29 de juny: Catalunya i la impunitat franquista

L'acte del Congrés commemorant el 1977 amb Martín Villa condecorat contrasta amb la reparació que el Parlament dona avui a les víctimes dels consells de guerra de Franco. Avui també són notícia BCN World, el cardenal Omella, el primer iPhone i Joan Laporta

29 de juny del 2017
Actualitzat a les 7:14h

Dies de contrastos. El Congrés dels Diputats celebrava ahir (amb les absències d'ERC i EH Bildu i les protestes de Podem, PDECat i PNB) els 40 anys de les primeres eleccions després de la mort de Franco. Hi havia el rei Felip VI, que va llançar un missatge contra el procés, però no el seu pare, Joan Carles I, que lamentava haver estat arraconat. Es va condecorar l'exministre Rodolfo Martín Villa, una de les cares del règim implicades en fets com la matança d'obres a Vitòria i després emblanquinat per la UCD.

La festa del Congrés contrasta amb l'aprovació, avui al Parlament, d'una llei que tindrà el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQEP i la CUP per declarar il·legals els judicis del franquisme en tant que fruit d'una legalitat fonamentada en un cop d'estat, el de Franco i els seus generals el 1936. És un pas que hauria d'haver donat la democràcia espanyola, que va optar per un model d'impunitat i encara manté vigents condemnes a mort com les de Lluís Companys, Manuel Carrasco i Formiguera o Carles Rahola. El Congrés ha optat per simples condemnes innòcues al règim, sempre amb el PP posant-hi pegues o evitant votar-hi a favor. L'acte d'avui del Parlament dona pistes de quins poden ser els estàndards de la república que s'anticipa. Encara queda, però, camí per fer. Pep Martí recorda en aquest reportatge els quasi 64.000 consells de guerra que es van celebrar a Catalunya durant la dictadura feixista.

D'Eurovegas a estar pendents de Hard Rock. Primer va ser el projecte Eurovegas, que el multimilionari nord-americà Sheldon Adelson volia impulsar al Baix Llobregat de bracet del govern d'Artur Mas. Un macrocomplex de casinos amb un disseny gaudinià kitsch que es va acabar frustrant i que tampoc es va concretar a Madrid. Després va venir BCN World i la seva instal·lació a Tarragona, en uns terrenys de la Caixa a Vilaseca i Salou. I finalment, en els mateixos terreny, el Centre Recreatiu i Turístic. Molt menys jocs, alguns impostos més i més hotels i convencions. Unes rebaixes que, pel que sembla, no el fan prou atractiu pels promotors. Demà sabrem si Hard Rock concreta la inversió i salva el projecte o si al final tot queda en no res després de fer córrer rius de tinta. Us ho explica Roger Tugas en aquesta informació.


Vist i llegit

Són dies de parlar molt de la guerra bruta, dels comissaris que l'han protagonitzada (avui Isaac Meler fa el perfil de Marcelino Martín-Blas) per ordres de Jorge Fernández Díaz i dels mitjans que li han donat empara editorial. Ahir es va presentar el documental de Mediapro sobre l'operació Catalunya, però per entendre una mica d'on ve tot plegat us recomano un reportatge que la revista satírica Mongolia ha recuperat aquests dies sobre la guerra entre policies i el paper d'alguna premsa. Mongolia fa sàtira amb tot i amb tothom sense tallar-se ni un pèl però la seva part reality news té sempre bona informació.


 El passadís

Juan José Omella ja és cardenal. La cerimònia de "creació", com es diu la presa de possessió de la dignitat cardenalícia, ha convertit l'arquebisbe de Barcelona en l'estrella principal per sorpresa de molts dels presents a la plaça de Sant Pere. Omella s'ha dirigit al papa en nom dels cinc nous purpurats amb un discurs en què ha fet alguna al·lusió indirecta a la situació interna de l'Església, alineant-se amb les postures de Francesc. El cardenal ha fet una crida a no ser "una Església autoreferencial" sinó "peregrina" i oberta a tothom. Estava previst que fos el cardenal Zerbo, del Mali, qui fes la principal intervenció en nom dels cinc cardenals, però ha arribat a Roma amb problemes intestinals i al final qui ha parlat ha estat Omella.


 L'efemèride

Tal dia com avui de fa deu anys l'empresa americana Apple llançava al mercat l'iPhone, el telèfon intel·ligent més cèlebre. Steve Jobs el va presentar a principis d'any i la revista Time el va considerar l'invent de l'any per les seves prestacions, novetats i accessibilitat. El darrer model és l'iPhone 7 plus, de la desena generació d'aquests aparells. El 8 està al caure. Els accessoris i components Apple, de disseny elegant, segueixen sent cars però també un signe de distinció. La millora en prestacions (que ens han fet dependents d'uns aparells que ens mantenen hiperconnectats i ens han fet la vida més fàcil) ha estat constant i aquell primer iPhone, com els models 3, 4 i 5, és ja obsolet. Així va presentar Jobs el primer telèfon de la sèrie.


 L'aniversari

El 29 de juny de 1962, avui fa 55 anys, naixia a Barcelona l'advocat Joan Laporta. És conegut per haver presidit el Barça entre 2003 i 2010. Laporta va donar un gir al club situant-lo en el mercat global, fent-li guanyar títols després d'apostar per Rijkaard i Guardiola a la banqueta i accentuant el seu perfil catalanista i solidari. Laporta, que era un dels impulsors de la plataforma crítica amb el "nuñisme" l'Elefant Blau, va enfrontar-se a part de la seva junta, amb Sandro Rosell, ara empresonat per delictes fiscals que han esquitxat el club, al capdavant i al grup Godó. Recupereu aquí l'entrevista que fa uns dies li fèiem a NacióDigital després de guanyar l'acció de responsabilitat que, contra ell, va interposar l'actual junta. Laporta es divertia quan el Barça guanyava títols, però també s'empipava quan rebia crítiques: aquí en una recordada intervenció a un congrés mundial de penyes. Després de deixar la presidència va ser diputat per SI al Parlament i regidor a Barcelona. Ara torna a fer d'advocat.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi