​No, el turisme no és un «problema», què va!

“Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir”, és la definició que proposa l’Institut d’Estudis Catalans per al mot “Problema”. He recorregut al diccionari una mica esverat per algunes estranyes reaccions esdevingudes arrel de la recent publicació -divendres passat- del baròmetre semestral de l’Ajuntament de Barcelona que assenyala el turisme com el principal “problema” que ara mateix té la ciutat. “Qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir”, és una definició prou prudent, no? Poc alarmista, gens exagerada, més descriptiva que interpretativa i/o opinativa. Definitivament assumible per tot aquell que tingui ganes de definir amb peus de plom la paraula “problema”. 

Tot això ho dic, ja deu haver-se intuït, perquè qualificar de “problema” la situació actual del turisme a Barcelona no em sembla, ni molt menys, el despropòsit que algunes veus s’han afanyat a denunciar. Consideren que etiquetar el turisme com un “problema” és estigmatitzar els turistes, assenyalar-los com a culpables, traslladar-los una responsabilitat que no mereixen, suggerir-los que deixin de venir a Barcelona per a així deixar de ser aquest “problema”. El que caldria, segons aquesta visió, és dir que el “problema” és el model de ciutat i la gestió que es fa del turisme.  
 
Em sembla aquesta una interpretació poruga, molt tèbia, francament equivocada. Hi ha persones i institucions que es passarien tota la vida emprant eufemismes, són els cavallers de l’eufemisme, els "groupies" de l’estatus quo, els fanàtics de la poltrona. Els que no consideren que el a Barcelona el turisme no és un “problema” perquè no viuen a Ciutat Vella, ni a Sant Antoni, ni al Poblenou. Ni als voltants de la Sagrada Família, ni del Parc Güell. Escriuen articles glossant les bondats del turisme perquè ens proporciona molts diners, perquè Barcelona és una marca coneguda arreu del món i perquè els turistes animen els carrers poc transitats de la ciutat (?) i compren en botigues emblemàtiques a les quals els oriünds no posem mai els peus.

Si la mirada que projectem sobre el “problema” és tan frívola, tan alegrement frívola i despreocupada, és lògic que no considerem que el “problema” sigui tal i que com més turisme vingui a Barcelona tindrem més marca, més diners, més hotels, més grups inversors, més parcel·les de privatització, més atracció empresarial, més operadors turístics, més vols internacionals... Una orgia, vaja. Una autèntica orgia de pensament ultraliberal. En aquest sentit, sens dubte, tot són avantatges, el “problema” no hi és per enlloc i podem utilitzar tots els eufemismes que desitgem, tot quant relativisme avantatgista se’ns acudeixi.

No és un “problema” no poder caminar tranquil·lament pel carrer? No és un “problema” haver de marxar de casa teva perquè els propietaris estiguin pujant els preus abusivament amb vistes a usos turístics? No és un “problema” que a segons quins barris de la ciutat quasi no hi quedin veïns perquè no paren d’obrir-se hotels? No és un “problema” que el comerç tradicional i de proximitat estigui extingint-se a favor de les franquícies? No és un “problema” que els sous que cobren els treballadors del sector serveis –el que atén el turisme- siguin tan baixos? No és un “problema” l’ínfima qualitat urbana, tan estètica com vivencial, del centre de Barcelona? No és un “problema” la regulació sui generis dels pisos turístics il·legals? 

Si tot això no és un “problema” que s’ha d’afrontar sense mitges tintes i sense eufemismes edulcorants ja em direu què és. Per sort, ja tenim el mot que etiqueta aquesta preocupació dels que consideren que Barcelona té un “problema”. Sí, senyors, el mot és turismefòbia. Postveritat, turismefòbia, i així anem fent. Els que considerem que a Barcelona hi ha un “problema” amb el turisme patim turismefòbia, odiem els turistes, i a més a més estem en contra del progrés i de la modernitat. Volem viure en cavernes, escoltar música amb cassettes, veure cinema amb projeccions de Súper 8 i que es torni a fabricar el Seat 600. 

Cada dia 24 de juny al matí, els turismefòbics organitzem patrulles ciutadanes per portar tots els turistes que han pernoctat a la ciutat a veure com surt el sol a la platja de la Barceloneta. Que contemplin el gran espectacle de la sorra plena a reventar de les deixalles que els barcelonins hi hem dipositat durant la llarga nit de la Revetlla de Sant Joan. Potser així, observant com en som de porcs, com han fracassat els nostres pares donant-nos una educació que no ens ha servit de res, se’ls treuen les ganes de tornar a visitar-nos. I mira, tot això que guanyarem. Perquè, esclar, el “problema” ja serà menys “problema”.