Jordi Cuixart: «Si hi ha algú que estigui bloquejat per la por, demanem que s'aparti»

Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és el president d'Òmnium Cultural i una de les veus del sobiranisme civil. En aquesta conversa amb NacióDigital, Cuixart mostra el seu convenciment que el referèndum anunciat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tindrà totes les garanties i serà vinculant. Alhora, subratlla que les entitats sobiranistes adoptaran una actitud còmplice i exigent amb el Govern per fer realitat la votació de l'1 d'octubre. El president d'Òmnium considera que, ara que falten menys de 100 dies per a la consulta, és el moment d'exercir el "sentit d'estat". 

- L'1 d'octubre es podrà votar?

- Sí, l'1 d'octubre es podrà votar a Catalunya.

- Hi ha el convenciment, entre les entitats sobiranistes, que en aquesta qüestió no hi ha cap dubte?

- Tots els actors que formem part del procés ens hem conjurat per fer possible aquesta voluntat fèrria de voler votar. A Òmnium Cultural no tenim cap dubte que els catalans i les catalanes votaran.

- El concurs per a la compra d'urnes del referèndum ha quedat desert i hi ha dificultats amb el vot exterior. Són episodis que poden alimentar incerteses sobre el que passarà. Es podrien haver evitat aquestes situacions?

- Primer de tot, hem de tenir clar que el que estem fent tots plegats com a país és un repte colossal. I, per tant, s'han d'ubicar tots aquests impediments en l'escenari de l'anormalitat democràtica en la qual ens trobem com a país. És important que fem aquesta prèvia per entendre-ho tot. Dit això, a Òmnium Cultural fem una crida al sentit d'estat i a transmetre que no hi haurà cap dubte que l'1 d'octubre hi haurà urnes. Òmnium Cultural no permetrà que hi hagi un nou 9-N.

"És l'hora de ser molt exigents com a societat. I això vol dir no negligir ni caure en debats estèrils o en petites picabaralles que malauradament encara avui es produeixen"

- A vostès, que arrosseguen la societat civil, els preocupa que es pugui transmetre indecisió per part del Govern?

- Ens semblaria injust que en aquesta hora greu algú dubtés del compromís i la tenacitat del Govern, perquè està demostrant aquest compromís. Hi està posant els imputats, els encausats, els perseguits i els represaliats per voler donar la veu al poble de Catalunya. Però el que sí que demanem és la màxima diligència a tothom. I quan diem la màxima diligència, ho diem començant per nosaltres mateixos. És l'hora de ser molt exigents com a societat. I això vol dir no negligir ni caure en debats estèrils o en petites picabaralles que malauradament encara avui es produeixen. El que demanem és una ultra efectivitat de les decisions que es prenen. I això passa pels lideratges i, òbviament, per aquest grau de diligència de cadascun dels actors del procés.
 
- I en què cal millorar la gestió dels preparatius del referèndum?   

- No hi entrem, perquè no ens pertoca. Tenim un Govern legítim i escollit democràticament pel poble de Catalunya, que ens convoca a un referèndum vinculant. I el que fem nosaltres és falcar la voluntat popular que s'expressa en les institucions i no dubtar que el Govern de la Generalitat tindrà totes les coses preparades per poder celebrar aquest referèndum, tant pel que fa a les urnes com les targetes censals, així com en el conjunt de preparatius. No serem nosaltres qui dubtem del Govern. Al mateix temps, no serem nosaltres tampoc els qui deixarem de ser exigents. No. és l'hora de l'exigència col·lectiva. No s'entendria qualsevol altra cosa. Estem portant el país cap a la independència, en contra de la voluntat de l'estat espanyol, i no podria ser que no siguéssim capaços d'organitzar aquest referèndum. No tenim cap dubte que la Generalitat està capacitada per organitzar un referèndum amb totes les garanties, i que serà vinculant. És important que cadascú sàpiga situar-se en el lloc que li pertoca.   

"Sota cap concepte participarem en l'organització o els preparatius del referèndum. No hi haurà un nou 9-N si depèn d'Òmnium i del conjunt de les entitats sobiranistes"

- Per tant, el seu lloc serà la campanya de participació i en defensa del "sí", però no el d'ajudar en l'organització del referèndum?

