29
de juny
del
2017
Actualitzat
el
30
de juny
a les
16:45h
La decisió del papa Francesc de fer cardenal l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, no estava prevista per ara, segons fonts diocesanes. Omella, titular d'una seu cardenalícia, proper al papa i ben situat a Roma com a membre de la Congregació dels Bisbes, tenia tots els asos per esdevenir un nou príncep de l'Església. Però més endavant. El papa va decidir incloure'l en el grup de nous purpurats per donar un cop de puny a la taula que tenia com a destinatari un sector de l'episcopat espanyol.
Hi ha un fet clau en aquesta història: la renovació de la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i un nom, el del cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares. El 14 de març, els bisbes van votar la nova executiva i el president de l'episcopat, el cardenal Ricardo Blázquez, va ser reelegit. Estava previst. Blázquez, un home de línia molt moderada a qui veuen bé bona part de conservadors i d'oberturistes, era una opció de consens, tot i que Cañizares, abanderat del sector més dur, va obtenir 20 vots per a la presidència.
Una bufetada a Francesc
La sorpresa va venir després. Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid fet cardenal recentment i considerat un prelat apreciat pel papa, va ser desplaçat de la vicepresidència per Cañizares per 45 vots a 28. Això va ser considerat com un senyal de resistència de l'episcopat espanyol als vents reformistes que venen de Roma.
Osoro es va integrar a l'executiva perquè en pot ser membre nat com a arquebisbe de Madrid. També Omella va ser elegit vocal, així com l'arquebisbe de Saragossa, Vicente Jiménez. Però el sector més conservador i proper al cardenal emèrit Antonio María Rouco -enemic de la línia de Francesc- va obtenir un clar triomf amb l'elecció del bisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. Tot i que l'ala dura té només dos membres de set, el fet d'obtenir la vicepresidència, la significació de Sanz Montes i la derrota d'Osoro van ser llegits com una derrota pels sectors més renovadors.
Cañizares és una pedra a la sabata de Francesc. Quan aquest va ser elegit papa es va trobar Cañizares en un alt càrrec a la cúria, al capdavant de la Congregació per al Culte Diví. L'agost del 2014, en el primer moviment de peces intern a l'Església espanyola després de la seva elecció, el papa va allunyar-lo del Vaticà. Va nomenar Carlos Osoro, arquebisbe de València, a Madrid per substituir Rouco, que es jubilava, i designant Cañizares a la diòcesi valenciana. Però per sorpresa seva, se l'ha tornat a trobar. El 19 de maig passat, Francesc va rebre la cúpula dels bisbes espanyols i allí estava Cañizares.
Omella és afegit
Pocs dies després, Francesc va anunciar un nou consistori. Sol haver-hi 120 cardenals electors i n'hi havia 116. El papa havia decidit nomenar-ne quatre més, un per cada continent. L'europeu estava clar: el suec Anders Arborelius, d'Estocolm (de l'única diòcesi catòlica de Suècia), fill de pares luterans divorciats; l'asiàtic és Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, de Laos; d'Amèrica és Gregorio Rosa Chávez, del Salvador, i finalment l'africà Jan Zerbo, del Mali. Però Francesc va decidir afegir Omella ara, com una manera d'afermar qui són els seus homes de confiança en el si de l'Església espanyola. Omella ha assegurat des del moment de fer-se pública la seva designació com a cardenal, que no s'ho esperava. Fonts de la diòcesi asseguren que és del tot cert.
Hi ha un fet clau en aquesta història: la renovació de la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), i un nom, el del cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares. El 14 de març, els bisbes van votar la nova executiva i el president de l'episcopat, el cardenal Ricardo Blázquez, va ser reelegit. Estava previst. Blázquez, un home de línia molt moderada a qui veuen bé bona part de conservadors i d'oberturistes, era una opció de consens, tot i que Cañizares, abanderat del sector més dur, va obtenir 20 vots per a la presidència.
Trobada del papa Francesc amb els bisbes espanyols. Foto: Europa Press
Una bufetada a Francesc
La sorpresa va venir després. Carlos Osoro, arquebisbe de Madrid fet cardenal recentment i considerat un prelat apreciat pel papa, va ser desplaçat de la vicepresidència per Cañizares per 45 vots a 28. Això va ser considerat com un senyal de resistència de l'episcopat espanyol als vents reformistes que venen de Roma.
Osoro es va integrar a l'executiva perquè en pot ser membre nat com a arquebisbe de Madrid. També Omella va ser elegit vocal, així com l'arquebisbe de Saragossa, Vicente Jiménez. Però el sector més conservador i proper al cardenal emèrit Antonio María Rouco -enemic de la línia de Francesc- va obtenir un clar triomf amb l'elecció del bisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. Tot i que l'ala dura té només dos membres de set, el fet d'obtenir la vicepresidència, la significació de Sanz Montes i la derrota d'Osoro van ser llegits com una derrota pels sectors més renovadors.
Cañizares és una pedra a la sabata de Francesc. Quan aquest va ser elegit papa es va trobar Cañizares en un alt càrrec a la cúria, al capdavant de la Congregació per al Culte Diví. L'agost del 2014, en el primer moviment de peces intern a l'Església espanyola després de la seva elecció, el papa va allunyar-lo del Vaticà. Va nomenar Carlos Osoro, arquebisbe de València, a Madrid per substituir Rouco, que es jubilava, i designant Cañizares a la diòcesi valenciana. Però per sorpresa seva, se l'ha tornat a trobar. El 19 de maig passat, Francesc va rebre la cúpula dels bisbes espanyols i allí estava Cañizares.
Omella és afegit
Pocs dies després, Francesc va anunciar un nou consistori. Sol haver-hi 120 cardenals electors i n'hi havia 116. El papa havia decidit nomenar-ne quatre més, un per cada continent. L'europeu estava clar: el suec Anders Arborelius, d'Estocolm (de l'única diòcesi catòlica de Suècia), fill de pares luterans divorciats; l'asiàtic és Louis-Marie Ling Mangkhanekhoun, de Laos; d'Amèrica és Gregorio Rosa Chávez, del Salvador, i finalment l'africà Jan Zerbo, del Mali. Però Francesc va decidir afegir Omella ara, com una manera d'afermar qui són els seus homes de confiança en el si de l'Església espanyola. Omella ha assegurat des del moment de fer-se pública la seva designació com a cardenal, que no s'ho esperava. Fonts de la diòcesi asseguren que és del tot cert.