29
de juny
del
2017
Actualitzat
el
30
de juny
a les
10:08h
"Portava un mes fent exàmens per preparar la selectivitat. Estava convençuda que trauria bona nota". És el relat d'Anna Sallés, una de les quatre noies que ha obtingut la millor qualificació de Catalunya en les proves d'accés a la universitat. És estudiant de l'Aula Escola Europea de Barcelona, una institució privada que destaca per l'exigència acadèmica. A Sallés, l'estil metòdic del centre l'ha ajudat a donar el millor de si mateixa, en les seves paraules. I les notes ho corroboren: té un 9,80 de la fase general i un 13 (sobre 14) en l'específica. "Estic eufòrica, no m'ho puc creure", reconeix l'estudiant.
Sallés és una jove de 17 anys que ha passat els darrers dos cursos de la seva vida preparant-se per a la selectivitat. "Tenia clar que era un repte molt important per a la meva carrera", explica a NacióDigital. El seu objectiu no era fàcil d'assolir: volia entrar al doble grau d'enginyeria en Física i Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per accedir-hi, havia d'obtenir una nota de tall equivalent a la mitjana de tots dos graus. "Calculava que necessitava un 12'2 i que he aconseguit un 13", assenyala Sallés, que ara confia no tenir cap problema per poder cursar els estudis que havia marcat com a primera opció al procés de prematriculació.
Aquesta noia de Barcelona enamorada de les ciències ha cursat el batxillerat científic pur, una de les branques més complicades. A l'Aula Escola Europea de Barcelona el preparen combinant les assignatures ordinàries del temari amb d'altres en anglès que encara són més complicades i que els alumnes han de resoldre "fent ús de competències alternatives". Aquest procés de preparació extra ara ha "donat fruits", en paraules de Sallés. A les proves va escollir les assignatures de matemàtiques pures, aplicades a les ciències socials, física i química, i va sortir de l'examen "convençuda que havia anat bé". Ara bé, també reconeix que, si s'ha quedat a les portes del 10, és perquè ha "punxat" (quan la nota final és un 9,80 potser aquest verb no seria el més encertat) en els exàmens de física i química.
Dimarts a la nit va conèixer cadascuna de les qualificacions per separat i es va començar a fer a la idea que entraria al doble grau que volia. "Estava molt contenta perquè havia aconseguit el que volia", relata. No ha estat fins aquest matí, però, quan el telèfon ha començat a sonar de manera impertinent perquè s'havia convertit en una de les quatre millors estudiants de Catalunya. El repte, però, només acaba de començar. "A la universitat arribarà l'hora de la veritat", conclou.
Girona i Manresa, esquitxades per la grossa de la selectivitat
I si la constància de Sallés la feia estar convençuda que les notes acompanyarien, el cas de Ivet Boada, de Girona, és ben diferent. No perquè aquesta estudiant de l'institut Santiago Sobrequés Vidal no es preparés les proves a fons, sinó perquè ni tan sols es podia imaginar convertir-se en una de les quatre millors notes de Catalunya. "No m'ho esperava gens", confessa a NacióDigital. La jove gironina ha estudiat la branca social de Batxillerat i va escollir les assignatures de literatura catalana, economia i geografia com a optatives. "L'examen de català va ser el més complicat, però no em puc queixar", admet.
I a Manresa, l'excel·lència porta el nom de Maria Torras. Aquesta estudiant de 18 anys, que va anar a l'escola Vedruna de Sallent, explica a NacióDigital que no es va preparar de cap manera especial per a la selectivitat. "Vaig estudiar el temari de tot el curs i vaig fer bastants exàmens de selectivitat d'altres anys, per a veure'n l'estructura. Això em va anar molt bé", explica. El brillant resultat de les PAU, però, no va ser una sorpresa per a la manresana. "Tots els exàmens em van anar molt bé, i estava bastant tranquil·la", assegura, convençuda.
De totes les assignatures comunes va treure un 10, menys en les proves de català i castellà. "En aquest cas em vaig haver de conformar amb un 9,5", afirma. En el cas de les específiques, Torras es va examinar de física, química i matemàtiques, ja que va estudiar la branca científica pura del batxillerat. D'aquestes quatre matèries, ponderaran en el seu expedient les dues primeres, que "són amb les que vaig treure millor nota". Al test de física va obtenir un 10, en el de química un 9,5 i en el de matemàtiques, un 8,5. "Va ser l'últim examen que vaig fer i el que em va anar pitjor", explica contenta.
Triple empat a Lleida
Tres estudiants lleidatans, dos de l'institut Gili i Gaya de Lleida i una de l'institut Arrels de Solsona, han estat els protagonistes de la selectivitat a Ponent. Són els que han obtingut la millor nota de les comarques de Lleida, amb un 9,50. La puntuació els situa en la tercera posició del rànquing a Catalunya. Oriol Ruiz, Pol Morell i Laia Angrill han aconseguit aquesta qualificació, només per darrere de la de les quatre joves estudiants de la demarcació de Barcelona -entre les quals, Sallés- (9,80), la de Boada, a Girona, (també amb un 9,80) i la d'una altra estudiant de Tarragona, que ha tancat la selectivitat amb un 9,75.
En una conversa amb aquest diari, Angrill reconeix que "no s'esperava obtenir aquesta nota" i assegura que en algunes proves s'hi va trobar "algunes coses molt rebuscades". De fet, ella no era la millor de la seva classe i ha aconseguit als exàmens de selectivitat una mitjana superior a la dels dos cursos de batxillerat. Angrill té previst iniciar el curs vinent la carrera d'Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, uns estudis que es fan en anglès i que formen els estudiants per treballar en àmbits internacionals com ambaixades o consolats. Li sobra nota per entrar a la carrera, per la qual cosa ha decidit passar un estiu relaxat i viatjant. "Quan arribi el setembre ja ens hi tornarem a posar", admet.