- Sota cap concepte participarem en l'organització o els preparatius del referèndum. No hi haurà un nou 9-N si depèn d'Òmnium i del conjunt de les entitats sobiranistes. Entre altres coses perquè el 9-N, que l'hem reivindicat sempre com un èxit col·lectiu, ja va passar i responia a unes realitats i a unes majories al Parlament. I on ens trobem avui és en una altra situació: per solucionar els problemes reals de la ciutadania només ho podem fer si som capaços de debatre entre nosaltres les virtuts i els defectes d'un estat propi. I Òmnium i les entitats sobiranistes defensarem el vot positiu. No hi ha més discussió. No participarem en cap tipus de preparatiu. El que sí que farem és estar a l'alçada del moment històric i preservar la democràcia a Catalunya, i això vol dir defensar amb ungles i dents les nostres institucions i la cohesió social. Ens hem conjurat per defensar la democràcia i el dret de vot dels catalans.

- Entén que hi hagi gent que tingui por, ja sigui funcionaris, càrrecs electes o alcaldes?

- És legítim que es pugui tenir por. I aquesta és una demostració més que el que estem vivint és un moment històric i de màxima transcendència. És legítima la por individual, però el que hem de tenir clar és que la por només es passa superant-la. I només passarem aquest estadi d'un cert temor o prudència entenent que aquest és un gran repte col·lectiu i que ens en sortirem si ho fem tots junts. Respectem totes les pors. Si hi ha alguna por que bloquegi alguna decisió, demanem que aquesta persona s'aparti i deixi fer a la gent que, malgrat que puguem tenir vertigen pel moment en què ens trobem, no ens bloqueja la por. Podem tenir por, però no ens pot bloquejar la por.
 
- Carles Puigdemont denunciava dimecres al Parlament pressions a fabricants d'urnes i subministradors informàtics. Quina resposta n'esperen de l'Estat?

- L'Estat ho està demostrant per activa i per passiva. Estem veient com la separació de poders ha desaparegut del tot. Per tant, ens sembla una mica infantil que a algú li pugui sorprendre que la Guàrdia Civil actuï. Hi ha una guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme. Això ja no hauria de generar cap tipus de titular. El que hauria de generar titulars és com és que la majoria de formacions polítiques de l'Estat no condemnin aquesta guerra bruta. Això és el que ens hauria de sorprendre. Ens sembla infantil que algú pugui esmerçar massa temps amb el tema de les possibles i hipotètiques pressions cap als fabricants d'urnes, que no ens consten però que tampoc ens estranyaria que existissin. Una mica més de seriositat.

"Podem tenir por, però no ens pot bloquejar la por"

- En relació a l'"operació Catalunya" hi ha hagut molts silencis còmplices.

- Uns silencis vergonyants. Ens trobem en un Estat en la qual la qualitat democràtica va en retrocés d'una manera galopant. Hi ha uns silencis que són alarmants. Això mereix una denúncia sistemàtica, no només de les opcions independentistes sinó del conjunt dels partits polítics de l'arc parlamentari català. Ens trobem davant d'unes situacions, del tot inversemblants, que fa 20 anys enrere ens haurien fet posar els pèls de punta a tots, i les reaccions són gairebé inexistents a l'estat espanyol. I, a Catalunya, la resposta de la resta d'opcions polítiques que no són sobiranistes deixa molt que desitjar.  

- En els últims dies hem vist treballs periodístics que aprofundeixen en les clavegueres de l'Estat. De tot això en faran algun tipus d'ús? Ho incorporaran als seus materials de campanya?

