris i Jordi Cruz el poli dolent. Aquest últim va sobradíssim i no cau gaire simpàtic, de fet cau força antipàtic. Els seus mètodes de xef sergent grinyolen i generen una mica de rebuig però ja s’entén que forma part del joc, de la mecànica establerta. El feedback entre el jurat i els concursants és bo.
 

¡Un momento único este cambio de #MasterChef! Acaban de dejar de ser cocineros amateur :) pic.twitter.com/Qml8CIrcjS

— MasterChef (@MasterChef_es) 28 de juny de 2017

El convidat de l’últim dia va ser Joel Robuchon, afamat i molt prestigiós cuiner francès, que es va mostrar afable i carinyós amb Edurne, Jorge i Nathan, els tres finalistes. La favorita per guanyar era Edurne, cuinera basca jubilada i carismàtica, però va guanyar Jorge. Em va semblar detectar una certa impostura en la decisió final. Les valoracions del jurat tampoc havien sigut res de l’altre món i les postres les van qualificar força malament. Devia formar part de l’espectacle premiar un noi ben plantat i carismàtic, que semblava que havia lligat durant el programa i que assegura unes quantes pàgines de colorets a la premsa de les properes setmanes.