Sallés és una jove de 17 anys que ha passat els darrers dos cursos de la seva vida preparant-se per a la selectivitat. "Tenia clar que era un repte molt important per a la meva carrera", explica a NacióDigital. El seu objectiu no era fàcil d'assolir: volia entrar al doble grau d'enginyeria en Física i Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya. Per accedir-hi, havia d'obtenir una nota de tall equivalent a la mitjana de tots dos graus. "Calculava que necessitava un 12'2 i que he aconseguit un 13", assenyala Sallés, que ara confia no tenir cap problema per poder cursar els estudis que havia marcat com a primera opció al procés de prematriculació.
Aquesta noia de Barcelona enamorada de les ciències ha cursat el batxillerat científic pur, una de les branques més complicades. A l'Aula Escola Europea de Barcelona el preparen combinant les assignatures ordinàries del temari amb d'altres en anglès que encara són més complicades i que els alumnes han de resoldre "fent ús de competències alternatives". Aquest procés de preparació extra ara ha "donat fruits", en paraules de Sallés. A les proves va escollir les assignatures de matemàtiques pures, aplicades a les ciències socials, física i química, i va sortir de l'examen "convençuda que havia anat bé". Ara bé, també reconeix que, si s'ha quedat a les portes del 10, és perquè ha "punxat" (quan la nota final és un 9,80 potser aquest verb no seria el més encertat) en els exàmens de física i química.
Dimarts a la nit va conèixer cadascuna de les qualificacions per separat i es va començar a fer a la idea que entraria al doble grau que volia. "Estava molt contenta perquè havia aconseguit el que volia", relata. No ha estat fins aquest matí, però, quan el telèfon ha començat a sonar de manera impertinent perquè s'havia convertit en una de les quatre millors estudiants de Catalunya. El repte, però, només acaba de començar. "A la universitat arribarà l'hora de la veritat", conclou.
Girona i Manresa, esquitxades per la grossa de la selectivitat
I si la constància de Sallés la feia estar convençuda que les notes acompanyarien, el cas de Ivet Boada, de Girona, és ben diferent. No perquè aquesta estudiant de l'institut Santiago Sobrequés Vidal no es preparés les proves a fons, sinó perquè ni tan sols es podia imaginar convertir-se en una de les quatre millors notes de Catalunya. "No m'ho esperava gens", confessa a NacióDigital. La jove gironina ha estudiat la branca social de Batxillerat i va escollir les assignatures de literatura catalana, economia i geografia com a optatives. "L'examen de català va ser el més complicat, però no em puc queixar", admet.
I a Manresa, l'excel·lència porta el nom de Maria Torras. Aquesta estudiant de 18 anys, que va anar a l'escola Vedruna de Sallent, explica a NacióDigital que no es va preparar de cap manera especial per a la selectivitat. "Vaig estudiar el temari de tot el curs i vaig fer bastants exàmens de selectivitat d'altres anys, per a veure'n l'estructura. Això em va anar molt bé", explica. El brillant resultat de les PAU, però, no va ser una sorpresa per a la manresana. "Tots els exàmens em van anar molt bé, i estava bastant tranquil·la", assegura, convençuda.
De totes les assignatures comunes va treure un 10, menys en les proves de català i castellà. "En aquest cas em vaig haver de conformar amb un 9,5", afirma. En el cas de les específiques, Torras es va examinar de física, química i matemàtiques, ja que va estudiar la branca científica pura del batxillerat. D'aquestes quatre matèries, ponderaran en el seu expedient les dues primeres, que "són amb les que vaig treure millor nota". Al test de física va obtenir un 10, en el de química un 9,5 i en el de matemàtiques, un 8,5. "Va ser l'últim examen que vaig fer i el que em va anar pitjor", explica contenta.
Estudiants durant les proves de selectivitat d'aquest curs. Foto: Martí Albesa
Triple empat a Lleida
Tres estudiants lleidatans, dos de l'institut Gili i Gaya de Lleida i una de l'institut Arrels de Solsona, han estat els protagonistes de la selectivitat a Ponent. Són els que han obtingut la millor nota de les comarques de Lleida, amb un 9,50. La puntuació els situa en la tercera posició del rànquing a Catalunya. Oriol Ruiz, Pol Morell i Laia Angrill han aconseguit aquesta qualificació, només per darrere de la de les quatre joves estudiants de la demarcació de Barcelona -entre les quals, Sallés- (9,80), la de Boada, a Girona, (també amb un 9,80) i la d'una altra estudiant de Tarragona, que ha tancat la selectivitat amb un 9,75.
En una conversa amb aquest diari, Angrill reconeix que "no s'esperava obtenir aquesta nota" i assegura que en algunes proves s'hi va trobar "algunes coses molt rebuscades". De fet, ella no era la millor de la seva classe i ha aconseguit als exàmens de selectivitat una mitjana superior a la dels dos cursos de batxillerat. Angrill té previst iniciar el curs vinent la carrera d'Estudis Globals a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, uns estudis que es fan en anglès i que formen els estudiants per treballar en àmbits internacionals com ambaixades o consolats. Li sobra nota per entrar a la carrera, per la qual cosa ha decidit passar un estiu relaxat i viatjant. "Quan arribi el setembre ja ens hi tornarem a posar", admet.