- El que estem dient per activa i per passiva que els ciutadans de Catalunya s'enfronten a un debat que es basa en garantir les condicions d'un estat democràtic, i això vol dir tenir una República, tenir un estat propi, o romandre en un estat antidemocràtic, amb derives totalitàries i que manifesta una gran connivència amb els poders fàctics. En aquest estat que descrivim, s'aporten 60.000 milions d'euros de l'erari públic a la banca, la banca no els retorna, i no passa res. Garantir la democràcia a Catalunya avui és garantir el dret a vot. I, com a entitat independentista que som, demanarem el vot afirmatiu. Però en la qüestió que dedicarem els mateixos esforços que en la campanya del sí serà en una campanya de crida a la defensa de la democràcia a Catalunya. Perquè el que està en joc avui a Catalunya és la democràcia, i això vol dir la cohesió social i tot allò que deriva de la cohesió social, com l'estabilitat del país, i el progrés econòmic i nacional. Quan fem aquesta crida en defensa de la democràcia, el que estem fent és una crida a allò que és nuclear de qualsevol societat, vetllar perquè els seus ciutadans puguin progressar en igualtat. I, en un país com Catalunya, això és clau.
 
- I haver de fer una campanya sobre la democràcia quan falten menys de 100 dies per al referèndum no és un fracàs, perquè representa que l'unionisme no estarà argumentant la campanya del "no"?

- Defensar la democràcia avui a Catalunya és defensar les urnes, és defensar que el poble de Catalunya es pugui expressar lliure i democràticament, i això també vol dir defensar que la ciutadania pugui debatre lliure i democràticament les virtuts i els defectes del "sí" i el "no". Per tant, ens sembla que defensant la democràcia defensem el "sí", però també defensem aquells que, legítimament, vulguin fer campanya pel "no". No renunciarem a fer a la campanya pel "sí" quan es convoqui el referèndum, i ho farem amb tota la il·lusió i tota l'empenta del món. Però que ningú no s'equivoqui. Per damunt de tot, nosaltres som demòcrates. I com que som demòcrates i veiem que la democràcia a Catalunya avui està en perill, i que els atacs a la democràcia són sistemàtics, no ens queda cap altre remei. Per garantir la democràcia a Catalunya, hem de tenir un estat propi.

- Hi ha arguments per pensar que el "no" es mobilitzarà?

- El "no" està mobilitzat. El "no" el representa el senyor García Albiol i també el representen alcaldes com el de Blanes quan diu que participarà en el referèndum i votarà "no". Això ja és una campanya pel "no". Una altra cosa és que estigui més o menys organitzada. La de Catalunya és una societat democràtica i participativa i, quan se la interpel·la a participar d'unes eleccions, hi participa. Ens enorgullim de tots aquells alcaldes i regidors socialistes que, fidels a la tradició democràtica d'aquest país, estan dient que participaran del referèndum. I ens entristim quan el PSC accepta que els seus representats a l'executiva del PSOE siguin amonestats per dir que defensaran les institucions catalanes, les institucions que hem preservat tots els catalans, votem el que votem. Això és dramàtic. Estem en una situació paradoxal: uns dels pares del catalanisme, el PSC, veu com li estan robant aquest èxit col·lectiu. Això ho està fent Pedro Sánchez des de Madrid estant, just després d'haver estat escollit secretari general del PSOE. Ens alarma que alcaldes socialistes vulguin participar en el referèndum i que siguin els aparells del partit, allunyats del dia a dia del poble de Catalunya, qui amonestin els que defensen la democràcia.

"Ens enorgullim de tots aquells alcaldes i regidors socialistes que, fidels a la tradició democràtica d'aquest país, estan dient que participaran del referèndum"

- Les entitats sobiranistes s'han reunit amb Miquel Iceta recentment per traslladar aquest argumentari?

- Òmnium manté contactes amb tothom i amb el PSC, també. Però estem convençuts que qui interpel·larà Miquel Iceta seran els votants socialistes, que sortiran a votar l'1 d'octubre, com ja van fer el 9-N. La societat catalana és molt més madura que alguns dels seus dirigents. No estem parlant d'una societat infantil i que necessiti adoctrinament. Tants els partits com les entitats, i el conjunt dels sindicats i les patronals, són corretja de transmissió de la voluntat de la gent. I és hora que comencem a parlar d'una democràcia participativa. Hem de capgirar la percepció que hi ha unes elits que ens han d'anar donant consignes perquè no som majors d'edats i no sabem què hem de fer.
 
- Perceben ambient de campanya del referèndum?

- Sí. La campanya del "no" ha començat i esperem que la campanya unitària pel "sí" també es pugui presentar en un termini breu de temps, amb el conjunt d'entitats sobiranistes i partits polítics. Hi ha ambient de campanya, perquè el "no" ja s'ha mobilitzat, amb el desembarcament de ministres del PP i també amb els posicionaments dels partits. Catalunya en Comú o Podem estan fent una crida a la mobilització. Quan tu crides a la mobilització, fas una crida a la participació. I, si hi ha participació, el referèndum serà vinculant. Estem intentant aquests mesos, i ho farem en els mesos que venen, un exercici de simplificació màxima. Aquell que crida a mobilitzar, crida a participar. I, si crida a participar, fa vinculant el referèndum. L'hora és greu però també demana d'aquesta capacitat de simplificació, que no de simplisme.

- Un de les vies de mobilització és l'actitud que pugui tenir l'Estat. Fins on creu que pot arribar l'Estat i quins efectes pot tenir el que faci?

- De moment, l'Estat està demostrant que no té límits. I això ho està demostrant amb les clavegueres d'Interior o amb les multes a les entitats sobiranistes. Tenim clar que l'estat espanyol intentarà desenvolupar tota la seva artilleria diplomàtica per exercir pressió. però també tenim clar que a l'Europa del segle XXI, tot té uns límits. I els límits són, també, les nostres potencialitats com a país. I com que som l'1,5% del PIB de la Unió Europea, i com que hi ha més de 7.000 multinacionals d'arreu del món treballant a Catalunya, i com que la nostra situació geoestratègica és clau per al desenvolupament de l'economia europea, i com que també formem part del regne d'Espanya i, qualsevol inestabilitat a Catalunya afectaria de manera directa l'estat espanyol, estem convençuts que aquests són els límits que posen a lloc l'estat espanyol.

"Estem intentant un exercici de simplificació màxima. Aquell que crida a mobilitzar, crida a participar. I, si crida a participar, fa vinculant el referèndum"

- A vostè se l'ha situat com una de les veus que ha fet de pont entre l'independentisme i els "comuns". Ha donat resultats la feina de seducció?      

- No hem entomat la feina d'Òmnium com una tasca de seducció. En tot cas, de ser responsables i coherents amb el paper que ens han atorgat els nostres socis i la història. I això vol dir ser punt de trobada, espai de confluència o el pont que manté les estructures fortes quan tot semblava que volava pels aires. I, en aquest cas en concret, sempre hem considerat que tot allò que representa Catalunya en Comú té la mateixa legitimitat que la resta de forces sobiranistes. Quan Gerardo Pisarello diu que Barcelona no serà una trava per posar les urnes i celebrar amb normalitat el referèndum, i quan Ada Colau diu que ella és sobiranista i està a favor de la República catalana, no necessitem gaire més mostres d'adhesió. Ens n'alegrem i estem convençuts que, quan arribi l'hora, els col·legis electorals de Barcelona, com els del conjunt de Catalunya, estaran oberts. Amb aquest exercici de simplificació, benvingudes siguin les urnes que també es col·locaran a Barcelona, a tota l'àrea metropolitana i arreu del país, perquè els ciutadans es puguin expressar. No és una qüestió de vencedors ni vençuts, ni que alguns han cedit o han deixat de cedir. Es demanava, des del conjunt del sobiranisme, un referèndum vinculant i amb garanties. El referèndum vinculant i amb garanties només el pot oferir el Govern de la Generalitat. I el Govern ha dit que sí. Doncs, endavant.

Cuixart argumenta la determinació de les entitats sobiranistes. Foto: Adrià Costa

- Creu, doncs, que l'alcaldessa de Barcelona no caurà en el contrasentit de demanar aquest referèndum vinculant i amb garanties, i no obrir col·legis electorals a la ciutat?

- L'alcaldessa de Barcelona i el que representa Catalunya en Comú ens han demostrat que tenen sentit comú suficient com per no fer filibusterisme. La situació en la qual ens trobem és de màxima gravetat, l'hora és de màxima importància, i no entendríem que en cap cas s'estigués jugant amb les aspiracions i la voluntat del poble de Catalunya d'autodeterminar-se d'una vegada per totes. Per tant, no tenim cap dubte de la lleialtat i de la noblesa de l'afirmació de posar urnes a Barcelona. I és aquesta participació el que fa vinculant el referèndum.

"No tenim cap dubte de la lleialtat i de la noblesa de l'afirmació de posar urnes a Barcelona"

- Creu que els "comuns" tindran un paper actiu en la campanya de participació?

- Sí. Quan criden a la mobilització, això ja és tenir un paper actiu. Perquè hi pot haver gent que, formant part del sobiranisme, cregui legítimament que és hora de votar que "no". Sensacional. Nosaltres no ho compartim. Però ens partirem la cara perquè aquesta gent pugui votar que "no" l'1 d'octubre.

- A l'Ajuntament de Badalona, per exemple, alguns partits demanen que es consulti el parer del secretari municipal abans de l'1 d'octubre.

- Ens sembla perfecte la funció del secretari municipal i que es demanin informes. Però la màxima autoritat de qualsevol ajuntament és l'alcaldessa o l'alcalde, i en el moment de màxima responsabilitat, no tenim cap dubte que tots els càrrecs públics assumiran la seva responsabilitat. Ningú s'escudarà o es protegirà darrere de les figures dels funcionaris.
 
- Llevat dels alcaldes del PSC, que ja han dit que no cediran locals, preveuen una cobertura màxima?

- Estem convençuts que hi haurà col·legis electorals a tot arreu, perquè som altament exigents i demandants amb l'organització del referèndum. S'ha de garantir, i estem segurs que així serà, que es pugui votar a tota Catalunya. I no entendríem que fos d'una altra manera. Si estem entomant un repte tan gran com aquest, que sí guanya el "sí" el dia 2 d'octubre el Parlament de Catalunya proclamarà la independència, no podríem entendre que no estiguéssim preparats per al primer embat, que serà la celebració del referèndum. Per tant, tota la lleialtat del món a les institucions però també tota l'exigència del món, i tota la contundència del món amb aquesta exigència. No podem enganyar la gent del carrer i estem convençuts que ningú està enganyant la gent que creu que els catalans votarem l'1 d'octubre.

"Tota la lleialtat del món a les institucions però també tota l'exigència del món, i tota la contundència del món amb aquesta exigència"

- El sobiranisme ha demostrat àmpliament el múscul que té al carrer. Després del referèndum, que s'obrirà una etapa de transició, el sobiranisme té capacitat per demostrar aquest múscul de forma permanent?

- Sí. Ningú té cap dret a dubtar més de la capacitat de mobilització del poble de Catalunya. A aquest país se li poden fer retrets, però no es pot dubtar d'un país que s'ha asfaltat els carrers i les places amb les seves mans; que ha recuperat l'autogovern, que ha defensat la seva llengua i un model d'escola; que ha projectat un ascensor social que durant molts anys havia funcionat; que té un teixit productiu de primer nivell; i que disposa d'uns científics de prestigi internacional. Per tant, ningú té cap dret a dubtar de la capacitat de mobilització del poble de Catalunya en les hores més greus que vindran. Que ningú no dubti. I demanem al conjunt de la ciutadania que es reafirmi en aquests èxits col·lectius que hem demostrat en aquesta pila d'anys de lluita pels nostres drets nacionals i socials.

- És més que possible que, amb posterioritat al referèndum, ens trobem amb una acampada a l'entorn del Parlament.

- No sé si serà a l'entorn del Parlament i penso que tots plegats haurem d'anar responent i reaccionant a mesura que es vagin produint els esdeveniments. I, en aquest sentit, és important que estiguem altament organitzats i coordinats. Fem una crida que tothom parli amb tothom, més que mai. Per tant, que tothom s'escolti i que, a l'hora de prendre les decisions, aquestes decisions siguin col·legiades i consensuades. Les entitats sobiranistes tenim tota la legitimitat per demanar a la gent que ens parlem i ens organitzem, i que tot el que fem sigui de manera consensuada i coordinada. Hem d'anar tots a la una. És així com s'entomen els grans reptes d'estat. A les portes de la creació d'un nou estat, fem aquesta crida al sentit d'estat de tothom. Estem segurs que, a l'hora de les mobilitzacions, les sabrem fer de la manera més adient.
 
- Ha parlat de la gent que en els darrers anys, a Catalunya, ha lluitat en moviments socials i sindicals, des de la base. Òmnium va desplegar la campanya "Lluites compartides". Ha servit per ampliar el perímetre de l'entitat?

- La campanya de Lluites compartides pretenia posar en valor els èxits d'aquestes lluites i normalitzar l'imaginari col·lectiu de país. Crèiem que en aquest imaginari és important que s'hi vegin reflectides totes les conquestes que ens han configurat com a poble, des de la lluita per a la igualtat de gènere fins a la lluita per un habitatge digne, passant per la lluita per uns serveis ambulatoris i sanitaris dignes o una escola de qualitat, però també la lluita dels empresaris per disposar d'una infraestructures com Déu mana. Ens sembla que la campanya ha posat en el punt de mira allò que ens uneix. I allò que ens uneix és una societat altament cohesionada, molt diversa i plural. A les portes d'un dels reptes més colossals que tenim com a nació en els darrers 300 anys, aquest exercici d'enfortiment de l'autoestima era important. No pretenia ser un exercici d'eixamplament sinó, més aviat, un exercici de compartir aquest sentiment de pertinença. I hem comprovat, amb aquesta campanya, que hi havia una sèrie de lluites que havien quedat oblidades, ocultades amb el pas dels anys. És important reconèixer, per exemple, que més enllà de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, els anys 60 i 70 ja hi havia conciutadans que a Sabadell es partien la cara per un habitatge digne, o que a Badalona es feia pressió per disposar d'un transport públic de qualitat. I també era important constatar que, 40 anys després, continuem demanant trens amb un mínim de qualitat i que arribin a l'hora.   
 
- El Govern prepara l'acte del 4 de juliol sobre les garanties del referèndum. Els ha transmès les garanties que tindrà la votació?

- En les reunions que fem, que és obvi que en fem moltes, el Govern ens manté informats en tot moment d'una manera coherent i en la justa mesura. Ho fa amb les entitats sobiranistes i també amb la resta d'entitats de la societat civil. A nosaltres se'ns ha explicat per activa i passiva com serà l'organització del referèndum. Per tant, estem plenament convençuts que recull totes les garanties necessàries. Si l'Estat ja posa traves, el que no podem fer nosaltres és posar també traves al Govern de la Generalitat. En tot cas, hem de ser el màxim d'exigents, però també el màxim de lleials a aquells que s'estan partint la cara per fer possible la votació. No tenim cap dubte que en l'acte de dimarts tindrem més detallades totes les garanties. El referèndum que s'està organitzant tindrà totes les garanties perquè el seu resultat sigui vinculant.

- El procés també s'explica en les capçaleres internacionals. Recentment, vam poder llegir l'editorial de The New York Times, que demanava que a Catalunya se celebrés un referèndum. Aquests dies també s'ha presentat un estudi de l'UPF que posava en dubte l'impacte en la premsa internacional de les mobilitzacions del sobiranisme. L'estudi també admetia que la premsa estrangera veu legítima la reclama independentista. Quina percepció en té?

- Un editorial al The New York Times no és gens menor. Creiem que la qüestió del referèndum a Catalunya està en primera línia de l'actualitat política internacional. No fa falta ser un gran analista per veure-ho. Una altra cosa és que la comunitat internacional no reaccioni amb la celeritat que ens agradaria i en la línia de la defensa de les llibertats de Catalunya. Però crec que hem tingut mostres sobrades que el que fem a Catalunya té una repercussió internacional. Un exemple n'és l'impacte que va tenir la participació de Pep Guardiola en l'acte que vam fer a Montjuïc. La qüestió de Catalunya avui és de primera actualitat. I, en tot cas, sense vehemència i sense pecar d'una excessiva pedanteria que no ens pertoca, però el que passi a Catalunya ara i fins el 2 d'octubre depèn de Catalunya i depèn dels catalans. Ens hem conjurat per fer possible que això només depengui de nosaltres, del nostre esforç i de la nostra capacitat de mobilització, i també de lluita permanent. Benvinguda la repercussió internacional, però ara hem de posar el focus en el poble de Catalunya.